“El vot secret tindrà sentit”

Estic a l’equip motor de l’assemblea, però en soc una més. És cert que s’ha donat rellevància al fet que jo hi sigui, perquè lidero una entitat municipalista com és Guanyem Badalona en Comú que no juga a la política de país, però que simbolitza un model de confluència que s’ha estès arreu.

La mesa estava formada per catorze persones i, d’aquestes catorze, només estem al grup motor des de l’inici l’alcaldessa de Girona, l’alcalde de Lleida i jo. És cert que hi ha una expectativa sobre el paper que hi puc jugar com a persona de consens.

Per trencar les costures de les institucions i dels partits. És un ens republicà i tots els electes comptem igual. Tothom està influït per la seva militància, però l’assemblea no està subjecta a l’obediència als partits. També és un acte de reacció davant la sentència i davant un govern espanyol que, al marge de qui el lideri, no recula respecte a la criminalització i els menysteniment del dret a decidir del poble català.

És possible. Va ser una de les peticions que es va fer. I veig que tindrà sentit. Ho trobo una proposta interessant.

No només, però puc jugar un paper de frontissa entre partits. És important buscar allò que tenim en comú. El municipalisme transformador que representa Guanyem és expert a arribar a aliances enmig d’una gran pluralitat. L’objectiu de l’assemblea és el de descriminalitzar el dret d’autodeterminació. Aquí ens podem trobar, i també en la denúncia de la repressió i de la sentència. A l’acte de constitució hi havia regidors d’aquests espais.

Demostrarem que qui no vol el diàleg és el govern de l’Estat espanyol, no nosaltres. I crec que generarem estat d’opinió. El sol fet de constituir-nos ja és un input.

Això ja ho tenim. És un espai complementari però no substitutiu. A la institució tens uns límits de representativitat. Quan em vaig posar al capdavant dels alcaldes independentistes se’m va retreure que no tenia majoria al ple per fer-ho. L’únic objectiu del govern espanyol és esclafar el pensament dels independentistes. Està apujant el nivell de la seva estratègia militar, amb més detencions i acusacions de terrorisme, i no només l’independentisme no s’atura, sinó que surt una cosa nova com és l’Assemblea de Càrrecs Electes.

És important ser-hi, i hi ha un cert complex, perquè s’està criminalitzant tant la protesta, que alguns polítics han de vèncer una certa incomoditat. És un debat complex, perquè també se’ns pot acusar de voler instrumentalitzar les protestes... Els polítics, però, hem de donar la cara.

Els polítics hem de donar suport i traslladar als ciutadans que te la jugues igual que ells.

Amb l’alcalde de Lleida, que també és docent, justament comentàvem com l’experiència pedagògica serveix molt per trobar solucions als conflictes. És una experiència que es pot aplicar molt bé a la política i a l’assemblea.

És molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa. Entenc que per guanyar unes eleccions has de prendre votants a l’altre. No em sembla malament que cada partit defensi la seva proposta, però trobo terrible el desgast que fan contra l’altre quan tots són víctimes de la repressió. Es pot arribar a uns acords de no agressió.

Amb això de la llista unitària, he fet anades i vingudes. Pensava que era una molt bona solució, però després he vist que quan les llistes són molt àmplies es perd molta gent. Sí que trobaria una estratègia interessant presentar-s’hi per separat, però amb uns punts en comú.

He vist falta de professionalitat de la policia. He vist actuacions que no respecten els principis de proporcionalitat, d’oportunitat i de congruència. He vist una cosa gravíssima com és l’ús d’armes prohibides al Parlament, com les pilotes de goma, i he tingut la sensació clara que si no hi hagués policia no hi hauria violència. Hi ha una manifestació i el comportament de la gent és pacífic. Arriba la policia i ataca aquesta manifestació. Es veuen càrregues contra gent asseguda.

No ho he vist tot i és cert que s’han llançat pedres contra la policia, però he vist molts policies infiltrats i ningú ens ha explicat què hi han anat a fer, tot i que s’han vist imatges preocupants. He vist detencions d’absoluta brutalitat i no eren de gent que estava tirant pedres, sinó de gent que anava pel carrer.

Crec que ara és més important garantir que es facin les investigacions oportunes. El conseller no ha estat a l’altura, però si dimiteix es taparà tot.

S’ho juga tot, sobretot la democràcia. S’ha normalitzat que l’extrema dreta estigui a les institucions, i fins i tot el PSOE s’està alineant amb els seus arguments. L’estratègia ha de seguir sent la no-violència, perquè els descol·loca molt més. Aquestes eleccions són molt rellevants per demostrar que Catalunya no vol fer la regressió democràtica i per demostrar que no té por davant cap sentència ni cap repressió. Ningú es pot quedar a casa.

El més important és que a la gent no se senti vençuda per la por a la repressió. El moviment no es pot empetitir perquè hi hagi gent compri el discurs que l’independentisme és violent. Ens hem d’explicar molt i seguir sumant. Aferrar-nos a la idea d’en Jordi Cuixart de les lluites compartides. La PAH ho ha entès perfectament. La nostra lluita no és només a favor de la independència. És una lluita pels drets de tothom i va lligada a un projecte de transformació social. I amb els altres pobles de l’Estat espanyol hi ha d’haver fraternitat. No es pot confondre el govern de l’Estat amb els pobles de l’Estat. Molts d’aquests pobles s’han manifestat en contra de la sentència.