Joan Bonanit Estudiant de Manresa de 23 anys que cada nit és a la presó de Lledoners
“Continuaré venint a dir-los «bona nit» cada dia fins que surtin”
No hi ha faltat ni un sol dia des que els set presos polítics independentistes van arribar a la presó de Lledoners el 4 de juliol. Joan Bonanit, que s’ha guanyat el sobrenom perquè cada vespre els desitja bona nit amb un megàfon, té clar que continuarà fent el mateix fins que quedin lliures. “Després de 163 nits –l’entrevistem el dijous 13 de desembre– ho faig exactament pel mateix motiu que ho vaig fer la primera: per un sentiment que tinc cap a ells, i com una mostra d’afecte i d’amor.”
Aquest jove estudiant de 23 anys ha organitzat tota la seva vida en funció d’aquesta cita diària en la qual l’acompanyen normalment una trentena de persones. Ens ho explica just al costat de les tanques de la presó. “Vaig començar a venir tres nits abans que arribessin, quan ja s’havia anunciat que els traslladaven aquí, però encara no se sabia la data. Veníem amb uns amics per intentar veure’ls i donar-los suport. El dia que van arribar els quatre primers es va fer una concentració a la porta de la presó, amb la presència del president Torra. Després vaig venir aquí darrere i vaig començar a cridar consignes independentistes i de llibertat. I en el moment que cridava vaig veure que altres presos em responien”, recorda. Així va ser com es va adonar que tenia una manera de comunicar-se amb ells i va decidir “venir cada dia i dir-los bona nit”. El primer cop ho va fer a ple pulmó i se li va trencar totalment la veu, així que el segon dia ja s’havia comprat un megàfon, el mateix que ha fet servir fins ara.
Fins a l’1 d’octubre sempre cridava el bonanit a les 8.55, però aquell dia va rebre una trucada –no especifica de qui– i li van informar amb precisió de la rutina a la presó. “Ara sé que tots els presos sopen a les 20 h, que a les 20.30 acaben de sopar i que tenen fins a les 20.50, aproximadament, per estar al pati, ja que després van pujant cap a les cel·les. Per tant, a les 8.45 és perfecte perquè em poden sentir des del pati.”
Quan ja feia un mes que anava a la presó va rebre la primera resposta, que va ser de l’Oriol Junqueras, que se li va adreçar pel seu nom, també per desitjar-li bona nit. “Tots ells saben qui soc, perquè els vaig enviar una carta presentant-me i explicant-los el que feia.” La resposta de Junqueras va ser un moment molt especial, que s’ha anat repetint des de llavors. En ocasions és un pres qui contesta, i en ocasions és algú altre.
“No m’esperava que aquesta iniciativa tingués tant de ressò, no ho buscava, i aquest és un dels motius pels quals la meva cara no surt enlloc i no vull tenir cap mena de protagonisme. El que és realment important és allò que es fa i per què es fa, i no qui ho fa”, insisteix. També està molt agraït a totes les persones que l’acompanyen i li donen suport. “Al principi venia sol, amb els meus pares, amb la meva germana o amb algun amic, però al cap d’un mes, aproximadament, ja vam començar a fer un grup de persones que ens vam conèixer aquí i que m’acompanyen sempre.” Arriba el moment d’anar-se preparant. A la part del darrere de la presó, on es fan tots els actes de suport, ja hi ha una petita tarima feta amb palets, i els arbres estan engalanats amb estelades, pancartes i missatges. Cap paper a terra, res desendreçat. Un altre activista demana als assistents que no enregistrin ni facin fotos de manera que es pugui reconèixer el Joan. També els pregunta d’on venen. “La setmana passada va venir una noia de la Terra Alta que va llogar una habitació d’hotel per poder venir al bonanit. També ha vingut gent de tot Catalunya, de les Balears... fins i tot d’Islàndia. Qui porta el megàfon soc jo, però el sentiment és compartit”, explica.
prioritzar
Tant li fa que faci calor o fred, que plogui o que faci vent. La cita és ineludible. “Quan he tingut sopars o qualsevol altra activitat, sempre he prioritzat venir aquí. De fet, quan es van fer els «Cims per la llibertat» vaig anar a pujar un cim amb amics i vam anar a passar el cap de setmana a la Cerdanya. Vaig pujar divendres al matí, però al vespre vaig tornar a venir a la presó, vaig dir bona nit i vaig tornar cap allà a dormir. L’endemà vaig fer el cim, i al vespre vaig tornar a ser novament aquí”, explica. No es planteja fer vacances ni saltar-se cap dia. El seu compromís és ferm.
“Al final «bona nit» són dues paraules que es fan servir cada dia, com «bon dia» o «si us plau» o «gràcies»... Són paraules que normalment diem i a les quals no parem atenció. Tanmateix, crec que en aquests circumstàncies, estant on estan els presos, prenen força. Que les últimes paraules que sentis abans d’anar a dormir i abans que et tanquin en una cel·la siguin «bona nit» crec que té una força important”, insisteix.
En tots aquests dies que fa que visitant Lledoners ha pogut conèixer també alguns dels familiars dels presos i s’emociona especialment si algun d’ells l’acompanya en la seva crida de cada vespre. I també s’emociona explicant com els presos li van fer arribar una samarreta signada per ells que té emmarcada a casa seva. Va ser gràcies al Diamante.
“El Diamante és un pres que fa vuit anys que està aquí i que comparteix mòdul amb ells. Al principi, quan deia bona nit veia que algú treia una estelada per una finestra, i sempre vaig pensar que si aquest pres sortia ens vindria a conèixer. I, efectivament, quan li van donar un permís de 48 hores per bona conducta el primer que va fer va ser venir aquí darrere a buscar-me. Em va dir que tenia una cosa per a mi, que va resultar ser la samarreta plena de dedicatòries. Arran d’això ens vam conèixer. Els presos l’han adoptat a dins, perquè hi tenen molt bona relació, i nosaltres aquí fora. I de tant en tant el vaig a veure.”
És en aquests visites al Diamante –a qui també diu bona nit cada dia– on ha pogut veure algun dels presos polítics als locutoris, ja que hi han coincidit a la mateixa hora. I en dues ocasions, en Jordi Sànchez se li ha adreçat especialment per dir-li que si plou no cal que vagi a dir-los bona nit. “Fins i tot es preocupen per mi”, reconeix. Ara bé, ni les inclemències del temps el fan desistir. La nit que l’entrevistem fa fred i l’ambient és molt humit. Cal vigilar on poses els peus perquè el terra rellisca i encara que els llums de la presó són potents, no arriben a il·luminar la petita talaia on Joan Bonanit s’instal·la amb el megàfon a la mà. Reconeix que el preocupa molt el tema de la vaga de fam, “perquè ja fa molts de dies”, però intenta ser optimista i insisteix que mentre els presos siguin a Lledoners ell també hi serà.
optimista
“Sabem que, sigui demà, o sigui d’aquí a dos mesos, hauran d’anar a Madrid, perquè s’hi ha de fer el judici. I el judici és important, perquè serà part de la internacionalització de tot el que està passant. Ells han de fer el seu discurs polític i s’han defensar. A partir d’aquí, veurem què passa. Mentrestant, jo continuaré dient «bona nit»”. També té clar que Catalunya acabarà sent una república. “Hem d’aconseguir ser un nou país. Per tota la gent que ha lluitat abans de nosaltres, per tota la gent que no ho podrà veure, per tots els que ara ho farem possible i per tots aquells que vindran. Vull ser optimista, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè ells puguin sortir de la presó tan aviat com sigui possible. Esperem que en el judici la sentència sigui absolutòria i poder-los treure. I a partir d’aquí, construir la república.”
Reconeix que està aprenent molt de l’experiència del bonanit –“m’està fent madurar molt”– i no vol acabar la conversa sense fer menció de les dones preses, la Carme Forcadell i la Dolors Bassa. “Les tinc molt presents, m’agradaria fer extensiu el bonanit de cada dia a elles, però per qüestió lògica, de temps i de distància, no puc fer-ho. Això sí, com a mínim un cop a la setmana fem una connexió telefònica amb la gent que és a les altres dues presons –Mas d’Enric, al Catllar, i Puig de les Basses, a Figueres– i també els desitjo bona nit a elles.”
I finalment arriba el moment, són les 20.45 h a Lledoners i enmig del silenci de la nit freda el jove crida: “Llibertat presos polítics! Bona nit, Joaquim! Bona nit, Raül! Bona nit, Rull! Bona nit, Turull! Bona nit, Oriol! Bona nit, Jordi Cuixart! Bona nit, Jordi Sànchez! Us volem a casa!”
Twitter:@joan_bonanit
Instagram: @joan_bonanit