“L’Estat ha forçat tant la màquina que ha sacrificat l’estat de dret”

Durant l’etapa del govern Bauzá, l’Obra Cultural Balear va ser fonamental per fer front a moments molt durs en què es va satanitzar tot allò que es podia apropar al mallorquinisme.

I tant! El PP, aquest mateix any, ha recorregut contra el decret que regula el coneixement del català entre els professionals de la sanitat pública, al·legant que la discriminació lingüística dificultaria la cobertura de places de metges a les Illes. Els representants de l’Estat continuen veient la cultura i la llengua com una cosa a extingir... I, si això passa quan comences el camí, ho pots assumir d’una manera diferent, però aquí ja tenim els peus plens de bòfegues... fa massa anys que vivim en un estat polític partidista.

Durant l’època Bauzá es va tancar TV Mallorca, Ona Mallorca, i IB3 Ràdio i Televisió van quedar d’una manera estranya, sense model lingüístic ni editorial clar. Es va aprovar la llei de símbols i es va teixir tota una arquitectura normativa que tenia un objectiu molt clar... en aquella etapa, l’Obra Cultural Balear va tenir un paper molt important, va estar al costat dels ciutadans i va estirar del carro cada cop que va fer falta... I va quedar exhausta.

Sí. M’imagin que els corredors de maratons, quan acaben necessiten fer coses per recuperar-se, i això és el que li ha faltat a l’Obra. Ara l’objectiu és tornar a col·locar-la com a eix vertebrador de la gent que defensa i estima la llengua, la cultura i el país.

Hem de tornar a reactivar la xarxa territorial. L’Obra Cultural Balear té delegacions i entitats germanes a tot el territori. Ara ha arribat el moment de tonificar aquesta musculatura. A més, som un motor que estira i dona aixopluc. Al sopar groc que vam celebrar el mes de maig passat vam poder comprovar que la gent necessita el paper de lideratge que havia tingut l’Obra fa anys i l’hem de tornar a assumir; i finalment, hem de treballar perquè la seu de Can Alcover torni a ser el lloc de referència d’entitats i societat, i de tots aquells ciutadans que volen treballar o mantenir el suport a les activitats en defensa de la cultura i de la llengua pròpies.

En teníem dubtes perquè feia temps que no es prenia la temperatura de la gent, però al sopar groc va quedar clar que, si movem fitxa, la gent respon. La conjuntura actual és complicada, però l’Obra Cultural Balear va néixer l’any 1962, en plena dictadura franquista, i sempre ha estat a l’avantguarda de la defensa de la cultura i la llengua del país. En el context polític actual, hi ha 24 persones de 48 organitzacions (i aquest model es repeteix al Principat) que parlen de llibertat per prohibir, i parlen de democràcia per perseguir... És la factoria FAES. I això que passa a Catalunya passa a tot Espanya. Els 24 són gent que venen a generar conflicte i que t’acusen a tu de fer-ho. És el model de la neocolonització. Fan tot el que poden per ridiculitzar les nostres accions i ens acusen de ser a l’Edat Mitjana quan ells defensen una monarquia. No és la monarquia un model de l’Edat Mitjana?

Hi ha determinats partits que no tenen el centre últim de decisió al territori i les decisions s’acaben prenent sense tenir en compte el que pensem aquí. I això, es continua notant.

Les 100.000 persones que van sortir al carrer contra el TIL (decret sobre el Tractament Integral de les Llengües, conegut com el decret del trilingüisme) són un exemple del poble que tenim: unit, alegre i combatiu. Però, en paral·lel, vivim un dels pitjors moments de la història recent quant als atacs externs. Des del final del franquisme, no havíem estat tan malament en aquest sentit. Però això ens farà més forts... No és nou que s’intenti liquidar la llengua, la cultura i les institucions. Fa 300 anys que ho intenten. No ens han extingit i no ho faran aquesta vegada.

Podem treure el condicional. Catalunya ja ha desconnectat: els líders, el poble, la societat civil catalana ja s’han independitzat. Només falta materialitzar aquesta realitat, però ja està totalment desconnectada d’Espanya. Quan Espanya s’adoni de la situació, farà un procés de clonació i incrementarà la pressió aquí. I farà el que ha fet sempre al llarg de la història: lluny d’aprendre de les errades, cada vegada s’ha anat tancant més, s’ha fet més centralista, uniformitzadora i unitària. No tenc cap dubte, en aquest sentit. Som davant d’un estat que no ens estima i que últimament ens ha demostrat que ens odia massa vegades, però la independència és un anhel legítim.

El que vengui s’haurà d’aguantar. Nosaltres no la volem. Som un poble que vol viure en pau, en llibertat, que es vol expressar com és i que no desitja que l’intentin exterminar ni culturalment, ni políticament ni institucionalment.

Tots som conscients de la situació. En ple segle XXI, és una vergonya democràtica que tinguem presos polítics.

Valtònyc no ha partit de casa seva cap a Bèlgica per no ingressar a presó. Ha hagut de partir per cantar, per haver cantat... El que està passant a l’Estat espanyol és molt gros: si agafem lletres de cançons de fa trenta anys de La Polla Records, Kortatu o fins i tot de Loquillo, no tenen continguts menys violents que les cançons de Valtonyc, però amb l’actual llei mordassa i les rebaixes democràtiques que vivim, les restes franquistes de l’Estat han reviscolat, i qualsevol cosa acaba sent delicte d’odi. Cremar la foto del rei no es pot penalitzar d’acord amb la legislació actual espanyola, però la justícia espanyola fa orelles sordes davant d’això i l’única cosa que aconsegueix amb aquesta actitud és incrementar el descrèdit que ja té en l’àmbit internacional.

Ells no li donen importància, però en té molta, ja que hi haurà un moment en què el crèdit de l’Estat espanyol en l’àmbit internacional s’haurà de contraposar al prestigi dels aspirants a la nova República Catalana... I en aquest moment, tots comprovarem la importància de respectar l’estat de dret i de resoldre els problemes polítics fent política de veritat. Per això, en aquest moment, els exiliats són tan importants... S’han convertit en una necessitat per mantenir, fora de l’Estat espanyol, els altaveus del que està passant dins de l’Estat.

Per llei, els presos han d’estar a prop de casa seva... Tots sabem que aquest és un gest de distensió per obrir vies de diàleg. L’Estat continua sent tan franquista com ho era fa un mes, però el govern necessita demostrar que hi ha un canvi. Ara bé, cal tenir en compte que aviat sortirà algú de la caverna i els acusarà de cedir davant del xantatge independentista... El que nosaltres hem de tenir clar és que, per complir la llei de veritat, els presos haurien de ser al carrer, perquè no hi ha delicte de rebel·lió ni de sedició. Ens volen portar a un terreny on sembli que l’apropament és una victòria quan no és res més que el sabó que necessiten els que han donat suport al 155 per rentar-se la cara.

Sempre hi ha algú que compra aquests missatges, però és clar que el gros de la població no es deixarà manipular. El nostre poble no és tan fàcil de manipular. El mes d’octubre passat, el poble va demostrar molt més seny i serenor que els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Com a advocat, sempre he pensat que els jutjats, a l’Estat espanyol, com més baixa graduació tenen, més democràtics i fidels són als principis del dret. Però a mesura que vas pujant l’escalafó veus que la independència es va diluint i el respecte per la tècnica jurídica i els principis del dret democràtic es van difuminant. Al jutge Llarena ja li han dit en uns quants idiomes que no va pel bon camí. Si la justícia alemanya, la belga, la suïssa i l’escocesa veuen les coses diferents que tu, deu ser per alguna cosa. Potser és que el jutge Llarena s’està equivocant en alguna cosa... A més, de 250 catedràtics de dret, 240 ja han dit obertament que no hi veuen delictes ni de rebel·lió ni de sedició... L’Estat ha forçat tant la màquina que ha sacrificat l’estat de dret.

En aquest moment, la justícia espanyola és un sistema que necessita revisar. Els representants de l’Estat i de la justícia són conscients que no apliquen la norma com toca. Això ja va passar amb la campanya del “no vull pagar” contra els peatges. En aquell moment, van haver de canviar el codi de circulació perquè sabien que els conductors es podien negar a pagar i que no queien en cap il·legalitat. I ara ens trobem en una situació similar, però, evidentment, amb connotacions molt més greus.

Quan diuen que volen modificar el codi penal ja t’estan confirmant que no fan les coses com toca. Si volen complir la llei, l’han d’adaptar... Això és com dir que, en aquest moment, no la compleixen: ni l’espanyola ni la llei de molts altres països que s’han pronunciat sobre el tema.

Hem de tenir clar que ells tenen un sistema filosòfic polític semblant al d’una secta, on hi ha coses que s’han de fer, passi el que passi, perquè la unitat d’Espanya està per sobre de tot, i això pot capolar l’estat de dret i pot capolar qualsevol cosa. I, des d’aquesta òptica cavernícola, pensen que actuen per un bé superior i, per tant, tot està justificat... Això és el que ells entenen i que, evidentment, no podem compartir, perquè nosaltres hem actuat en tot moment amb voluntat pacífica d’aconseguir fer realitat un desig expressat al carrer i a les urnes pels ciutadans.

Els que utilitzen aquestes paraules demostren una profunda insensibilitat i una gran falta de respecte envers les víctimes de l’holocaust. Avui, a Espanya, de nazisme, no n’hi ha. Però sí que hi ha determinats tics franquistes cada vegada més accentuats. I el que cada vegada és més evident és que els tics franquistes els tenen els hereus del franquisme. I el que tots sabem és que quan t’intenten exterminar, reacciones. Així va passar l’any 1936 (en la Guerra Civil espanyola) i el 1715 (en la guerra de Successió). El nostre poble, però, va resistir llavors i resistirem ara.

L’Assemblea té un paper molt important per a l’Obra. Sempre hem tingut i hem trobat la mà estesa, tant amb el president Soler, amb qui hem tingut una relació cordial i còmplice (actualment ell és el president de la Delegació Territorial de l’Obra Cultural Balear a Inca), com amb l’actual presidenta, Margalida Miquel, amb qui, a més de compartir la visió de país, l’amor incondicional al poble i complicitats estratègiques, som grans amics.

Només he participat una vegada en una llista sobiranista. Jo soc dels que crec que, de política, se’n pot fer molta fora de les llistes electorals. M’agrada fer-ne i en seguiré fent, però això no vol dir que les meves aspiracions siguin ser el cap de cartell d’una llista electoral. De moment, em toca fer política des del càrrec que he assumit.

Jo no puc copsar el que passa al Principat ni al País Valencià. Tenim dues entitats germanes: Òmnium i Acció Cultural al País Valencià. És a través d’Òmnium i de Jordi Cuixart o de Marcel Mauri com jo sent la percepció que tenen de nosaltres al Principat. I crec que hi ha una relació fraternal, però tenim una cosa pendent: hem de cuidar una mica més la casa comuna. Necessitem refermar-nos aquí. Per exemple, la Federació Llull. Tots estem convençuts que s’ha de fer, però topem amb la realitat de l’agenda. I, en aquest moment a Òmnium pot ser que les coses urgents facin ajornar les importants.

Ha de ser un espai des del qual articular iniciatives comunes amb repercussions més enllà del territori local. Ha de ser un lloc de trobada des d’on activar campanyes conjuntes i accions en defensa de la cultura, la llengua i la història conjunta. I això s’ha de fer ara, perquè en aquest moment els presidents dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears estan d’acord a fer-ho. I aquestes circumstàncies no es produeixen habitualment. Hem de saber aprofitar els bons moments per arrelar-nos i donar cos a aquestes eines que són fonamentals per mantenir els lligams entre territoris catalans.