Entrevista

Patrick Aloy

Bioquímic de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)

“No hem de permetre que ningú faci negoci amb la pandèmia”

Dirigeix el departament de bioinformàtica estructural de l’IRB i ha posat a l’abast de la comunitat científica una eina computacional per comparar molècules que ha costat cinc anys de feina. Ara pot servir per trobar fàrmacs per a la covid-19

COL·LABORACIÓ
“El 90% de la comunitat científica vam parar màquines i ens vam plantejar com podíem ajudar en la crisi de la covid”
LA RECERCA
“Comparem tot el que s’investiga sobre la covid-19 amb una base de dades d’1 milió de molècules ”
TREBALL AMB AMAZON
“A través d’una aliança amb Amazon ‘llegim’ amb intel·ligència artificial els milers d’articles sobre la covid i els processem”

Con­ver­sem amb Patrick Aloy poques hores abans que Nature Bio­tech­no­logy, la revista de referència mun­dial en bio­tec­no­lo­gia, publi­qui la inves­ti­gació que li ha ocu­pat els dar­rers cinc anys. Par­lem per telèfon, i en la seva veu es nota l’emoció i la satis­facció dels grans moments. L’invent es diu Che­mi­cal Checker. Una eina com­pu­ta­ci­o­nal que Patrick Aloy i el seu equip del labo­ra­tori de bioin­formàtica estruc­tu­ral i bio­lo­gia de xar­xes de l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica de Bar­ce­lona (IRB) aca­ben de pre­sen­tar. Una eina que, amb el temps, podria revo­lu­ci­o­nar la inves­ti­gació científica en el camp de la bio­tec­no­lo­gia. El Che­mi­cal Checker es pot con­sul­tar en línia, i en obert, i l’equip de l’IRB ja hi té ara infor­mació sobre 1 milió de com­pos­tos mole­cu­lars, que pro­por­ci­ona, més enllà de la seva infor­mació química, els efec­tes que tenen un cop apli­cats en l’àmbit biològic. Sim­pli­fi­cant en extrem, i amb el permís de Patrick Aloy, podríem dir que han posat a l’abast dels inves­ti­ga­dors una Viquipèdia de molècules. Una eina fins ara ine­xis­tent. Par­lem amb ell de com fun­ci­ona i de com l’han posat al ser­vei de la inves­ti­gació de la covid-19.

Com expli­ca­ria què és el Che­mi­cal Checker?
És un recurs que va més enllà d’una base de dades i que conté infor­mació sobre 1 milió de com­pos­tos químics que tenen carac­terísti­ques de fàrmacs i que són tots bio­ac­tius, és a dir que quan els poses en un sis­tema biològic fan alguna funció. La nove­tat del Che­mi­cal Checker és que hem tro­bat una manera de codi­fi­car aquesta funció que fan aques­tes molècules dins dels sis­te­mes biològics i això és la pri­mera vegada que es fa. Fins ara, l’única cosa que es podia fer era codi­fi­car l’estruc­tura química de cada com­post i com­pa­rar-les. Ara podem codi­fi­car també quina serà l’acti­vi­tat d’aquests com­pos­tos en dife­rents nivells de com­ple­xi­tat biològica.
Per tant no és una llista de fàrmacs?
De fàrmacs, el que conei­xem com a fàrmacs, a tot el món no n’hi ha més de 7.000, i nosal­tres tenim infor­mació expe­ri­men­tal sobre 1 milió de com­pos­tos. Això vol dir que hi ha mol­tes molècules que s’assem­blen als fàrmacs, però que encara no els podem ano­me­nar fàrmacs perquè no s’han pro­vat en humans, i no en conei­xem la seva toxi­ci­tat i ni tan sols sabem si curen res. El que sabem és que quan els posem en un sis­tema biològic, que pot ser una cèl·lula, fan alguna cosa.
I quin paper pot tenir en la inves­ti­gació de la covid-19?
El Che­mi­cal Checker el vam començar fa cinc anys i aquesta set­mana s’ha publi­cat la inves­ti­gació. Però quan va aparèixer la crisi de la covid-19, ens vam pre­gun­tar si podríem fer ser­vir aquesta eina per aju­dar en la inves­ti­gació, i ales­ho­res vam fer un altre pro­jecte que con­sis­tia a tro­bar molècules a dins d’aquest pool d’1 milió de com­pos­tos que tenim i que tin­gues­sin unes carac­terísti­ques sem­blants a aque­lles que els experts en covid estan pro­vant per veure si es pot atu­rar la malal­tia. Per tant, hem fet una apli­cació sobre covid-19 dins el Che­mi­cal Checker.
Quina infor­mació podrà apor­tar?
La prin­ci­pal carac­terística, des del punt de vista con­cep­tual, és la pos­si­bi­li­tat de com­pa­rar com­pos­tos no només des de la seva estruc­tura química, sinó a par­tir de la seva bio­ac­ti­vi­tat. I això inclou des de les dia­nes far­ma­cològiques que toquen fins a la bate­ria d’efec­tes secun­da­ris que tenen en humans. Te’n puc posar algun exem­ple que hem fet ser­vir a l’arti­cle que hem publi­cat.
Enda­vant…
Per exem­ple, hem tre­ba­llat amb neu­ro­nes; bé, amb un tipus de cèl·lules que s’assem­blen a les neu­ro­nes, i arti­fi­ci­al­ment hem introduït unes muta­ci­ons que sabem que són cau­sants de la malal­tia de l’Alz­hei­mer. Ales­ho­res, hem fet uns expe­ri­ments per mirar quins gens aug­men­ten o dis­mi­nu­ei­xen la seva expressió en les neu­ro­nes que tenen Alz­hei­mer com­pa­rat amb les neu­ro­nes que no en tenen. I hem fet ser­vir el Che­mi­cal Checker per bus­car com­pos­tos que tin­guin l’habi­li­tat de tor­nar a dis­mi­nuir aquells gens que estan sobre­ex­pres­sats en l’Alz­hei­mer i tor­nar a aug­men­tar els nivells en aquells que estan poc expres­sats en l’Alz­hei­mer, de manera que, mole­cu­lar­ment podem fer una reversió d’aques­tes neu­ro­nes que tenen Alz­hei­mer i tor­nar-les a un estat ini­cial.
Vol dir que en aques­tes neu­ro­nes han curat l’Alz­hei­mer?
Exac­ta­ment. Com a mínim mole­cu­lar­ment. I el valor afe­git del Che­mi­cal Checker aquí és que hem arri­bat a uns com­pos­tos químics, però ini­ci­ant-ho tot a par­tir d’unes dades biològiques, que és aquesta expressió gènica dife­ren­cial entre neu­ro­nes nor­mals i neu­ro­nes amb Alz­hei­mer. Hem pogut rever­tir l’Alz­hei­mer en una cèl·lula que s’assem­bla a la neu­rona; després, però, que fun­ci­oni en humans és una altra cosa. Però és un pri­mer pas. De fet, només un 5% dels trac­ta­ments que fun­ci­o­nen amb rato­lins aca­ben fun­ci­o­nant en humans.
I aquest milió de com­pos­tos com l’han reco­llit en aquesta eina?
Tot és infor­mació expe­ri­men­tal que ja està en dife­rents bases de dades. El que hem fet és com­pi­lar aquesta infor­mació i har­mo­nit­zar-la.
Aquesta eina com pot can­viar la inves­ti­gació científica?
Això ho dirà el temps… Però hi ha tot un camp que es diu qui­mi­oin­formàtica, que és el pro­ces­sa­ment i l’estudi de com­pos­tos químics a través d’ordi­na­dors, que és un camp que fa trenta anys que fun­ci­ona, i fun­ci­ona apli­cant el prin­cipi de simi­li­tud, és a dir que com­pos­tos que tenen estruc­tu­res químiques sem­blants tin­dran acti­vi­tats sem­blants. Això nosal­tres ho podem ampliar a aques­tes simi­li­tuds entre sig­na­tu­res de bio­ac­ti­vi­tat, és a dir com­pos­tos que tenen un com­por­ta­ment simi­lar en sis­te­mes biològics inde­pen­dent­ment de si tenen una simi­li­tud química o no. I si la comu­ni­tat científica ho accepta, el que es podrà fer és ampliar moltíssim el camp de l’apli­cació de la qui­mi­oin­formàtica.
I tot això com ho han adap­tat a la recerca de la covid-19?
El 15 de març vam mar­xar tots cap a casa. I el meu grup, i diria que el 90% de la comu­ni­tat científica, vam fer una atu­rada de màqui­nes i ens vam plan­te­jar com podíem aju­dar en la crisi de la covid. I vam pen­sar que una de les millors eines que teníem era el Che­mi­cal Checker. No som experts en covid, ni en virus, ni ho pre­te­nem, i la nos­tra manera d’aju­dar va ser dir: “Tenim una eina fantàstica per com­pa­rar molècules, podem començar amb les molècules que els inves­ti­ga­dors, viròlegs i clínics estan pro­vant perquè cre­uen que poden atu­rar la covid, que són poques, unes cin­quanta o sei­xanta, i com­pa­rar-les amb aquest milió que tenim nosal­tres i veure si en podem tro­bar d’altres que siguin sem­blants, de manera que si alguna falla els clínics tin­guin altres alter­na­ti­ves per pro­var.”
I què n’ha sor­tit?
La manera de fer aquest procés, pri­mer és lle­gir lite­ra­tura científica i iden­ti­fi­car les molècules que s’estan pro­vant amb la covid. Ales­ho­res el meu equip va començar a lle­gir papers i en va iden­ti­fi­car unes sei­xanta o setanta, però de seguida se’ns en va anar de les mans. El 20 de març hi havia més de 3.000 arti­cles científics publi­cats en relació amb la covid, fa unes tres set­ma­nes, eren més de 10.000 i aquesta set­mana he lle­git en un arti­cle de Sci­ence que ja n’hi ha 23.000 de publi­cats. Òbvi­a­ment, no tenim capa­ci­tat per lle­gir-ho tot. Ales­ho­res em vaig posar en con­tacte amb un amic meu de la infància, d’aquí, del meu poble, d’Ale­lla, que és el cap d’Ama­zon Rese­arch i els vam dema­nar ajuda. Ells han fet el sis­tema automàtic per lle­gir tots aquests arti­cles i iden­ti­fi­car quins assa­jos són relle­vants per a la covid, i nosal­tres hem incor­po­rat aquesta infor­mació al Che­mi­cal Checker.
Entenc, i per­meti’m la com­pa­ració, que el que tenen és una espècie de Viquipèdia bru­tal de tot el que s’ha pro­vat i inves­ti­gat sobre la covid-19?
Sí, és això. El que nosal­tres fem és pro­ces­sar-ho i el que donem, en obert i en línia, són totes les molècules que s’estan pro­vant ara mateix per a la covid. En tenim unes 350 d’iden­ti­fi­ca­des, i ofe­rim simi­li­tuds d’aques­tes molècules amb el milió que tenim al Che­mi­cal Checker.
Aques­tes 350 molècules clas­si­fi­ca­des són les que poden por­tar a trac­tar la covid o a tro­bar-hi una vacuna?
Les hem clas­si­fi­cat per nivells d’evidència. N’hi ha algu­nes que, efec­ti­va­ment, els experts diuen que tenen pos­si­bi­li­tats i n’estan fent la prova clínica, com el cas de la hidro­xi­clo­ro­quina de l’Oriol Mitjà, el rem­de­si­vir que es va fer ser­vir per a l’Ebola, còctels d’anti­vi­rals que es fan ser­vir per a la sida… Després tenim un altre nivell, el de fàrmacs que sabem que són segurs perquè s’han pro­vat clínica­ment però que no s’han pro­vat encara en el con­text de la covid, i hi ha un ter­cer nivell amb evidència preclínica, que vol dir que aques­tes molècules s’han pro­vat en cèl·lules o en rato­lins. Hi hem afe­git també un nivell d’evidències com­pu­ta­ci­o­nals, que vol dir que algú ha fet ser­vir un algo­ritme per pre­dir que aques­tes molècules poden tenir un efecte, però que no s’han pro­vat expe­ri­men­tal­ment. I final­ment, tenim un nivell extra que és el que ve de la recerca d’Ama­zon, i que el que fa es mirar si entre tots aquests com­pos­tos que tenim clas­si­fi­cats hi ha un suport en la lite­ra­tura de la covid. El resul­tat, de moment, són 350 com­pos­tos com a punt de par­tida, però evi­dent­ment no tots tenen el mateix valor.
El seu equip també tre­ba­lla en altres pro­jec­tes con­tra la covid...
Tre­ba­llem en un dels dis­set pro­jec­tes euro­peus que s’han apro­vat sobre la covid-19. Un pro­jecte a tres anys, el RiP­CoN. De moment, els únics com­pos­tos que podem fer ser­vir per atu­rar la covid són els que hi ha dis­po­ni­bles, però la inves­ti­gació no s’ha d’atu­rar a aquí, i farem ser­vir el Che­mi­cal Checker durant els pro­pers tres anys per tro­bar com­pos­tos que puguin inhi­bir o para­lit­zar l’entrada del virus a les cèl·lules huma­nes, no ata­cant el virus sinó ata­cant les proteïnes huma­nes que el virus fa ser­vir per entrar. Estem pro­vant expe­ri­men­tal­ment qui­nes són aques­tes proteïnes, de moment en conei­xem una, l’ACE2 de què parla tot­hom, però n’hi ha d’altres. L’objec­tiu, un cop iden­ti­fi­ca­des, és que impe­dei­xin la unió de les proteïnes víriques. I farem ser­vir el Che­mi­cal Checker per iden­ti­fi­car com­pos­tos que puguin fer aques­tes fun­ci­ons. Això és una tasca més a llarg ter­mini que no donarà fruit per a la pandèmia actual.
La porta d’entrada del virus no és, doncs, només l’ACE2…
N’hi ha d’altres, sí. I no només la porta d’entrada, sinó que un cop està a dins neces­sita la maquinària cel·lular per repro­duir-se. Nosal­tres no ens cen­tra­rem només en la porta d’entrada, sinó en totes aque­lles proteïnes que el virus uti­litza per expan­dir-se. El pri­mer pas del RiP­CoN, que ens por­tarà feina fins després de l’estiu, és pre­ci­sa­ment la iden­ti­fi­cació d’interac­ci­ons entre les proteïnes del virus i les proteïnes huma­nes. El segon pas és, a través del Che­mi­cal Checker, tro­bar modu­la­dors d’aques­tes proteïnes huma­nes que no afec­tin la funció en les cèl·lules huma­nes, però que impe­dei­xin o difi­cul­tin la pro­pa­gació del virus.
Tres anys? Tenim covid per a molt temps…
No soc viròleg, però el que és clar és que si no és aquest virus en serà un altre, i per tant la nos­tra estratègia és esta­blir ara la base meto­dològica per tro­bar una solució per a la covid-19, però si afor­tu­na­da­ment d’aquí a tres anys ja no és un pro­blema, tin­drem la meto­do­lo­gia a punt per a quan vin­gui el pro­per pro­blema, que vindrà.
Vostè lidera el grup de la bio­lo­gia de xar­xes de l’IRB. Ens pot expli­car què és la bio­lo­gia de xar­xes?
Tot el que fem en el grup està rela­ci­o­nat amb la bio­lo­gia de xar­xes. Tot­hom parla dels gens, que són els que con­te­nen la infor­mació sobre el sis­tema, sigui un home, una cèl·lula o un ratolí, però els gens no fan res. Les que fan coses dins l’orga­nisme són les proteïnes. Ara bé, les proteïnes no tre­ba­llen de manera aïllada, tam­poc. La nos­tra idea és que el que hem de fer per rever­tir estats patològics, de malal­tia, a estats nor­mals, no és modu­lar l’acti­vi­tat d’una sola proteïna, sinó modu­lar l’acti­vi­tat de la xarxa en glo­bal. Si vols evi­tar que la gent de Bar­ce­lona vagi a Vic el pri­mer que inten­taràs és blo­que­jar l’auto­via de l’Amet­lla, la C-17. Però, òbvi­a­ment, la gent té altres pos­si­bi­li­tats, que no són la via prin­ci­pal, ales­ho­res el que fem és tro­bar totes aques­tes pos­si­bi­li­tats de la xarxa i blo­que­jar aquells punts que puguin impe­dir que el major nom­bre de per­so­nes puguin anar de Bar­ce­lona cap a Vic. Perquè en els sis­te­mes com­ple­xos tot està inter­con­nec­tat i rara­ment modu­lant un sol punt pots obte­nir l’efecte desit­jat. Per tant, podem inu­ti­lit­zar la xarxa o recon­duir el trànsit per les vies que ens interessa.
Tot és més que la suma de les parts...
És la defi­nició d’un sis­tema com­plex. No en fas prou d’enten­dre cadas­cuna de les parts per enten­dre el com­por­ta­ment del sis­tema en si.
Aquest nou enfo­ca­ment can­viarà la medi­cina del futur?
Espero que sí. No sé si serà fona­men­tal, però espero que puguem con­tri­buir amb el nos­tre gra­net de sorra a aquest pen­sa­ment i conei­xe­ment glo­bal sobre la bio­me­di­cina.
Amb aquesta pandèmia, tot­hom mira cap a la comu­ni­tat científica...
La gent ara està dient que els científics ens han de treure de tot això; sí, però acu­mulàvem molts anys sense que ningú es recordés de nosal­tres. El pro­blema és que una estruc­tura científica costa molt de cons­truir. Si fa deu anys que no li fas el man­te­ni­ment, lla­vors quan vols prémer el gas a l’auto­pista, el cotxe no pot res­pon­dre, que és el que ens ha pas­sat aquí. El que neces­si­tem és tenir aquesta maquinària engrei­xada perquè en el moment que hi hagi un pro­blema es pugui reac­ci­o­nar.
Hi ha hagut bona col·labo­ració entre equips per inves­ti­gar la pandèmia?
Crec que aquí sí. En vint-i-cinc anys que fa que formo part d’aquest negoci és la pri­mera vegada que veig que la gent no mira pel seu arti­cle ni pels seus interes­sos, sinó que tots estem publi­cant resul­tats en temps real perquè puguin ser uti­lit­zats per altres equips. S’està publi­cant molta cosa, i una gran part és útil, però hi ha també una part que no ho és tant.
De cara a la futura vacuna i medi­ca­ments, con­fia que tot aquest conei­xe­ment que han apor­tat els científics estarà a l’abast de tot­hom?
Sin­ce­ra­ment, espero que sí; si no, hi haurà un dal­ta­baix, o si més no hi hau­ria de ser. No té cap sen­tit que una com­pa­nyia, dues o deu s’apro­fi­tin de l’esforç de tot­hom. És una pandèmia glo­bal i seria una falta d’ètica bru­tal que algú hi volgués fer negoci.
I quina ha de ser la solució?Qui pro­du­eixi la vacuna dirà que té un preu.
Pro­duir-la tindrà uns cos­tos, però una cosa és recu­pe­rar els cos­tos i una altra cosa és fer-se mili­o­nari a costa del pati­ment de la gent. Aquí han de venir els governs o qui sigui i dir: senyors això és un bé públic, però no un bé públic ame­ricà o català o d’on sigui, és un bé públic mun­dial i ha d’estar dis­po­ni­ble per a tot­hom. I hi ha de d’haver uns cri­te­ris de pro­ducció i dis­tri­bució mar­cats per algú, com pot ser, per exem­ple, l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut.

UNA VIQUIPÈDIA DE MOLÈCULES

Patrick Aloy

i el seu equip de bioinformàtica estructural de l’IRB han treballat durant cinc anys en una eina de computació, en línia i en obert, que compara molècules. Una eina que facilitarà i que pot canviar la investigació científica. Aquesta setmana n’han publicat els resultats a Nature Biotechnology. Abans, però, amb una aliança amb Amazon i els seus recursos d’intel·ligència artificial han llegit i abocat en aquesta eina, batejada com a Chemical Checker, tot el que s’ha publicat i experimentat sobre el coronavirus per poder facilitar la recerca d’un fàrmac.

CHEMICAL CHECKER, UNA EINA PER A LA INVESTIGACIÓ

La investigació que Patrick Aloy i el seu equip de bioinformàtica estructural de l’IRB han donat a conèixer aquesta mateixa setmana a través de la prestigiosa revista científica Nature Biotechnology no és un descobriment vistós per als neòfits en la matèria. “No és com si dius que tens una cura per al càncer”, argumenta Aloy. Tot i això, confia que pot arribar a tenir un gran impacte en la comunitat científica. Amb la seva feina aporten una nova eina per a la investigació biotecnològica, que pot consultar qualsevol científic en obert i que pot tenir moltes aplicacions per a la verificació en el procés de descobriment de fàrmacs. Una eina que pot canviar i facilitar la vida dels investigadors. “Es tracta de potenciar metodologia nova i pensem que pot tenir un gran impacte, però es veurà amb el temps, perquè va dirigit a una comunitat molt específica.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.