“La comunicació no verbal ens cal per a tot”

Recorden l’actor Tim Roth a la sèrie Lie to me? Era un psicòleg expert en emocions i amb la seva observació sabia perfectament si algú mentia. Abans de començar la conversa amb Teresa Baró, experta en comunicació personal en l’àmbit professional, ens venen flaixos d’aquella sèrie. Baró, autora de llibres com Inteligencia no verbal (Paidós, 2018), ponent i entrenadora de professionals de diferents sectors, és fundadora i directora d’una consultoria, Verbal No Verbal, especialitzada a desenvolupar competències comunicatives en l’empresa. Li comentem que llegint el seu llibre hem descobert que amb el llenguatge no verbal ens poden mentir. Pensàvem que no ho controlàvem... “I tant, que et poden mentir! Se n’ha de saber molt, per això hi ha experts que s’hi dediquen, a detectar l’engany i la mentida a través del llenguatge corporal, juntament amb altres tècniques, com l’entrevista, perquè per un gest, solament, no pots dir que algú està mentint... S’ha de conèixer la persona, la seva cultura, relacionar-ho amb altres informacions… No és tan fàcil.” I es pot educar, això? “Sí, i encara que no t’ho sembli, has estat educada des de petita, perquè, justament, el procés de socialització és adquirir una sèrie de normes de comportament. Imagina’t que no les tinguéssim; seríem com animalons. Tenim una educació i un entrenament en el control de la nostra comunicació en general. En general, perquè no es tracta només de les paraules, que també ens ensenyen molt a controlar-les. Qui no compleix les pautes que comporta el procés de socialització no és una persona ben integrada.” Per dir-ho d’alguna manera, les pautes que ens donen són repressores. “Sí, i tant. Et diuen, «no riguis, en aquesta situació» o «no ploris». Si són nocives, això depèn de quines, i de amb quins ulls ens ho estiguem mirant.” Baró treballa, cada vegada més, qüestions de gènere, molt especialment en el món laboral. “Pensa, per exemple, en la diferència de patrons conducta per a les noies i els nois, i un dels àmbits en el qual ens afecta més, el laboral. Les dones ens comportem com ens han ensenyat sense que siguem conscients que potser això ens limita, a l’empresa, perquè fa que ens vegin més febles, més dòcils, més dolces… Mentre que el comportament masculí és d’un altre estil. També hi ha qui et diu que les dones d’ara són poc femenines, i que això és lleig, negatiu, i hi ha qui enyora un model de feminitat més obsolet.” És clar, però, que sigui quin sigui, hem estat educats en un model. “Tots hem après a controlar, més o menys, el nostre comportament i les nostres paraules. Ara bé, és cert que hi ha persones que són més transparents i que, per exemple, regulen menys l’expressió de les seves emocions. En general, com més estricta és l’educació, més regulació hi ha.” Ens autoregulem, o volem fer-ho. “L’autoregulació és una de les bases de la intel·ligència emocional. I també és una de les bases de la intel·ligència no verbal. Estan molt relacionades, perquè si controles l’expressió dels teus impulsos, de les teves emocions, ets més capaç d’adaptar-te a la situació, i transmetre la imatge que vols.” Transmetre la imatge que volem? No havíem de dir la veritat? “Ens ho deien a casa… i ens enviaven missatges contradictoris. Afirmaven que no es poden dir mentides, però al mateix temps ens han ensenyat a actuar d’una manera que se’n diu diplomàtica, o a no mostrar les emocions en un moment determinat. Això és el mateix que mentir. Mentir amb la paraula, o mentir amb el gest, mentir al cap i a la fi. És falsejar l’expressió de les pròpies emocions.” Baró ho matisa, això de mentir. “Una altra cosa és mentir per aprofitar-te dels altres, però el fet és que la mentida és necessària per viure en societat. La mentida pot ser positiva. De vegades, amb la veritat potser perjudiquem més que amb la mentida, o amb el silenci.”

Tot això de què parlem forma part de la intel·ligència no verbal, que és saber-nos comunicar. En el seu llibre distingeix passes, fases. “El primer de tot, per comunicar-nos bé, és observar l’entorn, perquè, en cas contrari, no saps amb qui estàs parlant. És la percepció de l’altre, dels missatges que t’està enviant, volent o no. I s’han de saber interpretar correctament.” A la percepció de l’altre segueix l’autoconsciència: “He de saber com m’expresso, què veuen els altres quan em veuen. Al llarg del dia, quantes vegades som conscients de com ens estem expressant? Vas pel carrer: ets conscient de com camines? Estàs fent un cafè: ets conscient de com estàs asseguda, de què estàs mirant? Per a algú que t’està veient, tot això és informació.” Ara ve l’autoregulació, un cop tenim consciència del que fem. No solament ho sé, sinó que, a més, puc regular l’expressió del que soc, emocions, intencions, actitud. “Hi ha un cert límit, perquè sota l’impacte d’alguna cosa forta costa molt més. De vegades no ho podem arribar a regular al cent per cent; se’ns escapa algun indici i si qui tenim al davant és bon observador, ho sabrà.”

Anem a una festa, posem per cas. Ens agradaria establir contacte amb aquella persona, o aquella altra. Ha d’entrar en funcionament un altre dels components de la intel·ligència no verbal, l’automotivació. “S’ha de tenir l’energia, la capacitat d’iniciativa. Si em quedo en un racó i no tinc la capacitat d’iniciar una relació no verbal, amb la mirada, difícilment… És la capacitat d’actuar.” La intel·ligència no verbal implica també la capacitat de planificar. Planificar? En tenim un bon exemple en les nostres intervencions orals o escrites. Ho hem après de ben petits. Comenta: “A l’escola ens han ensenyat a treballar molt els textos, a analitzar la gramàtica, la sintaxi, i més o menys en sabem, de planificar. Però no sabem planificar la posada en escena en una situació, la part no verbal. Moltes vegades actuem perquè sí, perquè sempre s’ha fet així…, però moltes situacions les podríem preparar prèviament.” Dissenyar les situacions en funció d’allò que volem aconseguir. A la feina és una habilitat que es valora i es fa servir molt, però no tant en l’àmbit més personal, ni en el familiar. Planificar, per al bé de tots, requereix més esforç que deixar-se portar pels impulsos i les reaccions primàries. “En família, o en parella, actuem per impuls: «M’has mirat malament, el to de veu m’ha semblat agressiu, doncs m’enfado...» Això no té res de planificat, és entrar en unes dinàmiques que moltes vegades fins i tot estan viciades. Són automàtiques, i no hi ha ni autoconsciència, ni autoregulació ni planificació. Pot ser cansat, treballar-hi, però, a part que la vida és així, és la manera d’anar construint relacions cada vegada millors.”

Bones notícies, la intel·ligència no verbal s’entrena. “No és lògic que ens passem tants anys estudiant llengua, i que no ens hagin explicat res de comunicació no verbal, quan la fem servir constantment. La comunicació no verbal ens cal per a tot. És necessària per viure en societat, per treballar, tenir parella, estimar, entendre els altres. Saber si un verb és irregular està bé, però no és vital.”

AUTOCONEIXEMENT

“Al llarg del dia, quantes vegades som conscients de com ens estem expressant? Ets conscient de com camines?”

MODELAR-SE

“Som fruit d’uns hàbits i d’uns models i, per tant, ho podem canviar. Canviant el comportament, canviem la manera de ser”

MERCÈ MIRALLES

mmiralles@lrp.cat