Olga Arderiu
Advocada de Carme Forcadell
“La sentència és injusta i frustrant”
“Injustícia” i “frustració”. Són les paraules que repeteix Olga Arderiu, l’advocada de Carme Forcadell, dues setmanes després de conèixer la sentència que condemna la presidenta del Parlament a onze anys i mig de presó
“No sé si hem estat ingenus, però com a advocada l’últim que perds és l’esperança i penses que podràs fer valdre el dret”
“La sentència avala que el TC pugui marcar els temes de debat al Parlament i això afecta la divisió de poders”
“Aquests dies la Carme Forcadell està ajudant la Laura Solé, una de les joves empresonades per les protestes, a adaptar-se a la vida de la presó”
“La Carme Forcadell està molt serena, però molt enfadada i molt indignada. El judici no ha servit ni per eliminar els errors i les mentides dels atestats”
Com està Carme Forcadell?
La Carme està molt serena, però molt enfadada, molt indignada, perquè és com si no haguéssim fet el judici. Podríem no haver-hi anat i tindríem el mateix resultat perquè la sentència continua arrossegant els mateixos errors que hi havia als atestats i als escrits d’acusació que han quedat ben acreditats que no són certs. I malgrat això continuen sent a la sentència com si haguessin fet un copiar i enganxar dels atestats.
Un d’aquests errors és que va rebre els observadors internacionals, una cosa que vàreu negar…
Ella va rebre un grup de diputats i diputades, perquè sempre que venien parlamentaris els rebia, però el que no els va dir mai és el que diu la sentència que els va dir, que els Mossos no obeirien les instruccions per aturar el referèndum. És absolutament fals. Cap testimoni ho ha pogut corroborar, això. No se sap per què ho deien els atestats, i ha acabat sortint a la sentència sense que n’hi hagi cap prova.
Després de llegir la sentència, sap per què han condemnat Carme Forcadell?
La sentència no explica per què la condemnen, però el que ens podem imaginar és que se la castiga per qui és, com hem dit sempre, perquè va ser presidenta de l’ANC. I això no se li perdona.
S’esperava aquesta condemna?
No. D’entrada no se l’hauria d’haver condemnat per cap delicte, però no m’imaginava que poguessin arribar a imposar penes tan greus com la que correspon a un homicidi.
Era un tot o res, rebel·lió/sedició o bé absolució. No es preveia per a la majoria l’acusació per desobediència.
En el cas de Carme Forcadell, Vox havia fet una acusació alternativa per desobediència. I la sedició té un subtipus atenuat que permet la rebaixa de la condemna en un o dos graus. Si haguessin volgut haurien pogut rebaixar-la un grau: de cinc a deu anys, o dos graus: de dos anys i mig a cinc anys. Tenien marge de maniobra.
Hi ha moments en què sembla que la condemnin a cop d’adjectius: “projecció rellevant”, “paper decisiu”...
En el fons descriuen una actuació idèntica a la resta de la mesa del Parlament i intenten posar adjectius perquè soni més greu, però en el fons el que estan dient és que ella va desobeir els requeriments del Tribunal Constitucional de la mateixa manera que els altres membres de la mesa. No hi ha cap mena d’explicació de per què ella no està sent jutjada al TSJC per desobediència. El càrrec de presidenta no li donava potestat per fer el que li donés la gana. Ni podia fer d’òrgan sensor. A més, les lleis del 6 i el 7 de setembre, les decideix introduir en l’ordre del dia el mateix ple. Una votació que permet el reglament, i per tant ella no és ningú per aturar aquesta votació.
A més amb relació a les lleis del 6 i el 7 de setembre el tribunal admet que el TC no li va fer cap advertiment.
Exactament és així, però diuen que és igual. Igual que amb els tuits que fan servir com a indici de culpabilitat, un del 20-S que deia “defensem les institucions” i un altre de l’1-O que donava les gràcies a la gent. El Jordi Martínez, que li portava el compte de Twitter, va explicar que els havia fet ell i no els hi havia consultat prèviament. Però la sentència acaba concloent que com que li tenia confiança ja hi estava d’acord. Doncs igual, no? No els pots utilitzar com a indici d’un delicte, tot i que no són indici de res, i menys de sedició.
Hi ha també la famosa reunió dels Mossos amb Puigdemont i Forn. El tribunal reconeix que Forcadell no hi era però considera important que els Mossos volguessin que hi fos.
Tenen molt pocs elements i intenten forçar aquests petits detalls. Els Mossos van demanar que fos a la reunió, però ningú la va convocar. I la sentència, en lloc de fer la interpretació més favorable a l’acusada, que és com hauria de ser sempre, fa just el contrari i venen a dir allò de “senyal que decidia alguna cosa”. Però si no hi va anar deu ser que potser no decidia res! No pots fer una interpretació del que no ha passat i en el sentit més perjudicial i per un delicte tan greu.
S’explica per què ella té una condemna superior a Rull o Forn, condemnats com ella per sedició?
No hi ha cap explicació i a les sentències cal motivar la concreció de la pena i per què és diferent i s’augmenta respecte a altres acusats. No hi ha cap raó de per què s’ha posat aquest any i mig més i no té cap sentit.
El judici contra la mesa pot ser un argument de cara a futurs recursos per al·legar un tractament diferent?
El fet que estiguin acusats de desobediència ja és un argument. I si els absolen encara ens ajudarà més. Posar en relleu aquesta situació diferent sobre les acusacions de la presidenta respecte a la resta de la mesa ja ens ajuda perquè es vegi la injustícia.
S’ha comentat molt que aquesta sentència marca uns límits perillosos per als drets de protesta i manifestació. Però no s’ha parlat tant de com afecta la funció del Parlament.
En el fons la sentència està donant validesa perquè el TC pugui marcar els temes de debat al Parlament i això afecta la divisió de poders. Afecta directament els drets fonamentals de tots els diputats i diputades i de retruc a tots nosaltres perquè són els nostres representants. Tant pel que fa al dret a la participació política com al dret de la llibertat d’expressió, se’ls limita allò que poden discutir.
També es fa una mena de pirueta amb l’argument que es va aprovar una legislació paral·lela, de la qual fa responsable Forcadell, que va servir d’engany perquè la gent anés a votar.
És completament contradictori. D’entrada les lleis del 6 i 7 de setembre no tenen res a veure amb el 20-S i l’1 d’octubre aquestes lleis estaven suspeses, pel camí la sindicatura electoral va dimitir… queda clar que aquella normativa no enganyava ningú. I a més, a tots els ciutadans que van venir de testimonis, per part de les acusacions, se’ls feia sempre la pregunta de si sabien que el referèndum estava prohibit. I tothom ho sabia, no coneixien potser els detalls de les interlocutòries, però no tenien cap dubte que s’havia prohibit i explicaven que malgrat això ells creien que tenien dret a votar.
El tribunal ha decidit eliminar aquests testimonis i els dels policies.
Ens hauríem pogut estalviar dos o tres mesos de judici, perquè han decidit que les declaracions dels uns i els altres tenien una càrrega subjectiva i emocional i els han tret de la valoració de la prova. Molt curiós tot plegat.
Us sentiu enganyats, amb l’eliminació de tots aquests testimonis?
El que ens sentim és sobretot frustrats. La sensació és que ens han escoltat poc perquè hi ha qüestions objectives que s’havien d’haver modificat i no ho han fet.
Heu pensat que potser heu pecat d’una certa ingenuïtat a l’hora de valorar la finalitat d’aquest judici?
La majoria de nosaltres, en major o menor mesura, estàvem convençuts que era un judici polític però com a advocats i advocades l’últim que perds és l’esperança i penses que podràs convèncer i fer valdre en algun moment els arguments jurídics i el dret. No sé si hem pecat d’ingenus però la nostra funció és no sortir del camí que marca el dret, perquè aquesta és l’única via que ens podrà permetre arribar a Estrasburg.
El seu informe final va ser contundent. Va citar aquesta frase d’Iñaki Lasagabaster: “Si els tribunals han de poder dictar als Parlaments el que poden fer no estem en una democràcia sinó en un govern dels jutges.” Estem aquí?
Crec que estem aquí. M’ho fan pensar la sentència i l’actuació del Tribunal Constitucional. Per desgràcia diria que sí perquè s’estan restringint els drets dels diputats a poder parlar en una cambra parlamentària.
A partir d’ara, al Tribunal Constitucional i al tribunal d’Estrasburg, què s’hi pot anar a fer?
Els recursos seran exclusivament per vulneració de drets fonamentals. Per una banda tots els drets fonamentals que pot posar en qüestió la sentència, com ara el dret de manifestació, la llibertat d’expressió… però també el dret a la presumpció d’innocència i si se’ls ha condemnat sense proves, i si hi ha hagut un judici just.
Per aquesta via, indirectament, es podrà entrar a valorar si els fets encaixen en un delicte de sedició?
Sí, d’una manera molt limitada. Si es considera que se’ls ha condemnat de forma arbitrària han de poder valorar on està aquesta arbitrarietat. O també pel tema de la vulneració del principi de legalitat, és a dir que en el moment dels fets no podien preveure que se’ls podia condemnar per aquest delicte, perquè el delicte de convocar un referèndum havia estat despenalitzat. L’única previsió que ells podien fer, en comparació amb el 9-N, era el delicte de desobediència. Aquesta era la previsió que podien fer, no la d’una sedició o una rebel·lió perquè no hi havia la violència que requereixen els alçaments d’aquests delictes. Si entrem a discutir això es pot entrar a discutir la qualificació dels fets.
En els fets provats de la sentència es descriu bàsicament una desobediència. Com es fa el salt d’aquí a la sedició?
No s’entén. Perquè la sedició, que té penes tan greus, no es pot considerar una mica més que una desobediència.
Quan podrà tenir Carme Forcadell permisos i el tercer grau penitenciari?
Es fa difícil de dir. En principi els permisos ordinaris són a la quarta part de la condemna, i per tant tardarà fins a principis del 2021. Pel tema del tercer grau no hi ha limitació i el tribunal no ha admès el que demanaven les acusacions perquè no se’ls pogués concedir fins que haguessin complert la meitat de la pena. Però això depèn de l’equip tècnic de cada presó.
Com va rebre la sentència?
Al nostre procurador, el van citar a les 9.30 h per notificar-l’hi, però cap a les nou ja es va filtrar a la premsa i ho vam saber pels mitjans de comunicació.
Què va pensar en aquell moment?
Que era una gran injustícia.
Carme Forcadell com la va conèixer?
Ella estava fent esport a aquella hora, perquè pensava que l’hi notificarien més tard. Però cap a les deu la van avisar. L’hi va portar la Piedad, l’agent que vèiem en les sessions del judici.
Ella s’esperava que la condemna podia ser tan dura?
Crec que no pensava que seria tan dura. Vam mantenir l’esperança fins a l’últim moment que la podien absoldre donada la inconsistència de tot plegat i per la situació dels altres membres de la mesa. Quan la Carme va mirar les penes va preguntar quina diferència hi havia entre Rull (deu anys i mig) i Mundó (inhabilitació i multa per desobediència) –i val a dir que ens n’alegrem molt, que a l’exconseller de justícia no li hagin posat presó!–. Posa en evidència les incoherències de la sentència.
Quines contradiccions destacaria més de la sentència?
Dedica gairebé 200 pàgines a justificar que no hi ha cap de les vulneracions de drets fonamentals denunciades per intentar atenuar la via dels recursos. I en canvi la qualificació jurídica dels fets és molt breu. La sensació és que ho sobrevola tot, deixa coses en abstracte sense concretar perquè si ho fes no tindria arguments per sustentar la condemna.
Durant el judici, quins van ser els moments més durs?
Pel que fa a la Carme, sobretot quan la situaven en llocs on no havia estat, o li atribuïen coses que no havia dit. Eren mentides que ens frustraven molt. Però per a tots els acusats crec que les setmanes més dures van ser les de les declaracions dels policies i guàrdies civils, perquè amb els vídeos al davant es podia demostrar que mentien, però no ens els deixaven exhibir. Generava molta frustració.
Professionalment què ha significat assumir aquesta defensa?
Ha estat un gran repte, ha significat estudiar moltíssim, i plantejar-nos moltes qüestions que no ens havíem hagut de plantejar mai abans. Però sempre hi ha hagut una sensació agredolça. Recordo que l’Andreu una vegada va dir en una entrevista: “Serà el millor i el pitjor judici de la meva vida.” És així perquè hem vist que no tenia res a veure amb el dret, que era un problema polític, i en alguns moments semblava que era igual el que féssim. Ens generava molta frustració. Per això necessitàvem mantenir com fos l’esperança que podíem convèncer amb arguments jurídics i canviar-ne el rumb en algun moment. Hem treballat molt amb aquesta esperança. La sensació que ens queda és que hem fet tot el que podíem fer per intentar-ho. Ara hi ha la part dura d’acceptar que tot plegat no té a veure amb el dret.
A títol personal dedueixo que tampoc deu haver estat fàcil.
Els temes penals ja són sempre molt intensos, i si la persona és a la presó encara més. Però en aquest cas ha estat especialment dur perquè tens la sensació d’una injustícia constant, sobretot quan van entrar a la presó. La Carme feia cinc mesos que anava a firmar totes les setmanes al jutjat, havia entregat el passaport, havia dipositat la fiança… I enmig de la investidura de Jordi Turull va ser quan els van posar a la presó sense cap motiu. Crec que allà ens vam adonar, com a advocats, que no ens havíem enfrontat a res igual abans. Amb la Carme ens ha unit molt tot el temps que hem passat juntes, i totes les emocions bones i dolentes que hem compartit durant aquest temps. Però a més ella ha participat molt activament en la seva defensa. Hem pogut treballar molt bé en equip.
S’ha parlat i escrit molt sobre si els advocats us heu coordinat prou, poc, molt o gens. Com ho ha viscut?
Sí que ens hem coordinat, però és evident que cadascú tenia la seva línia de defensa i cadascú tenia una client diferent. Ens vam repartir molt bé els blocs que havia de treballar cadascú i això ens estalviava feina perquè era una causa molt gran, amb 50.000 folis i un terabyte de vídeos. I ens vam repartir quins interrogatoris faria cadascú per poder-los preparar millor. Crec que hem treballat bé en equip.
També es va parlar sovint del tracte que Marchena tenia amb les advocades. Va tenir la sensació que la tractava diferent que als seus col·legues?
Al principi potser una mica sí. La pitjor part, se la va emportar l’advocada de l’Estat, sense cap mena de dubte, perquè a ella la tallava de més mala manera. A nosaltres ens va tallar preguntes però sempre va estar bastant correcte, tret d’algun moment final amb la Marina Roig. Però també va tallar els advocats i no sempre de bones maneres, només cal recordar el “mucho mejor” que va dir a Benet Salellas quan va desistir de continuar un interrogatori.
Una de les noies detingudes en les últimes protestes, la Laura Solé, està empresonada a Mas d’Enric. Han coincidit amb Carme Forcadell?
Sí. És allà amb ella i aquests primers dies l’ha ajudat en les dinàmiques de la presó i que fes esport. La Carme, amb les altres internes, ha muntat un hort, i l’ha ajudat també a treballar a l’hort amb ella perquè estigui una mica més ocupada i els dies passin una mica més ràpid.
Quina vida fa Carme Forcadell a la presó?
Intenta fer esport, per una qüestió de salut i perquè l’ajuda a dormir més bé, s’ocupa de l’hort i està apuntada a diverses activitats. També llegeix molt. Rep moltes cartes, llegeix llibres… El que vol és poder sortir de la presó.
La portera de l’equip de defensa
Olga Arderiu (Berga, 1975) practicava el futbol quan era adolescent, quan el futbol femení encara era un miratge. Potser com la justícia que ara esperava del Suprem. Feia de portera, una posició complicada dins l’equip que requereix atenció, decisió, valentia i caràcter. Unes qualitats que ha fet valer durant el judici al Tribunal Suprem. Si totes les defenses s’enfrontaven a una acusació inexplicable, ella, com a advocada de la presidenta del Parlament, jugava el partit més incomprensible, sobretot després que el Suprem decidís enviar la resta de la mesa del Parlament al TSJC per desobediència. Des del primer dia va deixar clar al president del tribunal, Manuel Marchena, que tenia caràcter i no s’arronsaria, per posar en evidència cadascuna de les mentides que situaven Forcadell en llocs on no era i que se la jutjava per qui era i no pel que havia fet. Malauradament, admet, no ha servit de res.
En la defensa ha compartit equip amb jugadors que coneixia i amb qui havia jugat altres partits: el seu company de promoció Andreu Van den Eynde, el seu professor i després company de despatx Xavier Melero i Jordi Pina.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.