“És l’hora del consum de proximitat”

Hi ha divisió d’opi­ni­ons. Hi ha gent molt opti­mista, que nor­mal­ment és la gent que té liqui­di­tat i que ha fet bé les coses en l’aspecte de gestió i que no està espe­ci­al­ment pre­o­cu­pada. Li fa mal el moment econòmic actual, però no està pre­o­cu­pada pel futur. I després hi ha la gent que ha arri­bat molt dèbil de tre­so­re­ria a aquesta crisi i que està molt tocada. Al con­trari del que s’està trans­me­tent a les xar­xes soci­als, no tinc cap notícia de cap cli­ent ni de cap per­sona d’aquest entorn que ara mateix ja hagi deci­dit que tan­carà per sem­pre. A mi no m’ha arri­bat ni un sol cas de ningú que es vul­gui tras­pas­sar el local.

La gent tocada i que s’està mirant totes les opci­ons econòmiques per poder obte­nir liqui­di­tat i que es queixa de les mesu­res del govern pro­ba­ble­ment repre­senta més de la mei­tat del sec­tor. Actu­al­ment, de pre­o­cu­pació, en té abso­lu­ta­ment tot­hom, sigui del sec­tor que sigui.

Ara mateix, no. Fona­men­tal­ment, perquè encara es té l’expec­ta­tiva de poder obrir al maig. I la gent té intenció de reo­brir mal­grat que ara no tin­gui liqui­di­tat, sobre­tot recor­rent als famo­sos fons o als préstecs barats i sobre­tot si els ERTO es man­te­nen i es poden rene­go­ciar els preus dels llo­guers, que en el tema dels locals comer­ci­als està sent més fàcil que amb els de l’habi­tatge pri­vat. També és cert que hi ha moltíssima gent que no té alter­na­tiva, perquè la seva font de negoci és aquesta. Què pot fer a banda de tor­nar a obrir i veure què passa? Si després la cosa va molt mala­ment i no es reac­tiva el con­sum, ja mirarà què fa. Hi ha dra­ma­tisme al mer­cat per falta de recur­sos i per falta de liqui­di­tat a curt ter­mini, però no tenim la per­cepció que la gent tin­gui la intenció de tan­car.

Els comen­ta­ris gene­ra­lit­zats són “quina ajuda?” o bé “on està l’ajuda?”. Ningú l’ha vist per enlloc. Molta roda de premsa, molta publi­cació al BOE a les dotze de la nit, però després no hi ha res tan­gi­ble. L’única ajuda de veri­tat és la fle­xi­bi­li­tat amb el tema dels ERTO. Hi ha un moment en què la res­pon­sa­bi­li­tat de pagar els tre­ba­lla­dors és de l’Estat, tot i que ja veu­rem si arriba a temps. Aquesta és l’única mesura que va tran­quil·lit­zar els empre­sa­ris en el sen­tit què no han de pagar la línia de cost més gran que tenen, ja que tam­poc han de com­prar matèria pri­mera perquè tenen el negoci tan­cat. Els res­ten els deu­tes pen­dents, però els hau­ran de pagar quan puguin i, pel que fa al tema de rene­go­ciar el llo­guer, en molts casos està sent bas­tant fàcil.

Les línies de crèdit, els famo­sos 100.000 mili­ons d’euros, es donen cada cop en pit­jors con­di­ci­ons i al final són préstecs ban­ca­ris. Òbvi­a­ment, molt avan­tat­jo­sos, amb carència de paga­ment, amb tipus barats, però els bancs els estan donant a qui els surt dels nas­sos. Si tu tens un ràting hor­rorós, o tenies deu­tes, el banc ni te l’ofe­reix, ni te’l dona. Per tant, hi ha empre­ses a les quals la mesura els està aju­dant a capi­ta­lit­zar-se però n’hi ha mol­tes que estan que­dant fora del mer­cat. Tot el que té a veure amb quo­tes d’autònoms, que per a gent que té un res­tau­rant amb qua­tre tre­ba­lla­dors són bas­tants diners, no s’ha resolt, tot i que la gent ha de con­ti­nuar pagant. La solució econòmica que s’està pres­tant té més a veure amb la ini­ci­a­tiva pri­vada que no pas amb l’ajuda gover­na­men­tal.

Per exem­ple, una qui­tança del paga­ment de l’IVA, ja que ales­ho­res com­pen­sa­ria real­ment una mica. O no fer pagar les famosíssi­mes quo­tes d’autònom, que al final són uns 300 euros per per­sona i t’alleu­ge­rei­xen la situ­ació. O que l’accés a la liqui­di­tat fos més directe. A tu et diuen que el tipus d’interès és de l’1,5%, però la rea­li­tat és que la segona set­mana el tipus mínim pre­fe­rent és de l’1,75%, i els préstecs te’ls estan donant al 3,15-3,25%, i els con­ce­dei­xen a qui els dona la gana. Qui està fent l’agost són els bancs, perquè al final pres­ten el seu propi diner amb l’avan­tatge que si hi ha un impa­ga­ment, l’Estat en cobrirà el 80%. A l’empresa pri­vada li ser­veix de poc. I torna a ser la ini­ci­a­tiva pri­vada, col·lec­tiva o indi­vi­dual, la que està mun­tant les cam­pa­nyes per a la reo­ber­tura. La pro­moció d’allò local, el “queda’t al teu barri”… Les ins­ti­tu­ci­ons, en aquest sen­tit, no estan pla­ne­jant res pen­sant en el sec­tor per ento­mar el que vindrà. Ho estan fent Makro, Mahou, asso­ci­a­ci­ons de res­tau­rants i hotels… perquè l’admi­nis­tració no sem­bla que esti­gui pen­sant en l’endemà de la pandèmia.

Ja estem veient ajun­ta­ments que el pri­mer que fan per estal­viar és sus­pen­dre les fes­tes de la ciu­tat. Jo soc de Bada­lona, i aquí no es faran les fes­tes de maig, per posar un exem­ple. Té lògica que no es pro­gra­min fes­tes al maig, però la sus­pensió com­pleta no ajuda el sec­tor comer­cial en gene­ral. L’hos­ta­le­ria té un pes molt impor­tant, amb 1,7 mili­ons de tre­ba­lla­dors, a tot l’Estat Espa­nyol. Pot­ser es pot pos­po­sar una part de les fes­tes. Hi ha ajun­ta­ments –a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona uns quants– que fan molta pro­moció del con­sum local. Ara és l’hora del con­sum de pro­xi­mi­tat i és el moment que els ajun­ta­ments tre­ba­llin ini­ci­a­ti­ves que tin­guin a veure amb la pro­moció del con­sum local. Hi ha mane­res engi­nyo­ses i diver­ti­des perquè la gent s’animi a par­ti­ci­par de la seva ciu­tat i s’hi pot ins­tar amb una mica de sen­tit. Els ajun­ta­ments, en l’aspecte fins i tot de màrque­ting, també podrien anul·lar les taxes de ter­ras­ses a un cost molt baix, però no estan fent res. A més, s’ha d’apro­fi­tar que sobre­tot el pri­mer mes la gent se sen­tirà més segura com­prant a prop de casa que no des­plaçant-se lluny i pas­sant-se dues hores pas­se­jant.

Bar­ce­lona ho farà segur. No sé si des de l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, perquè no sé què farà l’Ajun­ta­ment, però em consta que hi ha molt de movi­ment. El gremi està pre­pa­rant coses, les asso­ci­a­ci­ons pri­va­des, també, perquè és clar que aquesta tem­po­rada turística està aca­bada. Els estran­gers no vin­dran perquè s’estan començant a con­fi­nar ara. Allò de veure la Ram­bla de Bar­ce­lona amb 300.000 per­so­nes fent un tomb i omplint res­tau­rants i hotels es pot reduir a una tem­po­rada super­curta i dependrà de com es com­porti la pandèmia a tot el món. Per això Bar­ce­lona es mourà molt per atreure el cli­ent de l’àrea metro­po­li­tana o perquè hi vagi gent d’altres demar­ca­ci­ons a fer-hi turisme. Si tu no aga­fes el teu entorn local, perquè quan tot torni a obrir la gent con­su­meixi al seu barri i als seus bars i pas­segi pel seu entorn, s’ho empor­tarà tot el peix gran. Des del punt de vista local, els ajun­ta­ments ja es poden espa­vi­lar i tenir una mica d’ini­ci­a­tiva ima­gi­na­tiva del segle XXI.

L’opinió que hi ha al sec­tor és que no farà falta pen­sar-hi gaire, perquè la sor­tida del con­fi­na­ment serà esgla­o­nada, així que pro­ba­ble­ment obli­ga­ran a obrir amb res­tric­ci­ons d’afo­ra­ment. No caldrà ni pen­sar-ho, perquè et mar­ca­ran com fer-ho tot durant un període de temps. No sabem què pas­sarà, però és pos­si­ble que la sus­cep­ti­bi­li­tat social al tema sani­tari pro­vo­qui que durant un període de temps tro­bem gent que encara surti amb mas­ca­reta al car­rer, que es miri molt més la part higi­e­ni­co­sa­nitària dels ali­ments –mal­grat que està abso­lu­ta­ment demos­trat que els ali­ments no trans­me­ten el virus–, i és pos­si­ble que s’hagin de reduir les pla­ces dels res­tau­rants, amb la qual cosa min­va­ran les ven­des. Un dels temes que hem de rei­vin­di­car és que els ERTO es puguin aixe­car par­ci­al­ment. Si m’obli­guen a obrir amb el 50% de l’afo­ra­ment, per posar un exem­ple, o jo mateix deci­deixo no tenir el cent per cent ope­ra­tiu al prin­cipi, és evi­dent que no puc recu­pe­rar tot el per­so­nal ante­rior. Els ERTO estan ara cir­cums­crits al període d’alarma. Aquest tema no està resolt. Nosal­tres, per exem­ple, tenim un cli­ent molt gran, però que viu sobre­tot dels con­gres­sos i del turisme. Si ha d’aixe­car tot l’ERTO morirà segur.

El deli­very sor­tirà reforçat de tot això tant sí com no. Durant els pri­mers mesos, tot i que des­co­nec com la reacció o la psi­cosi social farà trans­for­mar els nos­tres hàbits, el deli­very serà una solució bona per con­su­mir des de casa i reduir els con­tac­tes soci­als habi­tu­als. La gent tindrà con­fiança en els res­tau­rants i estarà fins als nas­sos de men­jar del mateix super­mer­cat i començarà a dema­nar men­jar a domi­cili, segur. En el moment actual, tot són dub­tes, i no hi està havent una gran venda de men­jar a domi­cili, perquè no hi ha gai­res riders, la demanda és tímida, la immensa majo­ria de res­tau­rants van tan­car i són temps con­vul­sos. Hi ha locals de deli­very que durant l’estat d’alarma han mul­ti­pli­cat les seves ven­des per dos, però també hi ha molts dies on molts agre­ga­dors no tenen ser­vei, com els dies que ha plo­gut. A poste­ri­ori, però, segur que sí. Si en un res­tau­rant on un diu­menge al mig­dia caben vui­tanta per­so­nes només poden tenir un afo­ra­ment de qua­ranta, o els cli­ents tenen dub­tes de si seure al cos­tat d’una altra taula, dema­nar el pollas­tre a l’ast a casa per no fer cua o men­jar del res­tau­rant pakis­tanès, o del xinès o del bar de tapes de la can­to­nada serà una solució. I la par­tida la gua­nya­ran aquells que abans de la crisi ja esta­ven pre­pa­rats per al deli­very. El que ja hi ha ara són les ganes de molta gent d’entrar-hi. Serà diver­tit aquest deli­very 3.0.

Fàcil­ment et pots posar a fer deli­very. Fas una prova d’R+D sobre quins dels teus pro­duc­tes viat­gen més o menys en con­di­ci­ons, mires quins tipus d’enva­sos fas ser­vir i mires quin tipus de política de màrque­ting vols impul­sar, res que sigui gaire com­pli­cat. Ara bé, una altra cosa és que tin­guis un canal de venda potent dins del deli­very i que la gent et demani el teu pro­ducte. Hi ha ciu­tats amb poca oferta, on la gent demana que hi entrin més res­tau­rants, però si mirem Bar­ce­lona, on els agre­ga­dors no són els únics canals de venda, gai­rebé no neces­si­ten que hi entrin més res­tau­rants, sobre­tot de l’hos­ta­le­ria tra­di­ci­o­nal. Ara bé, si res­tau­rants que no s’ho han plan­te­jat mun­ten el seu canal propi, fan publi­ci­tat del seu web i es pot dema­nar el pro­ducte per allà i s’ho tre­ba­llen perquè arribi a la gent que té men­jar per empor­tar poden fer el seu nego­ciet i tenir un 15 o un 20% de les seves ven­des per aquest canal. Si el que pre­te­nen és posar qua­tre tàpers barats i sen­zills, tru­car a Glovo i començar a ven­dre, a no ser que tin­guin una oferta comer­cial super­bona i super­co­be­jada no hi gua­nya­ran res.

Els res­tau­rants són sen­si­bles en l’aspecte per­so­nal, no pro­fes­si­o­nal. En l’àmbit pro­fes­si­o­nal, neces­si­tes un ser­vei i no et plan­te­ges aquesta situ­ació. En l’aspecte per­so­nal, pots tenir la teva ide­o­lo­gia econòmica i política i par­ti­ci­par-hi d’una manera o d’una altra, però al final neces­si­tes que et facin el repar­ti­ment. Ni de bon tros a qual­se­vol preu, però si ni tan sols les admi­nis­tra­ci­ons saben si són o no autònoms, com poden entrar els res­tau­ra­dors en aquest debat? No és un debat sobre lega­li­tat o il·lega­li­tat, ni tan sols sobre si com a empre­sari estic tenint una bona pràctica, perquè ni la judi­ca­tura s’acla­reix sobre el tema. L’ambigüitat fa que la teva posició sigui de no tenir-ho clar i d’espe­rar que les empre­ses de repar­ti­ment es posin d’acord amb els jut­ges. Poca cosa hi podem fer, nosal­tres.

Pro­ba­ble­ment seria més car si no fos­sin autònoms, i el movi­ment del deli­very ani­ria més lent. El tema del deli­very no és que les pla­ta­for­mes ens ho rega­lin, és que els con­su­mi­dors ho estem deman­dant de forma expo­nen­cial i el sec­tor no para de créixer. És un tema de demanda, no d’oferta.

Les dark kitc­hen estan dis­pa­ra­des i segui­ran així. Nosal­tres ens dedi­quem molt al deli­very, i un per­cen­tatge impor­tant de la nos­tra feina té relació amb les dark kitc­hen. Al final no és res més que un res­tau­rant que està dedi­cat al cent per cent al men­jar a domi­cili, sense tau­les ni ser­vei propi. Com que aquest sec­tor creix, les dark kitc­hen, també, perquè tenen avan­tat­ges obvis. Tu pots posar una dark kitc­hen al local més barat de la teva zona d’influència. Des del punt de vista immo­bi­li­ari, estal­vies molts diners res­pecte a un res­tau­rant que neces­sita ser vist o estar en un lloc de pas. A part, tenen altres avan­tat­ges ope­ra­tius.

Hi ha una part de les opor­tu­ni­tats que està al mateix lloc de sem­pre, que és on hi ha els diners. Aquests dar­rers dies ja ens està arri­bant infor­mació de grups d’inver­sors, lobbys inver­sors, que s’estan orga­nit­zant entre si per inter­can­viar opor­tu­ni­tats de gent que farà fallida o que es voldrà tras­pas­sar el negoci per por. Ja hi havia molta liqui­di­tat i mol­tes ganes d’inver­tir, i ara ho podran fer més barat que abans. També hi ha petits ope­ra­dors que pen­sen que després de la crisi els preus dels locals s’abai­xa­ran i que pot­ser serà el moment d’aga­far-los. Tot ple­gat és un senyal que hi ha diners en el mer­cat, que l’Estat i els bancs hi posa­ran diners, així que res a veure amb la crisi del 2010, quan no havia diners; ara la gent es mourà. Tots els sec­tors vol­tors estan a sobre bus­cant opor­tu­ni­tats per inver­tir. I d’altra banda, tot el que té a veure amb el repar­ti­ment a domi­cili i el que té a veure amb ser­veis digi­tals s’incre­men­tarà moltíssim, perquè gent que durant la pandèmia ha vist que el seu web no és prou vàlid apro­fi­tarà per pre­pa­rar-se per si hi torna a haver un coro­na­vi­rus.

És una mica aquesta sen­sació, sí. Els pri­mers comen­ta­ris, de part de qui té els diners, que es van fer fa tres set­ma­nes eren espe­cu­lant sobre quanta gent faria fallida o si hi hau­ria l’opor­tu­ni­tat d’aga­far un local amb un traspàs a cost zero perquè el pro­pi­e­tari se’l vol­dria treure de sobre. O sobre l’aba­ra­ti­ment dels preus dels llo­guers. Els pri­mers pen­sa­ments van ser: jo tinc diners, anem a veure qui peta.

Nosal­tres ja estàvem reo­ri­en­tats. Pro­ba­ble­ment, en podrem sor­tir reforçats d’aquí a uns mesos, perquè ofe­rim el tipus de ser­veis que la gent que vol tirar enda­vant més deman­darà. Altres com­panys més aco­mo­dats en la res­tau­ració tra­di­ci­o­nal, en els models de gestió de per­so­nal de sem­pre, pro­ba­ble­ment seran els nego­cis més debi­li­tats i es tro­ba­ran amb una quota de mer­cat dife­rent. Per a la gent que vul­gui fer nego­cis de nova tendència, casual food, street food, peti­tes cade­nes que es vul­guin expan­dir o temes de deli­very, pro­ba­ble­ment podem ser un dels seus refe­rents. Però ara mateix és molt difícil de pre­dir. La rea­li­tat és que març i abril seran un des­as­tre quant a fac­tu­ració, i el maig, ja ho veu­rem. I pro­ba­ble­ment no som els que pit­jor estem. Hi ha hagut una atu­rada tècnica, sobre­tot en temes de con­sul­to­ria i d’asses­so­ria, perquè molts pro­jec­tes s’han atu­rat uns mesos.