JÚLIA VERGARA-ALERT
VETERINÀRIA i INVESTIGADORA DE L’IRTA-creSA, ASSESSORA DE L’OMS EN LA RECERCA D’UNA VACUNA CONTRA EL CORONAVIRUS
“La salut humana va lligada a la salut animal i al medi ambient”
Experta en malalties que es transmeten d’animals a humans, la veterinària Júlia Vergara-Alert participa en la recerca d’una vacuna per al coronavirus i ha estat escollida per formar part d’un equip de treball de l’OMS. Creu que a finals d’any hi haurà un candidat vacunal
REINFECCIONS
“Hem de saber si la gent que es reinfecta tenia més o menys anticossos, hem de conèixer millor la resposta de la immunitat cel·lular...”LES CANDIDATES
“Es calcula que les vacunes que arribin a les últimes fases seran només una de cada cinc”L’ADMINISTRACIÓ
“No tindrem milions de vacunes d’un dia per l’altre i, per tant, s’haurà de vacunar primer la gent més vulnerable”Alguns responsables veterinaris s’han queixat que no se’ls ha tingut prou en compte per lluitar contra el coronavirus, malgrat l’experiència en aquest camp i el fet que el virus provingui d’un animal...
Se’ns ha tingut més en compte ara que en altres crisis. Fa molt de temps que es parla del concepte d’una sola salut, que permeti a metges, biòlegs, veterinaris, responsables de medi ambient... treballar d’una manera més col·laborativa. S’ha de tenir en compte que el 75% de les malalties infeccioses que pateixen els humans provenen dels animals, són el que s’anomena malalties zoonòtiques. A la pràctica, però, passa que tothom treballa per la seva banda. Ha estat precisament ara, amb aquesta pandèmia, quan s’ha vist que és més necessària aquesta col·laboració i ens hem posat a treballar junts de manera més estreta.
Ja feia temps que els científics advertien que una pandèmia podia passar...
De coronavirus d’aquest tipus, encara que no tan transmissibles, n’hem tingut dos abans, els MERS i el SARS-CoV-1. S’estava advertint que d’aquests nous coronavirus en tindríem un cada dècada, segons els estudis dels epidemiòlegs. El primer va ser el 2002/03, amb l’episodi de la SARS [que va infectar més 8.000 persones en 37 països amb una taxa de mortalitat del 10%]. Després, el 2012/13, va aparèixer el coronavirus causant de la MERS [aquest va sorgir a l’Aràbia Saudita, va infectar unes 2.500 persones i va tenir una mortalitat del 30%]. I finalment aquest 2020 tenim el coronavirus SARS-CoV-2, que està causant la malaltia de la covid-19. S’ha avançat una mica en relació amb la previsió d’un nou coronavirus cada dècada. Sí que és veritat que com a coronavirus altament patogen, no esperàvem que fos tan transmissible. Però el que és clar és que cada cop tindrem més malalties d’aquest tipus, tant provocades per coronavirus, com transmeses per mosquits. La salut està directament relacionada amb el medi ambient i els canvis socials. Anem destruint ecosistemes, ens apropem més als animals salvatges... Tot això afavoreix que hi hagi un salt d’espècies, amb virus que salten d’una espècie a una altra.
Quants coronavirus existeixen?
N’hi ha moltíssims, i normalment són específics de cada espècie. Els que afecten humans només afecten humans, els que afecten vaques només afecten vaques, i els de gossos són només de gossos, per entendre’ns. Però com hem vist, amb aquests últims tres que comentàvem, també és possible que saltin d’espècie. Pel que fa als coronavirus que afecten les persones en tenim set de coneguts, quatre que els hem pogut tenir durant els hiverns i que causen refredats comuns, i aquests tres últims, els SARS-CoV-1, els MERS-CoV i els SARS-CoV-2, que provoquen aquestes noves malalties que poden ser més severes.
Des de l’IRTA-CReSA esteu participant en la recerca d’una vacuna. En què consisteix exactament la vostra tasca?
Un dels projectes més importants que tenim, juntament amb l’IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i el finançament de Grífols, és estudiar el desenvolupament d’una vacuna i també possibles tractaments. Hem provat en l’àmbit in vitro, és a dir en l’aspecte cel·lular, fins a setanta fàrmacs diferents, i ara estem a punt de publicar-ne els resultats. Pel que fa a la vacuna, hem provat la seva resposta en animals sans i ara començarem a provar quina és la resposta davant del virus. És a dir, que l’hem de provar en animals que estiguin malalts. També estem fent estudis de resposta d’anticossos dels pacients, i tenim contractes amb diferents empreses per investigar si hi ha determinats compostos que s’han utilitzat per tractar altres malalties i que poden tenir activitat antiviral. L’avantatge principal que tenim és que el nostre centre té un laboratori amb un nivell de biocontenció 3. Això ens permet treballar amb el virus viu. Al final, la major part de la recerca s’ha d’acabar fent en aquest tipus de laboratoris, i per això estem duent a terme tantes col·laboracions en molts àmbits diferents.
Es podria dir que les altres vacunes de les quals es parla tant –la d’Oxford, la de Moderna, la russa...– són competència directa vostra o és important que hi hagi diverses opcions?
Una mica les dues coses. Sí que pots pensar que estem competint, però en l’àmbit científic és important que s’estiguin investigant moltes vacunes. Es calcula que les que arribin a les últimes fases seran només una de cada cinc. A més, actualment, en el mercat, per a les diferents malalties, no hi ha només una sola vacuna, convé que n’hi hagi diverses. Algunes cobriran un tipus de població, d’altres un altre... Produir una vacuna no és tan senzill, és probable que la vacuna que s’administri als Estats Units, per exemple, no sigui la mateixa que tinguem aquí. I realment aquesta és la pregunta estrella, si hi ha més competència o col·laboració... A mi m’agrada més centrar-me en la part col·laborativa, i això és molt evident en el grup de treball de l’OMS.
En quin sentit?
Normalment, els investigadors ens assabentem del que fan els nostres col·legues quan publiquen els resultats de les seves investigacions. En canvi, ara, cada setmana sabem en l’àmbit mundial tot allò que s’està investigant. Això ens permet decidir millor cap a on hem d’avançar, perquè compartim molta més informació i ho podem comentar tot obertament.
En qualsevol cas, és realista pensar en una vacuna cap a finals d’any?
Aquesta pregunta ja me la van fer quan AstraZeneca va haver d’aturar els assajos. Hem de pensar que això és normal. El que passa és que hem de distingir entre vacuna i candidat vacunal. Jo, personalment, sí que crec que tindrem un candidat vacunal cap a finals d’any, però per tenir vacuna hauran de passar mesos i potser anys. Un candidat que funcioni i sigui segur ha de passar per la fase 3, quan es prova en persones sanes. Aquesta és la fase que va haver d’aturar AstraZeneca i que després s’ha reprès. Sovint es diu que la fase 3 és l’última, però en realitat és la penúltima. Hi ha la fase 4, que farà que s’avaluï la vacuna a llarg termini, tenint en compte els possibles efectes adversos. A partir d’aquí, ja és quan es pot parlar realment de vacuna.
Quan s’aconsegueixi una vacuna eficaç i segura com s’administrarà? Es començarà pels grups de risc?
Encara queda força temps fins que s’hagi de pensar en l’administració, però sí que hi haurà grups que segurament seran dels primers, probablement els adults amb més risc. Per desgràcia, no tindrem milions de vacunes d’un dia per l’altre i, per tant, s’haurà de vacunar primer la gent més vulnerable.
Exactament quin és el vostre paper en tota aquesta recerca i per què l’OMS ha demanat la vostra col·laboració?
Evidentment, hi ha diversos grups de treball. En el nostre cas –i per això és important la presència de veterinaris– estem buscant el model animal que funcioni millor. És a dir, estem buscant l’espècie animal –i no és necessari que sigui només una– que ens permeti provar amb més garanties aquests compostos que s’estan investigant, ja siguin fàrmacs i tractaments com vacunes.
I quins són aquests animals?
S’estan utilitzant molt els hàmsters, perquè la malaltia en aquesta espècie segueix un curs semblant al que segueix en els humans. Desenvolupen una malaltia de gravetat mitjana. S’infecten amb el virus, tenen patologia pulmonar... En canvi, els ratolins transgènics que se solen utilitzar presenten una patologia més greu i els virus els afecten més el cervell i els provoquen malalties neurològiques, cosa que no és tan habitual que passi en els humans. Però també es fan servir, ja que és interessant tenir més d’un model animal. Si els compostos funcionen en més d’un model, el resultat és més robust. En altres centres s’utilitzen primats no humans, que normalment desenvolupen pneumònies, però aquest no és el nostre cas. Ens centrem bàsicament en hàmsters i en ratolins.
Els laboratoris de nivell 3 com el vostre són els de més contenció biològica?
El màxim nivell és el 4, que és el que tenen els laboratoris preparats per treballar amb virus tipus Ebola o Marburg, és a dir que causen hemorràgies. De laboratoris de nivell 3, n’hi ha de diversos tipus. Per exemple, en aquest nivell també es treballa amb el VIH, però aquest virus requereix unes precaucions que són diferents, per exemple, a les que hem de tenir amb els coronavirus i els virus que són de transmissió respiratòria. En aquests casos, parlem de laboratoris 3+. Molt sovint, també fem servir els vestits que semblen d’astronauta, tot i que no arribem a ser nivell 4.
Amb tanta protecció deveu tenir empatia amb els treballadors sanitaris que de cop i volta s’han hagut de protegir d’aquest virus...
Sí, de fet, nosaltres ja fa anys que treballem amb respiradors, mascaretes, doble mono especial, triple guant... Són jornades llargues... i des del febrer, encara més. Es pot dir que pràcticament hem duplicat hores, hem passat de les set hores i mitja de feina a catorze, i gairebé cada dia de la setmana...
Teniu prou recursos?
Amb la pandèmia han augmentat molt. Com que això afecta tothom a tot el món, tothom hi ha volgut posar de la seva part. Però també he de dir que nosaltres, pel que fa al centre, encara que ara sí que hem rebut diners públics de la Generalitat, en un primer moment només disposàvem de recursos privats.
En l’aspecte general, com valoraria la gestió de la crisi?
És fàcil valorar-ho ara que ja ha passat, però en realitat no m’agradaria trobar-m’hi. Si mirem enrere i veiem tot el que sabíem de la Xina, després el que va passar a Itàlia... potser sí que s’hauria pogut reaccionar més de presa. I en el moment actual, el fet que hi hagi tants casos d’alguna manera és bo, perquè vol dir que se n’estan diagnosticant molts i que s’estan evitant casos més greus. Una altra qüestió va ser la desescalada, que potser es va fer massa ràpidament. I sobretot la traçabilitat, ja que s’haurien hagut de posar més recursos per seguir els casos. Per aturar una malaltia, els diagnòstics són bàsics. Si no som capaços de diagnosticar amb certa celeritat i de gestionar l’atenció, tot es complica. Però, com deia, no em voldria trobar en aquesta situació de prendre decisions, és molt complicat.
Quines són les grans incògnites en relació amb el coronavirus?
Encara n’hi ha moltes. A la gent en general li sembla que ja fa molt de temps que tot això dura, però per a un virus aquests mesos són en realitat molt poca cosa. Fa molts anys que estem estudiant els virus i encara hi ha moltes coses que no sabem. En el cas d’aquest coronavirus, una de les qüestions clau són les reinfeccions. Estem veient que n’hi ha i hem d’anar esbrinant si n’hi ha amb més o menys freqüència i això de què depèn. Hem de saber si la gent que es reinfecta tenia més o menys anticossos, hem de conèixer millor la resposta de la immunitat cel·lular, s’han de creuar historials per saber si els reinfectats comparteixen algun tipus de malaltia que afecti la immunitat...
La resposta immunitària és bàsica per tenir la vacuna?
És clar, saber com funciona aquesta resposta és molt important. Ara, amb les reinfeccions, ha sortit gent dient que les vacunes no serviran per res, però això no és ben bé així. I ha persones que es poden haver reinfectat perquè han generat molt pocs anticossos, o bé perquè han tingut una resposta cel·lular que no ha estat gaire bona... Tot això amb la vacuna es pot perfilar millor. De la mateixa manera, també és molt important poder tenir tests per fer diagnòstics ràpids. Que no són els mateixos tests que es feien servir al començament per detectar anticossos. Els tests ràpids actuals el que han de detectar és el virus per saber si estàs passant la infecció en aquest mateix moment. Ara ens trobem avaluant aquests nous tests i la seva sensibilitat. Pot ser que perdin una mica l’efectivitat que poden tenir les proves PCR o de laboratori, però es tracta de millorar-los per guanyar en rapidesa.
Podem estar tranquils els propietaris de mascotes?
Ja fa uns mesos que vam detectar el primer cas positiu d’un gat a l’Estat espanyol. L’animal va morir, però no de coronavirus. No hi ha evidències científiques per poder afirmar que els animals de companyia puguin actuar com a transmissors de la malaltia. De fet, l’únic cas que es coneix és en una granja de visons als Països Baixos, on els animals malalts van contagiar un treballador. Però aquest és l’únic cas conegut.
Ens hem de preocupar per les malalties emergents causades pel canvi climàtic?
El més important és que puguem fer diagnòstics a temps. Ho hem vist ara amb el virus del Nil occidental i els cavalls. Sembla que només ens recordem de la importància de la vigilància quan passen coses com aquesta, però la vigilància i el diagnòstic són bàsics perquè les situacions no es descontrolin. El mateix passa amb la investigació, s’ha de continuar fent sempre, encara que no hi hagi pandèmies. Ara bé, no sempre hi ha recursos. De fet, abans de tot això, el Ministeri ens havia tombat tres projectes que teníem precisament per preparar-nos per a un coronavirus. Hem de tenir clar que convivim amb virus i que ens continuaran donant problemes. Hauríem de canviar hàbits, ser més sostenibles i sobretot ser-ne conscients.
TRETZE ANYS ESTUDIANT MALALTIES ZOONÒTIQUES
Júlia Vergara-Alert (Olesa de Montserrat, 1984) és doctora en medicina veterinària i investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, situat al campus de Bellaterra. Fa tretze anys que estudia malalties zoonòtiques emergents com la grip aviària, la grip porcina, diferents coronavirus... El maig passat, i juntament amb el catedràtic Joaquim Segalés, que també és investigador de l’IRTA-CReSA, es va incorporar a un grup de treball de l’equip de malalties prioritàries de l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un grup internacional que es reuneix de manera virtual cada setmana per compartir tot allò que es va aprenent sobre el coronavirus.
LES ALERTES DE L'OMS
L’any 2018, l’Organització Mundial de la Salut va remarcar vuit malalties que considerava com les més perilloses per a la salut mundial. Set eren conegudes i la vuitena la va anomenar “malaltia X”, que podria ser provocada per un patogen desconegut. Ara hi ha qui afirma que la covid-19 és aquesta malaltia (tot i que altres experts assenyalen que encara ha d’arribar i que serà pitjor). En qualsevol cas, totes aquestes malalties les provoquen animals: febre hemorràgica Crimea-Congo (paparres i bestiar), Ebola (animals salvatges), febre de la Vall de Rift (bestiar i mosquits), virus del Zika (mosquits), MERS (dromedaris), virus Nipah (ratpenats) i finalment la covid-19, que podria haver tingut el seu origen també en un ratpenat, amb un altre animal “intermediari” que hauria afavorit el seu salt als humans.
MODELS ANIMALS PER PODER FER PROVES
El Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA) forma part d’un consorci creat expressament per buscar fàrmacs
i una possible vacuna contra el coronavirus. També en formen part l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center, amb el finançament de la farmacèutica Grífols. Les tres institucions implicades posen els respectius coneixements en comú per aconseguir aquesta fita. En el cas de l’IRTA-CReSA, desenvolupar els models d’infecció en animals que permetin provar els compostos més prometedors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.