Entrevista

JUAN JOSÉ GARCÍA

CAP DE PEDIATRIA DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU

“Els casals ens diran com està circulant el virus”

Tres mesos després de l’inici de la pandèmia, un equip de Sant Joan de Déu ja pot afirmar que els nens es contagien com els adults tot i no emmalaltir. La incògnita és què els protegeix

LA IMMUNITAT DELS NENS
“Els nens tenen una protecció natural davant la covid-19 i si descobrim per què tindrem respostes per tractar els adults”
L’ESTUDI
“Creiem que la protecció dels nens pot tenir a veure amb la resposta immunitària, la microbiota o els receptors”
EL QUE JA SE SAP
“De moment sabem que els nens s’infecten igual que els adults, però, o bé no tenen símptomes, o els tenen de manera molt lleu”

En els moments més crítics de la pandèmia, a l’Hos­pi­tal Materno-infan­til de Sant Joan de Déu, els ingres­sos de nens amb covid-19 eren gai­rebé anecdòtics i els seus paci­ents, nens amb greus malal­ties neu­rològiques i oncològiques, entre d’altres, també sem­bla­ven que­dar al marge de l’epidèmia que tenia en alerta tot el món. Una sor­presa que va gene­rar mol­tes pre­gun­tes entre els pedi­a­tres de l’hos­pi­tal, que van deci­dir enge­gar un pro­jecte d’inves­ti­gació per tro­bar res­pos­tes a aquest enigma. Encara hi ha mol­tes incògni­tes, però ja poden res­pon­dre alguns dels inter­ro­gants.

Per què els nens estan més pro­te­gits per la covid-19?
Els nens tenen una pro­tecció natu­ral davant la covid-19 i si arri­bem a saber per què passa això, podrem arri­bar a tenir res­pos­tes sobre el que podem fer per trac­tar els adults i sobre­tot la gent gran. Les inves­ti­ga­ci­ons que estem fent es basen en diver­ses hipòtesis: d’una banda, en les diferències de la res­posta immu­nitària per part dels nens i dels adults. Segu­ra­ment, els nens són més eficaços res­po­nent a aquesta infecció que els adults, que s’ha vist que de vega­des fan reac­ci­ons immu­nitàries exa­ge­ra­des que poden aca­bar sent pit­jors que la malal­tia. Una segona hipòtesi té a veure amb els recep­tors que neces­sita el virus: hi ha la pos­si­bi­li­tat que els nens tin­guin menys recep­tors en vies res­pi­ratòries per on entra el virus per poder-nos infec­tar…
El famós recep­tor ACE2…
Sí, aquest. Podria ser que els adults tin­gues­sin més recep­tors a les vies res­pi­ratòries o bé que els nens en tin­gues­sin més a tot el cos, però pro­por­ci­o­nal­ment menys a les vies res­pi­ratòries, que és el camí d’entrada del virus i que, per tant, no els fes tant mal. Una altra de les hipòtesis que inves­ti­guem té a veure amb les diferències en la micro­bi­ota naso­faríngia que hi ha entre adults i nens. En la pri­mera infància, els nens tenen una micro­bi­ota molt rica i, de mica en mica, van per­dent aquesta riquesa i es va assi­mi­lant més a la flora que tenen els adults, aquesta podria ser una altra expli­cació. Ara estem inves­ti­gant tots aquests aspec­tes a par­tir de les mos­tres que hem reco­llit en aquests dos dar­rers mesos de paci­ents amb i sense covid-19, mos­tres de nens i també d’adults. Són estu­dis a més llarg ter­mini, però ente­nem que la soci­e­tat, i també els científics, neces­si­ten saber més coses sobre aquesta malal­tia, i per això hem fet públi­ques les dades pre­li­mi­nars de l’estudi, que és una cosa que habi­tu­al­ment no fem. En aquest cas, i sobre­tot perquè hi ha mol­tes incògni­tes sobre la interacció d’aquest coro­na­vi­rus i els nens, i pen­sant en el pro­per curs esco­lar, ens sem­blava impor­tant donar les dades que ja teníem, perquè es puguin pren­dre les millors deci­si­ons de cara a repren­dre les acti­vi­tats infan­tils.
Al prin­cipi va sem­blar que els nens no es con­ta­gi­a­ven. Ara han des­co­bert que sí, però que són asimp­tomàtics.
Hi havia dues hipòtesis: que no s’infec­tes­sin o bé que desen­vo­lu­pes­sin la malal­tia d’una manera dife­rent. El que hem pogut com­pro­var és que s’infec­ten igual, però com que van ser els pri­mers que es van con­fi­nar, no van tenir gai­res opor­tu­ni­tats de con­ta­giar-se. Vam fer l’estudi al domi­cili d’un total de 411 famílies, en què el pare o la mare s’hagues­sin infec­tat i tin­gues­sin una PCR posi­tiva, per veure si els nens també s’infec­ta­ven. I hem tro­bat que la taxa de con­tagi és la mateixa que la dels d’adults del domi­cili. Per tant, els nens s’infec­ten igual, però, o bé no desen­vo­lu­pen la malal­tia d’una manera clínica, són asimp­tomàtics, o bé tenen símpto­mes molt lleus, i això sí que és dife­rent del que passa amb els adults.
Tam­poc sem­bla que afecti gaire els seus paci­ents de l’hos­pi­tal, nens amb malal­ties com el càncer…
Amb la pandèmia de la grip del 2009, els nens amb malal­ties neu­rològiques greus, oncològiques… es van con­ta­giar moltíssim. Vam tenir nens que van morir a causa de la grip en aque­lla pandèmia. En canvi, en aquesta ocasió, fins i tot en els nens vul­ne­ra­bles, el grau d’afec­tació ha estat molt baix. De fet, amb covid-19, només hem tin­gut 34 nens ingres­sats, una xifra baixíssima, i la majo­ria tenien simp­to­ma­to­lo­gia lleu, però com que alguns eren molt petits es va deci­dir ingres­sar-los perquè estàvem al prin­cipi de la pandèmia i teníem poques dades de tot ple­gat en aquell moment; d’altres van ser ingres­sats per motius soci­als, perquè el pare i la mare tenien covid… Amb malal­tia greu, només hi ha hagut cinc o sis nens que han hagut d’anar a l’UCI.
Es va dir que sem­blava que afec­tava més els nens més petits. És així?
No, hi ha una afec­tació simi­lar en totes les edats, però diria que fins i tot és lleu­ge­ra­ment supe­rior per sobre dels 5 anys que per sota d’aquesta edat, tot i que no hi ha gaire diferència.
Diu que les inves­ti­ga­ci­ons per saber per què els nens estan més pro­te­gits són a més a llarg ter­mini. De quant temps par­lem?
Con­fio que abans de final d’any podrem tenir algun resul­tat. Ara bé, en pedi­a­tria, ens tro­bem que hi ha pocs casos de nens infec­tats per covid-19 i el que hem hagut de fer és aliar-nos amb altres cen­tres inter­na­ci­o­nals per tal de poder ajun­tar dades. El que volem és incor­po­rar les dades de dife­rents hos­pi­tals en un repo­si­tori de dades clíniques i també de bio­banc, i amb sis­te­mes d’intel·ligència arti­fi­cial poder conèixer una mica més quins fac­tors poden arri­bar a influir en aquesta menor incidència en els nens. Pro­ba­ble­ment, nosal­tres sols, amb els paci­ents que hem tin­gut, no podríem arri­bar a con­clu­si­ons fia­bles. Són pro­ces­sos llargs. En els pro­pers mesos, podrem tenir algu­nes dades més, però la res­posta com­pleta encara tri­garà temps.
Aques­tes ali­an­ces amb altres hos­pi­tals ja les tenen?
De moment, ja tre­ba­llem amb hos­pi­tals d’Itàlia, Letònia, Ale­ma­nya, Finlàndia, Israel i el Para­guai, i anem con­tac­tant amb altres cen­tres i comp­tem afe­gir-n’hi més, sobre­tot de l’Amèrica Lla­tina, on ara entren a l’hivern i pro­ba­ble­ment tin­dran més casos.
Aquesta pandèmia ha posat en evidència que la col·labo­ració científica és clau.
Evi­dent­ment, per això nosal­tres hem creat la pla­ta­forma Kids Corona amb la volun­tat que sigui un repo­si­tori de dades que esti­gui a l’abast de mol­tes inves­ti­ga­ci­ons del món.
Quan sàpiguen per què els nens estan més pro­te­gits serà més fàcil tro­bar dia­nes far­ma­cològiques o una vacuna?
Si arri­bem a demos­trar que la res­posta immu­nitària dels nens és dife­rent que la dels adults, lla­vors es trac­ta­ria de poder modu­lar la res­posta immu­nitària dels adults de forma que la fem més sem­blant a la dels nens, per exem­ple inhi­bint l’alli­be­ració de deter­mi­na­des substàncies infla­matòries, i podria aju­dar a desen­vo­lu­par fàrmacs o a tro­bar-ne de ja exis­tents per fer aquesta funció i trac­tar els adults greus. Si el que des­co­brim és que la micro­bi­ota que tenen els nens és pro­tec­tora, ales­ho­res aquesta micro­bi­ota la podríem modi­fi­car en els adults, per exem­ple, des del punt de vista nutri­ci­o­nal, per fer-los més resis­tents a la covid-19, o almenys per inten­tar reduir les infec­ci­ons greus. Dependrà una mica del que tro­bem en l’estudi, que serà el que ens dirà si hem d’anar cap a uns deter­mi­nats fàrmacs, o fins i tot pot­ser modi­fi­car les con­di­ci­ons de vida, com els aspec­tes nutri­ci­o­nals.
Can­vi­ant el men­jar pot ser que tro­bem una manera de fer front a la covid-19?
Podria ser. De fet, ja s’ha vist que amb modi­fi­ca­ci­ons de la micro­bi­ota es poden pre­ve­nir algu­nes malal­ties, entre les quals algu­nes infec­ci­ons. I com es pot modi­fi­car la micro­bi­ota? Doncs amb mesu­res dietètiques, nutri­ci­o­nals.
És sor­pre­nent, quan hi ha una cursa per tro­bar una vacuna, pen­sar que la solució pot estar en el que men­gem...
És una de les línies que inves­ti­guem. Tot i això sem­bla que la hipòtesi que té més punts de donar resul­tats és la que té a veure amb la res­posta immu­nitària, que és clara­ment dife­rent i molt més efi­ci­ent en els nens. Tinc la impressió que anirà més per aquí, però les altres hipòtesis són també molt interes­sants, i de vega­des la solució està en un con­junt, no en una sola hipòtesi. Segur que estem al davant d’un virus que res­pon a múlti­ples fac­tors que són els que fan que la malal­tia sigui greu o no ho sigui.
Què els va fer pen­sar que els nens podien estar més pro­te­gits? La falta d’urgències a l’hos­pi­tal?
Al nos­tre hos­pi­tal cada hivern tenim moltíssi­mes urgències de casos res­pi­ra­to­ris, i el que ens va sob­tar és que amb la covid-19, que és una malal­tia res­pi­ratòria, no ens arri­bes­sin nens infec­tats. Dels pri­mers 400 casos que vam tenir amb sos­pita de covid-19 molt i molt pocs van donar posi­tiu, tenien altres virus. I això ens va fer pen­sar que els nens, o bé s’infec­ta­ven menys, o bé tenien mani­fes­ta­ci­ons molt lleus. I tot això va al revés del que passa amb totes les altres malal­ties de tipus res­pi­ra­tori: els nens són els que es con­ta­gien més de la grip, els que tenen més bron­quio­li­tis… i, en canvi vam veure que amb la covid-19 això no pas­sava. Vam veure que les estadísti­ques de la Xina també cons­ta­ta­ven que per sota dels 18 anys, gai­rebé no s’havien regis­trat casos.
Aquest estiu enge­ga­ran un estudi en casals. Quin és l’objec­tiu?
De moment, hem res­post a la pre­gunta de si els nens es con­ta­gien igual que els adults, que és que sí. Ara volem saber si també trans­me­ten la infecció, i ho hem de mirar en un lloc on els nens tenen con­tacte amb altres nens. Ani­rem als casals, majo­ritària­ment de la zona de Bar­ce­lona, per un tema logístic, i un cop per set­mana, els pren­drem mos­tres per veure si detec­tem casos posi­tius. Si es detecta algun cas, se n’infor­marà la família i el casal i es pren­dran les mesu­res de salut pública que es con­si­de­rin opor­tu­nes, i lla­vors nosal­tres estu­di­a­rem l’entorn del nen per veure la trans­missió del virus dins del seu nucli fami­liar i res­pecte als con­tac­tes més pro­pers del nen al casal, i així esbri­nar si ha transmès la malal­tia a algun altre com­pany o als fami­li­ars.
Valo­ren com a hipòtesi que els nens puguin no trans­me­tre la malal­tia?
Podria ser que no fos­sin grans trans­mis­sors; de fet, el més pro­ba­ble és que no siguin gaire trans­mis­sors en com­pa­ració amb els adults, perquè també s’ha vist que la gent adulta que passa la malal­tia de forma asimp­tomàtica o lleu tam­poc no con­ta­gia durant tant temps la malal­tia com la gent que la passa de manera més greu. Seria plau­si­ble pen­sar que els nens poden trans­me­tre la malal­tia, però que no en serien grans trans­mis­sors. Pen­sem que aquest estudi ens pot donar dades molt valu­o­ses perquè ens avançarà el que pot pas­sar al setem­bre, quan comenci l’escola. Si, per exem­ple, arri­bem a saber que els nens no es con­ta­gien entre ells tin­drem una dada molt valu­osa a l’hora de pren­dre deci­si­ons de cara a començar el nou curs esco­lar.
Les dades de l’estudi als casals les podran tenir abans de l’inici de curs?
Les volem tenir. Fem l’estudi al juliol per inten­tar que a l’agost ja puguem donar algu­nes dades.
Ha par­lat de la pos­si­bi­li­tat que els nens no siguin grans trans­mis­sors, però si es cons­tata el con­trari, seria un fac­tor d’alerta a l’hora d’obrir esco­les, per com els nens podrien aju­dar a expan­dir el virus?
Els casals seran un reflex del que passi a la soci­e­tat. Si als casals hi ha molta trans­missió, pro­ba­ble­ment voldrà dir que en el nos­tre entorn hi ha hagut un rebrot o està aug­men­tant la incidència de la malal­tia,. Per això és molt impor­tant, i la pri­mera res­pon­sa­bi­li­tat és dels pares i els adults, guar­dar aques­tes distàncies inter­per­so­nals, el ren­tat de mans i no con­fiar-se en excés perquè no hi ha dubte que si el virus torna a pujar una altra vegada, ales­ho­res entrarà a tot arreu; en canvi, si s’acon­se­gueix man­te­nir la malal­tia en un nivell baix, pro­ba­ble­ment no es detec­ta­ran grans trans­mis­si­ons en l’àmbit esco­lar.
Però si els nens són trans­mis­sors i asimp­tomàtics, el virus es podria expan­dir ràpida­ment sense ado­nar-nos-en.
Per això és impor­tant tenir dades, perquè quan s’hagin de pren­dre les mesu­res es puguin pren­dre amb rigor científic. Si resulta que hi ha un rebrot i els nens s’han de tor­nar a con­fi­nar perquè, posem per cas, s’ha vist que són una alta font de con­tagi, el con­fi­na­ment es podrà acor­dar a par­tir d’uns resul­tats científics.
Al començament, els nens es van con­fi­nar pen­sant que podien ser aquesta font de trans­missió…
Aquest va ser el rao­na­ment, i el que volem ara és tenir dades científiques sobre si és així o no, perquè es pugui deci­dir en cada moment qui­nes mesu­res són les més adi­ents, si el con­fi­na­ment de tota la població, inclo­ent-hi els nens, o la pro­tecció dels indi­vi­dus més vul­ne­ra­bles i de forma selec­tiva. Són les dues vies que que­den ober­tes. Les inves­ti­ga­ci­ons es fan per tenir dades, i de vega­des surt el que un pensa que sor­tirà i d’altres surt el que surt. El que hem de fer és pro­por­ci­o­nar dades per poder pren­dre deci­si­ons.
Aquesta set­mana, quan van pre­sen­tar l’estudi, van insis­tir en l’excel·lència i el rigor del plan­te­ja­ment. Les pres­ses amb la covid-19 han fet que es publi­quin estu­dis poc rigo­ro­sos. Hi ha por que es qüesti­oni la seva feina?
És un estudi com­plex, que reque­rirà la par­ti­ci­pació d’alguns milers de nens, perquè tenim poca incidència de la malal­tia en nens a casa nos­tra, i caldrà anar a molts casals; també perquè n’hau­rem de fer un segui­ment set­ma­nal per veure si el nom­bre de nens que estem con­tro­lant és sufi­ci­ent o no, o si hem d’ampliar la mos­tra i fins i tot valo­rar si en algun moment hem d’atu­rar l’estudi en cas que veiéssim que la incidència de la malal­tia és tan baixa que és millor espe­rar que comen­cin les esco­les i hi hagi més casos cir­cu­lant en la comu­ni­tat. És un estudi que impli­carà molts recur­sos humans, molta gent anant als casals a reco­llir mos­tres, que impli­carà moltíssi­mes famílies, amb una des­pesa econòmica al dar­rere… i, per tant, volem fer un estudi molt ben dis­se­nyat i vali­dat per diver­sos experts naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals que puguin con­tras­tar que el que fem és el que s’ha de fer, que sigui un estudi que per­meti extreure con­clu­si­ons vàlides. És cert que han sor­tit mol­tes publi­ca­ci­ons, no donem a l’abast a lle­gir tot el que surt, i molts estu­dis sur­ten abans que es revi­sin. Nosal­tres volem que l’estudi que fem tin­gui les millors garan­ties. Molts s’han fet pre­ci­pi­ta­da­ment i amb dis­senys incor­rec­tes o millo­ra­bles, i lla­vors les dades que s’obte­nen no són prou bones.
Quants nens cal­cu­len que neces­si­ta­ran per a l’estudi?
Pro­ba­ble­ment de l’ordre de més de 2.000 nens.
Vostè és espe­ci­a­lista en malal­ties infec­ci­o­ses, creu que es va infra­va­lo­rar l’epidèmia en un pri­mer moment? Com ho va viure?
A l’inici no sabíem ben bé què ens venia a sobre. És pro­ba­ble que les auto­ri­tats xine­ses, en un pri­mer moment, no dones­sin tota la infor­mació, i això va fer que la resta del món no estigués pre­pa­rada quan, a causa de la mobi­li­tat, es va esten­dre l’epidèmia. Quan es va veure a venir es van pren­dre mesu­res, i a casa nos­tra pro­ba­ble­ment no es van pren­dre tard, però en aquell moment era difícil saber què pas­sa­ria. A tots ens va aga­far des­pre­vin­guts.
Visu­a­lit­za­ven més un dego­teig de casos?
Segu­ra­ment s’espe­rava més això, que no fos una malal­tia que tingués una trans­missió tan gran de per­sona a per­sona, que donés una mica més de temps a la reacció, i es va veure que no, que, contrària­ment, afec­tava la població de manera molt impor­tant, i molta gent d’una manera molt greu, amb neces­si­tats de llits d’UCI, mate­rial de pro­tecció per a pro­fes­si­o­nals que escas­se­java i que era difícil de tro­bar... Tot això va des­bor­dar el sis­tema sani­tari i ens ha de fer refle­xi­o­nar de cara a altres pandèmies, perquè la soci­e­tat i el sis­tema sani­tari esti­guem pre­pa­rats.

ELS NENS, UNA DE LES CLAUS PER ENTENDRE LA COVID-19

Encara és una incògnita per què els nens estan més protegits davant la covid-19. També es desconeix si en són transmissors. Un equip de l’Hospital Sant Joan de Déu, a través del projecte Kids Corona, intenta trobar-hi respostes. De moment, però, ja tenen algunes certeses, uns resultats preliminars que han fet públics aquesta setmana: els nens es contagien igual que els adults, però en més del 99% dels casos no presenten símptomes o són molt lleus. Saber per què els nens no emmalalteixen pot ser la clau per tractar els adults.

TOT FOCALITZAT EN EL CORONAVIRUS

Juan José García García, doctor en medicina i especialista en malalties infeccioses pediàtriques, dirigeix, des del 2013, el servei de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu. A banda, és professor agregat de la UB i coordinador docent dels residents de l’hospital. “Tinc un equip de grans professionals al meu càrrec de qui aprenc cada dia”, destaca. Un equip que, com la majoria, s’ha bolcat a intentar entendre aquest nou virus. “Tots els investigadors estem focalitzats ara en el coronavirus, jo personalment em dedicava a investigar la malaltia pneumocòccica i ara la tinc aparcada, però tothom ha hagut de deixar les seves investigacions, i també temes assistencials, perquè ara la nostra prioritat és lluitar contra aquesta malaltia”. Al seu hospital no van patir l’angoixa de tenir una allau de nens afectats per la covid-19, però justament per això es van convertir en el centre de referència per poder atendre la població pediàtrica que no podia assumir la resta d’hospitals del país. De fet, atenien joves de fins a 25 anys o més per poder alleugerir la càrrega d’altres centres sanitaris.

AVANÇAR QUè POT PASSAR AL SETEMBRE

Saber quin pot ser l’escenari un cop els nens tornin a l’escola al setembre és una de les grans preocupacions de les autoritats sanitàries i de les famílies. Avançar-se a aquesta situació és un dels objectius de l’estudi que l’equip de Sant Joan de Déu farà aquest mes de juliol en casals i a l’entorn d’aproximadament uns 2.000 nens. De moment, els investigadors d’aquest equip ja saben que els nens es contagien igual que els adults, però malgrat això gairebé no emmalalteixen, un fet que pot donar molta tranquil·litat respecte a la por als contagis. Ara falta saber com els nens transmeten la malaltia en comparació amb els adults. Es poden contagiar entre nens? Són grans transmissors? O per contra transmeten poc la malaltia? Són preguntes que encara no tenen resposta. Els casals són l’aproximació més fiable a l’entorn escolar i és en aquestes activitats d’oci on es durà a terme l’estudi per intentar avançar allò que pot passar amb l’inici del curs escolar. Es faran proves PCR cada setmana en diversos casals i es farà un seguiment dels nens i dels seus contactes per avaluar aquesta transmissió de la covid-19.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.