La casa dels infants
A Tarragona es detecten molts més casos d’abusos sexuals a menors que a la resta de Catalunya. Això no vol dir que n’hi hagi més, vol dir que el programa pilot per detectar i tractar l’abús ha estat un èxit
JOSEP RAMON JUÁREZ
“A Tarragona hi ha més casos perquè el sistema per detectar-los funciona molt més bé i per això se’n denuncien més”ESTER CABANES
“Com a administració volem garantir tots els drets del menor víctima d’un abús des d’una òptica i una política de bons tractes”ISABEL CARRASCO
“Ens costa admetre que això passa i ho acabem negant i pensant que potser el nen s’ha confós”Una de cada cinc persones ha patit algun tipus d’abús sexual durant la seva infantesa i una de cada dues víctimes d’abús sexual és un menor. Les dades les dona Save the Children i són la constatació d’una realitat encara molt silenciada: la vulnerabilitat pel simple fet de ser menor. La revictimització o les imperfeccions del sistema judicial fan que la víctima i el seu entorn, un cop detectat l’abús, hagin de passar un segon calvari i per això massa sovint s’acaba callant.
Des de l’organització que defensa els drets dels infants, posen l’exemple fictici d’una nena que anomenen Lia per explicar el llarg periple que ha de viure a partir del moment que diu a la mestra que pateix abusos a casa. La professora ho trasllada al director, que es reuneix amb la nena per saber què passa abans d’avisar la seva mare. Quan arriba a casa, la Lia ho ha de tornar a explicar. Després venen els serveis socials (de nou cal repetir la història), que són els que la deriven a l’hospital perquè l’atengui un psicòleg. També toca anar a la comissaria, on posen la denúncia i cal reviure els fets. Finalment, el procés judicial arrenca quan la denúncia arriba al jutjat d’instrucció i al fiscal de menors, que obren una fase d’instrucció en què la Lia ha de tornar a declarar per tenir una prova preconstituïda, ja que si calen mesures preventives per a la seva protecció, el jutge de guàrdia vol saber de primera mà la història.
El procés judicial no és ràpid, i entre la fase d’instrucció, l’elaboració de l’informe tècnic i l’inici del judici oral poden passar tres anys, temps suficient perquè la declaració del menor al judici tingui elements de discordança amb la gravació feta en la prova preconstituïda de potser ja fa tres anys. Així, doncs, per falta de proves, el jutge absol el presumpte agressor i la Lia, pel cap baix, ha hagut d’explicar els fets a vuit persones de quatre departaments diferents per acabar amb el sobreseïment del cas. El menor a disposició d’un sistema que tampoc l’acaba protegint.
Canvi de model
L’antítesi d’aquest model és una atenció integral en què es posa el menor al centre i on són tots els departaments els que es coordinen entre si amb l’objectiu de prestar la màxima atenció a la víctima. El menor que ha patit un abús no ha d’explicar deu vegades la història, ni s’ha de desplaçar a cap comissaria ni a cap hospital. Se’l rep a la Barnahus (‘casa dels nens’, en islandès) i allí un binomi integrat per un psicòleg i un treballador social estan al seu servei del principi al final de tot el procés. Es tracta d’un model implantat als països nòrdics i que ara, de manera pionera, també s’aplica a la unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals que hi ha a Tarragona.
La prova pilot fa un parell d’anys que està en marxa, i els resultats són tan bons que no només tira endavant la construcció d’un edifici de nova planta pensat expressament per ser una Barnahus, sinó que des del Departament de Drets Socials s’ha decidit començar a implantar el model arreu de Catalunya.
Les claus del canvi
“Amb aquest nou model el que volem és ser molt preventius”, explica Ester Cabanes des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Amb prevenció, s’aconsegueix, d’una banda, que penetri socialment el missatge que l’abús sexual no està tolerat i que s’ha de denunciar i, en aquest sentit, des d’àmbits com Salut i Educació s’hi està treballant intensament. “També hi ha una altra part de la prevenció –el que en diem prevenció secundària– que consisteix a actuar quan tenim el mínim indici que pot passar alguna cosa i no esperar que hi hagi senyals d’alerta més evidents”, explica la directora de la DGAIA, que afegeix: “Actuar ràpid evita que l’abús es perpetuï al llarg del temps i que sigui més greu, amb tots els efectes que això pot tenir tant en l’aspecte físic com en l’emocional per a la criatura que el pateix.”
A banda de la prevenció, un altre dels trets que caracteritzen aquest model és la creació d’espais amables i amigables que propiciïn que el menor víctima d’un abús se senti segur i protegit. És per això que aquesta unitat d’atenció integral s’ha batejat amb el nom de casa dels infants en islandès, perquè les dependències que alberga el servei són el més similars possibles a les d’una casa convencional, sense mobles de despatx, amb sofàs, moltes joguines i fins i tot una cuina. “En el disseny d’una Barnahus, la cuina és una peça clau. A les llars passen moltes coses a les cuines, i és un espai on els nens se senten còmodes, s’obren més i és més fàcil crear vincles”, explica Isabel Carrasco, cap del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Tarragona. “Es tracta de defugir al màxim allò que s’assembli a una oficina i que es pugui posar una denúncia sense ser a la comissaria, es pugui fer una prova ginecològica sense sentir-te en un hospital i una prova psicològica sense pensar que s’és en una consulta”, afegeix.
Per aconseguir que tot el procés encaixi ha estat clau la coordinació interdepartamental de l’administració. Més enllà de Drets Socials, els departaments de Salut, Educació, Justícia i Interior també hi juguen un paper important, i tant per preparar la posada en marxa del servei com per dur-lo a terme, actualment cal la coordinació dels seus responsables. “Cada quinze dies es reuneix una comissió interdepartamental que revisa els expedients, els actualitza i marca les línies d’actuació”, explica Josep Ramon Juárez, el coordinador de la unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes d’abús sexual de Tarragona. A aquestes reunions, hi assisteix un ampli cos tècnic dels diferents departaments: hi ha mossos, un ginecòleg, un pediatre, un metge i un especialista en salut mental. També representants de la fiscalia, d’atenció a la víctima, forenses, del departament de drets socials... “Es tracta de compartir casos que ens han arribat i de decidir com procedim i què cal fer”, afegeix el coordinador. A banda del coordinador i un administratiu, l’equip de professionals de la Barnahus l’integren tres psicòlogues i tres assistents socials, que treballen en equip per atendre cada cas de manera psicosocial. Aquest binomi és l’encarregat d’avaluar quina és la situació del cas, quines les necessitats i com cal procedir des del primer dia fins que el cas queda tancat.
El canvi de paradigma en la manera de funcionar que hi havia fins ara no és menor. “Són els professionals els que es coordinen perquè el menor sigui atès des de la unitat i no que s’hagi de desplaçar per acudir a tots els serveis”, resumeix Isabel Carrasco. Ho rebla des de la direcció de la DGAIA Ester Cabanes: “Com a administració volem garantir tots els drets d’aquell menor víctima d’un abús des d’una òptica i una política de bons tractes.”
Perquè no es trenqui cap baula de la cadena i, sobretot, el cas es pugui detectar com més aviat millor s’ha d’aconseguir crear una xarxa de radars als diferents àmbits implicats que davant de qualsevol sospita ja saben com actuar. “Ara l’escola ja sap que en cas de sospita ni ha d’explorar ni ha de preguntar, simplement ha de derivar. Amb això també evitem revictimitzar, demanant massa explicacions i posant en dubte la seva paraula”, comenta Carrasco.
l’èxit del projecte de tarragona
El juliol del 2020, en plena pandèmia, s’inaugurava de manera oficial les instal·lacions provisionals de la Barnahus ubicada al Complex Educatiu de Tarragona. El servei ja feia un parell de mesos que estava en marxa i encara feia més temps que l’equip que l’havia de fer funcionar s’havia posat a treballar. El fet que les instal·lacions provisionals s’instal·lessin al Complex Educatiu no va ser casual. A pocs metres de l’actual servei, hi havia el terreny idoni per construir-hi l’edifici definitiu, més gran i funcional, unes obres que ja estan en marxa. Ara, gairebé dos anys després, tothom coincideix a dir que el programa ha estat un èxit. I no és només una percepció, sinó que ho corroboren les estadístiques.
A Tarragona en dos anys de funcionament del centre s’han triplicat els casos detectats i des de l’obertura del servei s’han atès fins a 325 casos d’abús sexual a infants o adolescents. “No és que n’hi hagi més, sinó que se’n detecten més de manera preventiva”, especifica Cabanes, que també posa èmfasi en el fet que són casos que haurien pogut acabar sent més greus o fins i tot silenciats fins que la víctima fos adulta.
En l’àmbit europeu hi ha una estadística feta a partir de persones que en un moment o un altre de la seva vida han reconegut que han patit un abús sexual que xifra en un de cada cinc els menors que n’han patit. El fet que molts casos quedin silenciats durant anys i que d’altres no es denunciïn fa que sigui difícil comptabilitzar el nombre real de víctimes. Amb dades del 2020 facilitades per la DGAIA, a Catalunya per cada 10.000 infants i adolescents de 0 a 17 anys es van detectar un 1,7% de casos d’abús sexual. A Tarragona, amb el centre Barnahus en marxa, se’n van detectar un 4,5%. “Això no vol dir que hi hagi més casos –insisteix també Juárez–, vol dir que funciona molt més bé el sistema per detectar-los i que per això se’n denuncien més.”
De fet, recorda el coordinador del servei, els abusos sexuals a menors sempre han existit, però només aflorava la punta de l’iceberg, mentre que ara està emergint més aquesta part invisibilitzada. També hi ha canvis socials que, en el cas dels adolescents, si no hi ha una bona educació sexual, poden induir a l’abús. “És terrible que per a molts adolescents el primer contacte que tenen amb l’educació sexual sigui a través d’internet i YouTube, de manera que identifiquen les relacions íntimes a partir de la pornografia, amb una distorsió terrible del que són les relacions sexuals”, diu Juárez, que, a banda de coordinador del servei, també és psicòleg.
Hi ha abusos de tot tipus i de diferents graus i, en el cas dels menors, la majoria es produeixen en l’àmbit intrafamiliar. Més del 50% passen en l’àmbit familiar –un percentatge que està creixent– i un 85% de les agressions que pateixen els menors són per part de persones que prèviament coneixien la víctima. En cas d’abús dins l’àmbit familiar és on s’ha de prestar més atenció perquè és la situació en què l’infant és més vulnerable. “Ens costa admetre que això pot passar i ho acabem negant, pensant que potser el nen s’ha confós. Els adults tendim a invisibilitzar que allò pugui estar passant”, explica Carrasco. És la paraula d’un nen contra la paraula d’un adult i molts casos, si s’arriben a denunciar els fets, acaben amb sobreseïment.
Ajudar i acompanyar la família en tot aquest procés també forma part d’aquest treball integral que es duu a terme des de la Barnahus. Si el cas ja està judicialitzat, se’ls assessora i se’ls fa un acompanyament, i si es tracta d’una situació de sospita que s’acaba confirmant també se’ls assessora i se’’ls acompanya a l’hora de fer la denúncia i la prova preconstituïda. “El que voldríem és que la verbalització dels infants ja sigui una prova constitutiva, de manera que estem treballant amb la fiscalia per intentar escurçar el procés i que els judicis amb infants siguin prioritaris”, avança Carrasco.
Un laboratori
Més enllà d’una metodologia que estava avalada pels bons resultats al nord d’Europa, part de l’èxit a Tarragona s’atribueix a la motivació dels professionals que han tirat endavant el projecte. “La implicació ha estat màxima, i cada dia tenen idees noves. Ara hem signat un conveni amb Affinity que ens permet tenir gossos per fer l’acompanyament als nens”, explica la directora de la DGAIA. La seva homologa al territori ho corrobora.
En espera de tenir desplegada la xarxa de cases d’infants arreu de Catalunya, ja s’han implantat les polítiques de detecció i prevenció a tot arreu i, més enllà de les estadístiques que diuen que el model funciona, l’objectiu és tenir una radiografia molt més àmplia de l’impacte real que està tenint el servei, no només en la prevenció i l’atenció a les víctimes, sinó també pel que fa als procediments i els impactes en la duresa de les sentències. “Amb les dades que tenim ara ja queda justificat el recurs, però quan sapiguem l’impacte real en altres parts del procés veurem que hi haurà molts altres beneficis no esperats”, conclou Ester Cabanes.
eLS PAÏSOS NÒRDICS COM A MODEL
Barnahus (que vol dir ‘casa dels nens’, en islandès) és un model d’atenció als abusos contra la infància promogut per Save the Children i que és habitual als països nòrdics. Per poder ser un centre Barnahus i formar part del projecte europeu Promise, cal seguir una sèrie d’estàndards de qualitat i una metodologia concreta que, entre d’altres, implica treballar de manera multidisciplinària i interdepartamental per aconseguir la màxima coordinació que permeti oferir sota un mateix sostre i en un entorn amigable –es tracta que sigui el més similar a una llar– tots els serveis que requereix un infant que ha patit algun tipus d’abús sexual. També és segell del model intentar reduir les avaluacions i entrevistes a les víctimes gràcies a la coordinació dels equips multidisciplinaris, i disposar de professionals altament formats, amb equips psicosocials per atendre les víctimes.
EXPANSIÓ D’UNITATS ARREU DE cATALUNYA
Dos anys després de l’entrada en funcionament de la unitat de Tarragona, des de la Conselleria de Drets Socials s’ha anunciat el desplegament d’aquest recurs arreu de Catalunya. La intenció és obrir fins a tretze serveis amb edificis de nova construcció que seguiran el model arquitectònic que s’ha dissenyat expressament per a la Barnahus que ja s’ha començat a construir a Tarragona i que estarà enllestida el setembre que ve, quan es deixaran les actuals instal·lacions provisionals. La consellera Violant Cervera ja ha anunciat la propera posada en marxa d’un servei integral per atendre infants i adolescents que han patit abusos sexuals a les Terres de l’Ebre, amb un centre a Tortosa i, al gener, també es va presentar la inversió de 700.000 euros que es farà a Lleida per implementar el servei i edificar aquest equipament en un solar cedit per l’Ajuntament. També està encarrilat el projecte d’una casa per als infants a la Seu d’Urgell i es treballa amb el de Girona i amb altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona.
uN SERVEI PIONER QUE GENERA INTERÈS
Tot i que feia uns mesos que estava en marxa, la unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals de Tarragona es va inaugurar el juliol del 2020 pel llavors conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el també llavors conseller d’Educació, Josep Bargalló, que destacaven el caràcter pioner del programa pilot en l’àmbit estatal. Per dur-lo a terme, explica la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, es va comptar amb la complicitat de Save the Children i amb l’equip professional del Barnahus de Naestved (Dinamarca), que més enllà d’obrir les portes del seu centre també es va desplaçar a Tarragona per fer mentoria, formació i compartir experiències amb l’equip de professionals. La implicació del personal i els bons resultats obtinguts han despertat l’interès de regions com el País Basc –amb qui ja s’han fet reunions– Madrid, Andalusia i el País Valencià, que volen conèixer de més a prop el projecte de Tarragona. També ha generat interès en països de l’Amèrica del Sud.
