518 milions a l’aigua

RADIOGRAFIA DE CINC DIES

A banda d’aquestes dues conclusions, l’informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya esdevé una detallada radiografia del que va succeir durant aquells cinc dies a Catalunya. Parlem amb la persona que ha coordinat el treball, la doctora en geologia de l’ICGC Marta González. Ella és una de les veus expertes que admet que el Glòria, un temporal que es va estendre per tot l’Estat espanyol, és difícilment comparable a altres fenòmens previs viscuts a casa nostra, per la seva virulència. Recorda la voràgine d’aquells cinc dies de gener: “Des de l’Institut, cada vegada que a Catalunya hi ha un episodi d’aquest tipus, fem un seguiment en temps real de què està passant. I així vam procedir a fer-ho. En un episodi petit, la nostra tasca és més fàcil, però el Glòria va ser molt complex.” L’ICGC no està sol en aquesta tasca. Els serveis que presten els professionals de Protecció Civil també esdevenen cabdals. De fet, s’encarreguen de l’atenció immediata. “Si hi ha una esllavissada, un despreniment que afecta una carretera o una infraestructura, ens comuniquen si necessiten que prestem els nostres serveis al territori.” Els dies del Glòria, i els posteriors, no va sobrar cap mà. Ni cap ull, ja que a posteriori s’ha hagut de fer una gran tasca d’observació per avaluar els danys. Una bona part s’ha portat a terme des del món local. També les diputacions i els consells comarcals s’hi van sumar, segons González.

Al costat de Marta González hi ha Sergio Anguita, responsable de l’àrea d’innovació i estratègia digital de l’ICGC. Puntualitza que, a banda del treball de camp, des d’altres serveis de l’Institut es fa una tasca acurada a partir de les imatges satèl·lit. “I també sobrevolem el territori a partir del moment en què l’opció ja és segura”, indica. Els dies del temporal, els avions no es van poder enlairar. En els dies posteriors, ja es van poder generar imatges amb molt bona resolució. “Intentem donar una resposta tan ràpid com sigui possible, però no sempre ho podem fer tan aviat com ens agradaria”, assegura Anguita.

Però, a misses dites, com perceben els experts el temporal més agressiu de la història del país? La virulència dels fenòmens meteorològics ha tocat sostre o encara és d’hora per treure segons quines conclusions? Respon Marta González: “Els que treballem en matèria de riscos veiem que les coses són cada vegada més grans i que ho són fins i tot més del que mai havíem imaginat. En l’aspecte meteorològic, aquells dies hi va haver molt de vent, molta pluja, onades molt grans, neu, i tot això de llarga durada. I va afectar tot el territori. D’episodis d’inundacions, n’hem tingut, però mai d’aquest abast, pels dies que va durar i per la quantitat de fenòmens simultanis. Geològicament, també van coincidir una multiplicitat de fenòmens: la dinàmica litoral, la dinàmica fluvial i la dinàmica de vessant. Teníem els 32.000 km² de Catalunya tan afectats que no sabíem cap a on mirar. I s’ha d’afegir la persistència de la pluja, del vent i de la neu.” Per tot plegat, aquesta doctora en geologia opta per una prudència que genera empatia. Recorda, quan rememora els dies previs al temporal, que des del Servei Meteorològic de Catalunya ja alertaven que arribava un temporal que seria gran i que per aquest motiu es van traslladar missatges d’alerta a la població. “Tot i això, no sé si la dimensió del temporal i la multiplicitat de fenòmens s’havia arribat a preveure”, reflexiona Marta González. Com a dada significativa de l’impacte que el Glòria va tenir sobre Catalunya, recorda que el 40% dels municipis van patir danys que es poden qualificar de “significatius”.

LA MÀ de l’home

La conclusió a què ha permès arribar l’estudi és que el 90% dels llocs afectats van ser espais on la mà de l’ésser humà havia intervingut prèviament: un talús, una carretera... “El problema –indica González– és que malgrat totes les regulacions que s’han fet, el territori ja estava construït. Com ho regules? No ho pots tirar tot a terra. Ara sí que hi ha un marc legal que et permet allunyar-te d’aquestes zones, però el que tens urbanitzat, ja hi és. S’ha pogut portar a terme algun canvi d’ubicació, per exemple a Sallent, on es va desallotjar tot un barri i es va desfer. Es van canviant usos del sòl però és molt complex.”

Les intervencions sobre el territori es perpetuaran de manera majoritària en el temps. La pregunta, aleshores, és com es pot aconseguir que l’impacte d’un nou temporal de les dimensions del Glòria, si s’arriba a produir, sigui menor. Marta González parteix de la premissa que en els darrers anys “ja s’ha avançat molt”: “Els serveis meteorològics permeten fer les alertes amb un temps raonable d’antelació i evitar posar la població en risc, que és el principal objectiu. I cada cop tot legat és més precís.” “Aquesta anticipació –explica aquesta doctora en geologia– difícilment ens ajudarà a reduir les afectacions dels temporals, ni a reduir les pèrdues econòmiques més enllà que les obres de reparació van millorant i reforçant els espais afectats, però sobretot ajuden a evitar pèrdues humanes.” Les administracions, en aquest sentit, miren de posar l’èmfasi en l’exercici de sensibilització i conscienciació de la ciutadania. “Quan protecció civil diu que ens quedem a casa, ho hem de fer. Els quatre morts que va deixar el Glòria van ser persones que no van fer cas de les recomanacions de Protecció Civil”, reitera González, que un cop més insisteix: “L’exposició a la vulnerabilitat, tal com s’ha desenvolupat l’urbanisme a tot el món, és una variable que no podem canviar. O si més no, a curt i mitjà termini. Les úniques eines que tenim a curt termini són la prevenció, l’educació ciutadana i l’actuació ràpida. Hem de jugar amb això. Un cop passa alguna cosa, podem mirar si allò és millorable, o si hem de fer passar una infraestructura per un altre lloc”, conclou.

Deu mesos després del ferotge episodi natural, el gran interrogant que plana sobre la societat és si els temporals d’aquesta virulència podrien tenir lloc amb més freqüència de l’habitual. Cap expert gosa mullar-se. Marta González i Sergio Anguita opinen que les prediccions, en aquest sentit, “no són prou clares ja que només es disposa d’uns quants indicadors que no permeten arribar a aquestes conclusions”: “Necessitem més dades per saber cap a on anem, però aquí i a la resta del món.” Això sí, tothom té claríssim que les precipitacions “seran cada cop més intenses”.