La restitució de Torres García

Aquests dies tor­nen a ser notícia les pin­tu­res murals que Joa­quim Tor­res García va fer entre el 1913 i el 1917 per al Saló de Sant Jordi del Palau de la Gene­ra­li­tat. Sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, ha estat el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat qui ha tret a la pales­tra una qüestió que s’arros­sega des de legis­la­tu­res ante­ri­ors. Ningú ha pogut donar solució a una situ­ació anòmala que afecta un dels con­junts artístics més relle­vants de l’art català, avui frag­men­tat, desu­bi­cat i dis­po­sat de manera equívoca.

La seva gran rellevància obliga a pren­dre una deter­mi­nació, i hi ha diver­ses opci­ons damunt la taula. Si s’opta per la res­ti­tució al saló d’ori­gen, ens hau­rem d’aca­rar amb dos pro­ble­mes: la reti­rada de les teles pin­ta­des que actu­al­ment ocu­pen els murs, i el fet que s’hau­ran de pin­tar aquells espais sobre els quals Tor­res García no va poder inter­ve­nir perquè Puig i Cada­falch li ho va impe­dir. Pel que fa al pri­mer, no ens hau­ria de pre­o­cu­par més del neces­sari. Ras i curt: es tracta d’unes pin­tu­res infa­mes, amb nul·la apor­tació a la història de l’art català. Les de Tor­res García, en canvi, han esde­vin­gut una de les grans con­ques­tes del Nou­cen­tisme i pre­fi­gu­ren l’avant­guarda dels anys trenta. Si la missió de l’ope­ració és la res­ti­tució dels murals de Tor­res García, la trans­cendència d’unes i altres ens aplana el camí: les que es reti­rin es poden guar­dar tran­quil·lament a la reserva d’algun museu.

Més com­plex és el segon pro­blema. Com ja s’ha dit diver­sos cops, si les pin­tu­res de Tor­res García tor­nen a lloc, s’haurà de bus­car un artista que cul­mini el pro­jecte i decori els murs que l’uru­guaià no va poder pin­tar. És evi­dent que l’objec­tiu de la res­ti­tució és que els murals nou­cen­tis­tes llu­ei­xin i, per tant, allò que es faci no els pot res­tar pro­ta­go­nisme. S’ha d’esta­blir un diàleg que no silenciï la part antiga que motiva l’ope­ració i s’ha de bus­car un artista que, amb humi­li­tat, sàpiga jugar el rol que li toca. Un artista que dugui a terme un pro­jecte sobri que enllaci temàtica­ment la Cata­lu­nya nou­cen­tista amb la Cata­lu­nya actual, i que reflec­teixi les arcàdies medi­terrànies del país en el segle XXI, que segur que n’hi ha.