Menjadors sobirans?

NOUS ACTORS

En aquest escenari apareixia també el col·lectiu SOS Menjadors Escolars Públics que aixopluga actors i grups vinculats a l’ensenyament i que proclama, entre d’altres, la incorporació del temps destinat al menjar dins del projecte educatiu de centre i l’elaboració d’una proposta d’ILP sobre el temps del migdia “que garanteixi l’equitat, l’accés universal, la gratuïtat, la inclusió i la dignitat laboral, amb la gestió directa per part d’aquelles AMPA o AFA que ho desitgin fer”.

La pressió exercida per part de la comunitat educativa va donar els seus fruits a finals del 2018, quan es va anunciar que s’havia aturat la tramitació del decret i que Educació obria una bústia per recollir els suggeriments de totes les parts implicades “amb l’objectiu d’arribar als màxims consensos”. El mateix conseller, Josep Bargalló, va assegurar que les associacions de pares i mares que gestionen els menjadors “ho podrien continuar fent” i va negar que es volgués privatitzar el servei. Des de la FAPAC, però, no s’ho acaben de creure. “Hi ha fórmules legals que permeten mantenir la gestió de les AMPA i les AFA, com ara els convenis de col·laboració o la gestió directa, que no estan lligats a la contractació pública i que el departament ha de tenir en compte”, assenyala la directora tècnica de l’entitat, Lidón Gasull, que indica que darrere dels canvis es pot interpretar que l’interès per treure beneficis econòmics “és el que s’imposa per sobre del de garantir la màxima qualitat tant del menjar com del servei en general”. En aquest sentit, la resposta d’Educació és contundent: “No hi ha cap voluntat de privatitzar, sinó d’ordenar i adequar un servei, i les famílies continuaran participant en el procés, perquè formaran part activa de la comissió de menjadors que s’escollirà a través del consell escolar”, assegura el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Ramon Simon.

Des de la FAPAC, però, alerten que aquesta pròrroga abans no es tiri endavant el decret “no preveu en cap cas deixar el text en un calaix”, i afegeixen: “Ens preocupa que l’únic que es vulgui sigui guanyar temps i calmar els ànims dels pares i les mares”. No volem pensar que amb aquest marge allò que es busca és facilitar la tramitació via Parlament de la llei de contractes de serveis a les persones en què estaria inclosa la gestió de les activitats del temps del migdia, els extraescolars i l’acollida de matí i tarda”, diu Gasull. Per aquest motiu, des de la FAPAC s’ha fet arribar a tots els grups parlamentaris una carta en què se’ls demana que votin en contra del projecte de llei o que retirin l’articulat que fa referència explícita a aquestes activitats.

MÉS enllà del MENJAR

Els alumnes dediquen fins a un terç de la jornada lectiva al dinar als centres escolars. Totes les parts consultades consideren que aquest temps ha d’anar molt més enllà de l’àpat i s’ha de convertir en un espai educatiu dins del mateix projecte de centre, que inclogui, entre d’altres, l’educació en valors, normes de convivència i bons hàbits alimentaris. Tot i això, mentre que des del Departament d’Educació expliquen que el redactat del decret ja deixa prou clar aquest concepte, des de SOS Menjadors Escolars Públics en critiquen el redactat genèric. “Parlen de servei complementari i no van més enllà”, especifica Jordi Estarlich, portaveu de l’entitat, que insisteix que “l’espai del migdia ha de ser un espai més de l’escola i, per tant, sotmès al control de l’equip directiu i del consell escolar”. A la FAPAC coincideixen. “Educació hauria d’assumir directament el servei amb treballadors públics, però ateses les dificultats que això suposa sí que ha de garantir que en tant que es tracta d’una activitat que paguen les famílies, aquestes famílies hi han de poder dir la seva en cada centre”, comenta Lidón Gasull.

Des de les empreses i fundacions que ofereixen el servei de menjador també incideixen que l’espai del migdia ha de ser un espai educatiu. “La formació en el lleure ha de ser bàsica per als treballadors del menjador escolar i ha de quedar ben recollida en el decret”, exposa Pep Montes, director de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) que engloba més d’una seixantena d’empreses d’arreu del país. Froilán Salgado, adjunt a la gerència de l’àrea de serveis escolars i cases de colònies de la fundació Fundesplai, afegeix que “el temps del migdia a les escoles va més enllà de posar un plat a taula, i que ha de ser un espai per fomentar els valors i complementar l’educació a l’aula”.

definir la qualitat

Un altre dels cavalls de batalla que genera més enfrontament és la qualitat del menjar. Un concepte amb un significat diferent segons a qui es pregunti, tot i que tothom coincideix a assegurar que és una condició irrenunciable. Ara bé, què vol dir garantir la qualitat en els àpats escolars? Les famílies tenen clar que la definició ha d’anar més enllà dels criteris bàsics de seguretat alimentària, nutrició, variació i equilibri dietètic garantits per la normativa. “Haurien d’estar lligats al consum de productes de proximitat, i si pot ser ecològics, i s’haurien d’allunyar de l’anomenada línia freda, que quan es manipula a l’escola deixa un producte que molts infants no es volen menjar”, assenyala Estalrich. Des de la FAPAC, van un pas més enllà i promouen que totes les escoles haurien de tenir cuina pròpia per poder elaborar els plats al mateix centre i evitar els intermediaris “que poden entregar productes que arriben des de qualsevol lloc del món i que han estat elaborats molts mesos abans”, reflexiona Gasull.

Per Pep Montes, demonitzar determinats procediments alimentaris no porta enlloc. “El nivell de control sanitari del menjar escolar és molt alt, i el que cal és lluitar contra la mala praxi. Avui dia la qualitat, la varietat i l’equilibri del menjar és correcte, més que correcte, i moltes empreses treballen de fa temps amb productes de km 0”, manté. Salgado, de Fundesplai, advoca també pel model de cuina al mateix centre. “S’ha de poder prioritzar sempre que sigui possible, perquè dona molts bons resultats, tant pel que fa a elaboració com a satisfacció dels alumnes i les seves famílies”, conclou.

En resposta, el Departament d’Educació fa bandera que el redactat del decret estableix explícitament la dieta mediterrània “com el punt de partida dels menús escolars, i es fa ressò de les recomanacions sobre el consum de fruites i hortalisses i la limitació dels sucres”. Ramon Simon afegeix que, com no podia ser d’una altra manera, “també recull les especificitats vinculades a infants amb intoleràncies i altres malalties alimentàries i l’adequació dels menús en funció de les creences religioses”.

Tant Acellec com Fundesplai insisteixen a destacar que la nova regulació ha de deixar clar quin ha de ser el paper i la formació dels monitors per poder-lo afrontar amb garanties. “Parlem d’una gestió complexa i difícil pel que fa als treballadors, i que reclama un servei intern àgil de substitució que dubto que l’administració pogués assumir ara mateix”, assenyala Montes, que ressalta que “cada model s’ha d’adequar a les circumstàncies”. Aquí també entra un altre dels aspectes clau i de difícil consens, les ràtios per grup. Al paper semblen correctes i a l’hora d’aplicar-les, ja no ho semblen tant.

revisar RÀTIOS I preus

Les diverses parts consultades assenyalen que cal més precisió. “Les ràtios proposades són molt altes i no s’adiuen a la realitat, i és absolutament necessari que aquestes ràtios estiguin lligades al preu que es cobra pel servei”, manté Pep Montes. Per la FAPAC, les ràtios que es proposen des del Departament d’Educació “estan lligades a intentar captar les empreses perquè facin oferta de preus a la baixa”. “No s’ha entrat a fons en el tema de les ràtios, perquè hi ha situacions molt diferents i, en qualsevol cas, sempre es poden acabar ajustant”, diu el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa.

“Si el cost de la vida, els sous dels professionals i la matèria primera ha pujat, per què fa quinze anys que no es revisa a l’alça el preu del menjador escolar?”, es pregunta Pep Montes, que alerta que les empreses d’Acellec treballen amb un marge molt petit de benefici “i s’obre un escenari on només les grans firmes multiservei poden competir”. La proposta feta per Acellec d’augmentar el preu fins a un màxim de 6,81 euros –que té com a base un estudi de costos– està sent estudiada per la Generalitat que, en tot cas, recorda que suposaria un increment en la partida per a beques menjador que hauria d’estar lligat a una aprovació, ara molt llunyana, de nous pressupostos.

Des de SOS Menjadors Escolars i la FAPAC insisteixen que l’espai del migdia, amb l’estona del dinar com a eix central, ha de ser universal i tendir a la gratuïtat en un futur proper. “L’administració ha d’assumir la seva responsabilitat i en aquesta responsabilitat s’inclou un servei que ha de garantir no només la qualitat alimentària, sinó la dignitat laboral dels seus treballadors, l’equitat i l’educació en valors”, assenyala Estarlich, que alerta que moltes de les demandes que fan les famílies perquè els seus infants es puguin quedar a dinar als centres escolars “no s’acaben atenent perquè no responen a uns criteris que també s’haurien de revisar”. Tot i la crítica, des d’aquesta entitat consideren “un gest de bona voluntat” la decisió del conseller de frenar l’aprovació del decret i confien que hi hagi finalment un text consensuat per totes les parts. Paral·lelament, els seus responsables fa mesos que van a la recerca de suports polítics, especialment dels ajuntaments, amb la presentació de mocions en els plens. N’han aconseguit aprovar una vuitantena.

D’altra banda, des de Fundesplai es posa el focus en un altre aspecte important que cal resoldre. “L’esborrany inicial no té en compte l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i el cost de contractar monitors especialitzats continua recaient directament en les famílies afectades o en els ajuts que donen els ajuntaments”, lamenta Froilán Salgado. La pilota passa a la teulada de la Generalitat, que l’agafa. “Estem estudiant fórmules per garantir l’equitat i no continuar carregant en el tiquet de menjador el preu dels vetlladors”, assegura Ramon Simon. Lidón Gasull es mostra molt crítica. “Ens consta que hi ha famílies amb infants amb NEE que no poden deixar l’alumne al menjador escolar perquè no hi ha prou personal”, constata, i afegeix: “Mentre el preu continuï sent el criteri principal a l’hora d’adjudicar un servei com aquest no es podrà garantir l’equilibri necessari”, afirma.

En espera de veure com s’acaba encaixant la proposta marc del decret de menjadors escolars públics amb les aportacions fetes per les diferents parts que es recolliran en aquests mesos, el conseller Bargalló va obrir un nou front fa poc temps, quan va posar sobre la taula un nou debat, el d’obrir un espai als instituts de secundària perquè els alumnes poguessin fer un àpat. El plantejament, segons va defensar, sorgia a partir de les conseqüències que podia tenir en l’alimentació dels alumnes la jornada compactada que a Catalunya es va començar a aplicar l’any 2012. “Potser no és bo que gent jove que es troba en ple creixement intel·lectual i físic no mengi res sòlid des de les 8 del matí i fins a quarts de 5 de la tarda”, va exposar. Tot i això, també va reconèixer que encara no hi havia una proposta en ferm sobre la qual treballar.