“Als ciutadans, se’ls ha de dir que facin esport!”

Els diners que les administracions acabin destinant a ajudar el sector dels centres esportius difícilment pal·liaran el que viuen. Ferran Bosque és CEO de Poolbiking Barcelona i del centre esportiu Soho Fit Badalona. “Se’ns ha fet un mal econòmic i un mal emocional. L’esport és un ajut important per a la salut. Evidentment, si agafes la covid-19, l’agafes. I pot ser igualment dur tant si estàs en forma com si no ho estàs. Ara bé, per a qui està en forma la postcovid és diferent.” Insisteix: “Hi ha una queixa generalitzada del sector, i és que no s’ha fet campanya, des dels organismes oficials. Als ciutadans, se’ls ha de dir: «Feu esport!».” I segueix comentant: “Abans que qualsevol consideració sectorial cal que l’administració posi fàcil que la població faci esport, que ho incentivi, que l’animi. Si volen anar al gimnàs, que hi vagin, i si volen córrer, que ho facin, i si prefereixen anar en bici, o fer flexions o ioga a casa, està bé... el cas és fer alguna cosa! Feu esport! La covid ha provocat molt sofà i tele, i això no ens ajuda gens.” En el fons, comenta, “els únics que sortiran beneficiats de tot plegat seran Netflix i Amazon!”.

“Els centres esportius hem pres les mesures necessàries de control. A més, tenim a favor la traçabilitat, la capacitat de fer el seguiment directe i immediat de qualsevol cas de contagi que es pogués donar.” El cas és que els gimnasos no han estat focus de brots. Bosque és membre de l’ADECAF, l’Associació d’Empresaris de Clubs de Fitness de Catalunya i de la Federación Nacional de Empresarios de Instalaciones Deportivas (FNEID). “Tots els centres hem fet els deures, hi ha control.” Per tant, encara que aquest sigui un país que funciona a cops de bastó, comenta, “la clau està a conscienciar les persones que compleixin totes les mesures de seguretat”.

La incertesa és, més que mai, el nostre pa de cada dia. “Tots els sectors patiran molt, perquè en el moment que baixa el consum, baixa el diner, i com a conseqüència de la restriccions, s’acabaran acomiadant empleats. Les persones a l’atur deixaran de consumir, d’anar al gimnàs, al restaurant... És com una onada que cada vegada es fa més gran.” A principis de desembre, no hi havia notícia de centres esportius que haguessin hagut de tancar, tot i que no seria estrany. “Els marges que tenim són molt reduïts; els centres esportius funcionem a partir del volum de clients. Per tant, fa falta massa social, tant sí com no. En un restaurant potser cobren 30 euros per un sopar, però aquí cobrem 30 euros per venir tot el mes...”