Valorar la diversitat

Cons­truir un món on molts mons siguin pos­si­bles. Aquest hau­ria de ser el nos­tre objec­tiu com a espècie humana, segons ens recorda l’edició 2024 de l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana Mun­dial, una eina de difusió i peda­go­gia que des de fa més de tres dècades –la va impul­sar Pere Casaldàliga el 1992– ens con­vida a refle­xi­o­nar per a la cons­trucció d’una soci­e­tat més justa. Prop de sei­xanta arti­cu­lis­tes de tot el món, amb una bona repre­sen­tació cata­lana, revi­sen i fan pro­pos­tes sobre la rea­li­tat actual des d’aquest punt de vista: la neces­si­tat de tren­car un procés de colo­nit­zació mate­rial i men­tal que ens afecta a tots i que ens porta a creure que només el model de les soci­e­tats actu­als és el vàlid.

“Per què veiem com un pro­blema la diferència, la diver­si­tat, la plu­ra­li­tat? Per què con­si­de­rem unes per­so­nes com a civi­lit­za­des i d’altres com a inci­vi­lit­za­des? Per què en jut­gem unes com a pro­gres­sis­tes i altres com a retrògra­des? I tot això mal­grat ser per­so­nes que llui­ten per les grans cau­ses, per les mino­ries des­a­fa­vo­ri­des, per aquest altre món que és pos­si­ble. Per poder res­pon­dre, és neces­sari dur a terme un exer­cici sin­cer de reflexió i reconèixer que som per­so­nes colo­nit­za­des en tots els àmbits de la vida”, plan­teja l’Agenda en la seva intro­ducció. Així, si són prou sabu­des les con­seqüències del que va sig­ni­fi­car el colo­ni­a­lisme històric que tots conei­xem, amb l’espoli i el geno­cidi de soci­e­tats que no es con­si­de­ra­ven prou civi­lit­za­des, ara convé posar el punt de mira en el colo­ni­a­lisme emo­ci­o­nal i mate­rial que tots patim en l’actu­a­li­tat. “El pen­sa­ment colo­nial s’ha ins­tal·lat en nosal­tres; el vivim a diari, en el llen­guatge, la ves­ti­menta, la música que escol­tem i ballem, en els relats còmics que com­par­tim, en el tracte cap als altres, en les deci­si­ons que pre­nem. Aquesta herència colo­nial con­ti­nua enquis­tada en els nos­tres col·lec­tius”, recor­den els res­pon­sa­bles de l’edició de l’agenda, que tre­ba­llen en xarxa en una vin­tena de països.

Aquesta neces­si­tat de des­co­lo­nit­zar en tots els àmbits la plan­teja l’exsa­cer­dot i acti­vista bra­si­ler Leo­nardo Boff, quan parla del futur d’Abya Yala. Les parau­les abya yala les usen els indígenes kuna –habi­tants ori­gi­nals de les ter­res cari­be­nyes de Panamà i Colòmbia– per refe­rir-se a tot el con­ti­nent ame­ricà. L’adopció del nom comú Abya Yala, explica, forma part de la cons­trucció d’una iden­ti­tat comuna, en la diver­si­tat de cul­tu­res. També és expressió de movi­ment rei­vin­di­ca­tiu i de defensa de la pròpia cul­tura. “Els pobles es refor­cen mútua­ment, res­ca­ten la savi­esa ances­tral dels xamans, les tra­di­ci­ons i els records i s’opo­sen pode­ro­sa­ment a les for­ces de domi­nació”, escriu Boff, que insis­teix en el perill de reco­lo­nit­zació a nivell de recur­sos bàsics. “Les grans cor­po­ra­ci­ons dels països rics van colo­nit­zar ante­ri­or­ment Abya Yala, robant-nos les rique­ses en or, plata i fus­tes nobles. Sobre la base d’aquest espoli, van crear riquesa per a ells matei­xos i van posar les bases del capi­ta­lisme mun­dial. Ara volen, de nou, reco­lo­nit­zar-nos. La seva estratègia és liqui­dar la nos­tra indústria i trans­for­mar-nos en grans explo­ta­ci­ons pro­duc­to­res i expor­ta­do­res d’ali­ments al món”, remarca, aler­tant que tot ple­gat es fa en con­nivència amb les elits de cada país.

Pel que fa a la des­co­lo­nit­zació men­tal, el claretià José María Vigil, que va impul­sar l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana jun­ta­ment amb Casaldàliga, fa ser­vir el símil informàtic per com­pa­rar les nos­tres ments amb ordi­na­dors: nai­xem sense cap pro­grama, però a mesura que anem crei­xent se’ns va ins­tal·lant pro­gra­mació que deter­mi­narà la manera com veiem el mon. “A la ment pro­funda radi­quen totes aques­tes idees que ens van ser ins­tal·lades, que no vam triar i que si no sot­me­tem a crítica i revisió, són el fona­ment mateix de la colo­nit­zació real que vivim. Per ser inte­gral, tota colo­nit­zació ha d’incloure la de la ment. Des­co­lo­nit­zar les ments també és una missió alli­be­ra­dora: és alli­be­rar les per­so­nes i els pobles”, asse­gura.

L’Agenda 2024 des­taca el paper de la Teo­lo­gia de l’Alli­be­ra­ment en el procés des­co­lo­nit­za­dor, com a pràctica pròpia de comu­ni­tats cris­ti­a­nes que tre­ba­llen per la lli­ber­tat del poble, llui­ten per l’abo­lició de pràcti­ques opres­so­res i refle­xi­o­nen una fe i una teo­lo­gia dels més vul­ne­ra­bles. En defi­ni­tiva, els prin­ci­pis bàsics que ins­pi­ren el lle­gat del sacer­dot català Joan Alsina, assas­si­nat fa 50 anys durant el cop d’estat de Pinoc­het a Xile, i que també és pro­ta­go­nista indis­cu­ti­ble de la cam­pa­nya anual de sen­si­bi­lit­zació de l’Agenda.