“Superarem aquesta crisi”

Ens ho hem de prendre molt seriosament, només hem de veure que la xifra de persones afectades està pujant molt, és a dir que la infecció està progressant. Dit això, crec sincerament que les coses s’estan fent bé. Es van seguint els esdeveniments. Hi ha dades noves que van apareixent i les estratègies es van adaptant. Un exemple senzill: just després del Nadal, hi va haver una reunió preparatòria amb els responsables de Sanitat per analitzar una possible arribada del virus. Es van prendre una sèrie de mesures estratègiques en centres sanitaris, amb el punt de mira posat en el Mobile World Congress, que implicava una entrada importantíssima de persones procedents dels països asiàtics. Aquelles mesures que es van prendre llavors, entre les quals hi havia suspendre el congrés, van anar bé. Però el que ningú comptava és que també hi hauria un altre focus a Itàlia que es convertiria en un problema. Era un fet completament inesperat. A partir d’aquí, tot el que s’està fent és en coherència amb el que va passant i es fa amb molta transparència. La gestió és eficient i en això la gent pot estar molt tranquil·la.

No es poden fer previsions perquè no hi ha dades, és un coronavirus nou. Constantment estem fent comparacions amb la grip o amb altres virus com el de la SARS. Però hem de tenir en compte que cada virus és diferent, encara que siguin molt semblants. Què en sabem, dels virus respiratoris? Que en principi hi ha una fase especialment delicada que sol ser el període fred, el període hivernal, i que després solen anar de baixa. Ho farà també aquest coronavirus? En la millor de les situacions serà així, o potser baixarà sense arribar a desaparèixer del tot. Però no en tenim dades, això és el que esperem que passi. Parlar de dos o quatre mesos també depèn de la meteorologia, que ja sabem que és variable. Podem pensar que en aquest termini la situació estarà controlada, però si una cosa he après dels virus, i fa quaranta anys que hi treballo, és que sempre ens sorprenen. Podem prendre decisions basades en coneixements previs, però a l’hora de la veritat cada virus és diferent.

Tot és molt relatiu. Hem de pensar que fins a començaments de gener no en sabíem res, d’aquest virus. Els primers casos van ser a començaments de desembre, però la Xina els va tapar i fins a finals d’aquell mes no va ser oficialment reconegut. El que vull dir és que en menys de dos mesos s’ha generat una quantitat increïble d’informació sobre el coronavirus, tan increïble que fins i tot hi ha la sensació que moltes d’aquestes dades són poc serioses, sobretot s’ha anat a buscar la novetat. Per dir-ho d’alguna manera, el tema està sota el focus, hi ha molta informació i molt bona i d’altra que no ho és tant, i els que en saben han de saber triar el gra de la palla, i saber triar la informació real, seriosa i contrastada, en la qual et pots basar per prendre mesures.

És molt important veure com evoluciona la gent que ja ha passat la malaltia. S’ha de veure si en passar la infecció els ha quedat una immunitat permanent o no. Hi ha virus en què això passa, per exemple el xarampió. El passes un cop a la vida i ja no el passes mai més, per això és tan important vacunar-se del xarampió. En canvi, hi ha altres infeccions víriques que no comporten quedar-ne immunitzat, com el refredat comú, que la gent sol agafar dos o tres cops a l’any. O una gastroenteritis: en pots tenir una de provocada per un virus, i passat un temps en pots agafar una altra. Aquest coronavirus no sabem encara en quina categoria cau. Proporcionarà una immunitat de llarga durada, la qual cosa seria magnífica de cara a un futur amb vacunes, o proporcionarà una protecció de baixa durada? Ara és quan començarem a saber totes aquestes coses, que són molt importants.

De moment, nosaltres assumim que l’estacionalitat tindrà un efecte en el coronavirus, perquè és el més habitual en els virus respiratoris. Però és clar, teòricament aquesta és la primera estació en què l’estem veient, per tant hem d’esperar a la primavera, a veure si passa com amb altres virus i va de baixa.

El primer que dic a classe és que els virus són paràsits, intracel·lulars –estan dins de cèl·lules– i obligats, no tenen cap altre remei, sense una cèl·lula no són res. Per tant, si maten els hostes, ho tenen complicat. Per això tinc una impressió, que és només meva i que no es pot demostrar, de manera que em podria equivocar. I és que aquest virus ja fa un cert temps que ens està voltant. Un virus que hagi saltat recentment als humans normalment està mal adaptat, no té una bona transmissibilitat entre els humans, entre nosaltres, i sol ser bastant patogènic, dona quadres greus. En el cas d’aquest coronavirus no es pot dubtar que es transmet eficientment entre humans, només s’ha de veure com n’augmenten els casos. És per això que s’ha dictat l’alerta pandèmica: no per la gravetat, sinó per la transmissibilitat. I d’altra banda, hi ha molts casos asimptomàtics, fet que em fa pensar que ja fa un cert temps que el teníem per aquí i que segurament estava emmascarat per la grip, que coincideix amb l’estació freda i que dona una simptomatologia molt semblant. Potser hem tingut alguns casos de grip que eren de coronavirus, però no eren tan importants, perquè llavors els hauríem pogut detectar. Però certament és possible que circulés a un ritme baix i que estigués emmascarat per la grip. Això no ho descartaria, però repeteixo que és una impressió meva, i he de dir que els virus m’han fet quedar malament més d’una vegada...

Angela Merkel ha parlat d’un 70% dels alemanys, però sincerament crec que no.

Hi ha molts factors que hi tenen a veure. D’una banda, primer hem de saber si la infecció, i per tant una possible vacuna, dona una immunitat de llarga durada. Després s’ha de desenvolupar, has de provar que funciona i, a més, n’has de provar la seguretat. A qui se li donarà? A gent que ja tingui algun problema, per això ha de ser del tot segura. Per tant, els càlculs que parlen de divuit mesos crec que són encertats.

Sí, saps els resultats en hores. S’agafa una mostra de secreció respiratòria i s’analitza.

Hi ha uns algoritmes que marquen les actuacions que es van fent, i el test es fa si cal. S’ha de fer si hi ha hagut contacte amb algun infectat o quan hi ha simptomatologia. En aquest cas, s’han de descartar altres patògens que donen símptomes semblants als del coronavirus. Hi ha un prova que en permet descartar 21 que donen símptomes semblants. Si aquests es descarten, llavors és quan es mira si hi ha coronavirus.

Que hem de ser disciplinats i confiar en les nostres autoritats sanitàries, que estan al peu del canó i que es van adaptant a les situacions que es van donant. Mirem els xinesos, amb mesures draconianes tenen la situació controlada. No vull dir que nosaltres haguem de fer el mateix, allà es van prendre mesures que aquí no es podrien prendre legalment, però seguint una sèrie de passes d’aïllament aquesta crisi se superarà. Hem de ser optimistes. Sense minimitzar les baixes, hem de tenir present que aquest virus el que causa és una simptomatologia molt lleu o inexistent.

Segurament sí, i això és bo i és dolent. M’explico: és bo perquè vol dir que el virus no causa tant dany, però és dolent perquè passa inadvertit, i això també pot ser un problema.