La conversa

David Bueno

Professor de biologia i genètica i divulgador científic

“Els nostres mals hàbits afectaran els fills que tinguem”

. DAVID MARÍN

dmarin@lrp.cat

David Bueno acaba de publicar aquesta tardor Epigenoma para cuidar tu cuerpo y tu vida (Plataforma Editorial), una aproximació molt didàctica a una disciplina científica que estudia com la història de cada individu influeix sobre l’expressió dels seus gens. I, per tant, acaba repercutint en la seva descendència, en cas de tenir-la. “El meu cos és meu i en faig el que vull, si no perjudico ningú”, pot dir un fumador que es resisteix a deixar l’hàbit, o qui s’entesta a mantenir una alimentació poc saludable, o qui manté hàbits perjudicials com el consum excessiu d’alcohol i altres substàncies tòxiques. El llibre de David Bueno pot ser per a ells un galleda d’aigua freda i realitat: “Tenim una responsabilitat amb la pròpia salut, però les nostres decisions no només ens condicionen a nosaltres, sinó als nostres fills”, explica Bueno.

Doctor en biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona, col·laborador en diversos mitjans –entre els quals hi ha La República, amb crítiques i ressenyes sobre llibres científics– i autor de setze llibres de divulgació, David Bueno se centra en aquesta ocasió en un àmbit científic que des de fa una vintena d’anys s’està obrint camí en el món acadèmic, mèdic i científic, però encara no és prou conegut per al públic general. “Les marques epigenètiques són modificacions químiques específiques en el nostre material genètic i en les proteïnes que li fan de bastida, les quals afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen.” És a dir, els nostres gens s’adapten durant la nostra vida per adequar-se a l’ambient al qual els sotmetem. “Per exemple, si de manera constant mengem més greixos i sucres dels que necessitem, els nostres gens s’adaptaran per poder fer front a aquesta circumstància per a la qual biològicament no estàvem preparats”, explica Bueno. “Així, el nostre cos seguirà funcionant adaptat amb aquestes noves circumstàncies, però els canvis epigenètics per a aquesta adaptació poden provocar, per exemple, no ja no puguem absorbir el sucre com ho havíem de fer, i es produeixi una diabetis.”

notícies bones i dolentes

Hi ha dues notícies respecte als epigenomes: una de bona i una altra de dolenta. La bona és que aquests canvis són reversibles. “Els gens d’un fumador s’adapten per poder sobreviure a la toxicitat d’ingerir constantment tabac, i en aquesta adaptació es produeixen uns canvis que poden provocar malalties greus; però després d’uns anys de deixar de fumar, les marques epigenètiques produïdes pel tabac desapareixen”, explica Bueno. Sempre som a temps, doncs, de prendre la decisió de cuidar el nostre cos, que ho agrairà i respondrà.

La mala notícia, però, és que les marques epigenètiques que tinguem en aquell moment es transmeten als nostres fills en cas de procrear. “Una mala alimentació dels pares pot fer que els genomes del fill ja neixin amb la marca epigenòmica produïda per la mala alimentació, i encara que el consum de sucres i greixos del fill sigui més adequat, pot desenvolupar una diabetis o altres afectacions provocades pel comportament adaptat dels seus genomes”, adverteix Bueno.

“Per això és especialment important que els joves coneguin aquesta circumstància, i siguin conscients que la responsabilitat que tenim sobre la pròpia salut no s’acaba en nosaltres, sinó que la podem transmetre als fills”, explica.

Aquest és un dels objectius que ha tingut David Bueno amb el llibre: la divulgació per conscienciar i per ajudar la gent a prendre millors decisions. “Els gens que tenim no els podem alterar, els heretem i punt, són com les paraules d’un diccionari. Ara bé, existeix una gramàtica, l’epigenoma, més versàtil i canviant, sobre la qual sí que podem intervenir perquè aquests gens s’expressin millor”, explica.

L’estat d’ànim també intervé en el comportament dels gens. “La genètica intervé en el comportament, però al revés, també”, explica Bueno. “L’ansietat, l’estrès crònic, la depressió, l’estrès postraumàtic... produeixen alternacions en l’epigenoma i fan canviar el comportament de determinats gens.” Aquests gens s’adaptaran i treballaran de manera diferent, explica, però és un canvi que pot ser reversible”, un cop superats aquests estats negatius.

investigació mèdica

Per a què ens serveix el coneixement de l’epigenoma? Segons Bueno, el coneixement d’aquests canvis en els genomes tenen una aplicació mèdica i farmacològica molt rellevant. “Des de fa vint o trenta anys s’hi està treballant i ja s’han començat a provar de manera experimental els primers medicaments que actuen sobre aquestes marques genètiques.” A principis d’any, hi havia una trentena de fàrmacs en fase d’experimentació que actuen sobre les modificacions epigenètiques clínica i preclínica. Un, per exemple, sobre els efectes de la diabetis en la degeneració dels capil·lars sanguinis de la retina, fet que acaba provocant ceguera. “S’ha descobert que es deu a canvis en determinats gens causats per la diabetis, i s’estan assajant uns agents bloquejadors que podrien reduir l’afectació”, explica.

L’epigenoma també pot ser en el futur una eina molt útil en la lluita contra el càncer. “Molts processos tumorals s’inicien per canvis epigenètics, que poden silenciar els gens que eviten la proliferació cel·lular; si aconseguim incidir en aquests processos epigenètics, en alguns casos podria ser útil contra la malaltia.” D’altres com el Parkinson, l’Alzheimer, la depressió i l’esquizofrènia es podrien veure afavorides pels canvis epigenètics.

“En el fons, comprendre l’epigenoma és comprendre el funcionament de la vida”, explica David Bueno, que va començar a dedicar-se a la divulgació científica l’any 2000. “Vaig treballar en la traducció d’un manual científic, i a partir de llavors vaig començar a escriure algun article de caràcter divulgatiu.” Divuit anys després, ha publicat setze llibres adreçats al públic general, sobre genètica, biologia i neurologia, i també difon els seus coneixements col·laborant en diversos mitjans de comunicació. “Comprendre la vida és important, és la nostra responsabilitat saber-la conservar.” “Cal fer divertida la ciència.”

EPIGENOMA

“Els gens no es poden canviar, però sí el seu comportament, que està determinat per les marques epigenètiques que es produeixen per adaptar-se a l’ambient a què sotmetem el nostre cos”

TRANSMISSIÓ

“Hi ha dues notícies sobre l’epigenoma, una bona i una dolenta: la bona és que els canvis que hi fem són reversibles; la dolenta, que els transmetem quan procreem”

ALIMENTACIÓ

“Una mala alimentació farà que els gens s’hi adaptin, però llavors deixaran de funcionar de la manera que estaven programats”

MALALTIES

“Hi ha malalties provocades per canvis epigenètics i s’hi pot lluitar”

EN DETALL

EN DETALL

Per què és important conèixer l’epigenoma?
És important conèixer el funcionament de la vida, ja que la nostra responsabilitat és cuidar-la. Les marques epigenètiques són els canvis que fan els gens per adaptar-se a l’ambient, a la nostra alimentació, als nostres hàbits. Els gens s’adapten per continuar funcionant, però alguns d’aquests canvis fan que el nostre cos deixi de funcionar correctament.
L’alimentació és el més important?
L’alimentació, però també el nivell d’esforç físic que fem, l’aire que respirem, els mals hàbits com fumar o l’excés de consum d’alcohol, i també el nostre estat d’ànim. Està demostrat que la depressió o un xoc postraumàtic alteren els nostres epigenomes en el cervell.
Podem canviar-ho?
Aquesta és la bona notícia: els canvis epigenètics són reversibles. Al cap dels anys de deixsar un mal hàbit com fumar, els nostres gens tornen a funcionar tal com ho feien abans de fumar. Però, en aquest cas, han de passar bastants anys. La mala notícia, però, és que en el moment de reproduïr-nos, amb els nostres gens també hi transmetem les marques epigenètiques que tenim en aquell moment.
Una mala herència, doncs.
Una herència. Per això és important que la gent jove conegui aquests processos i sigui conscient de la seva responsabilitat amb el propi cos, però també amb els dels fills que tindran.
Difondre salut és un dels vostres objectius.
He publicat més d’una quinzena de llibre, des de l’any 2000, quan em vaig adonar de la importància d’estendre i fer entendre els coneixements sobre genètica, biologia, el funcionament del cervell, de la vida. Una vegada fins i tot ho vaig fer en forma de novel·la, amb dos companys més, Salvador Macip i Eduard Martorell. La vam titular Els límits de la vida, i va ser una experiència molt engrescadora.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor