“Irlanda del Nord té dret a l’autodeterminació”

De moment, hi ha el període de transició que s’ha donat al Regne Unit per adaptar-se a la nova situació i, per ara, tot queda igual. No serà fins d’aquí a un any que es començaran a notar els efectes del Brexit, quan el Regne Unit s’haurà d’enfrontar realment a la sortida d’Europa.

Hi acords que estan dissenyats especialment per deixar Irlanda del Nord alineada amb molta de la regulació de la Unió Europea; per evitar que es converteixi en una frontera dura que separi l’illa d’Irlanda. De fet, aquest punt ha estat el centre de les negociacions des del principi.

La raó, primerament, és que si es vol tornar a una frontera amb regulació és molt complicat de fer. Milers de persones creuen cada dia aquesta frontera. És molt difícil de controlar. Durant el conflicte, l’exèrcit britànic ho va aconseguir tenint quaranta-cinc instal·lacions a la frontera. Qualsevol moviment que es faci per tornar a regular la frontera no només serà devastador econòmicament, sinó que el procés de pau irlandès estarà fent marxa enrere.

Ara no hi ha frontera. L’únic que hi ha és que els senyals del terra de la carretera són de colors diferents. És un exemple de la feina feta durant aquests anys. I això afecta de manera més clara la gent que desitja una Irlanda unida però en general tothom. No hem resolt tots els nostres conflictes. El procés de pau té vint anys de vida. Com a membre d’una organització de drets humans crec que, en termes d’equitat, no s’ha implementat tot correctament i que el procés del Brexit ha exposat altres problemes.

Doncs el fet de la igualtat entre ciutadans britànics i irlandesos. És un principi bàsic de l’acord de pau. De fet, és un dret de naixement poder-se identificar com a britànic, com a irlandès o com a ambdues coses. I, a més, tenir el passaport corresponent. Amb els dos estats dins de la Unió Europea, els drets són molt similars, però ara els ciutadans britànics abandonaran la Unió Europea. I els que tenen ciutadania irlandesa, tot i que visquin a Irlanda del Nord (territori britànic) continuaran sent ciutadans de la Unió Europea, per exemple, amb dret a la llibertat de moviments. Això introduirà una divisió entre ciutadans irlandesos i britànics en termes de drets.

Mai es pensa en Irlanda del Nord!

Durant el conflicte, sí. Hi va haver bombes a Anglaterra. Però una vegada va començar el procés de pau, es va oblidar. Ara es considera que ja està superat. El que ha estat molt interessant és que Irlanda del Nord ha estat sota l’atenta mirada del món durant tres anys a causa del Brexit. La Unió Europea ha reconegut la importància del procés de pau. De fet, la Unió Europea ha invertit molt en el procés de pau irlandès, en programes especials per a la reconciliació i per al desenvolupament econòmic de la zona.

Hi ha una polarització general. S’ha de mirar de què va el Brexit. Com a organització que defensa els drets humans ens vam posicionar a favor de quedar-nos a Europa. No perquè necessàriament pensem que la Unió Europea sigui exemplar en termes de drets humans..., sinó perquè estem segurs que perdrem protecció marxant de la Unió Europea. Europa també té moltes coses negatives. Per exemple, els migrants morint al mar Mediterrani. El que ens preocupa és la naturalesa de la campanya del Brexit. Té tocs de racisme i està liderada per l’ala més dretana dels conservadors i, evidentment, l’UKIP, ara convertit en el Partit del Brexit. El Brexit ha creat divisió, però no només perquè la gent té visions diferents, sinó perquè la campanya ha estat en contra de la solidaritat, està culpant la immigració i té una gran nostàlgia del passat de l’imperi britànic.

No! És una societat molt diversa i moltes de les grans ciutats van votar per quedar-se a la Unió Europea.

La posició constitucional entre Escòcia i Irlanda del Nord és diferent, perquè un dels acords de pau va ser donar el dret d’autodeterminació als nord-irlandesos. En aquest punt s’especifica que, de moment, Irlanda del Nord es queda al Regne Unit perquè hi ha una majoria que ho desitja. Tot i això, també s’indica que si en el futur hi hagués una majoria que desitgés unir-se a la República d’Irlanda, llavors el govern britànic hauria d’organitzar un referèndum. S’hauria de celebrar a Irlanda del Nord, però es necessitaria que el sud també hi estigués d’acord. El govern britànic ho hauria de concedir al nord i el govern irlandès, al sud. Aquesta és la posició i, per tant, Irlanda del Nord té el dret de marxar del Regne Unit si una majoria de la gent que viu allà ho vol. Tenen el dret de quedar-se al Regne Unit o d’unir-se a la República d’Irlanda... Aquestes són les dues opcions que hi ha, però no hi ha el dret universal a l’autodeterminació. Escòcia és més gran i històricament ha estat una nació, però, per llei, no té el dret d’abandonar el Regne Unit. És un problema que només es resoldrà amb política.