Entrevista

Joe Brew

Analista de dades

“Per mi, és una qüestió de democràcia”

Aquest nord-americà establert a Catalunya és un popular activista a les xarxes en el debat sobre el conflicte polític català, i utilitza els coneixements i les eines de l’anàlisi de dades per intentar arribar a la veritat objectiva

DIÀLEG
DIÀLEG
“Com pot ser un govern del diàleg aquell que es nega a parlar amb el seu adversari polític?”
SILENCI
SILENCI
“Em sorprèn el silenci de molts demòcrates espanyols i europeus”
FUTUR
FUTUR
“La independència és inevitable, és només qüestió de temps”
CONEIXEMENT EXTERIOR
CONEIXEMENT EXTERIOR
“Gairebé tots els americans amb qui parlo saben què va passar l’1 d’octubre i associen la paraula ‘Catalunya’ amb independència”
Com és que un nord-ame­ricà de Flo­rida com vostè ha aca­bat vivint a Cata­lu­nya?
La meva història és típica: em vaig ena­mo­rar d’una cata­lana. Els Estats Units són un país de 330 mili­ons d’habi­tants, amb una gran homo­geneïtat cul­tu­ral, i vaig que­dar fas­ci­nat per aquest petit país, amb la seva llen­gua i la seva cul­tura pròpies.
Havia sen­tit a par­lar de Cata­lu­nya?
Sabia que exis­tia. Vaig viure a Gra­nada amb dos com­panys de pis cata­lans, i els sen­tia par­lant en aque­lla llen­gua indes­xi­fra­ble. De vega­des escol­ta­ven rock català, l’existència del qual em sor­pre­nia... Tot ple­gat no encai­xava amb la meva idea d’un país amb la seva pròpia llen­gua dins d’Espa­nya, que té una con­cepció d’estat nació tan forta. Em fas­ci­nava això, i em con­ti­nua fas­ci­nant. La sim­ple curi­o­si­tat em va por­tar fins al món d’aquest país on hi ha gent que no toreja, ni balla fla­menc, gent que trenca els este­re­o­tips que tenia com a nou­vin­gut. Després, em vaig casar amb una noia de Santa Coloma de Que­ralt, a la Conca de Bar­berà, un bon motiu per apren­dre la llen­gua. I tenim dos nens mei­tat cata­lans.
Vostè mos­tra un conei­xe­ment molt ben docu­men­tat sobre Cata­lu­nya i té molts segui­dors a les xar­xes soci­als.
Soc radi­cal­ment favo­ra­ble a la democràcia, i em sem­bla que la res­posta de l’Estat espa­nyol a una petició legítima és una mirada curta, cruel i poc efec­tiva, cosa que m’obliga a par­lar sense parar d’aquest tema, perquè no és una qüestió d’inde­pendència –la qüestió de la inde­pendència crec que s’hau­ria de deci­dir entre els cata­lans–, sinó una qüestió de democràcia, i tot­hom té el deure de defen­sar-la, sigui ciu­tadà de Cata­lu­nya, d’Europa o del món. No fa gaire, el minis­tre de l’Inte­rior turc va jus­ti­fi­car la des­ti­tució de tres polítics elec­tes kurds dient que només feien el que fa Espa­nya amb Cata­lu­nya, i això reforça la meva moti­vació.
Expli­qui’m més coses sobre els seus pro­jec­tes i com tre­ba­lla amb les dades.
Com que les eines per visu­a­lit­zar, pro­ces­sar i ana­lit­zar dades són les matei­xes, aplico els conei­xe­ments i les eines que tinc en la meva vida pro­fes­si­o­nal a la meva vida per­so­nal per poder enten­dre el que passa al meu vol­tant. Ara tinc una família cata­lana i miro cap a Cata­lu­nya. Depe­nent de quin diari lle­gei­xes, obtens una nar­ració o una altra. No vull adop­tar aquesta falsa equi­distància de dir: “Pro­ba­ble­ment la veri­tat està entre les dues parts”, sinó que vull enten­dre què és objec­tiu i cert, i per això m’agrada fer allò que els científics ano­me­nen “hipòtesi de prova”, és a dir, pre­sen­tar una hipòtesi i reu­nir dades per con­fir­mar-la o rebut­jar-la. Per exem­ple, que els cata­lans són supre­ma­cis­tes raci­als o ètnics o que hi va haver violència l’1 d’octu­bre diri­gida a la poli­cia: mireu les dades i veu­reu que és el con­trari. Ara bé, mal­grat aquesta rea­li­tat objec­tiva, hi ha nou per­so­nes a la presó i mitja dot­zena a l’exili per haver pro­ta­go­nit­zat una supo­sada rebel·lió vio­lenta. De manera que quan la vos­tra experiència per­so­nal con­tra­diu tan­tes coses res­pecte del que passa al vos­tre vol­tant, cal anar a les dades, que és l’única cosa que ofe­reix objec­ti­vi­tat.
Què us ha sorprès més de la vos­tra inves­ti­gació?
Em sor­pre­nen un munt de coses, cons­tant­ment. L’ele­vada freqüència de la paraula diàleg entre els líders soci­a­lis­tes, per exem­ple. La repe­tei­xen sense parar, tot i que no hi ha diàleg. Com pot ser un govern del diàleg aquell que es nega a par­lar amb el seu adver­sari polític? Em sorprèn el silenci de molts demòcra­tes espa­nyols i euro­peus. Ara mateix, al Par­la­ment Euro­peu hi ha tres escons buits, de manera que repre­senta alguns euro­peus, no pas a tots. Al meu parer, qual­se­vol decisió presa pel Par­la­ment Euro­peu, quan tres dels seus mem­bres elec­tes estan pri­vats de votar, no és una decisió legítima. Això crea una ins­ti­tució tòxica, i ara mateix el Par­la­ment Euro­peu no és repre­sen­ta­tiu. Em sorprèn que tota la nar­ració de la supre­ma­cia cata­lana sobre­vis­qui, perquè no hi ha dades que la demos­trin. Les dades mos­tren que els cata­lans són molt proim­mi­gració, també que els cata­lans inde­pen­den­tis­tes són més proim­mi­gració que els cata­lans antiin­de­pen­den­tis­tes. I el tema de la violència: és una rea­li­tat objec­tiva que la gent que està acu­sada mai no ha comès, ni dema­nat, ni ava­lat, ni accep­tat cap acte de violència. No podeu posar algú a la presó per violència quan no hi ha violència. Això és evi­dent a par­tir de qual­se­vol anàlisi bàsica de les dades. La pràctica tota­li­tat de l’1 d’octu­bre va girar al vol­tant de la violència poli­cial con­tra els elec­tors, aquesta és la rea­li­tat.
La sentència del judici és a la can­to­nada. Com veieu els pro­pers esde­ve­ni­ments d’aquesta tar­dor?
Em sorprèn cons­tant­ment com en són, d’absur­des i de des­con­nec­ta­des de la rea­li­tat, les acci­ons de l’Estat espa­nyol des de l’inici d’aquest con­flicte polític. Per tant, el que vull pen­sar és que hi haurà una sentència rao­na­ble que supo­sarà una amnis­tia o que no pro­varà cap delicte. M’agra­da­ria creure que Pedro Sánchez s’ado­narà que el lide­ratge de veri­tat vol dir en alguns casos accep­tar l’ine­vi­ta­ble, que la majo­ria dels par­tits polítics espa­nyols no vul­guin tenir Cata­lu­nya cap­tiva i que la vul­guin part d’Espa­nya per la seva volun­tat, i no per obli­gació. Per tant, m’agra­da­ria que aquesta tar­dor hi hagués, final­ment, un desen­llaç de tot això. Pro­ba­ble­ment, però, això no pas­sarà: el fet que els pre­sos esti­guin encara en presó pre­ven­tiva sug­ge­reix que esta­ran con­dem­nats per crims de violència, sedició o rebel·lió. Mal­grat no haver comès ni dema­nat cap acte vio­lent. De quina manera hi reac­ci­o­na­ran els cata­lans, no n’estic segur. Seria un error accep­tar les con­dem­nes com a legítimes, i va ser un error accep­tar la presó pre­ven­tiva com a legítima. Crec que aques­tes van ser acci­ons il·legítimes pre­ses per l’Estat con­tra gent que no va come­tre cap crim vio­lent. I també crec que els cata­lans han estat con­di­ci­o­nats els últims dos anys i s’han acos­tu­mat a la repressió. Ara ja sem­bla nor­mal, però és així com fun­ci­ona l’opressió, és així com Franco va sobre­viure com a dic­ta­dor durant qua­ranta anys, perquè els espa­nyols s’hi van acos­tu­mar, men­tre que la resta d’Europa estava crei­xent en democràcia i mer­cat lliure. Només ho comento perquè és un exem­ple recent de com la gent accepta nivells molt alts de repressió, i sense dur a terme gai­rebé cap acció efec­tiva. Per tant, la meva part pes­si­mista diu que ja hem accep­tat les acci­ons il·legítimes con­tra els nos­tres polítics elec­tes, i que ara sim­ple­ment hem de viure amb això. I la meva part més opti­mista diu que qual­se­vol sentència que els con­demni per un crim només serà una espurna per a més con­flicte pacífic, no vio­lent. I el con­flicte és bo, en el sen­tit que és pro­duc­tiu, que t’acosta més a una solució. Els últims dos anys no han estat pro­duc­tius, ningú no ha estat a prop d’una solució política –espe­rant el judici–. Crec que una mica de tensió és necessària, que pot ser una bona cosa en el sen­tit que pot forçar la gent a pas­sar a l’acció, i vull que quedi clar que estic par­lant d’una acció no vio­lenta, d’un con­flicte pacífic.
L’any pas­sat va pre­dir que la inde­pendència de Cata­lu­nya seria ine­vi­ta­ble.
Ho man­tinc, em sem­bla obvi. Només uti­lit­zant una mica d’història, ¿podria pen­sar algun exem­ple de país on la mei­tat de la població d’una àrea gran volgués la inde­pendència i tres quarts de la població volgués l’auto­de­ter­mi­nació i no ho acon­seguís? Quasi no n’hi ha, d’exem­ples. I ara podem pen­sar en un cen­te­nar de llocs que sí que ho van acon­se­guir: qual­se­vol excolònia britànica, fran­cesa, por­tu­guesa, espa­nyola, en un moment donat, ho va acon­se­guir, i l’Europa de l’Est també és un bon exem­ple. Quan la gent vol la inde­pendència, gene­ral­ment l’acon­se­gueix. Hi ha exem­ples de camins vio­lents o pacífics cap a la inde­pendència, però hi ha pocs exem­ples –pot­ser el Tibet– de llocs on la gent ha aspi­rat a la inde­pendència durant molt de temps i no l’ha acon­se­guit. Per tant, o Espa­nya con­ven­cerà la majo­ria dels cata­lans de no voler la inde­pendència –i no he vist cap acció en aquest sen­tit– o com que la majo­ria dels cata­lans volen la inde­pendència, ho acon­se­gui­ran. Aquests sem­blen els esce­na­ris obvis, i el segon sem­bla molt més pro­ba­ble. Pel que fa a les dades, hi ha un ele­ment demogràfic molt impor­tant a Cata­lu­nya, i em sorprèn que la gent no el comenti més: hi ha un per­cen­tatge més alt de gent gran, de més de 60 anys, nas­cuda en altres zones d’Espa­nya, que de joves. A mesura que la gent gran vagi morint, seran subs­tituïts per gent nas­cuda a Cata­lu­nya o a l’estran­ger. Això tindrà un efecte obvi en les tendències de vot. Entre la gent gran que viu a Cata­lu­nya, però que va venir ori­gi­nal­ment d’Anda­lu­sia o d’Extre­ma­dura, hi ha un suport molt baix a la inde­pendència. Entre la gent jove cata­lana que va néixer fora d’Espa­nya, el suport a la inde­pendència és més gran, i entre els joves cata­lans nas­cuts a Cata­lu­nya, el suport és molt més gran. La gene­ració que s’oposa a la inde­pendència serà subs­tituïda per una altra que hi està molt a favor. Si no es can­via d’opinió, el nom­bre de la gent opo­sada a la inde­pendència bai­xarà, i el dels que estan a favor pujarà. Només és una qüestió de temps.
Quina impressió teniu del govern soci­a­lista com­pa­rat amb el del PP?
Que és igual d’incapaç. Si vols resol­dre el tema català, ha de ser a través d’un referèndum. És l’única manera de tenir legi­ti­mi­tat reco­ne­guda de totes les ban­des i, ara per ara, les dues parts pre­te­nen tenir la majo­ria. Sim­ple­ment s’ha de fer i, basant-se en el resul­tat, tro­bar una solució. Però la posició soci­a­lista sobre el referèndum, en parau­les de Pedro Sánchez, és “no és no, mai és mai”. És una manera molt absurda de resol­dre un tema polític. Han repe­tit la paraula diàleg tan­tes vega­des... Ara bé, què sig­ni­fica això quan et negues a tro­bar-te amb els líders dels par­tits adver­sa­ris? La paraula diàleg, així, no té cap sen­tit.
Com veieu el tema de la lli­ber­tat d’expressió a Espa­nya?
Quan pen­ses en el cas de Valtònyc, que va ser con­dem­nat a tres anys de presó per les lle­tres d’unes cançons, el silenci dels demòcra­tes espa­nyols i dels seus dobles estàndards són tan dece­be­dors... Quan la gent s’adona que l’Estat espa­nyol està dis­po­sat a pren­dre acci­ons legals per la lle­tra d’una cançó o per una pro­testa tran­quil·la i pacífica, en què cap per­sona ha pres mal, en con­tra de drets fona­men­tals, això té un efecte sobre la soci­e­tat. Ja no cal dir, perquè salta a la vista, que la lli­ber­tat d’expressió està en perill. Quina mena de segu­re­tat d’estat se sent amenaçada per les lle­tres d’unes cançons? Quina mena d’estat les pot veure com una amenaça vio­lenta a l’ordre? Aquests actes no són pro­pis d’un estat fort, con­fiat i segur, que se sent còmode i a gust amb la legi­ti­mi­tat de les seves ins­ti­tu­ci­ons. La raó per la qual Jordi Cui­xart i Jordi Sánchez són a la presó després de par­ti­ci­par en una supo­sada rebel·lió vio­lenta és perquè l’Estat se sent inse­gur, i prin­ci­pis bàsics com la lli­ber­tat d’expressió i la lli­ber­tat de mani­fes­tar-se estan en perill.
Com es veu el tema català als Estats Units?
Gai­rebé tots els ame­ri­cans amb qui parlo saben què va pas­sar l’1 d’octu­bre i asso­cien la paraula Cata­lu­nya amb inde­pendència. De fet, em sorprèn amb quina freqüència em pre­gun­ten: “Ja són inde­pen­dents?” “Ja són un país nou?” Tot i que la gent no segueix la situ­ació de prop, la impressió és que alguna cosa ha pas­sat. I sen­tir par­lar de pre­sos polítics i d’exili és un xoc per a ells.
Teniu la intenció de con­ti­nuar vivint aquí?
Per la meva feina, viatjo molt a països en vies de desen­vo­lu­pa­ment, però la meva base és a Cata­lu­nya. És una soci­e­tat molt oberta, i m’hi trobo molt a gust i com a casa. Seguiré molt invo­lu­crat i com­promès en la qüestió del dret a l’auto­de­ter­mi­nació, perquè crec que és una qüestió de democràcia. Per mi, és molt impor­tant que els meus nens vis­quin en una soci­e­tat democràtica, on es res­pec­tin ple­na­ment els prin­ci­pis democràtics, com la repre­sen­tació i la lli­ber­tat d’expressió i de pro­testa.

Ciència de dades, un camp emergent

“Faig molta ciència de dades, que és una combinació d’estadística i d’informàtica que tracta grans dades i múltiples fonts i les combina. Soc científic de dades, que vol dir que agafo dades de diverses fonts i intento donar-hi sentit. Professionalment, treballo més aviat en els camps de la salut pública, amb anàlisi de dades sobre la malària i la tuberculosi, i ho faig sobretot en països en vies de desenvolupament: Moçambic, el Nepal i altres països d’Àsia... En aquests casos, intentem entendre aquestes malalties, com actuen sobre una població, com se’n produeixen brots... a partir de l’estudi de moltes fonts de dades. Tinc una empresa i fem consultoria, tot i que no només en salut pública. Fem projectes sobre economia, força de treball, drets laborals, visualització de dades... Ens centrem sobretot en bons projectes socials.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor