Entrevista

Aamer Anwar

Advocat expert en Drets Humans

Aamer Anwar Advocat expert en Drets Humans

REPERCUSSIÓ
“Les imatges de l’1-O van fer molt de mal a la imatge d’Espanya”
ACTITUD
“El món hauria d’estar avergonyit pel seu silenci”
RELACIONS
“Catalunya ha de deixar de confiar en Europa. La Unió Europa està deixant fer el que vol a Espanya”
ESTRATÈGIA
“Espanya ha parat una trampa i Catalunya hi ha caigut. Des que hi ha presos polítics s’ha acabat el debat sobre la independència”
POLÍTICA
“A Espanya, en referència a Catalunya no hi ha ni socialistes ni populars, tots són extrema dreta”

El rec­tor de la Uni­ver­si­tat de Glas­gow, Aamer Anwar, ja és una cara cone­guda a Cata­lu­nya. Amb un dis­curs directe, dis­para con­tra el sis­tema judi­cial espa­nyol, que con­si­dera anco­rat en les estruc­tu­res fran­quis­tes. És l’advo­cat de la con­se­llera a l’exili Clara Pon­satí.

Són els pri­mers dies de judici. Què pensa quan veu els pre­sos polítics jut­jats a Madrid? Con­si­dera que és una humi­li­ació?
No crec que sigui una humi­li­ació perquè els pre­sos han actuat en tot moment amb total dig­ni­tat i valen­tia, però es revela final­ment que el judici és una ven­jança judi­cial i un intent d’infla­mar una situ­ació volàtil.
Hi ha cen­te­nars de peri­o­dis­tes acre­di­tats. És impor­tant per al procés que el món recordi l’1-O? I Europa?
El món hau­ria d’estar aver­go­nyit pel seu silenci. La nos­tra pri­mera minis­tra, Nicola Stur­geon, ha donat el seu suport, però la resta d’Europa és còmplice de la repressió exer­cida l’1-O amb el seu silenci.
Quina hau­ria de ser l’estratègia de les per­so­nes que són a l’exili men­tre duri el judici?
Agi­tar, pro­tes­tar, estar units i dema­nar la inde­pendència ara. No es pot per­me­tre que això con­tinuï d’aquesta manera. Si el món rebutja mirar-ho, fem que ho vegin, perquè el que real­ment espanta Espa­nya és la gent cata­lana. Es va poder veure en la reacció vio­lenta que van exer­cir l’1-O. És hora de tor­nar enrere i can­viar el curs de la història.
Serà un judici just?
No han accep­tat els obser­va­dors inter­na­ci­o­nals i esgri­mei­xen que amb l’emissió en directe per tele­visió ja n’hi ha prou, i això no és cert. Els advo­cats sabem que també pas­sen coses impor­tants en un judici quan les càmeres estan apa­ga­des. No s’han accep­tat la majo­ria dels tes­ti­mo­nis de la defensa. No s’han vol­gut experts de les Naci­ons Uni­des sobre lli­ber­tat d’expressió. Tam­poc el síndic de greu­ges, Rafel Ribó. Tam­poc Car­les Puig­de­mont. Han exclòs fins i tot Pre­mis Nobel. No s’han accep­tat les imat­ges de l’1-O i sí el tes­ti­moni dels poli­cies que ani­ran a decla­rar... Que els van ferir en un ull? A aquest judici, s’hi va amb una mà lli­gada a l’esquena.
Què suposa aquest judici per al procés?
Espa­nya ha parat una trampa i Cata­lu­nya hi ha cai­gut. Des que hi ha pre­sos polítics que s’ha aca­bat el debat sobre la inde­pendència. I és com­pren­si­ble, perquè l’empre­so­na­ment dels polítics suposa un dal­ta­baix emo­ci­o­nal per a molts cata­lans, a més d’una injustícia. Es juga amb els sen­ti­ments de la gent, però crec que ara per ara s’han de sepa­rar els dos camins: un és la lli­ber­tat dels pre­sos i l’altre el camí que s’ha de fer cap a la inde­pendència.
I el paper que està jugant Europa?
Cata­lu­nya ha de dei­xar de con­fiar en Europa. És veri­tat que entre pas­sa­dis­sos els polítics euro­peus es poden mos­trar aver­go­nyits pel que està pas­sant a Espa­nya, però des de la Unió Euro­pea no s’està actu­ant, al con­trari, s’està dei­xant fer a l’Estat espa­nyol el que vol. Són còmpli­ces amb el seu silenci. És cert que estan pre­o­cu­pats, perquè en ple segle XXI aquest con­flicte no s’està reso­lent amb diàleg i s’està exer­cint violència i l’empre­so­na­ment de per­so­nes pacífiques que el que van fer va ser obeir un man­dat democràtic. Espa­nya actua amb Cata­lu­nya com si fos la seva dar­rera colònia. Té aquesta ànima de país colo­ni­a­lista, com el Regne Unit. Cata­lu­nya està emmi­ra­llada en Europa i això és un error. Per exem­ple, no té gaire sen­tit tenir el favor d’un, dos o cinc dipu­tats. Pot tenir un valor simbòlic, però a la pràctica, això no ser­veix, perquè ja hem vist quina és l’acti­tud d’Europa.
Al Regne Unit es va acon­se­guir que Escòcia votés en referèndum...
Sí! I va sor­tir el no a la inde­pendència. I això és la democràcia. Es poden ima­gi­nar que per con­vo­car una con­sulta la pri­mera minis­tra d’Escòcia, Nicola Stur­geon, hagués estat empre­so­nada? I el seu govern?
Quina ha estat la força de l’1-O?
És l’única vegada que Espa­nya ha tin­gut por de Cata­lu­nya. Quan gent de totes les edats va demos­trar que no tenia por, que volia votar i va posar les pape­re­tes dins de l’urna. I també hi va posar el cos. Lla­vors Espa­nya va mos­trar la seva ver­da­dera cara i va per­dre els papers als ulls del món. Les imat­ges de l’1-O van fer molt de mal a la seva imatge. Quan ho veies per la tele­visió pen­sa­ves que podia ser qual­se­vol país del món, però no que allò estigués pas­sant en aquell moment a Europa.
I quina ha de ser ara l’estratègia?
Ara Espa­nya està gua­nyant la par­tida a Cata­lu­nya i ho fa amb el judici als pre­sos polítics perquè marca els temps. Perquè... quan durarà aquest judici? Es poden pas­sar cinc anys a la presó. O dos. O deu... Encara que sigui tan sols un dia a mi ja em sem­bla massa, perquè són per­so­nes que no han comès cap delicte i que no són cul­pa­bles. Crec que a Cata­lu­nya s’espe­rarà fins a l’últim dia de la sentència per tor­nar a tenir una estratègia per reac­ci­o­nar davant l’embat de l’Estat espa­nyol. I és com­pren­si­ble, perquè la gent està ator­dida per aquest judici. Men­tres­tant, la gent es va des­mo­bi­lit­zant, no té cap con­signa dels polítics. Dubto que durant aquests dies sur­tin un milió i mig de per­so­nes al car­rer, com en la dar­rera Diada. I la gent aquell dia dema­nava un pas més. Els pre­sos polítics només seran lliu­res quan Cata­lu­nya sigui lliure. Em fa la sen­sació que els par­tits inde­pen­den­tis­tes estan més pre­o­cu­pats per bara­llar-se entre si i per les seves cadi­res que no pas pel man­dat que els va encar­re­gar el poble de Cata­lu­nya. Espa­nya pensa que pot aguan­tar més temps així. És un procés que han fet els règims colo­ni­a­lis­tes. La uni­tat es comença a tren­car, i això és una tàctica molt ben estu­di­ada per part de l’Estat espa­nyol.
I el PSOE tam­poc dia­lo­garà?
Pedro Sánchez és un llop amb pell de xai. A Escòcia i a Angla­terra es va arri­bar a pen­sar que amb un soci­a­lista al cap­da­vant del govern espa­nyol es millo­ra­ria la situ­ació, però no ha estat així. No vol dia­lo­gar, no és el seu objec­tiu. A més, en referència a Cata­lu­nya no hi ha ni soci­a­lis­tes ni popu­lars, tots són extrema dreta. A Espa­nya no manen els polítics. Ha que­dat ben clar que manen els jut­ges, que polítics com Pedro Sánchez i Pablo Casado són tite­lles de l’apa­rell judi­cial, que és qui ho deci­deix tot. Espa­nya no vol dia­lo­gar ni ho farà mai. En cen­te­nars d’anys, Cata­lu­nya no ha acon­se­guit que hi hagi cap diàleg. Per què hau­ria de pas­sar ara? Cata­lu­nya està caient en els matei­xos errors de sem­pre. La gent està pre­o­cu­pada per saber si Espa­nya escol­tarà... si per­metrà un referèndum... L’Estat espa­nyol vol això perquè així es perd temps.
L’acu­sació par­ti­cu­lar en el judici va a càrrec de Vox.
On s’és vist que un par­tit d’extrema dreta actuï com a acu­sació par­ti­cu­lar? No s’entén per què està aju­dant a la fis­ca­lia ni per què no se l’ha exclòs de la causa. El judici és una ven­jança d’Espa­nya con­tra Cata­lu­nya, com així ho ha expres­sat el pre­si­dent Puig­de­mont.
Hi ha sepa­ració de poders a l’Estat espa­nyol?
Hi ha una per­se­cució política i una falta d’impar­ci­a­li­tat evi­dent. Es veu que hi ha ganes d’una revenja judi­cial... És com si s’hagués fet un exor­cisme a Franco. Em sem­bla increïble que es pugui anar a la presó durant més de trenta anys per dei­xar votar en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. Ara bé, es pot estar en lli­ber­tat si ets un polític cor­rupte o, si por­tes uni­forme, et pots pas­se­jar encara que hagis vio­lat una per­sona.
Con­si­dera que l’Estat espa­nyol té ostat­ges?
És com si un gàngs­ter anés a casa teva amb una pis­tola i segrestés la teva família. No s’hi ha de nego­ciar. I Espa­nya ho ha dei­xat ben clar, que no li interessa nego­ciar. No s’ha de ser naïf i pen­sar en què farà Espa­nya. No hi ha cap per­sona que sigui més impor­tant que la causa de la inde­pendència, i si es mira la història de Cata­lu­nya, nou d’onze pre­si­dents cata­lans han aca­bat empre­so­nats, a l’exili o exe­cu­tats... Franco con­ti­nua viu en les estruc­tu­res de l’Estat, però el poder el té el poble de Cata­lu­nya. No es poden tan­car un milió i mig de per­so­nes a la presó! El pro­blema és que ara l’Estat espa­nyol està acon­se­guint fer por als cata­lans. I aquesta por és un error que es pot pagar durant gene­ra­ci­ons. És la mateixa por que es vivia durant els temps de Franco.

ADELA GENÍS

age­nis@​lrp.​cat

“L’1-O és l’única vegada que espa­nya ha tin­gut por de cata­lu­nya”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor