NINA KAMMERER
ANTROPÒLOGA
“La cultura popular invita a ser creatiu”
Dissabte 19 de maig, al Centre de Lectura de Reus. Presentació del setmanari La República. Entre el públic hi ha Cornelia Ann Kammerer, una antropòloga nord-americana que estudia la cultura popular catalana. Casualment és a la capital del Baix Camp per trobar-se amb els membres d’una colla castellera de la zona. Acabat l’acte ens saludem. A la Nina (el nom que utilitza habitualment), la conec des de fa quatre o cinc anys, quan va aterrar a Catalunya com a professora convidada de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Acabada la presentació ens saludem i anem a dinar en una terrassa de la deliciosa plaça de les Peixateries Velles reusenca. Parlem de castellers, de geganters (el seu objecte d’estudi antropològic), sobre el procés independentista, que la té captivada, i també sobre Donald Trump, un personatge que no la captiva gens. Com que la xerrada dona per a molt, li proposo continuar-la en un plató de televisió.
Algunes setmanes més tard ens trobem per reprendre la conversa i enregistrar-la amb l’objectiu de compartir-la amb els lectors de La República. L’entrevista, la fem en català, un idioma que la Nina ha après tot i no haver passat mai més de quatre o cinc mesos l’any seguits a Catalunya des que va arribar-hi, el 2010.
“Vaig arribar a Catalunya per casualitat”, explica Kammerer, que de jove havia fet recerca sobre antropologia a Tailàndia. Els lligams familiars amb Itàlia (va néixer a Roma, on el seu pare, escultor, tenia una beca d’estada i on avui té una germana) van fer que es decidís pel sud d’Europa i un amic li va recomanar venir a Catalunya. “D’aquest país no en sabia gaire res. L’any 1974 vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Europa i havia de triar entre Irlanda i Barcelona, que és on hi havia els vols més barats, però vaig decidir no venir aquí perquè hi havia una dictadura.” Quan es va decidir pel nostre país, l’any 2009, l’antropòloga nord-americana reconeix que de Catalunya tot just en sabia que tenia una llengua i una cultura pròpies. En l’aspecte polític, va llegir algunes coses sobre la transició a la democràcia però no gaire res més. “On he après sobre Catalunya és aquí, a Catalunya”, assegura.
El 2009 va passar només una setmana a casa nostra i va ser l’any següent quan va fer la primera estada llarga, centrant-se en la cultura popular i el món geganter en concret. “Vaig acostar-me al món geganter durant una trobada per les Fires de Girona, i quan vaig veure tanta gent de tants llocs diferents del país vaig imaginar que darrere d’aquella trobada hi devia haver una xarxa de relacions que valia la pena estudiar.”
El que la va sorprendre més, especialment en el seu àmbit d’estudi però en general al país, és la forta tradició d’associacionisme que mou moltes activitats. “Crec que aquesta característica dels catalans és molt important per tenir un teixit social saludable”, sosté aquesta investigadora. “Com a nord-americana, quan penso en una associació de voluntariat, penso en una entitat en què la gent s’associa. Aquí és diferent, hi ha la consciència que la colla no existeix sense els que en formen part, i no es consideren voluntaris, sinó que formen part del col·lectiu”, exposa. “Pot semblar un tema menor, però crec que és important, perquè lliga amb la idea d’una ciutadania que fa poble, que fa país”, hi afegeix.
entitats plurals
Nina Kammerer fa ja vuit anys que visita Girona (“vaig escollir aquesta ciutat perquè volia un lloc on el català es parlés arreu, i em van dir a Vic o a Girona”) i en la seva immersió en les colles geganteres ha posat en evidència moltes coses a les quals els mateixos ciutadans no donem importància perquè les trobem naturals, potser perquè no tenim prou en compte el valor que tenen, potser perquè el valor rau en el fet que ho considerem tan natural que no hi trobem res d’especial. “És molt remarcable que a les colles hi ha una gran diversitat d’edats, de parentius, d’origen, de professions, i cada persona té oportunitats de conèixer gent diferent, cadascú pot viure molts models al seu voltant.”
La creativitat és un altre dels valors que realça Kammerer quan parla de l’associacionisme a Catalunya. “Aquest món origina moltes oportunitats per generar idees i realitzar-les, entrar en un col·lectiu d’aquest tipus és una invitació a ser creatiu.”
Sobre el coneixement que es té als Estats Units sobre Catalunya, aquesta professora nord-americana considera que és una llàstima que la majoria de les notícies que arriben als Estats Units, que ella segueix per mitjà dels principals rotatius del seu país, tinguin un biaix clarament enfocat des del punt de vista espanyol. “El New York Times, per exemple, fa uns anys descrivia el moviment independentista com el moviment d’Artur Mas, i jo sabia que això no era cert perquè era aquí a Catalunya i ho vivia. Jo era aquí el 2010 i Mas no estava a favor de la independència, va ser després que va escoltar el poble”, remarca Kammerer. En el seu terreny, el de la cultura popular, allò que arriba als Estats Units (almenys fins a l’Smithsonian Folklife Festival del juliol) són els castells, “que són molt impactants”. Malgrat tot, personalment només té paraules d’agraïment per a la colla gegantera Fal·lera Gironina, que li ha obert les portes de bat a bat durant tots aquests anys. Parlant dels Estats Units, acabem parlant de Trump. Aquí la senyora Kammerer especifica que parla a títol personal: “El president del meu país, que no és el mateix que dir el meu president, va obrir la caixa de Pandora del racisme, per exemple, i això és terrible. Trump no només és una vergonya, sinó també un perill, perquè el meu país té molt poder. Però tinc esperança, perquè l’oposició a Trump està generant un reforçament dels moviments socials.”
CULTURA POPULAR
“Vaig interessar-me pels geganters perquè vaig intuir que darrere i havia una xarxa de relacions socials per estudiar”
SOCIABILITAT
“En les colles es té oportunitat de conèixer gent diferent, viure molts models al seu voltant”
MODEL PER EXPORTAR
“Als EUA el teixit social s’ha afluixat. Dels catalans podem aprendre l’equilibri entre treball i sociabilitat”
El vídeo amb la conversa sencera està disponible, només per als subscriptors de La República, en el web d’aquesta revista: www.lrp.cat