MARCEL MAURI
VICEPRESIDENT PRIMER D'ÒMNIUM
“És un camí més llarg del que voldríem i més dur del que podíem imaginar”
L’empresonament de Jordi Cuixart l’ha obligat a prendre un protagonisme mai volgut. Òmnium es prepara per a una tardor intensa, sembla que amb judici inclòs
ONZE DE SETEMBRE
“Estic convençut que aquesta Diada tornarem a demostrar al carrer que la ciutadania segueix mobilitzada tot i la repressió”
ANIVERSARI DE L’1-O
“És important que siguin actes descentralitzats, que es vegin a tot el país, en què es recordi la violència de l’Estat”
HORA DEL JUDICI
“Una condemna d’un sol dia ja és dura, per nosaltres. I és inacceptable. Anirem a Europa i allà guanyarem”
REACCIÓ
“Un cop veiem la sentència, que serà injusta, mirarem què toca fer, però és evident que no ens quedarem de braços plegats”
Què es pot esperar del nou curs que tot just arrenca?
És un curs que no ha deixat d’estar en marxa perquè amb gent a la presó i a l’exili és molt difícil pensar que es podia aturar res. L’11 de setembre arriba una nova Diada, i estic convençut que tornarem a demostrar al carrer que la ciutadania segueix mobilitzada malgrat la repressió, la violència de l’Estat, malgrat l’1-O, malgrat els empresonaments… La gent segueix sortint al carrer per defensar les seves posicions i que no pot ser que hi hagi gent a la presó i a l’exili per defensar aquest dret a l’autodeterminació. Estic convençut que serà una Diada massiva.
Viurem una tardor molt intensa?
Segur. Hi haurà dies clau, que no entenem com a nostàlgics, per exemple el 20 de setembre, quan es van vulnerar els drets fonamentals, ja que els dos Jordis són a la presó per una manifestació pacífica i l’Estat espanyol va gosar entrar a les dependències de la Generalitat per intentar aturar un referèndum. També arribarà l’1 d’octubre, en què tornarem als col·legis electorals sense violència. I el 3 d’octubre, el 27 d’octubre...
Què preparen de cara al primer aniversari de l’1-O?
És un dia que és de tothom i no és de ningú. Estem tenint converses amb molta gent per donar contingut a una data tan especial, i no sé com acabarà sent, perquè no serà l’1 d’octubre d’Òmnium. Pensem que és important que siguin actes descentralitzats, que es vegin a tot el país, on es recordi aquesta violència de l’Estat i que l’Estat no té projecte per a Catalunya. Per nosaltres l’1 d’octubre no és el final de res, sinó més aviat el principi de moltes coses. Volem que la gent torni a les escoles per tornar-se a trobar amb tanta gent amb qui es van teixir complicitats republicanes que van anar molt més enllà de l’independentisme.
ARRIBA EL JUDICI
Aquesta tardor també hauria d’arrencar el judici contra els presos polítics.
És un judici contra la democràcia, contra els drets. Haurem de veure si la fiscalia general de l’Estat és capaç d’actuar de manera justa i retirar tota la causa i totes les acusacions, que no s’aguanten per enlloc.
Té realment l’esperança que això passi?
Més aviat estem convençuts que serà un judici injust, que ja té una sentència feta. Però això no vol dir que no haguem de seguir denunciant i pressionant un govern espanyol que és tan progressista, com vol vendre, que no ha estat capaç de tocar ni una coma de la llei mordassa que ha fet que 20.000 persones hagin estat perseguides o multades el 2017. El govern espanyol del PSOE, que des de l’oposició va dir que se la carregaria, no ha fet realment res. Hi ha molta façana, com s’ha vist amb els refugiats.
De les reunions bilaterals entre el govern espanyol i el català, no sortirà cap avenç?
Ens consta que l’única resposta que dona el govern espanyol és que la justícia és independent i que ells no hi poden fer res. Però l’Estat està tan embolicat en les seves pròpies mentides que parla d’una justícia independent, però dona cobertura a un jutge com Llarena i té una fiscalia que investiga els Mossos perquè identifiquen persones que es dediquen a retirar llaços grocs amb ganivets, passamuntanyes… Evidentment que els Mossos han d’actuar davant d’això. Aquesta tardor ens ha de preparar per a aquesta vergonya que serà aquest judici.
Només preveuen l’escenari d’una sentència dura?
Una condemna d’un dia ja és dura, per nosaltres. I és inacceptable. Anirem a Europa i allà guanyarem. El Tribunal Suprem ni és competent per jutjar aquesta causa ni dona garanties d’imparcialitat. Ha demostrat què és capaç de fer amb aquestes interlocutòries del jutge Llarena que són relats de ciència-ficció amb aquesta construcció de violència que no s’aguanta per enlloc, amb aquestes apel·lacions al fuero interno que recorden temps pretèrits. Jutja intencions i pensaments i es queda tan ample. És inacceptable que la fiscalia general de l’Estat demani ni un sol dia per a qualsevol d’ells. És inacceptable una sentència que impliqui ni un sol dia més a la presó per a qualsevol d’ells. Per tant, recorrerem a Europa, perquè estem convençuts que allà guanyarem. Un cop veiem la sentència, mirarem què toca fer, però és evident que no ens quedarem de braços plegats. S’està portant a la presó el president d’una entitat cultural, un activista social, amb 125.000 socis. Ni Franco va tancar el president de l’entitat a la presó. Aquesta aberració democràtica l’hem de denunciar a tot arreu. Posem un mirall perquè tot Europa vegi la vergonya que és aquest judici contra la democràcia, un judici amb una acusació popular de l’extrema dreta. L’Estat espanyol està permetent que l’extrema dreta porti a la presó gent que està defensant els drets fonamentals més bàsics.
EUROPA ES POSICIONA
Ja són diversos els jutges europeus que han expressat que a Catalunya no ha existit un delicte de rebel·lió. Tot plegat no ha fet que a l’Estat Espanyol es mogui ni una coma del guió?
Abans de l’estiu hi va haver un manifest de 300 o 400 intel·lectuals espanyols que estaven en contra d’aquesta presó preventiva. I ho celebrem, però des d’un punt de vista politicojudicial hi ha una esquerra espanyola que deu estar avergonyida amb el que està passant, perquè sap que això acabarà malament per a ells i hi acabarà havent una condemna contra Espanya i contra aquesta manera de fer política. N’estic convençut. Judicialment es guanyarà a Europa, però políticament hem de lluitar des del segon zero perquè és un judici polític i hem d’anar a denunciar la vulneració dels drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. Aquesta és l’actitud amb què, com a mínim, el president d’Òmnium Cultural anirà al judici.
Per tant, els presos polítics estan mentalitzats que encara passaran més temps a la presó?
És que malauradament són presos d’un Estat sinònim de repressió, governi qui governi. Fa tres mesos que governa el PSOE i hi segueix havent presos polítics. Ells tenen clar que són ostatges d’aquest Estat.
Els presos amb qui vostè tracta tenen la força tan intacta com volen transmetre?
Els he pogut veure tots menys en Jordi Turull, la Carme Forcadell i la Dolors Bassa. I tenen la força i la dignitat intactes. En Jordi Cuixart ho ha escrit diverses vegades: ells entenen que són una palanca, amb els exiliats, de canvi i transformació en aquesta consecució dels drets fonamentals i del dret d’autodeterminació i en aquest retrat d’una Espanya vella i caduca. A més, en Jordi està plenament actiu, exercint de president de l’entitat, molt conscient que és un pres polític. Aquest fet el viu amb plenitud i aprofitant qualsevol oportunitat per avançar en la consecució de drets i llibertats. I encara té temps per fer un curs de ceràmica, per meditar, per escriure...
Què sent quan entra a una presó?
És dur. I no és el mateix Soto del Real que Lledoners. A banda de la distància per arribar-hi, el sistema català creu molt en la reinserció i hi ha una dinàmica adreçada que tots els presos puguin reinserir-se a la societat. L’índex de reinserció de les presons catalanes és molt superior al de les espanyoles. Allà veus uns homes que per una banda tenen una consciència política indestructible i que a la vegada són persones que el seu tarannà i la seva bondat es demostra perquè estan integrades amb els companys. Ja passava a Soto del Real. Els companys i els professionals se’ls estimen. A en Jordi Cuixart li deien a Madrid: “Tu almenys pots dormir tranquil a les nits perquè saps que no has fet res.” Tot plegat és dur, també per a les famílies. Però quan els vas veure surts d’allà amb un xut d’autoestima molt alt.
La societat està fent tot el que està a les seves mans perquè els presos i els exiliats recuperin la normalitat?
La ciutadania d’aquest país no deixa de mobilitzar-se per denunciar la situació dels presos i els exiliats. No hi ha precedents iguals. Aquesta lluita l’hem de mantenir. És un camí més llarg del que voldríem i més dur del que podíem imaginar. Ens cal perseverança, ens cal anar-hi, anar-hi i anar-hi, i arremangar-nos. Una enquesta del mes de juny deia que el 77% dels catalans estan en contra que hi hagi presos polítics. Doncs compartir república és anar a parlar amb els nostres veïns que es creuen les televisions que miren. Jordi Cuixart diu que quan mira determinades teles espanyoles es cau malament a si mateix. Tenim uns espais amplíssims de compartir, d’explicar-nos, de construir projectes plegats, d’avançar amb grans consensos. Això no va d’independència, va de democràcia.
ACTUAR SENSE POR
Té la sensació que vostè pot acabar com tots ells?
El meu nom apareix en diversos sumaris, i tots ens hem plantejat moltes coses que mai hauríem imaginat i que ens explicaven els nostres avis. Donar la cara per una entitat cultural pot tenir conseqüències greus. Per tant, hem de lluitar perquè això no pugui passar.
Mesura molt les seves paraules?
Arribes a la conclusió que tant és el que diguis o pensis. Si volen tancar mig país a la presó ho faran perquè ho tergiversaran tot. En Jordi Cuixart no ha fet res, mai ha fet servir la violència, mai s’ha barallat amb ningú, i està a la presó. Sempre poso el mateix exemple: l’1 d’octubre, molts avis i àvies del nostre país van decidir anar a votar un cop ja es repartien hòsties. Veure la gent gran fent això... Quan la dignitat d’aquest país s’expressa amb els avis i àvies canvia la manera d’entendre-ho tot. La por la pots socialitzar i compartir i t’adones que són més fàcils i portables.
El proper 1 d’octubre s’ha de cridar a fer vaga general o a convocar una aturada de país?
L’1 d’octubre és de tothom, i Òmnium se sumarà a aquelles propostes que generin consens. És probable que aquesta tardor, amb els judicis, s’hagin de convocar accions i una pot ser una aturada de país, però amb vista a l’1 d’octubre ho hem d’acabar de parlar.
Com s’ha de reaccionar davant els comandos violents que, encoratjats per algun partit, retiren llaços grocs?
Primer ens hem de vacunar contra la seva propaganda. Bona part d’això respon a la incapacitat que tenen de mobilitzar el carrer. El populisme d’extrema dreta representa molt poques persones, sortosament. Hi ha una operació d’estat per explicar que la convivència a Catalunya està trencada. Quanta gent que llegirà aquesta entrevista ha vist realment algú arrencant llaços grocs? Segur que la immensa majoria no ho han vist en directe. Són casos molt puntuals que formen part d’una propaganda. Hem d’entendre que és un exercici de propaganda emmarcat en una operació d’Estat i ser-ne molt conscients. Després, quan hi ha actuacions violentes, hi ha d’haver una resposta policial.
Malgrat que la fiscalia es dediqui ara a perseguir els mossos que identifiquen aquestes persones?
No hi pot haver impunitat. Ja veurem com actua la fiscalia, però els únics que han usat la violència a l’espai públic són els que retiren llaços grocs. També hem d’exigir als responsables polítics que condemnin aquests actes, tot i que estem veient que més aviat s’inventen casos per alimentar el seu discurs. Hi ha molta gent al nostre país que no vol la independència de Catalunya i la gran majoria són pacífics i demòcrates. És amb aquests ciutadans que hem de construir un futur plegats. I junts també hem de denunciar aquesta gent. Hem de seguir defensant la llibertat d’expressió i penjant llaços. En una democràcia, l’espai públic no pot ser neutral, ha de ser plural. És l’àgora per excel·lència on s’ha de produir el debat, on un penja una cosa groga i l’altre, una de violeta, i on hem de conviure.
La possibilitat d’un referèndum pactat amb l’Estat espanyol torna a estar damunt la taula?
Estem parlant del mateix Pedro Sánchez que quan estava a l’oposició volia revisar el codi penal per endurir el delicte de rebel·lió i que, per tant, admetia que no havia existit. L’acostament dels presos no és res. Ja no ens alimenten molles i no els agrairem que compleixin la llei. Sobre el referèndum, el sobiranisme s’ha deixat la veu reclamant diàleg i intentant pactar un referèndum. Sempre ens hem trobat un no o un cop de porra, però mai renunciarem al diàleg. És una posició que hem de mantenir. Si el diàleg ha de servir per defensar un referèndum, no és a Òmnium a qui toca dir-ho. Sí que demanem als partits polítics sobiranistes una unitat estratègica. Hi ha presos, exiliats, repressió, més de 1.000 persones perseguides per l’1 d’octubre... És indispensable que hi hagi aquesta unitat.
BARALLES ENTRE PARTITS
Hi ha una certa decepció amb la incapacitat de pactar un full de ruta?
És evident que en els darrers mesos hi ha hagut coses que no s’han fet bé i que hi ha coses difícils d’explicar a la ciutadania, com les baralles entre partits. Que semblés que es barallaven per càrrecs havent-hi gent a la presó i a l’exili no hi havia manera d’entendre-ho. Els partits han de governar amb la màxima ambició i a la vegada mirar com es pot avançar amb una estratègia compartida que compti amb la diversitat d’aquest país. Òmnium no farà fulls de ruta. Estarem allà on hi hagi consens. La ciutadania ha tingut molta paciència amb els partits, i suposo que en els darrers mesos els mateixos partits s’han mirat al mirall i no s’han acabat d’agradar. Aquesta tardor els partits hauran de demostrar que deixen de banda les seves legítimes disputes polítiques i que treballen unitàriament per vèncer aquesta repressió i per seguir endavant.
Aquesta setmana ha finalitzat la seva ruta el bus d’Òmnium que mirava d’explicar als turistes la situació que es viu a Catalunya. Quina valoració en fa?
Molt bona. Hi han pujat unes 70.000 persones, que han rebut material, que han preguntat... Hi ha dos grans col·lectius, espanyols i turistes de la resta del món, i tothom ha rebut amb interès la iniciativa. La sensació és que a partir de l’1-O molta gent ha perdut el fil del que està passant.
Òmnium Cultural ja s’acosta als 125.000 socis. Quina és la clau que explica el creixement?
El moment polític que estem vivint, la feina que fem en defensa de la llengua i de la cultura, però també dels drets civils. Òmnium ha demostrat aquesta voluntat inqüestionable de defensa de la cultura i de la cohesió d’aquest país inclusiu, plural i obert. I també de defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’empresonament d’en Jordi Cuixart també és clau. Òmnium ha donat al país dos lideratges estimadíssims, la Muriel i en Jordi. El compromís amb en Jordi també l’ha demostrat molta gent fent-se sòcia de l’entitat. El dia que el van empresonar vam fer molts socis.
Els socis de fora dels Països Catalans han crescut?
Sí. Ara en tenim uns 1.200, quan no arribàvem ni a 100, tant de l’Estat espanyol com de fora. Gent que ens diu que no és independentista, però que se solidaritza amb nosaltres.
El procés català ha despertat l’espanyolisme més ranci?
No hem despertat l’extrema dreta, com alguns ens acusen, sinó que simplement hem demostrat que l’extrema dreta i el feixisme, a l’Estat espanyol, no havien mort. Ara toca fer els deures, i combatre’ls i expulsar-los dels carrers, de les institucions, del sistema judicial i de tot arreu. Jo em quedo amb la part positiva, que són els 300-400 intel·lectuals espanyols que han donat la cara per la gent que està a la presó, amb aquest miler de persones que s’han fet sòcies d’Òmnium, amb aquests actes que s’han fet en moltes ciutats de l’Estat i que desperten la consciència de molta gent que se sent avergonyida del que està fent aquest Estat espanyol. Ens agradaria que fos més gent i que tingués una traducció política més àmplia, però vull recordar que l’1 d’octubre la plaça del Sol es va omplir de gent protestant contra les càrregues. Hi ha una Espanya solidària que sempre ha volgut entendre Catalunya. Té una nul·la traducció mediàtica, però aquesta Espanya existeix, i tant de bo tingui la capacitat de sortir d’aquesta situació tan dura. I és l’Espanya que entén que volem marxar i fer una república.
Falten nou mesos per a les eleccions municipals. Què s’hi juga, el país?
En hi juguem moltíssim. Primer perquè decidim el govern de més proximitat, que és el que acaba resolent bona part dels problemes de la ciutadania. Uns ajuntaments que han tingut moltes dificultats econòmiques per culpa de la llei Montoro, una llei, per cert, que el govern de Pedro Sánchez manté en vigor. Aleshores també serà un bon moment per recordar tots aquells alcaldes i regidors que se la van jugar l’1 d’octubre i que estan sent perseguits –i que hem de veure què passa amb ells–. Vull fer un elogi a totes les persones que es posen en política quan és tan poc agraït fer-ho. Amb una mirada més àmplia de país, ens hi juguem tornar a demostrar que el projecte republicà s’estén arreu dels país, als pobles, a les valls, a les ciutats, a tot arreu. És molt important que el sobiranisme torni a tenir uns resultats excel·lents i que alhora tinguem la capacitat de frenar el populisme de partits extremistes que hi ha al nostre país.
LLISTES ÚNIQUES
És partidari de les llistes úniques republicanes?
Això depèn dels partits i de cada situació i cada cas. A Òmnium no ens toca dir què han de fer els partits. Quan hi va haver les eleccions del 21-D, molt generosament, molts partits polítics van oferir a en Jordi Cuixart anar a les llistes, perquè en aquell moment semblava que fer-ho permetria que pogués sortir de la presó –tot i que després vam veure que malgrat que hi ha jurisprudència, ja que a un líder d’Herri Batasuna condemnat per delicte de sang i en presó preventiva el van deixar sortir, aquí no va passar res de tot això–. El que sí que demanem als partits és que es prenguin totes les eleccions amb el màxim fair play, perquè tots són víctimes de la mateixa repressió, i que en cada cas ells sabran quina és la millor fórmula per presentar-s’hi i per obtenir els millors resultats possibles per al conjunt del projecte republicà. No és la nostra funció posicionar-nos sobre la fórmula concreta.
Ni en el cas de Barcelona, capital del país i un dels grans objectius de Cs?
Tinc la mateixa opinió. Barcelona és una ciutat cabdal. Com n’és, d’important, ho demostra el fet que personatges amb una trajectòria política nefasta com Manuel Valls estiguin disposats a presentar-s’hi i que l’Ibex 35 vulgui governar Barcelona. El que segur que no serà positiu serà que els partits sobiranistes es comencin a barallar i a matar entre si. El que els demanem és que facin el que facin ho facin amb la màxima responsabilitat i pensant que l’endemà de les eleccions s’han de governar les ciutats d’aquest país i s’ha d’impedir que hi hagi partits que tinguin com a únic projecte la fractura social. No ho han aconseguit i no aconseguiran fer realitat aquest aparador mediàtic que han construït. Ara que ens ha deixat Josep Fontana, ell deia que creia molt en la força de la gent, en un país on la gent per molt que caigui de seguida es torna a aixecar i torna a començar. I agafant una frase d’en Jordi Cuixart, el poble mai falla. Aleshores, segur que això és un camí irreversible. Trigarem més o menys però ho és. Així que la qüestió és saber llegir en cada moment quina és la millor actuació.
En l’àmbit de país, li agradaria que reeixís una llista unitària, una mena de Crida, però amb el suport de totes les forces sobiranistes?
Represento una entitat i, per tant, la meva opinió personal queda en segon lloc. El que és rellevant per nosaltres és el fet que aquests darrers mesos de batalles polítiques inútils i estèrils ens han fet molt de mal i, per tant, els partits polítics han d’entendre que això és inadmissible.
Un desig personal per als propers mesos?
Sense cap mena de dubte, poder abraçar en llibertat en Jordi Cuixart, així com a la resta de presos polítics i als exiliats. Amb la majoria tinc una relació personal i me’ls estimo molt.
Professor d’ètica periodística i historiador
Marcel Mauri (Badalona, 1977) és doctor en Comunicació i historiador. Actualment, imparteix classes d’ètica periodística a la Universitat Pompeu Fabra, feina que compagina amb les hores i hores que dedica de manera altruista a Òmnium Cultural. Després de liderar la seu badalonina de l’entitat, va fer el salt a la junta nacional, en què va exercir de portaveu. L’octubre del 2017 va ser nomenat vicepresident primer, càrrec que els socis van ratificar el 14 de juny passat. Té un paper més executiu de l’habitual en aquest tipus de càrrec, com a conseqüència de l’empresonament de Jordi Cuixart. Tots dos parlen de lideratge compartit, també amb altres persones.
L’abraçada esperada que mai va arribar
Era un dia d’estiu, de l’any passat. Un dia qualsevol de setembre, abans dels fets del dia 20. Marcel Mauri passejava tranquil·lament pel barri de Gràcia amb en Jordi Cuixart i la seva família. Aquell dia, en Cuixart ja li va insinuar que havien d’anar pensant en l’escenari que s’obriria si ell entrava a la presó. Mauri se’l va escoltar amb escassa atenció, bàsicament perquè va donar poca credibilitat a aquelles paraules. Ho veia molt poc probable. El 15 d’octubre, el dia abans que Cuixart declarés davant l’Audiencia Nacional, hi va insistir. Van parlar per telèfon. Mauri no el va poder acompanyar a Madrid per motius laborals. I sobretot perquè estava convençut que era un pur tràmit. En aquella trucada de la nit anterior, Mauri es va comprometre a compartir el lideratge d’Òmnium, a estirar del carro des de l’exterior, si el president acabava engarjolat, però des del convenciment que això no passaria. Li va dir que sí d’aquella manera que es fa quan un es vol treure algú de sobre. “Com vols acabar a la presó per no fer res?, vaig pensar, convençut que l’abraçaria aquella mateixa nit, quan tornés de Madrid”, relata Mauri. L’abraçada ja no va arribar. Després n’hi ha hagut moltes, però, per desgràcia, totes han estat entre reixes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.