"La pintura et porta a llocs nous"

Hem visitat el pintor Joan Mateu al seu estudi al barri de les Pedreres de Girona, un oasi de pau i verdor amb vistes magnífiques al centre de la ciutat. Mateu ha compartit amb nosaltres alguns dels elements més importants en la seva obra en aquests moments.

La pintura, i l’art en general, tracta de mons que no existeixen, d’altres realitats, i de jugar amb elements bàsics, com ara un tros de tela i llimones del llimoner del meu veí. Es tracta de buscar l’essència de la pròpia pintura, més que del tema en si. Amb l’hiperrealisme saps perfectament com acabarà l’obra. No hi ha misteri en el procés. Però d’aquesta manera, la pintura et porta a llocs nous i obre finestres que et porten al pròxim pas. Vas evolucionant. Ara m’agrada jugar amb textures. De fet, no saps mai si una obra està acabada o no. Decideixo que està acabada quan em convenç.Vaig començar a fer-lo servir fa més de vint anys, i m’ha acompanyat des d’aleshores. Vaig provar altres coses més modernes o més còmodes, però amb cap m’hi he sentit tan a gust. Hi he anat afegint accessoris i adaptant-ho a les meves necessitats. Els dos bols d’aigua també eren del meu pare, pintor aquarel·lista. De colors, aquí en tinc molts, però bàsicament utilitzo pastels i pintura de parets. També m’agrada barrejar diferents tipus de pintures per obtenir efectes i matisos diferents. La importància de la pintura és la seva riquesa pictòrica, que sigui atractiva per si mateixa, que no necessiti gaires trucs.Punts de referència, que és el més important. De fet, això de ser pintor autodidacta no existeix. La pintura és el resultat de diverses influències i del teu entorn. Tots tenim els nostres referents: els meus inclouen Hopper i Monet, i van canviant amb el temps. Al principi, m’agradaven pintors hiperrealistes com ara Antonio López, i ara tinc uns gustos més eclèctics. Tot i que ara quan miro Monet encara m’agrada –el que feia al seu temps era tan trencador!, l’abstracció i la saviesa que tenia en el tractament del color avui és encara vàlid. De llibres, aquí, també tinc From hell, un gran llibre de còmics sobre Jack l’Esbudellador, d’Alan Moore. M’encanta. Sempre en tinc una amb mi, fins i tot a la tauleta de nit. Prenc notes de tot el que se m’acut, faig dibuixos, esbossos, idees per a pintures..He estat en diferents grups i la música és alguna cosa que no deixaré mai. Toco per a mi, per prendre distància del que faig normalment. Quan estic al mig d’una pintura, o fent alguna cosa que no em convenç del tot, necessito aquesta pausa per prendre perspectiva. Toco, miro la pintura, i les idees flueixen. Bàsicament toco punk-rock dels vuitanta. Escolto molts estils, però sempre torno a Descendence, Dinasty, Bad Religion.. És el mateix que amb la música. Lligava amb la manera de viure i la música del temps, un estil que em va marcar i sempre em va acompanyar.Quan vaig als llocs a vegades trobo peces de fusta, cadires velles... Les desmunto, hi jugo i les combino amb altres peces i materials que tinc, i resulten peces noves i úniques.És un procés similar al dels mobles. Les ales de l’àngel són fulles d’eucaliptus i la part de darrere és de fusta. I ho ajunto i jugo amb elements que vaig trobant. La barana és d’una casa vella.Aquests elements són l’excusa o el punt de partida per arribar al pictòric. La tela, que té molt a veure amb les meves pintures de la Costa Brava, és un element no orgànic, però és molt expressiu i fàcil de manipular. www.joanmateu.com