Luis Serrano
Director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG)
“Les PCR també serviran per estudiar el virus”
Les sigles PCR ja ens són familiars. Però què és una PCR? Què cal per fer-les? Ens ho explica Luis Serrano, director del CRG, un dels centres de recerca catalans que amplificaran la feina dels hospitals i faran des d’aquesta setmana 7.000 testos diaris
ELS TESTOS
Logísticament i econòmicament és impossible fer proves PCR a 40 milions de personesDESCONFINAMENT
Si comencem a fer festes, això anirà malament; fins a final d’any, ens haurem d’acostumar a una vida diferentAquesta setmana, finalment, s’ha engegat el Programa Orfeu. En què consisteix?
La idea la va proposar la Generalitat en veure que la capacitat que hi havia als hospitals no era suficient per poder fer prou testos de la covid-19 per determinar els casos asimptomàtics, veure la gent contagiada i poder prendre mesures de confinament. Aleshores, es va pensar en els centres d’investigació de Barcelona per poder augmentar el nombre de testos que es feien i es va posar en marxa aquest projecte, al qual s’ha destinat un fons d’1,3 milions d’euros. Hi ha dos nodes, un al Parc Científic de Barcelona (PCB) i un altre al Centre de Regulació Genòmica (CRG). El projecte ha de permetre fer 170.000 testos en quatre o cinc setmanes, i després hi ha una segona fase prevista en què entrarien les universitats per fer 120.000 testos més.
Per què s’han endarrerit les proves PCR?
En aquestes últimes quatre setmanes, des que es va anunciar el projecte, s’ha posat en marxa tot el procés i la logística, que no és fàcil. No n’hi ha prou amb tenir una màquina de PCR, sinó que parlem de fer, entre els dos nodes, uns 6.000 o 7.000 testos diaris, i implica posar en marxa diversos robots en cada lloc, entrenar el personal, demostrar que el que fem és correcte i funciona..., ja que nosaltres no fem el diagnòstic, sinó que trametem les dades als viròlegs. I després, s’ha hagut de desenvolupar tot el programa informàtic perquè els viròlegs puguin accedir als resultats de les PCR i, al mateix temps, bolcar els diagnòstics als ordenadors de CatSalut per després informar els pacients sobre si estan infectats o no. Tot això es va acabar de posar a punt divendres de la setmana passada.
Aquestes setmanes prèvies, no s’han pogut fer testos, doncs?
Ja havíem analitzat [fins a la setmana passada] 1.300 mostres de personal sanitari per comprovar que tot el procés funciona. Un control de qualitat per assegurar que no hi ha errors en els diagnòstics i que el diagnòstic correcte arriba al pacient, que és una responsabilitat enorme.
I d’aquests primers testos, n’han sortit conclusions rellevants?
Hem trobat positius de gent asimptomàtica, gent que estava infectada i no ho sabia.
La seva missió és analitzar les mostres, o també les han de fer?
El procés és el següent: nosaltres agafem un tub, l’omplim amb un líquid, l’enviem a les residències, als hospitals, o allà on toqui i els professionals sanitaris, agafen, amb uns escovillons, una mostra del nas del pacient, el posen dins del tub durant uns segons i el tanquen. Després hi posen un codi de barres i el tub se’ns retorna a nosaltres amb aquest codi que identifica el pacient. Un cop arriben les mostres es posen a processar en un robot que el que fa és trencar el virus i extreure’n el material genètic i d’aquí passa a un altre robot on les mostres es posen en plaques i se sotmeten a un reactiu; després, aquesta placa passa a la PCR, on es fa la reacció i finalment tenim la informació que ens diu si hi ha virus o no. És la que després enviem als viròlegs dels hospitals perquè en facin el diagnòstic.
A qui es fan les proves ara?
Ara mateix s’estan fent proves a residències de tot Catalunya. S’intenta que no passin més de vint-i-quatre hores des que s’agafen les mostres i s’envien als centres de recerca per processar-les, i en vint-i-quatre hores donem els resultats.
I després de les residències, quins col·lectius seran prioritaris?
El pla de Salut ha començat per les residències, els centres de salut mental, els centres penitenciaris, els professionals sanitaris i després els professionals essencials no sanitaris, entre els quals s’ha inclòs els Mossos.
I la resta de la població?
Hi ha proves que es fan a través dels hospitals, però les que nosaltres processarem en aquesta fase seran les d’aquests col·lectius que he comentat, que estan més exposats al virus i entre els quals hi ha més possibilitats de contagi. En l’àmbit estatal, s’estan fent ara els testos serològics per fer un mostreig de la gent que ja té anticossos, però desconec si amb les proves PCR hi ha algun pla per testar la població en general.
Ens hem familiaritzat amb conceptes com PCR, testos serològics…, però em pot explicar si la PCR és una tècnica, una màquina…
És una tècnica que el que fa és extreure el material genètic del virus i que permet detectar fins a una sola molècula del virus en la mostra del pacient. És la tècnica, per exemple, que s’ha utilitzat per seqüenciar el neandertal a partir d’ossos de fa cent mil anys, o buscar ADN en óssos de dinosaure que semblen pedres. És tan sensible que permet, a partir d’una sola molècula, i fent cicles d’amplificació, veure si hi ha virus o no.
A què es referien, doncs, quan ens deien que no teníem prou testos per fer un cribratge de la població?
La PCR com a tècnica sí que la tenim, però has de tenir els robots a disposició, les màquines per fer aquestes amplificacions tan sensibles i, sobretot, has de tenir els reactius, els tubs, o una cosa tan simple com els escovillons. Tenir els reactius no és tan fàcil; al començament, quan els vam demanar, van trigar deu dies a arribar, perquè n’hi ha demanda a tot el món. I d’escovillons per agafar les mostres, tampoc n’hi havia.
Tinc entès que a Barcelona s’utilitzen robots de tecnologia capdavantera, dels quals n’hi ha pocs a tot Europa.
Fem servir tres robots, un dels quals permet una sensibilitat molt gran per detectar el material genètic del virus, i com aquest només n’hi ha quatre a tot Europa. Però per analitzar milers de mostres al dia es necessiten diversos robots i personal especialitzat, no n’hi ha prou amb tenir una màquina. Si les fas manualment, no en pots fer més de 200 al dia.
Hem sentit que alguns països fan moltíssimes més proves a la setmana. Els números quadren?
Un dels centres més grans d’Anglaterra, per exemple, en fa menys que nosaltres. Segurament també hi deu haver molta propaganda. És cert que en altres països s’estan fent més proves que aquí, probablement perquè els hospitals ja estaven més ben preparats, o es van avançar a l’hora de comprar els reactius, o han comprat més robots o disposen de molts més centres per fer les proves.
Fer una mapa de la població infectada o immunitzada no serà, doncs, una cosa fàcil.
És impossible fer testos a 40 milions de persones. Logísticament i econòmicament és difícil, el que és interessant és que un cop es detecti algú amb símptomes es puguin fer testos als seus contactes, per poder identificar positius i aïllar-los més ràpidament.
Quanta gent s’ha mobilitzat per a aquest Programa Orfeu?
Al CRG hi havia 120 voluntaris i al PCB, més o menys, els mateixos, però al final, un cop ho hem tingut tot muntat, hem calculat que tenint quatre o cinc equips amb sis persones en cada un es poden fer les proves previstes. Ara bé, tota aquesta feina es pot fer amb voluntaris unes setmanes, però després aquesta gent ha de continuar amb les seves tesis i les seves investigacions, i si es continuen fent proves caldrà contractar personal. De moment, es faran aquests 170.000 testos i després s’avaluarà si se’n fan més. Si, com tothom diu hi ha un rebrot a la tardor, caldrà pensar si els centres d’investigació hem de continuar, o si els hospitals ja ho poden assumir.
Es treballa amb la hipòtesi d’un rebrot?
Que n’hi ha haurà sembla que és clar, el tema és com serà de gran. Segur que els hospitals estaran més ben preparats.
El confinament i les investigacions sobre la covid-19, com han canviat la vida del CRG?
Vam passar de tenir 500 persones al campus a tenir-ne 60, amb els serveis essencials de manteniment i els experiments crítics que no es podien aturar. Molta gent ha pogut treballar des de casa, però a mesura que passen les setmanes han de tornar al laboratori. Ara ens estem desconfinant a poc a poc.
Quines investigacions, a banda d’aquest Programa Orfeu, fan al CRG?
Hi ha grups que s’han posat a fer investigació sobre el coronavirus, estudis de genòmica per veure com muta el virus i com varia, o per buscar molècules que puguin evitar la seva replicació, per exemple.
Hi ha constància que el virus hagi mutat?
Com qualsevol virus que té material genètic ARN (àcid ribonucleic) té una taxa alta de mutació, i n’hi haurà. La idea és que les mostres que tenim a través del projecte Orfeu es passaran a biobancs i se seqüenciaran per veure si hi ha varietats del virus més agressives que d’altres. Es guardaran les mostres positives perquè amb temps puguem seqüenciar el virus, conèixer si ha mutat i saber-ne més coses.
Vostè dirigeix també una investigació per trobar un xassís bacterià per poder prevenir o evitar la propagació del virus. En què consisteix?
Són investigacions en marxa. S’han dissenyat proteïnes que puguin bloquejar l’entrada del virus a la cèl·lula, però encara no hi ha resultats. Primer identifiques la proteïna que vols fer servir, després dissenyes mutacions perquè es puguin unir a la del virus i finalment s’han de fer experiments del virus en cèl·lules… Tot això porta temps. Calculo que d’aquí a un mes podrem tenir resultats.
Un mes és poc!
Però en investigació una cosa és tenir resultats i una altra, poder-los traslladar al pacient. Ens hem de mentalitzar que s’està anant molt ràpid, però que aquests processos no són d’un dia per l’altre. De vacuna, fins a final d’any o principis del vinent, segurament no n’hi podrà haver, i que arribi a tothom requerirà més temps. En investigació, un cosa és que puguem fer alguna descoberta, tenir resultats i publicar-los, i una altra és que després cal passar uns controls sanitaris, assajos clínics, etc. En condicions normals, des que un científic troba una molècula interessant per a una teràpia fins que arriba al mercat són set anys de mitjana. En aquest cas s’accelerarà, però és clar que no és d’un dia per l’altre. El que diria a la gent és que tingui paciència, que hi haurà vacuna, que els tractaments milloraran. Tinc la impressió que començarem a tenir coses interessants a finals d’any.
Fins a final d’any, com a mínim, haurem de seguir un desconfinament amb moltes precaucions.
Tothom ha d’assumir que no es podrà portar una vida normal com a mínim fins a finals d’any. S’aniran obrint a poc a poc les coses que podrem fer, però la gent s’haurà d’acostumar que cal evitar fer-se petons i abraçades i aquest tipus de coses. Higiene, mascareta i no apropar-nos gaire els uns als altres. Això és vital. Si comencem a fer festes, la cosa anirà malament. I, sobretot, quan hi hagi un positiu, caldrà aïllar tots els contactes. És impossible que aquest virus desaparegui, està aquí per quedar-se amb nosaltres.
Hi haurem de conviure…
Eliminar completament un virus és molt difícil, però n’anirem adquirint immunitat, com amb la grip. Ens hem de fer a la idea que primer cal abaixar la corba de contagis, desenvolupar una vacuna, que molts de nosaltres el passem, i molts de manera asimptomàtica, i anar-nos immunitzant.
La ciència havia tingut fins ara moments complexos d’enfrontar-se a un virus desconegut. No sé si el de la sida és comparable...
Ens hem oblidat totalment de la sida, i va ser una mica el mateix, un virus desconegut que al principi ni tan sols se sabia com es transmetia, i que va ser una pandèmia. Ens hem oblidat dels molts morts que va causar i de com va canviar els costums sexuals, de com va portar a estendre la idea de la necessitat d’utilitzar el preservatiu… Aquell virus va canviar molts dels nostres costums.
Entre la comunitat científica, com és la col·laboració? Es comparteix el coneixement per combatre la covid-19?
Ha passat com amb la sida, que d’un dia per l’altre, centenars i milers de científics es van posar a treballar en el virus. I realment és espectacular, perquè en pocs anys van sortir medicaments. Al principi, es morira molta gent de sida i ara pràcticament no s’hi mor ningú. Amb el coronavirus, si ara mateix vols publicar alguna investigació en qualsevol revista científica és obligatori fer-ho en obert i públic. Jo, per exemple, tinc un article en revisió a Nature i m’han dit que l’he de fer en obert per a l’Organització Mundial de la Salut. Hi ha la conscienciació de fer públiques totes les dades que anem descobrint.
Quina investigació publicarà a Nature?
És un treball en què demostrem que els virus humans estan adaptats al teixit que infecten, és a dir que si infecten pulmó és perquè el seu codi genètic està adaptat al pulmó i no al fetge, per exemple. I el coronavirus és un virus que té una adaptació boníssima en pulmó i en humans, comparat amb altres animals i teixits. En la nostra investigació, hem vist que també està molt ben adaptat a l’intestí i al cervell.
Aquesta investigació en què pot ajudar a atacar el virus?
En aquest cas, ens pot ajudar a fer vacunes atenuades canviant el codi genètic del virus perquè sigui menys efectiu. També pot permetre l’ús d’adenovirus, que s’utilitzen per a teràpia gènica… perquè els virus tenen un costat bo. Els utilitzem en medicina per a altres aplicacions que són positives. Per exemple, els adenovirus s’utilitzen per corregir mutacions en nens amb malalties rares. I és curiós que sovint ens oblidem que, aproximadament, el 30 o 40% del nostre material genètic són virus fòssils. Fa milions d’anys que convivim amb virus i formen part del nostre material genètic.
En el cas de la covid-19 sembla que hi ha molta gent que es posa molt greu per la resposta immunològica del cos. Una vacuna ho evitarà, això?
El que farà la vacuna és evitar que el virus es reprodueixi ràpidament i afecti diversos teixits. És cert que la gent no se sol morir del virus, sinó de la resposta multiorgànica davant del virus, d’una resposta immune excessiva, i si la vacuna impedeix que es reprodueixi massivament evitarà també aquesta sobrereacció immunològica.
Quant tot va esclatar a Wuhan, va tenir la percepció que era imparable?
En el moment que va saltar a Itàlia, es va fer evident que s’estendria per tot el món. Per evitar-ho hauria estat necessari bloquejar els vols, cosa que es va fer més tard.
Vam anar tard...
Amb vols i molta gent asimptomàtica… era imparable.
Com creu que canviarà aquesta pandèmia el sector de la ciència?
No crec que en el món de la ciència les coses canviïn gaire, perquè quan això passi els científics continuaran fent les investigacions que tenien en marxa, però en la societat, segurament sí. El que em preocupa més, a banda és clar de les desgràcies humanes i de les morts que ha comportat, és com afectarà l’economia i com estarem d’aquí a un any. I tot i que ara els polítics diuen que cal donar més suport a la ciència i a la medicina, d’aquí a un any ja se n’hauran oblidat. Ara tothom diu que cal fer recerca, però en els últims pressupostos del Parlament català la partida de ciència és ridícula, i en els del govern espanyol, crec que la pujada era d’un 4%. És clar que hi ha moltes altres necessitats, però ens hem de plantejar com volem que sigui Catalunya i Espanya d’aquí a vint anys i si volem un país tecnològic o continuar vivint del turisme, i aquest virus ens ha mostrat la fragilitat d’aquest model.
Hem de canviar de prioritats…
Si apostem per la recerca,d’aquí a vint anys potser podrem tenir millors pensions i prestacions, perquè potser podrem vendre altres coses i no només turisme.
PLANTANT CARA A LA COVID-19
No estan a primera línia com el personal sanitari, però treballen a contrarellotge per plantar cara a la covid-19 i trobar solucions terapèutiques per combatre aquest nou coronavirus que ha aturat el món. Amb la que li hem fet al director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), Luis Serrano, iniciem una sèrie d’entrevistes per conèixer la recerca que es fa des de Catalunya.
Parlem amb Serrano del Programa Orfeu, que des d’aquesta setmana preveu processar, des dels centres d’investigacions catalans, entre 6.000 i 7.000 proves PCR diàries fins a arribar a les 170.000.
L’HOME DE LES PROTEÏNES
Luis Serrano (Madrid, 1959) té un currículum tan extens com desconegut per a la majoria de la població. Doctor en bioquímica i biologia cel·lular, ha centrat la seves investigacions en el plegament i el disseny de proteïnes, enginyeria cel·lular al servei de la medicina. Ha estat professor del CSIC, i durant més d’una dècada va dirigir diversos grups d’investigació del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a la ciutat alemanya de Heidelberg, fins que el 2006 es va incorporar al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, que dirigeix des del 2011. Molt conscient de la necessitat de transferir a la societat els resultats de les investigacions, va participar en la creació d’una de les primeres empreses espanyoles de biotecnologia, el 1999. Després en van venir moltes més.
LA PÍNDOLA INTEL·LIGENT
Pulmobiotics SL és l’última empresa que ha fundat Luis Serrano, juntament amb Maria Lluch. Una empresa de biologia sintètica per desenvolupar nous tractaments i vacunes per a diversos tipus de malalties pulmonars. De moment, compten amb 2 milions d’euros de capital inicial i hi treballen quatre persones. “El que hem fet és modificar un bacteri que hi ha al pulmó humà per combatre altres infeccions bacterianes, i s’ha dirigit inicialment a la pneumònia associada a intubacions de pacients en hospitals.” Hi ha moltes aplicacions i l’avantatge respecte a una molècula química, explica Serrano, és que en un bacteri hi pots posar sensors, expressar més d’un compost actiu…: “És el que en dic una píndola intel·ligent.”
Tan fàcil com prendre’s una píndola?
“Sí, tan fàcil com prendre una píndola però intel·ligent, ja que li pots dir on ha d’actuar i què ha de fer.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.