“És l’última Diada sota la unió amb Espanya”

És un moment cru­cial per al movi­ment inde­pen­den­tista català. Crec que aquesta Diada és una demos­tració de for­ta­lesa molt gran dels cata­lans. Ara mateix hi ha dos des­a­fi­a­ments sobre la taula: crear una república inde­pen­dent i acon­se­guir imme­di­a­ta­ment la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. És una opinió per­so­nal, però si el govern de Pedro Sánchez no es mou de manera ràpida i entra en nego­ci­a­ci­ons per asse­gu­rar l’immi­nent alli­be­ra­ment dels pre­sos, Cata­lu­nya es pot tro­bar amb la inde­pendència molt més aviat del que ningú espera.

La meva opinió és que és impro­ba­ble que les nego­ci­a­ci­ons subs­tan­ci­als comen­cin abans que els pre­sos polítics siguin alli­be­rats, però això no des­carta la pos­si­bi­li­tat d’un diàleg sense pre­con­di­ci­ons en què es deter­mini com, quan i en base a què els seran alli­be­rats. Penso que serà molt difícil per als líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans asseure’s i nego­ciar sobre el futur de Cata­lu­nya quan nou d’ells, que van ser esco­llits democràtica­ment, estan entre rei­xes. Per tant, la meva visió és que el govern de Madrid té ara una fines­tra molt estreta d’opor­tu­ni­tats per moure’s deci­di­da­ment; si fallen i el judici comença com està pre­vist aquest mes de novem­bre i es pro­ce­deix a un judici advers i a la pos­si­bi­li­tat d’empre­so­na­ment no hi ha cap altra alter­na­tiva que una immi­nent secessió.

És molt difícil dir que tot l’Estat és fei­xista i penso que és perillós. Hi ha una clara evidència que encara hi ha influències del règim de Franco en els esgla­ons més alts del sis­tema judi­cial. Hi ha ele­ments de clara violència fei­xista dels falan­gis­tes de l’extrema dreta? La res­posta és sí. Crec que no t’has de pre­gun­tar si un estat és fei­xista perquè al final el que neces­sita el fei­xisme és que l’opo­nent acabi no fent res. Tinc el pri­vi­legi de repre­sen­tar no només els pre­sos polítics, sinó també els exi­li­ats, i acon­se­llar gent que tre­ba­lla al govern. Con­fio en la gent per la qual tre­ba­llo. El govern espa­nyol està con­duint els cata­lans per unes vies de repressió i intran­sigència bru­tal, per inten­tar tallar les seves aspi­ra­ci­ons d’auto­de­ter­mi­nació. Crec que els líders inde­pen­den­tis­tes han de con­ti­nuar insis­tint en el dret d’auto­de­ter­mi­nació per la via d’un referèndum pac­tat i legal i que els resul­tats siguin accep­tats per les dues parts. Tot i que es podrien haver tin­gut en compte els resul­tats del referèndum de l’any pas­sat, [els inde­pen­den­tis­tes] han pro­po­sat ober­ta­ment la pos­si­bi­li­tat de fer un nou referèndum que con­firmi l’opinió majo­ritària del poble català i que demos­tri que la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya ara està tren­cada. I que hi ha la neces­si­tat d’una nova relació cons­ti­tu­ci­o­nal. Com en un matri­moni infeliç que arriba al final, hi ha un punt en què la relació es trenca. Ara, sota el meu punt de vista, aquesta unió està tren­cada.

La solució podria ser un referèndum pac­tat si el govern es mogués per alli­be­rar els pre­sos polítics i tot­hom es pogués asseure al vol­tant d’una taula i nego­ciar una tran­sició pacífica i orde­nada. Si no ho fan, sos­pito que més aviat serà una sor­tida brusca... Estem en un punt que si no es troba una solució per als pre­sos polítics hem d’espe­rar un xoc. Penso que és l’última Diada sota la unió amb Espa­nya.

Ara tot està en mans del govern espa­nyol. Les ofer­tes per nego­ciar abans no sigui massa tard, i aviat serà massa tard, ja s’han fet per part del pre­si­dent Torra i del pre­si­dent Puig­de­mont. Una tran­sició orde­nada cada cop es fa menys pro­ba­ble a mesura que passa el temps. L’octu­bre serà deci­siu per a Cata­lu­nya, perquè no només serà el pri­mer ani­ver­sari del referèndum i de la decla­ració de la República, sinó també, el pri­mer ani­ver­sari dels empre­so­na­ments. Hi haurà moments de tensió en els pro­pers mesos.

Si no arriba, l’inde­pen­den­tisme català haurà de pren­dre una decisió molt difícil. Quina classe de movi­ment inde­pen­den­tista accepta que els seus líders esco­llits democràtica­ment con­tinuïn a la presó? Seria una com­pleta capi­tu­lació i una der­rota i que endar­re­ri­ria la nego­ci­ació almenys una gene­ració.

L’opor­tu­ni­tat exis­teix ara. El con­trol i la direcció dels futurs esde­ve­ni­ments estan en mans del govern del Madrid. Si els pre­sos són envi­ats a la presó, la meva pre­dicció és que el cla­mor por­tarà a una decla­ració d’inde­pendència uni­la­te­ral imme­di­ata –no com la que es va sus­pen­dre l’any pas­sat–, i això con­duirà a un període de tran­sició dur i difícil. Al novem­bre començaran els judi­cis... i també hi haurà la decisió de les Naci­ons Uni­des. Ara és quan el govern espa­nyol pot nego­ciar o con­ti­nuar en la línia de l’exe­cu­tiu de Rajoy.

Els pro­ces­sos són con­fi­den­ci­als i n’hi ha tres d’oberts. Espe­rem els resul­tats d’almenys dos d’aquests pro­ces­sos abans no acabi l’any. L’opinió inter­na­ci­o­nal s’està girant en con­tra de l’Estat espa­nyol. Es té la imatge que la política espa­nyola no ha ges­ti­o­nat bé la situ­ació en els dar­rers dotze mesos, des que l’expre­si­dent Mari­ano Rajoy va enviar les for­ces para­mi­li­tars con­tra gent nor­mal als car­rers. La res­pon­sa­bi­li­tat de posar fi final­ment a aquesta unió [Cata­lu­nya-Espa­nya] recaurà sobre Madrid, i la història ens mos­trarà que la suc­cessió de dife­rents admi­nis­tra­ci­ons i la seva nega­tiva a reconèixer la causa per una democràcia plu­ral i oberta a Cata­lu­nya ha sig­ni­fi­cat defi­ni­ti­va­ment el tren­ca­ment d’Espa­nya com a país.

Crec que és molt impro­ba­ble que Espa­nya sigui expul­sada de la Unió Euro­pea per aquest motiu. Tot i això, crec que arri­barà el dia que Cata­lu­nya tindrà la seva pròpia cadira a la Unió Euro­pea com un estat inde­pen­dent, com Por­tu­gal.

En els dar­rers mesos, molta gent s’ha assa­ben­tat del què està pas­sant a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol. El mal que fa aquest procés a Espa­nya és molt sig­ni­fi­ca­tiu. Hi ha una cara fosca dar­rere la màscara asso­le­llada, i això afec­tarà molt els interes­sos d’Espa­nya i també les seves rela­ci­ons comer­ci­als. Si Sánchez vol sal­var Espa­nya neces­sita actuar ara.