LA SUPERÀVIA CATALANA
Amb 116 anys, és la persona més gran de Catalunya i, des de fa alguns mesos, també del món sencer
“Soc vella, molt vella, però no soc idiota.” Aquest és el lema que podem trobar al compte de Twitter de Maria Branyas Morera, la “superàvia catalana”. El va obrir el 2019, quan tenia 112 anys. Ara en té 116. Des d’aleshores, la Maria no només segueix sent “molt vella”, sinó que s’ha convertit en la persona “més vella” del món, en un rècord de longevitat. Fa temps que intenta viure allunyada dels focus mediàtics, aclaparada per l’interès de la gent, però li hem pogut traslladar un petit qüestionari per acabar de completar la seva biografia, que ella mateixa va desgranant a través de Twitter, piulada a piulada, com si el compte hagués esdevingut el seu dietari particular.
La Maria va néixer el 4 de març del 1907, quan la gent encara no es desplaçava en avió, no podia escoltar emissions regulars de ràdio ni havien patit, afortunadament, cap de les dues guerres mundials. En aquell moment, la família havia emigrat a San Francisco, a molts quilòmetres de distància d’on viu ara, a la residència del Tura d’Olot. En els seus 116 anys d’existència ha canviat fins a nou vegades de municipi de residència. El 1915, quan el món es trobava immers en la Gran Guerra, el seu pare va emmalaltir i la família va decidir tornar a Catalunya. El viatge va ser funest. El pare va morir de tuberculosi mentre travessaven l’Atlàntic i ella va patir una caiguda que li va fer perdre l’audició d’una orella. A Catalunya va viure a Barcelona, Banyoles i, quan es va casar amb un metge anomenat Joan Moret, a Girona i Calonge. 116 anys no només donen per a viure moltes experiències, guerres i catàstrofes, sinó també per tenir una descendència molt àmplia, que en el seu cas és de tres fills, onze nets i tretze besnéts.
Quan li preguntem pel primer record que conserva gravat a la retina, la Maria retrocedeix fins al 1915, quan tenia 8 anys. Just al davant de casa seva, a Nova Orleans, hi havia un parc: “L’Audubon Park era immens, bordejat per un costat pel riu Mississipí. Hi havia uns arbres amb les branques tortes que arribaven a terra i jo sempre m’hi enfilava. Els dies festius venia molta gent i solia passar el carro de caramels romans. Era el 1915 i ja m’agradaven els dolços.” Resulta inevitable preguntar-li si té algun secret o s’ha cuidat d’alguna manera especial. La Maria ho té molt clar: “He fet molt poc esport i no he fumat mai. No he seguit cap dieta. Sempre he menjat poc, però de tot. No he patit cap malaltia ni he passat per un quiròfan. Penso que la longevitat també és tenir sort. Sort i una bona genètica. I tan important és una bona alimentació, com un estil de vida ordenat i tranquil.”
