RICARD RIOL
PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC
“Els catalans sense carnet, no compten?”
Ricard Riol tenia 17 anys quan va organitzar la seva primera campanya de defensa del transport públic. Era el 1999 i veia amb preocupació el rebuig que generava el projecte de reintroduir el tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb els seus estalvis va fer milers de fotocòpies amb el lema Sí al Trambaix. Sí al transport públic, i tot i no tenir internet a casa seva es va espavilar per muntar un lloc web per oferir informació sobre els beneficis del tramvia.
Interessat des de molt jove en el món dels ferrocarrils, el seu precoç activisme el va acabar portant fins a l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), una entitat que es va formar el 1993 després dels Jocs Olímpics. Ara ja fa onze anys que n’és el president. “En 25 anys, les coses han canviat molt. Per als Jocs Olímpics, la principal fita infraestructural va ser la construcció d’un cinturó viari al voltant de Barcelona, les rondes, i d’autopistes com els túnels de Vallvidrera. Per tant, es mantenia el focus sobre la mobilitat d’ús privat i no en la mobilitat per a tothom”, explica.
NECESSITAT DE SOLUCIONS
Afortunadament, aquesta percepció ha canviat: “Avui dia, l’atenció de bona part de la ciutadania i també dels discursos polítics s’ha girat cap al transport públic.” “Aquesta percepció –continua– s’ha guanyat a còpia de comprovar que les grans infraestructures viàries no donen solució als problemes creixents de mobilitat. Les rondes de Barcelona ja estan col·lapsades, i tan sols tenen un mica més de 25 anys. En canvi, el tren de Mataró està en servei i amb capacitat extra, i té 170 anys.”
Per tant, el canvi de mentalitat entre ciutadans i polítics suposa anar avançant, encara que sigui lentament. Parlant de política, la visió del transport públic és igual per a tots els polítics? “En absolut. De fet, la nostra associació es va crear perquè la política no donava sortida a les demandes que crèiem que s’havien de posar sobre la taula, i que cap partit considerava. És molt sa que hi hagi ciutadania organitzada de múltiples ideologies, però defensant conjuntament polítiques sectorials, polítiques com la del transport públic, que necessita mesures més enllà dels mandats i de les legislatures”, insisteix.
SUMAR GENT DIVERSA
De fet, la principal fortalesa de la PTP és que ha sumat gent políticament diversa, però que té en comú que està a favor del transport públic i que vol que tingui prioritat en les inversions, en la gestió i en l’ús de l’espai públic, governi qui governi. “És molt important que es mantingui un missatge constant en el temps, sense favoritismes de cap personatge concret. Sovint, en el món de la política, més que les idees el que està en joc és el personatge, per tant tenir entitats com la nostra, que és sectorial, ajuda a corregir aquest factor”, afegeix.
Una de les batalles que l’entitat ha guanyat en aquests 25 anys és la de la integració tarifària a la regió metropolitana de Barcelona (que no existia fins al 2001). “També vam posar en marxa el primer servei de car sharing. Ara està molt de moda, això de compartir vehicle, hi ha moltes empreses que s’hi dediquen, però el 2005 no n’hi havia cap, de fet es va necessitar una fundació amb patronatge públic per poder-ho tirar endavant, perquè al mercat no vam trobar inversors que creguessin en aquest sistema”, recorda Riol. En canvi, ara, els vehicles compartits apareixen fins i tot en anuncis de cotxes. “Els fabricants van a remolc del que passa a la societat, ells no estan impulsant cap canvi. El veritable canvi l’han fet els usuaris, que ja no tenen aquesta cultura de la propietat. És veritat que necessiten cotxe, però quan el necessiten no pensen a comprar, sinó a pagar per l’ús.”
Avui dia, ningú s’atreveix a mostrar-se obertament en contra del transport públic. Però Riol parla directament d’hipocresia. “Hi ha moltes forces que no ho diuen obertament, però busquen subterfugis i utilitzen excuses per oposar-se a projectes que són absolutament centrals per al transport públic de Catalunya i Barcelona. Utilitzen excuses del tipus «no s’ha fet estudi cost-benefici» o «ho podríem fer amb menys diners». El cas del tramvia per la Diagonal de Barcelona és un exemple”, remarca Riol. Així, mentre el tramvia s’està implantant a tot el món “aquí l’oposició municipal utilitza l’argument que ja tenim autobusos elèctrics a la Diagonal”: “Pensen que canviant un autobús dièsel per un d’elèctric ja n’hi ha prou, però el problema de contaminació no és un problema que l’ocasioni l’autobús, sinó milions de cotxes i motos.”
EXCUSES
Segons Riol, sempre es troben excuses per no reequilibrar la mobilitat en favor del transport públic. “Per exemple, a les autopistes d’accés a Barcelona, es podria dedicar un dels carrils al bus i als cotxes més ocupats, però prefereixen evitar canvis sobre el vehicle privat i supeditar aquesta mesura a futures noves construccions”, assegura, mentre recorda que al Vallès, on ni tan sols existeixen carrils bus d’accés a les grans ciutats ni estacions de transbordament allà on es creuen les línies de tren, moltes forces insisteixen més en el projecte del quart cinturó que a afavorir el transport públic. “L’espai i les inversions que s’aboquin al cotxe no aniran al transport públic, i això determina l’ús que després en fan les persones i l’ocupació del territori”, insisteix.
Ara bé, Riol també parla d’atacs frontals contra el transport públic, i posa com a exemple les propostes dels ajuntaments de Salou i de Cambrils d’eliminar el ferrocarril del centre del nucli urbà. “Són atacs atípics i sorprenents, perquè s’estan fent sense cap mena de dissimulació. Ho volen fer aquest any, volen eliminar el ferrocarril per reurbanitzar la zona i tot el que això comporta. És la pitjor agressió que s’ha fet mai a la xarxa ferroviària, que en definitiva és la gent. Estem parlant d’unes 700.000 persones afectades cada any per aquesta decisió.”
Manté que treure el ferrocarril del centre vol dir allunyar les persones del transport públic, “perquè els estàs dient que hauran de caminar més de trenta minuts per arribar a l’estació.” L’argument que el tren és una barrera física no el compra. “En comptes d’integrar-lo a poc a poc, opten per eliminar-lo i en un futur ja veurem què fem. Però a la pràctica deixaran a l’estacada centenars de milers d’usuaris sense alternativa. És com si tens un incendi, amb tot un bosc que crema, i l’any següent el que fas és talar tots els arbres del municipi perquè així no cremaran mai més. És molt greu, no pensen en la meitat de la població catalana que no té carnet de conduir. No pensen en la dependència petroliera de l’exterior, ni en el canvi climàtic, ni en la congestió...”
FUTUR
“La mobilitat del futur estarà basada en vehicles amb caixes grans, amb més capacitat. Autobusos i trens que generin menys trànsit”
TRANSVERSALITAT
“És molt sa que hi hagi ciutadania organitzada de múltiples ideologies per defensar conjuntament polítiques sectorials”
HIPOCRESIA
“Avui dia ningú reconeix que està en contra del transport públic, però sí que hi ha una oposició tàcita de moltes forces”
INICIATIVES
“Vam posar en marxa el primer ‘car sharing’. Ara està de moda, però el 2005 cap inversor hi va mostrar interès”
EN DETALL
La sensibilitat envers el transport públic mostra la maduresa de la societat?
La societat és la que és. Però sí que hi ha un creixent interès per les qüestions públiques. El que hem aconseguit per part de la nostra associació és que les persones que tinguin interès en una mobilitat equitativa, responsable i de futur, puguin tenir un referent. N’hi ha d’altres, com el RACC, que defensen els usuaris dels cotxes, les assegurances i tot el que és el negoci relacionat amb l’automòbil. Nosaltres no estem en contra del cotxe, però volem que hi hagi un equilibri perquè tothom tingui satisfet el seu dret a accedir al territori, i no només els que es poden comprar un cotxe. Som una entitat que defensa alguna cosa més que un dret individual.
Defensen drets col·lectius...
Tenim una visió de conjunt. Quan defensem un carril bus, per exemple, estem pensant en la col·lectivitat. Defensem que les persones que comparteixin vehicle, ja sigui autobús o cotxe, tinguin un accés prioritari respecte de la resta. No defensem grans infraestructures, sinó aprofitar les que ja hi ha.
Com serà el futur del transport?
Hi haurà menys pes del vehicle privat, però no tot es podrà resoldre amb vehicles de lloguer o autònoms. La congestió continuarà necessitant solucions tipus autobús i tren. Vehicles que potser seran autònoms, ja ho veurem, però amb mobilitat basada en caixes grans, amb més capacitat. Són mitjans que encara que siguin més grans tenen la virtut que treuen molt de trànsit, perquè passen menys vegades. Així es genera més mobilitat amb menys trànsit, que és el que volem. Volem més espai, més temps, menys ocupació de sòl... Per això totes les grans ciutats del món, malgrat tot el tema de la connectivitat i de la conducció autònoma, totes aposten per transports públics col·lectius, també ferroviaris.