Una vida dedicada a la lectura

L’he llegit tres vegades. La primera, quan estava fent el servei militar al Sàhara. Vaig haver de passar 13 mesos i 10 dies allà. Després, durant 25 anys, vaig estar somiant que m’hi feien tornar per culpa d’un error tècnic. Deu anys més tard, el vaig tornar a llegir un altre cop, i encara em va agradar més. I encara més tard, quan havien passat 10 anys més, també el vaig tornar a llegir. Altres llibres que també m’han afectat i han tingut molta influència en mi són Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, Jo confesso, de Jaume Cabré...

El conec des que ell tenia 17 anys i presentava els seus llibres a la 22. No hi havia parat massa atenció fins que va venir amb Soldados de Salamina, i vaig saber que seria un èxit massiu. Durant el rodatge de la pel·lícula, vaig conèixer David Trueba i Ariadna Gil, i em vaig involucrar molt en el film. És un llibre que ha significat moltíssim per a mi i per a la llibreria.

No tenia pensat escriure un llibre sobre mi mateix, però a l’editor li va interessar explicar com una llibreria de fora de Barcelona s’ho va fer per poder reunir una quantitat tan gran d’autors, tenir tan bona reputació i convertir-se en una referent. Hi explico com va passar tot això i, per sobre tot, qui és en Guillem, que crec que és la part de la història que a la gent li agrada més.

Vaig demanar a Narcís Comadira que fes un llibre revista amb la col·laboració de 22 autors. En la presentació vam tenir grans noms, com ara Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig, Josep Maria Benet i Jornet, Núria Pompeia, Josep Maria Fonalleras, el mateix Narcís Comadira i d’altres. Reunir-los tots a La Mercè va ser espectacular. Xavier Folch va preguntar qui organitzava tot allò. “Qui hi ha darrere de tot això? Qui ha aconseguit reunir aplegar totes aquestes persones?” No podria creure que ho havia fet jo mateix. A partir de llavors, la 22 va començar a ser un punt de referència.

Vaig demanar a quaranta autors que escriguessin allò que realment volguessin. També vaig demanar als autors que ens parlessin sobre els llibres que més els havien impressionat. I vam publicar tots els guanyadors del premi Just Casero.

Sempre he llegit molt i arriba un moment que tens dificultats per fer-ho sense ulleres. Gràcies a les ulleres he estat capaç de continuar llegint.

La nostra joia de la corona, allò que ens ha donat més satisfaccions. Encara no puc creure que, 39 anys després del primer premi, el seguim fent, descobrint nous autors. Per exemple, Mar Bosch, que va ser la guanyadora l’any 2012, ara té una carrera consolidada com a escriptora.

No utilitzo l’agenda del telèfon mòbil per als esdeveniments, m’estimo més el paper. Abans, acostumava a tenir-ho tot al cap i només apuntava els dies de les presentacions i els números de telèfon. La gent sempre ha estat important per a mi, i soc molt afortunat d’haver pogut configurar una gran agenda de números telefònics. Moltes persones em continuen trucant per demanar-me algun contacte.