El coet supersònic suborbital més potent

L’asso­ci­ació d’estu­di­ants Cos­mic Rese­arch, de l’ESE­IAAT de la UPC, va fet història el 30 de novem­bre pas­sat llançant amb èxit el coet supersònic sub­or­bi­tal més potent cons­truït fins ara a Cata­lu­nya i el més potent d’Espa­nya cons­truït per uni­ver­si­ta­ris. El llançament es va fer des de les ins­tal·laci­ons del Cen­tro de Expe­ri­men­tación del Are­no­si­llo (CDEA), de l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Técnica Aero­es­pa­cial (INTA), a l’Are­no­si­llo, a Huelva. El coet, bate­jat amb el nom de Bon­dar en home­natge a la pri­mera astro­nauta cana­denca, va arri­bar a 7.800 metres d’alti­tud a una velo­ci­tat de 1.900 km/h.

La missió Bon­dar és el pro­ducte de la tena­ci­tat, el talent i la passió per la tec­no­lo­gia i l’aven­tura espa­cial de dife­rents gene­ra­ci­ons d’estu­di­ants que han pas­sat per l’asso­ci­ació Cos­mic Rese­arch de l’Escola Supe­rior d’Engi­nye­ries Indus­trial, Aero­es­pa­cial i Audi­o­vi­sual de Ter­rassa (ESE­IAAT) de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya · Bar­ce­lo­na­Tech. Ara, els 16 estu­di­ants que actu­al­ment inte­gren aquesta asso­ci­ació, en el qual hi ha tres estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat del País Basc, han fet rea­li­tat el seu somni de llançar el coet supersònic sub­or­bi­tal més potent cons­truït fins ara a Cata­lu­nya.

Després d’anys de tre­ball, el 30 de novem­bre, els 16 estu­di­ants de Cos­mic Rese­arch sor­tien de Ter­rassa, amb la seva fur­go­neta car­re­gada amb el coet Bon­dar i la pla­ta­forma de llançament, en direcció a l’Are­no­si­llo, a Huelva. Els estu­di­ants de l‘ESE­IAAT dis­po­sa­ven, en la set­mana del 29 de novem­bre al 3 de desem­bre, de fines­tres de llançament auto­rit­za­des pel Minis­teri de Defensa.

En arri­bar a l’Are­no­si­llo els deu­res ja esta­ven fets. Només que­dava aco­blar el coet, intro­duir el motor i anco­rar a terra la pla­ta­forma de llançament, cons­truïda pels matei­xos estu­di­ants, que pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de llar­gada, capaç de sus­ten­tar 50 kg de pes força i d’incli­nar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.

L’INTA havia ator­gat als estu­di­ants de Cos­mic Rese­arch un dels cinc dies de la set­mana per al llançament. Els estu­di­ants de l’ESE­IAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novem­bre, tenint en compte les con­di­ci­ons atmosfèriques, en una tarda asso­le­llada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bon­dar va arri­bar a la seva alti­tud màxima, a uns 7.800 metres, a una velo­ci­tat de 1.900 km/h. És com si un vehi­cle com­pletés la distància que hi ha entre Ter­rassa i Saba­dell en 30 segons. En arri­bar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va sepa­rar i va caure al mar sus­ten­tada amb un para­cai­gu­des. Els 16 estu­di­ants de Cos­mic Rese­arch són Daniel Can­tos, Marc Martí, Víctor Ubi­eto, Xavier López, Marc Ber­mejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casa­no­vas, Néstor Fuer­tes i Alba Badia, tots ells de l’ESE­IAAT, jun­ta­ment amb Ander Hos­pi­tal, Iñigo Bou­zas i Laura Bur­gos, de la Uni­ver­si­tat del País Basc.

Bon­dar és un coet d’alu­mini, amb una lon­gi­tud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que es va enlai­rar a una velo­ci­tat màxima de 1.500 km/h. El coet és modu­lar i està for­mat pel mòdul motor, el mòdul recu­pe­ració i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté pro­pel·lent com­post per per­clo­rat d’amoni, alu­mini i un aglu­ti­nant. Es tracta d’una fórmula simi­lar a la que empra­ven els coets secun­da­ris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, sufi­ci­ent com per impul­sar el coet fins a 2,4 km d’alti­tud; després segueix ascen­dint per la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m. Les qua­tre ale­tes d’aquest mòdul són fona­men­tals per esta­bi­lit­zar la tra­jectòria de Bon­dar.

El segon mòdul és el que s’ha ubi­cat al cen­tre del coet, ano­me­nat de recu­pe­ració. Per a la seva cai­guda al mar, conté un para­cai­gu­des prin­ci­pal, un para­cai­gu­des pilot i un llum d’albi­ra­ment. El ter­cer mòdul és el més com­plex, ano­me­nat d’aviònica, for­mat per l’ogiva i un espai on viatja tota l’electrònica, com ara ampli­fi­ca­dors de senyals, dues ante­nes, bate­ries i deto­na­dors de sepa­ració. La seva funció és doble: enviar dades GPS al cen­tre de con­trol i acti­var els deto­na­dors. La zona de l’ogiva s’ha dei­xat lliure per ins­tal·lar en futurs llançament expe­ri­ments de paga­ment.

En els dar­rers cinc anys, els estu­di­ants de Cos­mic Rese­arch han llançat 36 coets i han col·labo­rat amb l’Ofi­cina Euro­pea de Recur­sos para la Edu­cación Espa­cial en España (ESERO) de l’Agència Espa­cial Euro­pea als con­cur­sos naci­o­nals i autonòmics de Can­Sat.

Cos­mic Rese­arch ha bate­jat tots els seus pro­jec­tes que han pre­ce­dit al Bon­dar amb noms de dones astro­nau­tes, com ara el pro­jecte Mukai, en honor a l’astro­nauta japo­nesa Chi­aki Mukai (Premi Príncep d’Astúries de Coo­pe­ració Inter­na­ci­o­nal), i Res­nik, en home­natge a Judith Res­nik, la segona astro­nauta de la història als Estats Units, que va morir en l’acci­dent del trans­bor­da­dor espa­cial Cha­llen­ger l’any 1986.

De fet, qui coor­dina i lidera aquest equip d’estu­di­ants és una dona. Es tracta d’Alba Badia, saba­de­llenca de 20 anys estu­di­ant de quart curs del grau en Engi­nye­ria en Tec­no­lo­gies Indus­tri­als.

Alba Badia ha aga­fat les reg­nes del pro­jecte aquest curs, pre­nent el relleu de l’ante­rior coor­di­na­dor, Víctor Ubi­eto, gra­duat el curs pas­sat. Badia explica que va arri­bar als estu­dis d’engi­nye­ria indus­trial casi per casu­a­li­tat: “M’agra­da­ven les matemàtiques, la física i la química, però no va ser fins al bat­xi­lle­rat quan em vaig deci­dir per l’engi­nye­ria indus­trial. Els refe­rents que tenia eren homes i no pen­sava que fos una pro­fessió per a mi, fins que vaig saber en què con­sis­tia i em vaig ado­nar que em ser­vi­ria per for­mar-me en totes les tec­no­lo­gies de què dis­po­sem”.

De fet, per a Alba Badia la tec­no­lo­gia “és sinònim de mate­ri­a­lit­zar tot allò que una dia sem­blava ini­ma­gi­na­ble perquè no té límits; podem arri­bar fins on ens pro­po­sem. El repte cons­tant i tro­bar la solució més intel·ligent és el que més m’atrau de l’engi­nye­ria. Per això m’agra­da­ria inte­grar-me, en un futur, en el sec­tor espa­cial, per aju­dar a desen­vo­lu­par la tec­no­lo­gia que ins­piri pro­pe­res gene­ra­ci­ons i que per­meti millo­rar la vida de les per­so­nes”, asse­gura. El seu interès per la tec­no­lo­gia aero­es­pa­cial la va ani­mar a inte­grar-se a l’asso­ci­ació Cos­mic Rese­arch, que té el suport del pro­grama INS­PIRE de l’ESE­IAAT. “Sem­pre m’ha apas­si­o­nat l’explo­ració espa­cial i la tec­no­lo­gia que hi ha al dar­rere dels coets; Cos­mic Rese­arch em pro­por­ci­o­nava la pos­si­bi­li­tat de posar a la pràctica la teo­ria que apre­nem a classe i, a més, podia trans­me­tre a la soci­e­tat l’entu­si­asme que em va por­tar a estu­diar engi­nye­ria”, explica. Sobre l’ambiciós pro­jecte Bon­dar, la jove estu­di­ant valle­sana valora “la visió glo­bal que m’obliga a veure cada fase i cada part del pro­jecte com un tot, un con­junt de detalls i deci­si­ons ori­en­tats a un objec­tiu amb el tre­ball en equip, en el qual tots apor­tem la nos­tra exper­tesa i el nos­tre com­promís. Això ens obliga a sor­tir per­ma­nent­ment de les nos­tres zones de con­fort perquè tots hem de fer de tot, des de cal­cu­lar, dis­se­nyar i cons­truir a bus­car patro­ci­na­dors, ges­ti­o­nar un pres­su­post, difon­dre les nos­tres acti­vi­tats, etc.”

Ni molt menys les coses resul­ten fàcils en els pro­jec­tes que desen­vo­lupa Cos­mic Rese­arch. En aquest sen­tit, Alba Badia sosté, per exem­ple, que “la legis­lació en l’àmbit en el qual tre­ba­llem és molt laxa, i això ens genera incer­te­ses a l’hora de pla­ni­fi­car o de dis­se­nyar. A vega­des, les coses no sur­ten ni a la pri­mera ni a la segona, i hem de treure la per­se­ve­rança, els ànims i la for­ta­lesa per con­ti­nuar enda­vant. Com a engi­nye­res i engi­nyers hem de ser metòdics i orde­nats, però la visió ’túnel‘ que tenim ens impe­deix, de vega­des, trans­me­tre idees fora de la nos­tra dis­ci­plina. Les reu­ni­ons gene­rals que man­te­nim sovint sem­blen l’assem­blea de l’ONU, perquè mecànics, elèctrics, aero­es­pa­ci­als o electrònics par­lem en el nos­tre propi idi­oma tec­nològic.”

D’altra banda, Alba Badia apunta que “des­gra­ci­a­da­ment, m’he tro­bat amb situ­a­ci­ons incòmodes pel fet de ser una dona. Sem­pre hi ha qui et pre­gunta com es pre­nen els nois que siguis una dona i que pren­guis les deci­si­ons de l’equip. En gene­ral no trobo acti­tuds mas­clis­tes, però és veri­tat que mal­grat tin­gui més experiència que altres, a vega­des pel fet de ser dona no valo­ren la meva opinió. Tinc cons­tant­ment la sen­sació que he de donar més que la resta per demos­trar que mereixo estar al cap­da­vant. Amb tot, animo a les noies per a que no es dei­xin inti­mi­dar pels este­re­o­tips. Seguiu el vos­tre cor i feu allò que us agradi fer!”, con­clou.