BEL POZUETA
MARE D’ADUR, UN DELS JOVES CONDEMNATS D’ALTSASU
“És una revenja”
L’entrevista ha estat lligada per casualitat. Poc més d’una hora abans que Bel Pozueta participés en una taula rodona a Calella, en el marc de la jornada 12 hores per la Llibertat. Quedem en un cafè. Ens deixen un espai al primer pis, més tranquil. La tarda s’emboira a mesura que parlem i la pluja fa acte de presència abans d’acabar. Sobta trobar-se amb una dona tan sencera, però amb la mirada apagada de qui porta molts mesos carregant la pena i mastegant la ràbia. “Que si encara crec en la justícia? En el concepte suposo que sí, perquè és una de les aspiracions de l’ésser humà, però amb nosaltres no han actuat amb justícia, sinó amb venjança, amb revenja”, assenyala. Pozueta és la mare d’Adur Ramírez de Alda, de 23 anys i un dels vuit joves del poble navarrès d’Altsasu condemnats per una baralla de bar l’octubre del 2016 en què es van veure implicats dos guàrdies civils i les seves parelles, i en què hi va haver lesions: la més greu, un turmell trencat.
El cas, que havia de ser jutjat a l’Audiència de Navarra, va ser traslladat pel Tribunal Suprem a l’Audiencia Nacional en entendre que es tractava d’un delicte de terrorisme. Adur i sis companys van entrar en presó preventiva el 26 de novembre del 2016 a Soto del Real i amb el règim de FIES que s’aplica a terroristes. El desembre d’aquell any, en van sortir quatre en llibertat provisional amb mesures cautelars. Adur no era cap d’ells. Ara el tenen empresonat a Aranjuez. El judici es va celebrar el mes d’abril passat, un any i mig després dels fets, i aquest juny es coneixia la sentència: es descartava el terrorisme pel qual es demanava un total de 375 anys, però es condemnava els vuit joves a penes d’entre dos i tretze anys per delictes de lesions, desordres públics i amenaces i a una indemnització de 100.000 euros. El tribunal va apreciar els agreujants d’abús de superioritat i odi i va considerar provat que els joves havien actuat “moguts per la animadversió i el menyspreu a la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics”. A Adur Ramírez li van imposar dotze anys. “En el moment del judici, quan les famílies parlàvem amb les nostres advocades ens deien que a l’Audiencia Nacional es podien guanyar casos jurídics, però ens insistien que el nostre era un judici polític”, recorda, i assumeix que “malgrat que el relat de terrorisme i d’atac intencionat es va anar desmuntant peça a peça, les esperances que els deixessin lliures eren molt petites”. Tenien raó.
MALS PRESAGIS
Fa un glop de la beguda que té al davant i parla del seu fill, de qui destaca el seu optimisme, malgrat tot. “Durant el judici Adur va oblidar el transfons de la situació que estava vivint i em deia que havia quedat tan clar que ell no era culpable que era impossible que no l’exculpessin”, relata, i afegeix que durant les dues setmanes del judici van patir molt pel fill, per com es prendria una sentència que les famílies ja preveien que seria dura. “Hem estat molt de temps preparant-nos per al pitjor i quan va arribar, fins i tot vaig arribar a pensar que dotze anys eren pocs pel que podria haver estat”, assenyala.
Al seu costat, el pare d’Adur, Antxon, assenteix en silenci. És un home prim, amb la barba blanca, que es manté en un segon pla. Pozueta retreu als mitjans de comunicació d’abast nacional el tractament esbiaixat de la informació sobre el cas. “Era necessari crear un relat fals que revifés l’escenari del terrorisme al País Basc dels anys vuitanta, amb conceptes com comandos, com la violència al carrer i posant cares i noms als suposats violents? Havien deixat de ser joves normals per esdevenir terroristes organitzats i calia insistir amb el missatge arreu de l’Estat”, puntualitza. La mare d’Adur es mostra convençuda que la baralla del bar “va ser l’ocasió fortuïta que alguns esperaven per fer pagar a qui fos les activitats que es duen a terme des de fa temps dins del moviment Alde Hemendik, que reclama que els guàrdies civils marxin d’Altsasu”.
L’ordre de detenció de quatre dels cinc joves que estaven en llibertat pocs dies després que es conegués la sentència, que no és ferma, va reobrir les ferides. “Durant més d’un any, amb les acusacions de terrorisme molt més altes i complint amb les mesures cautelars no hi va haver cap raó per empresonar-los i després de la sentència, la Guàrdia Civil va haver de fer el gran desplegament. Ningú no ho esperava. No era necessari aquesta mostra de força desproporcionada, aquest afany de criminalitzar-los”, recorda Bel Pozueta. El tribunal va argumentar que hi havia risc de fugida i va ordenar que els anessin a buscar. “Volien intensificar el dolor, humiliar els nostres joves i les famílies. Deixar ben clar qui mana, qui té la força”, lamenta.
Els advocats de la defensa preparen ara els recursos que han de presentar a la mateixa Audiencia Nacional i posteriorment al Tribunal Suprem. Pozueta fa un somriure trist. “A un Tribunal Suprem que va ser qui va enviar el cas a l’Audiencia perquè el considerava terrorisme. Gaires esperances no tenim”, diu. A l’horitzó es planteja fer el pas a Europa. “Com a internacionalització de la injustícia que hem patit és un bon camí, però parlem de molts anys abans no hi hagi una resposta. Uns anys que els nostres fills hauran passat a la presó.”
RESPOSTA CIUTADANA
Aquest 16 de juny, a Pamplona, hi ha organitzada per l’entitat que aplega les famílies dels joves, Altsasuko Gurasoak, una manifestació que es preveu més multitudinària que la del mes d’abril, que va aplegar 50.000 persones segons els responsables. En aquests mesos, les mostres de suport tant des de dins del País Basc com especialment des de Catalunya han estat constants. “El paral·lelisme amb el que està vivint Catalunya, amb presos polítics i repressió, és evident, i aquí ens han rebut sempre amb els braços oberts”, explica Bel Pozueta. Poques hores després, en el decurs de la taula rodona, alguns dels convidats van confirmar la seva assistència a la concentració, i des de l’ANC es va recordar que s’han habilitat autocars per fer el viatge. “Tanta amabilitat ens supera, no sabem com agrair aquest escalf, aquest afecte”, repeteix la mare d’Adur. Considera que no ha estat un fet volgut, però que determinades situacions ocorregudes a Catalunya han afavorit l’apropament entre les dues realitats. Bel Pozueta recorda que representants de les famílies basques van poder portar el cas a Estrasburg, on van compartir espai amb familiars dels presos polítics catalans i del raper Valtònyc, que ha fugit de la justícia espanyola que el va condemnar a tres anys de presó per les lletres de les seves cançons. “Tots patim el mateix despropòsit i ha estat precisament davant d’aquesta situació d’indefensió per la falta de separació de poders de l’Estat i l’atac continuat i sense aturador als drets civils que ens hem trobat i que veiem que junts som més forts i podem arribar més lluny”, defensa.
EN DETALL
Hi ha problemes de convivència a Altsasu?
No hi ha un enfrontament com el que denunciaven algunes dones de guàrdies civils, que deien que les escopien o les amenaçaven quan anaven a comprar. És cert que com en molts llocs del País Basc hi ha un moviment que defensa que la Guàrdia Civil marxi, però també hi ha altra gent que en defensa la presència. No hi ha cap persecució a les forces policials, però sí que es respira ambient de repressió per la seva part, amb molts controls i la imposició de multes indiscriminades a determinats col·lectius. És habitual que a les concentracions que organitzem els cotxes de la Guàrdia Civil es passegin només per provocar i es plantin davant a gravar la gent.
Si tingués l’oportunitat voldria parlar amb els guàrdies civils que van denunciar el seu fill?
Entenc que formen part de l’operació orquestrada per crear un escenari fals per jutjar i empresonar els nostres joves. Són militars i han anat a Altsasu amb una missió concreta. No crec que tinguéssim res a dir-nos, però sí que m’agradaria que ens vinguessin a demanar perdó.
Els podria perdonar?
Aquestes històries es tanquen. S’han de tancar per força. Tot i que estem veient que entitats com Covite (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc) mantenen un dolor que converteixen en odi. No em vull quedar ancorada aquí. He de seguir avançant i no els desitjo cap mal, a aquestes persones. Recordo que fa poc temps vam coincidir en un recorregut amb un guàrdia civil i la seva parella, els fills dels quals han jugat amb els nostres. Ens vam mirar als ulls i vam continuar.
Tem que el fantasma d’ETA torni a sorgir?
A certs sectors, els interessa reviure’l.Tornar a recuperar el discurs que ETA no ha desaparegut i que cal mantenir la repressió al País Basc per atacar idearis polítics perfectament legítims.