Aamer Anwar Advocat expert en Drets Humans

No crec que sigui una humiliació perquè els presos han actuat en tot moment amb total dignitat i valentia, però es revela finalment que el judici és una venjança judicial i un intent d’inflamar una situació volàtil.

El món hauria d’estar avergonyit pel seu silenci. La nostra primera ministra, Nicola Sturgeon, ha donat el seu suport, però la resta d’Europa és còmplice de la repressió exercida l’1-O amb el seu silenci.

Agitar, protestar, estar units i demanar la independència ara. No es pot permetre que això continuï d’aquesta manera. Si el món rebutja mirar-ho, fem que ho vegin, perquè el que realment espanta Espanya és la gent catalana. Es va poder veure en la reacció violenta que van exercir l’1-O. És hora de tornar enrere i canviar el curs de la història.

No han acceptat els observadors internacionals i esgrimeixen que amb l’emissió en directe per televisió ja n’hi ha prou, i això no és cert. Els advocats sabem que també passen coses importants en un judici quan les càmeres estan apagades. No s’han acceptat la majoria dels testimonis de la defensa. No s’han volgut experts de les Nacions Unides sobre llibertat d’expressió. Tampoc el síndic de greuges, Rafel Ribó. Tampoc Carles Puigdemont. Han exclòs fins i tot Premis Nobel. No s’han acceptat les imatges de l’1-O i sí el testimoni dels policies que aniran a declarar... Que els van ferir en un ull? A aquest judici, s’hi va amb una mà lligada a l’esquena.

Espanya ha parat una trampa i Catalunya hi ha caigut. Des que hi ha presos polítics que s’ha acabat el debat sobre la independència. I és comprensible, perquè l’empresonament dels polítics suposa un daltabaix emocional per a molts catalans, a més d’una injustícia. Es juga amb els sentiments de la gent, però crec que ara per ara s’han de separar els dos camins: un és la llibertat dels presos i l’altre el camí que s’ha de fer cap a la independència.

Catalunya ha de deixar de confiar en Europa. És veritat que entre passadissos els polítics europeus es poden mostrar avergonyits pel que està passant a Espanya, però des de la Unió Europea no s’està actuant, al contrari, s’està deixant fer a l’Estat espanyol el que vol. Són còmplices amb el seu silenci. És cert que estan preocupats, perquè en ple segle XXI aquest conflicte no s’està resolent amb diàleg i s’està exercint violència i l’empresonament de persones pacífiques que el que van fer va ser obeir un mandat democràtic. Espanya actua amb Catalunya com si fos la seva darrera colònia. Té aquesta ànima de país colonialista, com el Regne Unit. Catalunya està emmirallada en Europa i això és un error. Per exemple, no té gaire sentit tenir el favor d’un, dos o cinc diputats. Pot tenir un valor simbòlic, però a la pràctica, això no serveix, perquè ja hem vist quina és l’actitud d’Europa.

Sí! I va sortir el no a la independència. I això és la democràcia. Es poden imaginar que per convocar una consulta la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, hagués estat empresonada? I el seu govern?

És l’única vegada que Espanya ha tingut por de Catalunya. Quan gent de totes les edats va demostrar que no tenia por, que volia votar i va posar les paperetes dins de l’urna. I també hi va posar el cos. Llavors Espanya va mostrar la seva verdadera cara i va perdre els papers als ulls del món. Les imatges de l’1-O van fer molt de mal a la seva imatge. Quan ho veies per la televisió pensaves que podia ser qualsevol país del món, però no que allò estigués passant en aquell moment a Europa.

Ara Espanya està guanyant la partida a Catalunya i ho fa amb el judici als presos polítics perquè marca els temps. Perquè... quan durarà aquest judici? Es poden passar cinc anys a la presó. O dos. O deu... Encara que sigui tan sols un dia a mi ja em sembla massa, perquè són persones que no han comès cap delicte i que no són culpables. Crec que a Catalunya s’esperarà fins a l’últim dia de la sentència per tornar a tenir una estratègia per reaccionar davant l’embat de l’Estat espanyol. I és comprensible, perquè la gent està atordida per aquest judici. Mentrestant, la gent es va desmobilitzant, no té cap consigna dels polítics. Dubto que durant aquests dies surtin un milió i mig de persones al carrer, com en la darrera Diada. I la gent aquell dia demanava un pas més. Els presos polítics només seran lliures quan Catalunya sigui lliure. Em fa la sensació que els partits independentistes estan més preocupats per barallar-se entre si i per les seves cadires que no pas pel mandat que els va encarregar el poble de Catalunya. Espanya pensa que pot aguantar més temps així. És un procés que han fet els règims colonialistes. La unitat es comença a trencar, i això és una tàctica molt ben estudiada per part de l’Estat espanyol.

Pedro Sánchez és un llop amb pell de xai. A Escòcia i a Anglaterra es va arribar a pensar que amb un socialista al capdavant del govern espanyol es milloraria la situació, però no ha estat així. No vol dialogar, no és el seu objectiu. A més, en referència a Catalunya no hi ha ni socialistes ni populars, tots són extrema dreta. A Espanya no manen els polítics. Ha quedat ben clar que manen els jutges, que polítics com Pedro Sánchez i Pablo Casado són titelles de l’aparell judicial, que és qui ho decideix tot. Espanya no vol dialogar ni ho farà mai. En centenars d’anys, Catalunya no ha aconseguit que hi hagi cap diàleg. Per què hauria de passar ara? Catalunya està caient en els mateixos errors de sempre. La gent està preocupada per saber si Espanya escoltarà... si permetrà un referèndum... L’Estat espanyol vol això perquè així es perd temps.

On s’és vist que un partit d’extrema dreta actuï com a acusació particular? No s’entén per què està ajudant a la fiscalia ni per què no se l’ha exclòs de la causa. El judici és una venjança d’Espanya contra Catalunya, com així ho ha expressat el president Puigdemont.

Hi ha una persecució política i una falta d’imparcialitat evident. Es veu que hi ha ganes d’una revenja judicial... És com si s’hagués fet un exorcisme a Franco. Em sembla increïble que es pugui anar a la presó durant més de trenta anys per deixar votar en un referèndum d’autodeterminació. Ara bé, es pot estar en llibertat si ets un polític corrupte o, si portes uniforme, et pots passejar encara que hagis violat una persona.

És com si un gàngster anés a casa teva amb una pistola i segrestés la teva família. No s’hi ha de negociar. I Espanya ho ha deixat ben clar, que no li interessa negociar. No s’ha de ser naïf i pensar en què farà Espanya. No hi ha cap persona que sigui més important que la causa de la independència, i si es mira la història de Catalunya, nou d’onze presidents catalans han acabat empresonats, a l’exili o executats... Franco continua viu en les estructures de l’Estat, però el poder el té el poble de Catalunya. No es poden tancar un milió i mig de persones a la presó! El problema és que ara l’Estat espanyol està aconseguint fer por als catalans. I aquesta por és un error que es pot pagar durant generacions. És la mateixa por que es vivia durant els temps de Franco.