Pactes a tort i a dret
Els acords d’investidura heretats dels resultats del 26-M posen en relleu l’autonomia municipal a l’hora de negociar i la varietat de preferències que permeten triar companys de viatge més enllà de la divisió en blocs que han marcat altres eleccions recents
-
Valls i Colau, al ple d’investidura. -
Pactes a tort i a dret. -
Pactes a tort i a dret. -
Pactes a tort i a dret. -
Pactes a tort i a dret EFE / C. SABATÉ / JOAN SABATER / JUANMA RAMOS. -
Pancartes a la plaça Sant Jaume Quim Forn va tornar al ple de Barcelona durant unes hores JUANMA RAMOS J. RAMOS J.RAMOS. -
Pactes a tort i a dret. -
Pactes a tort i a dret. -
Pactes a tort i a dret.
DISPUTA DE L’HEGEMONIA
APARCAR EL PROCÉS
Un cop ja s’han constituït els 947 ajuntaments catalans, resulta absolutament impossible trobar una única lògica que expliqui els pactes que han tancat les forces polítiques arreu del territori. El 15 de juny, dia en què els regidors del país van accedir al càrrec i en què es van investir tots els alcaldes, va deixar per a la història pactes d’infinitat de formes i colors. El conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, l’existència de presos polítics i exiliats i la sensació generalitzada que el Tribunal Suprem prepara una sentència condemnatòria i fins i tot amb voluntat d’escarmentar no ha marcat, a grans trets, el signe dels acords municipals. Les eleccions municipals tenen una dinàmica molt diferent de la resta de comicis i així ha quedat demostrat.
La consolidació dels dos grans blocs que tant s’havia imposat en altres eleccions ha quedat ara força diluïda veient el panorama resultant. El PP i Cs han quedat absolutament marginats de totes les fórmules de govern (també a les urnes van treure pitjors resultats dels que s’esperaven), però el PSC i els Comuns han format part de la solució en molts municipis. Aquestes eleccions municipals també han servit per fer aflorar un cop més el trencament entre les dues grans forces de l’independentisme. Els pactes d’ERC i JuntsxCat amb altres forces per tal de desbancar-se mútuament han proliferat més del que s’esperava. El portaveu de JuntsxCat al Parlament, Albert Batet, retreia aquesta mateixa setmana a ERC haver pactat govern en vint-i-vuit municipis per desbancar la formació que lidera Carles Puigdemont, malgrat que aquesta havia resultat guanyadora de les eleccions del 26 de maig. El cas que ha aixecat més polseguera ha estat el de Sant Cugat del Vallès, on JuntsxCat ha vist com els seus trenta-dos anys d’hegemonia han arribat a la fi com a conseqüència d’un pacte entre ERC, el PSC i la CUP. Figueres és un altre exemple rellevant on ERC no ha tingut cap mania a l’hora de pactar amb el PSC per tal d’arraconar JuntsxCat malgrat que aquesta formació s’havia alçat amb la victòria el 26-M.
De moviments a la inversa també se’n troben. La candidatura liderada pel president Puigdemont ha tornat la pilota a Esquerra en municipis com Cervera. Si fa uns mesos el bloc íntegre del 155 semblava intractable per a l’independentisme, a l’hora de pensar en la governança dels pobles les qüestions nacionals han passat a un segon pla en moltes ocasions. Així doncs, és bastant evident que arreu del país han cristal·litzat pactes, molts de ben polèmics, que catapultaven un partit independentista a l’alcaldia a canvi d’enviar a l’oposició el seu company de govern a la Generalitat.
Pel que fa als acostaments entre algunes forces independentistes i el PSC, cal dir, però, que no tothom combrega amb aquests moviments. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha arribat a mostrar públicament el seu desacord amb els pactes que la formació que representa ha signat amb els socialistes. Aquesta operació s’ha repetit en vint-i-quatre ocasions. En el cas d’ERC, els republicans han trobat vies d’acord amb el PSC en setze ciutats. També s’han viscut situacions diametralment oposades, com el cas de Barcelona, on el PSC de Jaume Collboni ni tan sols s’ha assegut a parlar amb la formació republicana tot i ser la guanyadora de les eleccions a la capital. O ciutats on l’independentisme s’ha fet fort per evitar que els socialistes tinguessin l’alcaldia, com Tarragona i Sant Feliu de Llobregat.
FÍLIES I FÒBIES
El trencament dels blocs, però, ha estat més present del que s’havia presagiat. I és que en política municipal sembla que les relacions personals i les dinàmiques assolides anteriorment també juguen un paper fonamental. Les fílies i les fòbies valen el seu pes en or i no es pot ignorar que moltes forces polítiques acumulen una llarga tradició de govern en equip, i en bona o mala sintonia, anterior a l’1 d’octubre. De l’experiència s’aprèn i quatre anys compartint despatxos i programes amb un soci amb qui no hi ha connexió personal i política es fan massa costa amunt i fins i tot es poden convertir en un autèntic calvari. Els pactes escenificats el 15-J també posen en evidència que la dinàmica no ha estat, de manera generalitzada, la de l’intercanvi de cromos. No ha funcionat gaire el “tu em facilites a mi l’alcaldia en aquest municipi i jo actuo a la inversa en aquest altre”. Tanmateix, la radiografia que han dibuixat les darreres eleccions municipals torna a convidar a pensar que l’autonomia local ha imperat a l’hora de construir ponts amb altres forces, fins i tot per sobre dels criteris establerts per les direccions nacionals. Ja no són tan freqüents les trucades d’un membre de la direcció nacional d’un partit indicant en quin sentit s’han de conduir les negociacions. I dins de la llibertat d’acció, sembla bastant clar que la unitat de l’independentisme és encara una entelèquia malgrat que JuntsxCat i ERC s’havien compromès a fer-se el menor mal possible, sobretot a les grans ciutats. El cas de Sant Cugat és l’exemple més clar que evidencia que el compromís era paper mullat.
SER HEGEMÒNICS
S’ha d’analitzar, també, que actualment ERC i JuntsxCat competeixen per aconseguir l’hegemonia de l’independentisme i que això, sumat al fet que en molts municipis els separa una curta diferència de vots, els converteix en adversaris més que no pas en còmplices. Els pactes sorgits dels resultats que van deixar el 26 de maig han catapultat fins a l’alcaldia 370 candidats de JuntsxCat, la formació que més vares va recollir el dissabte dia 15. Al darrere hi ha Esquerra Republicana de Catalunya, que té en el seu poder 359 alcaldies tot i que en nombre de vots i de regidors va superar per primer cop en unes municipals les candidatures de JuntsxCat. El PSC, per la seva banda, ha aconseguit conquistar 89 alcaldies, gràcies sobretot a la recuperació que ha experimentat a l’àrea metropolitana i que ja es va visualitzar en les eleccions generals del 28-A. Queda molt lluny de les 276 que va arribar a tenir el 2007. Això sí, a les seves mans hi ha la majoria de les alcaldies de les grans ciutats de l’àrea metropolitana, amb la gran excepció de Barcelona, on sí que ha aconseguit que Ada Colau triés els socialistes com a soci preferent, malgrat que va haver de dependre de tres dels vots de la formació que lidera Manuel Valls. El rumb polític que prendrà Barcelona, una setmana després, segueix farcit d’interrogants i més ara que Valls ha perdut el suport de l’exsocialista Celestino Corbacho i ja no té la clau de la majoria al saló de plens. El pes de les forces independentistes fa un gir de cent vuitanta graus. El PSC veta Equerra i els Comuns fan el mateix amb JuntsxCat. Res està prescrit en aquesta ciutat.
TRES DE QUATRE CAPITALS
El pacte entre Barcelona en Comú i el PSC que ha deixat en segon pla la victòria ajustada d’ERC també ha servit per evitar que les quatre capitals de demarcació del país estiguin liderades per forces independentistes. Sí que ho estan en tres casos: Girona (JuntsxCat), Lleida (ERC) i Tarragona (ERC). A Girona i Lleida, el màxim representant municipal prové de la llista més votada. En el cas de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros va tornar a guanyar les eleccions, però un quadripartit format per les tres forces independentistes i els Comuns ha enviat Ballesteros a l’oposició. Altres municipis on el PSC va ser la primera força però no podrà governar són Sant Feliu de Llobregat, Palafrugell, Vilanova i la Geltrú i Tremp, entre d’altres.
Així doncs, JuntsxCat, ERC i el PSC es distribueixen la majoria de les alcaldies del territori català. Els Comuns salven els mobles gràcies al fet que mantenen Barcelona, el Prat i Montcada. Tenen entre mans una dotzena d’alcaldies, mentre que la CUP n’ha conquistat dinou. Cs segueix mirant-se les alcaldies des de la distància i el PP només manté Pontons, tot i que va guanyar a Badalona i a Castelldefels.
SARA MUÑOZ
smunoz@lrp.cat
un MANDAT QUE POT SER MOGUT
Pactes de tots colors, però també pactes a contracor. És una de les impressions que deixa la jornada de constitució dels ajuntaments. També deixa en l’aire l’interrogant sobre si la sentència del Tribunal Suprem envers els presos polítics pot comportar nous moviments de peces. O què passarà en aquells consistoris on la investidura de l’alcalde neix amb una imperant fragilitat, com és el cas de Barcelona i Badalona. En aquest darrer municipi, la coalició formada per guanyar les eleccions al popular Xavier García Albiol, Guanyem Badalona en Comú - ERC, ha trigat només quatre dies a desintegrar-se. Esquerra ja ha abandonat el vaixell i ha decidit anar per lliure, una decisió unilateral i criticada per la formació que lidera l’exalcaldessa Dolors Sabater.
ALGUNES CIUTATS ON NO GOVERNA LA LLISTA MÉS VOTADA
Barcelona. Un pacte entre Barcelona en Comú i el PSC, amb tres vots afegits durant el ple del partit encapçalat per Manuel Valls, ha donat l’alcaldia a Ada Colau en detriment del candidat d’ERC, Ernest Maragall, guanyador de les eleccions.
Badalona. Un acord in extremis i a contracor de les forces d’esquerra per investir el socialista Àlex Pastor ha evitat que Xavier García Albiol (PP) recuperés l’alcaldia que va tenir entre el 2011 i el 2015. La coalició Guanyem Badalona en Comú - ERC, amb un regidor més que els socialistes, va decidir en el darrer instant votar Pastor per barrar el pas a la dreta.
Sant Cugat del Vallès. El pacte assolit per ERC, el PSC i la CUP ha posat fi a trenta-dos anys d’hegemonia de JuntsxCat, anteriorment sota el nom de CiU.
Tarragona. ERC, la CUP, JuntsxCat i els Comuns han signat un pacte a quatre bandes per impedir que governi el PSC del ja exalcalde Josep Fèlix Ballesteros, que havia ocupat el càrrec durant els darrers dotze anys.
Sant Feliu de Llobregat. ERC i Sant Feliu en Comú Podem han acordat governar plegats la ciutat, distribuint-se l’alcaldia i deixant el PSC sense la màxima responsabilitat.
Figueres. Un acord entre ERC, el PSC, Guanyem i Canviem Figueres ha desbancat la llista més votada, la de JuntsxCat.
La Seu d’Urgell. Els representants de JuntsxCat i ERC han tancat un acord que impedeix a la candidatura guanyadora, Compromís per la Seu-PSC, governar.
La Bisbal d’Empordà. Un pacte entre ERC, la CUP i els Comuns ha impedit a JuntsxCat obtenir l’alcaldia tot i ser la llista més votada.
Vilanova i la Geltrú. Un acord de les tres forces independentistes, ERC, la CUP i JuntsxCat, ha desbancat el PSC.
Tremp. El pacte entre ERC i JuntsxCat ha allunyat de l’alcaldia el partit més votat el 26-M: el PSC.
Cervera. A la capital de la Segarra un pacte entre JuntsxCat, el PSC i els independents SIF ha desbancat ERC, primera força en les municipals.
Tàrrega. A la capital de l’Urgell, ERC, la CUP i el PSC s’han posat d’acord per impedir que l’alcaldia anés a parar a la llista més votada, JuntsxCat.
Castelldefels. Per segon mandat consecutiu, el PP ha guanyat les eleccions, però la resta de forces han pactat per vetar Manuel Reyes. El pacte l’integren el PSC, els Comuns i ERC.
Sant Pol de Mar. ERC i la CUP han arrabassat l’alcaldia a JuntsxCat.
Arenys de Mar. ERC, la CUP i Arenys en Comú han acordat tirar endavant un govern i deixar a l’oposició JuntsxCat, força guanyadora de les eleccions. ERC va liderar el mandat passat una moció de censura contra JuntsxCat.
Tossa de Mar. Un acord entre JuntsxCat, Endavant Tossa i Esquerra Republicana ha barrat el pas a l’alcaldia a la candidata de Tossa Unida.
Llagostera. Un pacte entre ERC i la CUP ha impedit a la candidatura més votada, JuntsxCat, obtenir l’alcaldia d’aquest municipi del Gironès.
Palafrugell. L’acord entre ERC, JuntsxCat i Som Gent de Poble ha allunyat de l’alcaldia el socialista Juli Fernández.