ÒSCAR SANS
Cap de la unitat pediàtrica de trastorns del son de l’hospital Sant Joan de Déu
“Tenim joves cansats i irritables per falta de son”
Dormim poc i no som conscients de la importància que té el son. El doctor Òscar Sans s’ha conjurat per fer arribar a la població, sobretot als més joves, que dormir és invertir en la nostra salut present i futura
MÉS HORES DE SON
“Els adolescents han de dormir nou hores cada dia; amb vuit, com es pensa, no n’hi ha prou, i la majoria van privats de son”L’ESPORT ACTIVA
“Molts joves acaben els entrenaments molt tard, de vegades a les deu de la nit. Fer esport activa i, per tant, els costa més dormir”EL JET LAG SOCIAL
“Dormir més el cap de setmana no permet recuperar el son perdut i, a més, té el mateix efecte que el jet lag”L’EFECTE PANTALLES
“La llum de les pantalles enganya el cervell, li diu que és de dia i l’activa. Xatejar amb el mòbil o mirar una sèrie no ajuda a dormir”Des de quan tenim metges del son?
La del son és una especialitat prou jove, les primeres descripcions són de fa seixanta anys, en la dècada dels cinquanta, arran del descobriment del son REM, que és quan tot comença a prendre més força. Aquí a Catalunya, les del Clínic i la Vall Hebron són unitats molt potents. El que no era tan comú és que hi hagués unitats tan especialitzades com la pediàtrica. De l’apnea infantil se’n va fer la primera descripció l’any 1973 a Standford, Califòrnia (EUA), pel doctor Christian Guilleminault. I des del 2009, la unitat de Sant Joan de Déu està acreditada com a unitat del son. De moment, som metges de diverses disciplines especialitzats en son, és a dir hi ha un nom i un cognom: pediatra especialitzat en son, o neurofisiòleg, com jo, especialitzat en son..., però a curt termini esperem que hi hagi una especialitat pròpia del son.
Què és el son i què en sabem?
En sabem coses, però no ho sabem tot. En els últims anys, ningú dubta que cal fer una vida saludable fent esport i una dieta equilibrada, però ningú ens parla de com hem de dormir, quantes hores… i la missió que tenim entre tots és explicar per què el son és un dels pilars de la salut. Cal posar el son en l’equació de la vida saludable. I per això bona part de la població, o es pensa que encara se saben poques coses del son o que no és tan important. Quan vas al metge, difícilment et pregunta com dorms, a no ser que hi hagi un problema evident i facis una consulta. Un dels estudis recents del cardiòleg Valentí Fuster ens diu que aquelles persones que dormen menys de cinc o sis hores tenen més risc cardiovascular, més risc de patir infarts. I és una notícia que ens hauria de preocupar, perquè en general dormim poc. Soc professor de la UIC i vaig preguntar als alumnes quantes hores dormien, i una alumna em va dir que cinc hores, cinc hores! Una noia de 22 anys! És molt preocupant.
Quantes hores hem de dormir?
Els adults, al voltant de vuit hores. En el cas dels adolescents, hi ha la idea que amb vuit hores també n’hi ha prou, i ja anem malament, perquè vuit és el límit baix. Haurien d’estar més a prop de les nou hores que de les vuit. Però una cosa és el que diuen que dormen i una altra, el que realment dormen. I de vegades trobem que en dormen sis o set. Una privació de son crònica és un problema. També et diuen que ja ho recuperen el cap de setmana. I aquí tenim l’altre problema, perquè la privació de son crònica no es recupera en un cap de setmana, has de tenir molts, molts caps de setmana per recuperar aquesta privació de son. I això és important enllaçar-ho amb la pregunta “per a què serveix el son?”.
Per a què serveix?
L’any 1975, el doctor Allan Rechtschaffen, de la Universitat de Chicago, va descriure les fases del son i va dir que si el son no tingués cap tipus de sentit seria l’error més gran de l’evolució. Les coses que no són essencials es van perdent amb les generacions, però el son s’ha mantingut des del punt de vista evolutiu. Hi ha estat sempre, per tant, ha de tenir un valor. I avui sabem que la quantitat i la qualitat del son són importants i això s’ha pogut relacionar amb el fet que les persones que no dormen bé poden desenvolupar patologies. Els que ens dediquem al son fa temps que ho advertim. Per això és important l’estudi del cardiòleg Valentí Fuster, perquè si ho diu un cardiòleg se li fa més cas i és important que se’n prengui consciència.
Hi ha relació entre el son i altres malalties?
S’ha vist que a llarg termini persones que dormen menys hores de les que toca o que tenen un son de mala qualitat acumulen una proteïna al cervell que és la que pot acabar provocant Alzheimer. No es pot dir que tothom que dorm malament pot acabar desenvolupant Alzheimer, no és així, però hi ha una certa relació que cal acabar d’establir. Ara bé, mirem-ho des del punt de vista de persones que ja tenen una patologia, gent amb Parkinson, amb Alzheimer, nanos amb un trastorn de l’espectre autista, o un TDH… Són gent que si dormen malament la seva capacitat de fer front a la malaltia, de fer front a la medicació es pot veure compromesa. Un exemple molt clar són les dones amb càncer de mama, més de la meitat tenen problemes de son. El més freqüent és l’insomni. I si no hi pares atenció, el que passarà és que la seva qualitat de vida i la seva capacitat per lluitar contra la malaltia es podran veure compromeses. Els tractaments, la quimioteràpia, la immunoteràpia, fan que dormin malament, i no parar atenció a això pot fer que no es tregui tot el rendiment al tractament. Dir això no és popular, perquè no hi ha una evidència incontestable, però sabem que cal parar atenció al son, encara que només sigui per millorar la qualitat de vida.
De la relació entre dieta i salut, en canvi, se’n parla molt.
Signaria ara mateix que la repercussió i la visibilitat del son fos equiparable a la de la dieta. En l’àmbit social, encara no li fem cas.
I per què no en fem cas?
Perquè té mala fama, el son.
Perquè s’associa a pèrdua de temps?
Sí, és així. “Ja dormiràs quan estiguis mort!”, es diu…
I els joves sempre volen allargar més a la nit…
Hi ha una tendència natural, i és que de nit, els adolescents, s’activen.
Això no lliga amb els seus horaris escolars. Què s’ha de fer?
És una cosa que cal plantejar. D’una banda, tenim que de nit s’activen, per una tendència fisiològica, i tenen ganes de fer coses i, de l’altra, ens trobem el tema de les pantalles. Mòbils, tauletes... tenen una llum, aquesta d’espectre blanc o blau, que el que provoca és que el cervell els digui que és de dia. I si tens el cervell activat i, a més, li estàs dient, amb les pantalles, que és de dia, no trobaràs mai l’hora d’anar a dormir. Aquesta llum el que fa és inhibir una neurohormona, la melatonina, que és la que t’obre la porta a dormir. Això fa que molts adolescents no dormin el que tocaria i quan s’aixequen per anar a classe estan ben adormits. I el dilluns és el pitjor dia! Es produeix el jet lag social, perquè durant el cap de setmana els horaris canvien molt. Si el diumenge m’aixeco a la una del migdia, és impossible que m’adormi a les deu o a les onze per aixecar-me l’endemà a les set. Per tant, el dilluns estan morts, com si haguessin agafat un avió per anar a Nova York! Això passa de manera habitual, i com que tots estan igual, no tenen la sensació que sigui un problema. La idea és que no passa res per anar privat de son, i sí que passa.
I què passa?
Que estàs de més mal humor, perquè el son afecta el procés de l’estat d’ànim, i t’acaba afectant l’estat cognitiu. Hi ha processos de memòria que depenen del son. Als Estats Units es va fer un experiment que consistia a endarrerir una hora l’entrada a classe. El resultat és que dormien una hora més, estaven millor i el seu rendiment escolar millorava.
Aquí se’n parla poc, de tot això. És més, als instituts es comencen les classes més d’hora que a primària.
Que no se’n parli gaire no vol dir que no s’estigui intentant fer coses. De moment, s’intenta explicar la importància que té el son. Hi ha coses senzilles que es poden fer per millorar. Al matí, per exemple, és interessant que a l’aula les persianes estiguin apujades, perquè entri llum del sol, que és la que ens ajuda en aquest procés de despertar. I resulta que sovint es fa tot el contrari i s’abaixen persianes perquè els alumnes no es distreguin. També es poden intentar moure els horaris. Ens trobem que els adolescents que fan esport sovint s’entrenen molt tard, alguns acaben a les deu de la nit, i si fas esport just abans de l’hora que has d’anar a dormir no ho aconseguiràs perquè el cos està activat. Tot això són coses que com a societat ens hauríem de plantejar i no ho fem. Quan vas tard a la nit, què fas? Doncs sacrifiques hores de son. Els joves no tenen la sensació que tot això sigui un problema. I per culpa de dormir poc, tenim uns joves més cansats i irritables del que seria normal, i que probablement no poden treure tot el seu potencial… I la falta de son els pot afectar la salut.
Hi ha qui és nocturn i qui és diürn...
Això està determinat genèticament, uns som mussols i altres, aloses. El mussol és aquell que s’activa de nit, que fa feina de nit, que és més creatiu de nit... i que si pot s’aixeca tard al matí. Però això no ho poden fer els adolescents. I les aloses són els que a quarts d’onze ja dormen i no tenen problemes per llevar-se aviat. Tot i que a l’adolescència hi ha un pic on tothom té més tendència a ser mussol.
I això no es canvia?
El condicionament genètic el pots entrenar i canviar. No et condemna a ser d’una manera determinada. És com si tens tendència genètica a l’obesitat: si fas esport, no ho seràs. El problema és que el son no és una cosa interessant, costa vendre’l bé, i entre els adolescents, amb el tema de dormir, en general està interioritzat que és perdre el temps. I a la nit prefereixen veure Netflix que dormir. Cal fer-los entendre que dormir és important.
Seguint amb els horaris, els adolescents no acaben les classes fins a les tres, dinen tard, i com que van faltats de son, després necessiten fer migdiada.
Això és un peix que es mossega la cua. El tema és: quant temps dura la migdia? No ha de superar els vint o trenta minuts, sinó serà impossible que vagin a dormir a l’hora que toca i acabarà sent un cercle viciós.
Quina és la recepta per dormir bé?
Sobretot mantenir horaris regulars de son. El cap de setmana no cal aixecar-se tan d’hora, però tampoc és bo que dormin fins al migdia. Per tant, rutina i hàbits. L’altre tema és el de les pantalles, que en la mesura del possible, s’han de treure de l’habitació i no utilitzar-les prop de l’hora d’anar a dormir. Hi ha filtres per bloquejar la llum blava o blanca de les pantalles, però el problema és que si estic xatejant, encara que posi un filtre és evident que estic activant el cervell i això dificultarà que m’adormi.
Fora pantalles abans d’anar a dormir, doncs.
Això és el que seria ideal, però amb un adolescent diria que abans que li treguis el mòbil prefereix que li tallis el braç! Aquestes coses cal negociar-les. És important descansar les hores que toquen, intentar no fer migdiades –o, en tot cas, que no siguin gaire llargues–, tenir una temperatura adequada a l’habitació –entre 18 i 22 graus–, que no hi hagi gaire llum exterior i que hi hagi poc soroll. I no fer sopars copiosos, perquè un sopar abundant farà que facis la digestió mentre dorms i el son no serà de gaire qualitat, ni beure molta aigua abans d’anar a dormir, perquè si no caldrà aixecar-se per anar al lavabo i fragmentarem el son. Les begudes energètiques, o amb cafeïna, no s’han de prendre més enllà de la tarda… Són coses de molt sentit comú. Quan hi ha un problema, és clar que primer cal descartar que hi hagi una patologia, però molts cops només posant ordre es resolen molts problemes.
Els nens i els adolescents que tracta, per què arriben a la consulta?
Insomni, bàsicament, tot i que no és pròpiament insomni, sinó aquesta tendència que se’n van a dormir tard o els costa molt adormir-se i després s’han d’aixecar aviat i estan cansats. Ara bé, això és el retard de fase, no és insomni, perquè els caps de setmana s’adormen tard i s’aixequen tard i fan un son de tirada, cosa que no passa en la gent que pateix insomni. Però venen pensant que tenen insomni.
A buscar una medicació per dormir…
Sí, la pastilla. Tanmateix, no pots donar una pastilla si no saps què estàs tractant. Podem ajudar amb melatonina, però el primer que hem de fer d’entrada és posar ordre a les rutines. Si els dones consells i van comprovant que els van bé, llavors ja s’hi enganxen. Perquè si vas al llit i trigues dues hores a adormir-te, comences a donar voltes, a rumiar... un procés que no és bo. Això que es diu de consultar alguna cosa amb el coixí és un mal negoci, amb el coixí no s’ha de consultar res! S’ha de fer servir per dormir.
Durant el son passen coses importants, no?
D’entrada, amb els nens petits, durant la fase del son profund, se secreta l’hormona del creixement. I d’altra banda, hi ha un procés de connexions neuronals. Dormir afavoreix que totes aquelles coses que hem après durant el dia les posem en ordre i puguem fer el procés d’aprenentatge. En els nens petits és essencial, perquè el creixement i les connexions neuronals depenen del son, per això els lactants dormen tantes hores. I a mesura que es fan grans, hi ha una disminució de les hores de son, però dormir continua sent important per fer aquest procés de connexions neuronals.
Aprenentatge, creixement... què més?
Durant el son hi ha un procés de neteja, de restauració i de fixació de conceptes. Déu n’hi do, no? I això només pel que fa al cervell, perquè els altres òrgans també necessiten el son. Les persones que no dormen bé tenen problemes amb el sistema defensiu, que no és tan bo. I només és un exemple, en podríem posar molts més. I no vol dir que amb un bon son es pugui curar i arreglar tot, però és important... Tornant als adolescents, si aconseguim que dormin més, no per això aprovaran els exàmens, però els aniran millor. Ara bé, també hauran d’obrir el llibre!
El descobriment de la fase REM, què va significar?
Això va ser el 1953, i es van adonar que el son no era un fenomen passiu, sinó que mentre dorms passen coses. En sabem moltes coses, però encara en falten per saber, i sobretot amb la tecnologia hem d’avançar en procediments simples per poder fer diagnòstics i saber si el son ens pot servir com un marcador de malaltia futura, com un element que ens pugui posar en alerta. Això ens podria ajudar a fer prevenció, a utilitzar el son com a biomarcador de patologia futura. Dormir no és perdre el temps, és invertir en qualitat de vida. Ah, i si dorms bé et veuen més guapo! Això potser ens pot ajudar a vendre la importància del son.
Quins són els cicles del son?
Primer, son no REM i després son REM. És un cicle d’aproximadament una hora i mitja: primer caus en no REM, que és la fase de restauració, descans, i després entrem en la fase REM, que és més d’organització, fixació de memòria. Al llarg de la nit fem, aproximadament, sis o set cicles de son no REM - REM, i es necessita que un 20% de les hores que dormim siguin de REM en els adults i adolescents... En nens petits és diferent.
I de què depèn que hàgim dormit prou hores en fase REM?
Dels cicles de son que fem durant la nit. Si no dormo prou hores, potser em desperto enmig d’una fase REM i per això llavors ens despertem malament, de mala lluna… És un equilibri, no només és important la fase REM.
Ara entenc que digui que les migdiades llargues no són bones…
Té a veure amb els cicles de son, perquè si allargues molt la migdiada el que fas és entrar en una fase REM. Per tant, amb menys de mitja hora segur que no podem fer un cicle complet de son i evitarem aixecar-nos cansats i de pitjor humor.
Hi ha gent que dorm més del que és necessari?
N’hi ha, i el més important es veure si el son està emmascarant alguna malaltia. I després hi ha la narcolèpsia, que són els atacs de son. Abans deien que anava lligada a la tercera edat, però també passa en nens. A l’hospital el pacient més petit que tenim diagnosticat de narcolèpsia és un nen de 6 anys. Són diagnòstics tardans, poden trigar uns dos anys, i el problema durant aquest temps és que el nen està titllat de gandul, perquè s’adorm a la classe, quan en realitat no hi pot fer res. Sovint són nens que no tenien aquest problema i que un dia fan un canvi i s’adormen en situacions que no tocaria. Els pediatres estan fent molt bona feina i els deriven ràpidament si hi ha una sospita.
Vetllant pel son dels nens
Òscar Sans és neurofisiòleg i especialista en son. Dirigeix la unitat de trastorns del son de l’Hospital de Sant Joan de Déu, referent a l’Estat espanyol des que es va crear el 2009 i la primera i única especialitzada a vetllar pel son dels infants i adolescents. També fan recerca, centrada ara a buscar solucions simples per al diagnòstic de l’apnea del son i evitar que els pacients hagin d’anar a dormir a l’hospital. Un projecte que en breu confien poder presentar. Properament, iniciaran investigacions sobre la qualitat del son i els efectes en nens amb TDH i TDAH.
Ni exàmens els dilluns, ni mates de bon matí
Estar desperts i actius abans d’iniciar les classes és essencial per a l’aprenentatge i el rendiment escolar. Durant l’adolescència es tendeix a ser una mica mussol i a estar més actiu a la nit. Uns canvis fisiològics que no lliguen amb els horaris als instituts. Hi ha hagut experiències als EUA per endarrerir l’horari de classes i s’ha aconseguit que els joves dormin més i, a més, millorar el seu rendiment. D’altres experiències posen en qüestió altres pràctiques escolars. Òscar Sans explica que la gimnàstica s’hauria de reservar per a la primera hora per activar els alumnes o, si no, que s’haurien de fer deu minuts d’exercicis al pati. I deixar per a més entrat el matí les matèries troncals. I una advertència per als professors: els dilluns són un mal dia per als exàmens. El cap de setmana canvien els horaris de son i això provoca una mena de jet lag que no deixa en la millor situació el raonament dels joves.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.