“És l’última Diada sota la unió amb Espanya”

És un moment crucial per al moviment independentista català. Crec que aquesta Diada és una demostració de fortalesa molt gran dels catalans. Ara mateix hi ha dos desafiaments sobre la taula: crear una república independent i aconseguir immediatament la llibertat dels presos polítics. És una opinió personal, però si el govern de Pedro Sánchez no es mou de manera ràpida i entra en negociacions per assegurar l’imminent alliberament dels presos, Catalunya es pot trobar amb la independència molt més aviat del que ningú espera.

La meva opinió és que és improbable que les negociacions substancials comencin abans que els presos polítics siguin alliberats, però això no descarta la possibilitat d’un diàleg sense precondicions en què es determini com, quan i en base a què els seran alliberats. Penso que serà molt difícil per als líders independentistes catalans asseure’s i negociar sobre el futur de Catalunya quan nou d’ells, que van ser escollits democràticament, estan entre reixes. Per tant, la meva visió és que el govern de Madrid té ara una finestra molt estreta d’oportunitats per moure’s decididament; si fallen i el judici comença com està previst aquest mes de novembre i es procedeix a un judici advers i a la possibilitat d’empresonament no hi ha cap altra alternativa que una imminent secessió.

És molt difícil dir que tot l’Estat és feixista i penso que és perillós. Hi ha una clara evidència que encara hi ha influències del règim de Franco en els esglaons més alts del sistema judicial. Hi ha elements de clara violència feixista dels falangistes de l’extrema dreta? La resposta és sí. Crec que no t’has de preguntar si un estat és feixista perquè al final el que necessita el feixisme és que l’oponent acabi no fent res. Tinc el privilegi de representar no només els presos polítics, sinó també els exiliats, i aconsellar gent que treballa al govern. Confio en la gent per la qual treballo. El govern espanyol està conduint els catalans per unes vies de repressió i intransigència brutal, per intentar tallar les seves aspiracions d’autodeterminació. Crec que els líders independentistes han de continuar insistint en el dret d’autodeterminació per la via d’un referèndum pactat i legal i que els resultats siguin acceptats per les dues parts. Tot i que es podrien haver tingut en compte els resultats del referèndum de l’any passat, [els independentistes] han proposat obertament la possibilitat de fer un nou referèndum que confirmi l’opinió majoritària del poble català i que demostri que la relació entre Catalunya i Espanya ara està trencada. I que hi ha la necessitat d’una nova relació constitucional. Com en un matrimoni infeliç que arriba al final, hi ha un punt en què la relació es trenca. Ara, sota el meu punt de vista, aquesta unió està trencada.

La solució podria ser un referèndum pactat si el govern es mogués per alliberar els presos polítics i tothom es pogués asseure al voltant d’una taula i negociar una transició pacífica i ordenada. Si no ho fan, sospito que més aviat serà una sortida brusca... Estem en un punt que si no es troba una solució per als presos polítics hem d’esperar un xoc. Penso que és l’última Diada sota la unió amb Espanya.

Ara tot està en mans del govern espanyol. Les ofertes per negociar abans no sigui massa tard, i aviat serà massa tard, ja s’han fet per part del president Torra i del president Puigdemont. Una transició ordenada cada cop es fa menys probable a mesura que passa el temps. L’octubre serà decisiu per a Catalunya, perquè no només serà el primer aniversari del referèndum i de la declaració de la República, sinó també, el primer aniversari dels empresonaments. Hi haurà moments de tensió en els propers mesos.

Si no arriba, l’independentisme català haurà de prendre una decisió molt difícil. Quina classe de moviment independentista accepta que els seus líders escollits democràticament continuïn a la presó? Seria una completa capitulació i una derrota i que endarreriria la negociació almenys una generació.

L’oportunitat existeix ara. El control i la direcció dels futurs esdeveniments estan en mans del govern del Madrid. Si els presos són enviats a la presó, la meva predicció és que el clamor portarà a una declaració d’independència unilateral immediata –no com la que es va suspendre l’any passat–, i això conduirà a un període de transició dur i difícil. Al novembre començaran els judicis... i també hi haurà la decisió de les Nacions Unides. Ara és quan el govern espanyol pot negociar o continuar en la línia de l’executiu de Rajoy.

Els processos són confidencials i n’hi ha tres d’oberts. Esperem els resultats d’almenys dos d’aquests processos abans no acabi l’any. L’opinió internacional s’està girant en contra de l’Estat espanyol. Es té la imatge que la política espanyola no ha gestionat bé la situació en els darrers dotze mesos, des que l’expresident Mariano Rajoy va enviar les forces paramilitars contra gent normal als carrers. La responsabilitat de posar fi finalment a aquesta unió [Catalunya-Espanya] recaurà sobre Madrid, i la història ens mostrarà que la successió de diferents administracions i la seva negativa a reconèixer la causa per una democràcia plural i oberta a Catalunya ha significat definitivament el trencament d’Espanya com a país.

Crec que és molt improbable que Espanya sigui expulsada de la Unió Europea per aquest motiu. Tot i això, crec que arribarà el dia que Catalunya tindrà la seva pròpia cadira a la Unió Europea com un estat independent, com Portugal.

En els darrers mesos, molta gent s’ha assabentat del què està passant a Catalunya i a l’Estat espanyol. El mal que fa aquest procés a Espanya és molt significatiu. Hi ha una cara fosca darrere la màscara assolellada, i això afectarà molt els interessos d’Espanya i també les seves relacions comercials. Si Sánchez vol salvar Espanya necessita actuar ara.