DOLORS SABATER

Bàsicament a insistir en el tema del traspàs, perquè es faci com toca. En l’aspecte personal, he pogut veure la meva filla i la meva neta i també he dedicat temps a agrair les mostres de suport rebudes, immenses i plurals.

Vaig ser la primera a felicitar-lo, però no ens vam dir res més.

Li vaig dir de veure’ns i el vaig convocar a una reunió el dilluns dia 18 per començar a preparar el traspàs. Tenim molts processos entre mans i jo em volia reunir amb el senyor Pastor amb calma. Ell es va negar a reunir-se amb mi fins després del dia 20.

Dimecres es van confirmar els pitjors pronòstics: aquesta moció és una trampa contra el PSC. El senyor García Albiol ha utilitzat i ha humiliat el PSC. Badalona no mereix aquests espectacles indignes.

No, perquè crec que és un gest coherent. Jo havia de lluitar fins al final per aprovar el pressupost més social de l’Ajuntament de Badalona.

Per diferència ideològica pensava que no passaria. El PSC ens va donar a entendre que no aprovaria el pressupost del 2018 perquè necessitava marcar perfil i manifestar discrepància amb el govern, però no vaig poder imaginar que arribessin al punt de contradir-se ells mateixos donant suport en el partit que el 2015 van fer fora.

És cert que tant ERC com ICV-EUiA haurien preferit que no la presentés, però tots dos em van manifestar que passés el que passés era una decisió que havia de prendre l’alcaldessa. I a Guanyem, que som la meitat del govern, vam aprovar presentar-la.

Aquesta sensació m’hauria quedat si hagués dimitit. Plegar volia dir obrir la porta de bat a bat a García Albiol. Per això he estat tan segura que no podia fer un pas al costat. Sempre hem sabut que érem un govern fràgil, perquè teníem deu regidors i la majoria del ple està situada en catorze. Amb el PSC vam arribar a un petit acord de governabilitat, bastant feble, al qual ells també han estat deslleials en alguns moments.

Després de la moció de censura a Mariano Rajoy, tot feia pensar que la moció de Badalona no tindria lloc. Però el PSC ha fet

un moviment electoralista. Al maig vam fer públic el baròmetre respecte a la satisfacció de la població, i a l’estudi es deien tres coses clau: que hi ha una majoria de la població que aprova el govern d’esquerres; que un 67% dels votants del PSC aproven l’acció del govern i, finalment, que al contrari de Dolors Sabater, que és molt coneguda, al candidat del PSC, Álex Pastor, el coneix una de cada quatre persones. S’han vist en tan mala situació de cara al 2019 que, perdut per perdut, deuen haver pensat que aquest moviment com a mínim els donarà visibilitat.

Els vaig demanar que parléssim i els vaig oferir gestos, com explicar als seus votants per què el 27-O vaig prendre la paraula en nom dels ajuntaments del procés. Admeto que aquell dia no tenia la majoria del ple, i ni tan sols el meu govern havia avalat que estigués allà. Però al PSC no li interessaven els meus gestos. De debò que aquesta moció es fa perquè a l’ajuntament hi ha penjada una pancarta en què es llegeix “llibertat presos polítics”? I pel que fa als projectes pactats, el PSC sap que s’hi està treballant.

Ara no estic pensant en clau electoral, però sí que és veritat que em dol quan sento que només m’he dedicat a la independència i no he fet res pels barris. Si us plau, que mirin la meva agenda i el portal de transparència de l’Ajuntament. Aquesta mateixa setmana hem signat la inversió al polígon industrial Badalona Sud. Hem reduït les barreres arquitectòniques. Què he fet jo, dedicat a la independència? Res, més enllà del 27 d’octubre, i tinc els meus arguments. Jo no vaig impedir que es votés l’1 d’octubre perquè vull que tothom pugui votar. Però si la causa de la moció són els fets del 27-O, com és que no van presentar la moció en aquell moment?

Indirectament, i m’arriba que hi ha una part del PSC i del PSOE a la qual incomoda moltíssim la moció i una altra part que la justifica.

La gestió pública és lenta per a tothom, no només per a Badalona. En un dels primers actes que vaig fer com a alcaldessa, la Núria Marín [alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat] em va dir: “Suposo que tens clar que tot allò que avui no tinguis en marxa ja no ho podràs veure acabat.” I és cert. Els procediments administratius són molt llargs. A més, s’ha de tenir en compte que una de les línies del PP a Madrid ha estat impedir l’autonomia local perquè els municipis som els que podem fer canvis més profunds. I també hem d’afegir que vam entrar a un ajuntament devastat. Amb l’Albiol es van estancar la majoria de línies programàtiques, es va estancar el pressupost i es va deixar d’invertir en manteniment d’una manera molt dràstica. Perquè un ajuntament no s’aturi has de deixar projectes a la màquina. El senyor Albiol prometia coses i no deixava res fet, com la supressió de les barreres arquitectòniques de l’escola d’adults de Lloreda, que hem signat aquesta setmana.

Estem preparant una memòria, però em venen al cap les obres dels polígons industrials, l’escola d’adults de Lloreda, la plaça Roja de Sant Roc, el trasllat dels serveis socials de Llefià, l’ascensor al carrer Albert Llanas, la supressió de barreres arquitectòniques als districtes dos i quatre… Farem una audiència pública per explicar-ho tot.

Quan el populisme s’instrumentalitza té la capacitat d’aconseguir que les víctimes d’unes polítiques votin els botxins. És un fenomen que no és nou. El lepenisme va per aquí. Albiol sap utilitzar molt bé els mitjans de comunicació, té una bona capacitat de mentir i d’instaurar relats. És un bon comunicador i aconsegueix que la gent que està patint les conseqüències de les polítiques del seu partit no identifiqui aquest líder local amb aquestes polítiques.

És molt senzill. Estava orquestrada pel PP. Tota la gent de les entitats em va dir que s’havien sentit fatal i que havien passat vergonya.

Jo soc la candidata de Guanyem Badalona en Comú, que, o bé es presentarà en coalició amb altres organitzacions germanes que eixamplin la base, o bé s’eixamplarà la base dins de Guanyem. El que és segur és que aquest espai no es presentarà per separat. Ens hauria agradat que ERC s’hi afegís, però ja ha dit que no. Parlem de l’esquerra transformadora.

A nosaltres el model de Guanyem ens agrada i ens demanen que l’expliquem. És el model que suma l’esquerra transformadora. A Badalona, la CUP i Podem han anat juntes. Hem sumat federalistes i independentistes. És un model que interessa.

Les dinàmiques municipals són molt diverses i cada municipi ha de trobar quina és la fórmula per sumar al màxim. Sí que em sembla que és important fer una reflexió: el mateix que impedeix que hi hagi acord amb el tema del dret d’autodeterminació de Catalunya és el mateix que impedeix que hi pugui haver una Espanya federal. A Guanyem tenim clar que és el poble qui ha de decidir les coses i que això depèn de superar el règim del 78. Les esquerres que criminalitzen l’independentisme s’equivoquen molt pensant que no poden anar juntes.

Per mi la societat està trencada pel tema de la pobresa. És l’única fractura que existeix a Badalona.

S’ha d’activar el procés constituent, el debat i la presa de decisions des de baix, sobre aspectes concrets de com ens volem governar. Això apodera la gent, i el poder del poble és el que mou realment qualsevol canvi. L’1 d’octubre es va viure un autèntic poder popular, va ser la força de la gent el que ens va portar fins on som ara. Ara estem en un context de repressió i de ressituar la lluita, no es poden fer passos enrere ni obviar els obstacles.

Tothom, sense excloure ningú, ha de participar en un debat sobre com ens volem governar. És molt diferent que les decisions les prenguin els quatre que estan a l’statu quo, dominats per l’Ibex 35, o que les prengui la gent del carrer. Com fem que la gent tingui eines per no votar els seus propis botxins? Doncs fent que hi hagi debat i que aquesta gent pugui reflexionar i prendre decisions. El debat monarquia o república, per exemple, tant de bo que tothom tingués espais on dur-lo a terme. El dubte és si el debat s’ha de fer des de les institucions o des de les organitzacions, i mentre debatem això ens passen els mesos. Hi ha gent que sent que va donar la cara per tot això i que ara no entén què està passant. Tenir gent a la presó és molt greu.

Se li ha de donar una mica de temps, tot i que sembla que no en podem esperar gaire cosa. Encara estem en un context de repressió política. El que no es pot permetre és que es criminalitzi l’independentisme i la unilateralitat ni que se’ns recriminin coses. Tenim presos, tenim exiliats, el 155 ha estat devastador..., però l’1 d’octubre va marcar un abans i un després i fent veure que això no ha passat no anem enlloc. La defensa d’una república catalana té uns valors potentíssims.

La gent que s’hi ha posicionat en contra i ha comprat el discurs unionista i fins i tot catalanofòbic no podrà avançar cap a un canvi d’opinió si no té espais de debat i de reflexió en què vegi els avantatges que té ser republicà respecte a l’statu quo actual. I no des del debat de l’independentisme o de l’unionisme, sinó des del debat de la superació del règim del 78. El que ha passat a Catalunya és una revolució popular no violenta tan potent que l’statu quo l’ha de desactivar i per això l’ha convertit en una pugna entre Catalunya i Espanya.