GONZALO BOYE
Advocat
“Europa és un motor dièsel, però arribarà”
Gonzalo Boye parla de la transcendència històrica del judici al president Quim Torra i adverteix que tant sí com no acabarà a la justícia europea. Només a Europa, diu, es podran defensar els drets dels catalans
MOLT HONORABLE
“Si el jutge considera que el president ja no és «molt honorable» vol dir que ja el té precondemnat”CARLES PUIGDEMONT
“Que el president Puigdemont pugui tornar no serà un problema de legalitat, sinó de seguretat”Conversem amb l’advocat Gonzalo Boye l’endemà que defensés el president de la Generalitat, Quim Torra, en el judici per desobediència per l’afer dels llaços grocs i les pancartes. Unes hores abans del judici, de bon matí, llançava un dels seus optimistes i irònics tuits: “Que bé que he dormit avui!” Fa un temps que té aparcades les crispetes i el seu famós “ahí lo dejo”. Mentre parlem respon missatges i entra en connexions directes per la ràdio. “Anem bojos”, diu, una de les seves frases també habituals des de fa molts mesos.
Ha dormit bé, avui?
Bé. Poc però bé.
Ara, en els seus tuits parla més de com ha dormit que de crispetes i sembla que ha abandonat aquell “ahí lo dejo” que posava tothom en alerta...
Hem tingut dies molts intensos i tantes coses… No ho he utilitzat últimament per a res en concret, només és que estem fent vint mil coses alhora!
Quants casos i recursos porta sobre el procés?
De recursos, n’hi ha centenars... Tenim tres procediments davant del Suprem en matèria contenciosa electoral, tenim la causa penal al Suprem, una querella, causes a Barcelona, al TJUE, a Bèlgica, a Escòcia… Són molts, els fronts, i en això estem treballant.
Està satisfet de com va anar el judici al president Torra?
Crec que el judici va anar bé, ja veurem la sentència, que són dues coses diferents.
En el judici van deixar molt clar que tothom donava el president per condemnat. Confia que hi pugui haver una absolució?
Vull confiar fins a l’últim moment que aplicaran la llei. Crec que hem estat superclars respecte al que diu la llei, i la llei diu que la JEC no tenia competència per dictar la resolució que obligava el president a ordenar la retirada dels llaços i les pancartes. I, la JEC, com vam defensar, no és un òrgan superior, com requereix el delicte perquè hi pugui haver una desobediència.
Va insistir que no es va tractar el president amb el respecte que es mereixia, com a “molt honorable”. Per què?
Perquè afectava la seva presumpció d’innocència i el jutge imparcial. Bàsicament, si el jutge considera que el president ja no és “molt honorable” vol dir que ja el té precondemnat. I això és una de les claus d’aquest judici. Ho vam dir al president del tribunal, però tot i així el magistrat Barrientos va insistir i després va donar una explicació que francament no es corresponia. Va al·legar que tothom és igual davant la llei, i això és així, però amb la dignitat del càrrec que ocupen. I la dignitat del càrrec inclou l’honor de “molt honorable president”. Crec que és un clar símptoma que ja l’havia condemnat pel fet de retirar-li durant el judici aquests honors del càrrec abans de dictar sentència.
No era una qüestió protocol·lària, doncs. Vostè estava pensant més en recursos futurs a Europa.
Nosaltres ho vam veure clar, però la justícia ha de saber en quin costat vol estar, o al costat correcte de la llei o si es vol enfrontar a les normes europees.
Van ser durs a l’hora de denunciar que no era un tribunal imparcial.
Diria que en cap moment vam ser durs, vam ser clars, que són dos conceptes diferents.
De la Junta Electoral Central (JEC) va dir que actuava políticament i de manera colonial.
La JEC fa temps que colonitza àrees diferents dels comportaments socials, tenint en compte la successió de processos electorals, i s’han permès el luxe de colonitzar àrees que no els corresponen, i una d’aquestes va ser dictar ordres al president de la Generalitat, que no participava en aquelles eleccions generals. A més, la interpretació que fan del que es pot fer o no en unes eleccions és també una interpretació colonial. Per què no es pot parlar a la televisió de presos polítics, si l’ONU ja ho diu, que són presos polítics? Per què no es poden exhibir llaços grocs si no són símbols partidistes? Crec que això és una interpretació colonial del dret.
El judici contra el president ha arribat després d’un judici per rebel·lió amb presons preventives i penes molt greus... i pot semblar que no té gaire importància. Vostè va voler remarcar que té una gran transcendència.
És un judici històric, i jurídicament, molt rellevant, perquè les coses que estem plantejant afecten molts altres procediments. Espanya continuarà tractant els catalans com una minoria discriminada? Una minoria a qui es priva de drets? L’exemple més clar va ser quan el fiscal va dir que el llaç groc no representava tots els catalans…, però és que la imatge del rei, tampoc! Llavors per què se’ls ha de donar un tractament diferent, perquè són catalans? D’això, se’n diu discriminació, l’article 2 del Tractat de Lisboa ho deixa molt clar: s’han de garantir els drets de les minories nacionals, que és el que no està fent Espanya.
Durant el judic va semblar que parlava més de cara a Europa...
Els judicis s’han de fer pensant en Europa, perquè el que està passant a Espanya ja ho sabem. I de fet la mateixa estratègia de l’exili demostra que és a Europa on es pot guanyar aquesta batalla.
Si no hi ha absolució, el pas següent és el Suprem, la sala segona de Marchena, no?
Sí, però si no s’admeten al TSJC les qüestions prejudicials que vam plantejar [dijous van ser inadmeses pel tribunal], des del Suprem tindran l’obligació de plantejar aquestes qüestions al tribunal de Luxemburg. Hi estan obligats, perquè l’article 267.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea diu clarament que si és l’última instància les ha de plantejar, i el Suprem és l’última instància.
Aquestes qüestions prejudicials relacionades amb la imparcialitat dels jutges i el fet que el fiscal demani que el president sigui inhabilitat també per a càrrecs electes europeus, el Suprem les ha de traslladar tant sí com no?
Així és. És com en el cas d’Oriol Junqueras.
El president del tribunal li va dir que no les havia plantejat en el moment correcte.
Perquè va voler. Perquè no s’ha llegit la llei. Hi ha un procediment per fer-ho i hi ha un moment per plantejar les qüestions prejudicials. I a més les recomanacions del mateix TJUE deixen molt clar que s’ha de fer en el moment que el judici queda vist per a sentència, que és just el que vam fer nosaltres. Quan s’han establert el marc jurídic i els fets sobre els quals s’ha de debatre, i no abans. Però el senyor Barrientos no ho sabia.
Li va dir que tal com ho va fer no permetia a les acusacions que hi poguessin dir la seva.
Ja, però la llei diu que és el jutge qui ho ha de traslladar a les parts, tot i que no ho va voler fer. Fins i tot per denegar-nos aquesta petició, ell, abans, ho havia de traslladar a les parts perquè poguessin argumentar la seva posició. Es va saltar la llei una vegada més. A més ho havia de fer a través d’una interlocutòria específica i no in voce, com ho va fer al judici, i s’ho va saltar. Per què? Perquè no li va agradar.
Si hi ha condemna, encara que no sigui ferma, el president Torra no es podrà presentar a unes eleccions.
Per a això caldria que hi hagués eleccions, no? N’hi haurà?
No ho sé…
Només les pot convocar el president Torra. És cert que si convoca eleccions no podria ser candidat, però això no significa que hi hagi d’haver eleccions. Convocar-les només correspon al president de la Generalitat. De tota manera estaríem davant d’un tema discutible jurídicament. El més tràgic de tot és que es parteixi de la base que serà inhabilitat, ja que això parla molt malament de la percepció que es té de l’actuació del tribunal. No crec que la gent parli de la causa, perquè no se l’ha llegida, no crec que la gent estigui parlant de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) perquè no se l’han llegida… La gent del que parla és de la percepció que dona el tribunal.
El fiscal també va reconèixer que no era expert en dret electoral…
Ho va dir ell. I jo li vaig donar la raó.
El va sorprendre que el president del tribunal interrompés el president Torra en la seva última paraula.
És un símptoma més de la seva falta d’imparcialitat. El molestava el judici, el molestava l’última paraula del president, el molestava la defensa… el molestava tot. I un president de tribunal està allà justament per fer veure que això no el molesta, i va fer el contrari.
Un altre tema d’insistència en el judici és la neutralitat dels espais públics i de les institucions. No és una cosa menor, tenint en compte que una part de la condemna a la presidenta Forcadell s’argumenta per la falta de neutralitat.
I
la neutralitat dels tribunals, què? Teníem assegut al tribunal un jutge [Joaquín Elías Gadea] que fa pocs dies va fer manifestacions [a 13TV] clares i obertes contra la Generalitat de Catalunya. Potser seria interessant que els jutges aprenguessin d’Europa. No trobareu un sol pronunciament sobre un tema d’actualitat d’un jutge europeu; en canvi, a Espanya, en sobren. D’altra banda, molts cops la neutralitat és còmplice. En matèria de drets humans, l’equidistància és, sempre, complicitat.
En qualsevol causa sobre el procés sempre anem a parar als drets humans.
És que tot allò referent al procés català no és dret penal, no és dret administratiu… són drets fonamentals, drets i llibertats polítiques.
Parli’m de la sentència del Suprem. Què ha significat?
És una sentència tècnicament dolenta. Una sentència amb molts errors, que mai s’hauria d’haver dictat, i menys en aquelles condicions.
I tenim la qüestió prejudicial sobre la immunitat de Junqueras. Les conclusions de l’advocat general del TJUE són una petita victòria. Confia que el tribunal de Luxemburg anirà en la mateixa línia?
N’estic segur, crec que l’advocat general l’encerta. De fet, molts dels seus plantejaments són idèntics als que nosaltres vam incloure en la nostra demanda contra el Parlament Europeu. Per tant, no puc discrepar-ne. És un informe jurídic de molt pes.
Podria ser que el TJUE, com que hi ha condemna del Suprem, no s’acabés pronunciant sobre el cas Junqueras.
Ho diu clarament l’advocat general. I podria ser, però tinc la impressió que el tribunal anirà més enllà.
Llavors el president Puigdemont i Toni Comín ja tindrien immunitat o haurien d’esperar que es resolgués la seva demanda?
No faria falta, podrien demanar d’incorporar-se al Parlament Europeu amb la sentència sobre Junqueras. De fet, aquesta setmana ja hem demanat al Parlament que puguin accedir al seu escó provisionalment atenent a l’informe de l’advocat general.
Posem-nos en aquest escenari: Llarena podria demanar el suplicatori al Parlament; si es concedís, on estaríem?
D’entrada és fer molta hipòtesi, perquè un suplicatori d’aquestes característiques, per la doctrina constant del mateix Parlament Europeu no el veig possible.
Però si es concedís el suplicatori?
Llavors estaríem una altra vegada en l’escenari de les euroordres, la qual cosa tampoc significaria que les haguessin de concedir. Tot això és un procediment per al qual estem preparats des de fa molt temps.
La pregunta que es fa tothom és si el president Puigdemont podrà tornar si se li reconeix la immunitat.
Si se li reconeix la immunitat no tindrà cap problema per tornar, malgrat que tornar no serà un problema de legalitat, sinó de seguretat.
Pensa que el detindrien si vingués?
Ho deixo en què és un tema de seguretat, i això excedeix el meu àmbit d’actuació. Fa temps que ho dic: hi ha un problema de seguretat amb el president Puigdemont, i crec que la gent no n’és conscient.
Ha dit que el tema de les euroordres serà la mare de totes les batalles.
Sense cap mena de dubte, perquè estem fent una esmena a la totalitat al procés que es va dur a terme al Tribunal Suprem, i d’aquí sortiran moltes respostes sobre coses que ningú entén de la sentència del Suprem.
Sorprèn que en les euroordres hi hagi un batibull de delictes i acusacions diferents per a tots ells.
Té a veure amb una sentència que té errors de fons. La conducta de Clara Ponsatí és atribuïda a Dolors Bassa, per tant, en l’euroordre no li poden atribuir a l’exconsellera d’Ensenyament.
Llarena, va fer un aclariment i va dir que Ponsatí havia cedit els locals.
Però resulta que hi ha una sentència ferma que ho atribueix a una altra persona. El problema no és nostre. És el típic cas en què agafem un bol de crispetes i ens posem a menjar i que ho arreglin ells, perquè l’embolic és seu.
En canvi, a l’exconseller Puig l’acusen de malversació, però no de sedició…
Sí, és així, però resulta que en la sentència es diu que la malversació és un mitjà per cometre la sedició. És a dir que se suposa que ell participa del mitjà però no de la finalitat. No té gaire lògica. Vaja, no en té cap.
Hem vist CDR acusats de terrorisme, manifestants a la presó, i gent que talla carreteres a qui també volen vincular amb terrorisme. Aniran més enllà?
Encara falten coses per veure. En el cas dels talls de l’AP-7, però, hem vist que a França no s’ha considerat terrorisme, sinó un tema menor. Aquí tot és terrorisme, però això ja ho vam advertir fa temps…
I ara què creu que vindrà?
Diria que aniran per conductes individuals, amb la intenció de generar desprestigi i sobretot por. I, en termes generals, macrocauses.
Sembla que a Europa s’han començat a sentir algunes veus.
Europa és un motor dièsel, i la gent no pot esperar reaccions ràpides, perquè no es produiran, però a poc a poc van arribant a les mateixes conclusions que nosaltres, i això és positiu. És una tasca que s’està fent des de l’exili.
Com valora la revisió que està fent el Consell d’Europa de les actuacions judicials?
Serà important. Hi ha moltes iniciatives en marxa que van avançant a poc a poc. Espanya haurà de decidir si vol jugar dins de l’àmbit de la legalitat internacional, i és un tema que a nosaltres només ens correspon mirar-lo com a espectadors, i actuar en funció del que decideixi fer Espanya.
Un govern del PSOE amb Unidas Podemos, pot generar algun canvi en relació amb el procés i les causes obertes?
No acostumo a pronunciar-me en termes polítics, però un govern entre el PSOE i Unidas Podemos sempre serà millor del que podria haver estat un govern entre el PSOE i Ciutadans.
Per a quan el proper llibre?
No ho sé, però hi ha moltes coses per explicar.
SUSANNA OLIVEIRA
soliveira@lrp.cat
EL TSUNAMI JURÍDIC
El president Quim Torra va afrontar el judici davant el TSJC amb un “jo acuso” a l’Estat, amb fermesa i sense matisos, i va acabar fent ressonar a la sala un “visca Catalunya lliure”. Abans, els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, van protagonitzar un tsunami jurídic que va posar en evidència la incomoditat del tribunal que jutjava per primera vegada en la història un president de la Generalitat en exercici. En l’informe final, Boye va fer gala de l’oratòria clàssica posant la paraula al servei de la crítica més crua per denunciar que estava davant d’un tribunal que no era imparcial. Amb la intervenció va engreixar la seva llista de fans, que a les xarxes es van afanyar a celebrar i difondre una de les frases de l’advocat: “La fiscalia diu que els llaços no representen tots els catalans. La foto del rei, tampoc, i presideix aquesta sala!” Només dos dies després de la vista, el TSJC obria la porta a un nou judici contra Torra –un altre cop per pancartes i llaços–. “Doncs res... repetim”, advertia Boye.
Vaig témer que m’enviessin a la presó
Dilluns 21 d’octubre, 8 del matí. La policia registra la casa i el despatx de Gonzalo Boye per ordre de l’Audiencia Nacional en una investigació de blanqueig de capitals. Llargues hores de registre per fer un duplicat del seu mòbil i dels seus correus. Va tenir por que aquell dia pogués acabar a presó?, li pregunto. La gravetat es fa evident en el seu rostre i en com obre els ulls: “Quan un matí se’t presenten vuit policies a casa, el primer que penses és que estàs detingut. I sí, vaig pensar que aniria a la presó. Ja ho havíem anunciat, que vindrien per tots nosaltres, que el següent cercle seríem els advocats. Tinc la consciència absolutament tranquil·la i em sembla que tot és evident i que ja se sabrà com es va muntar tot això.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.