DOSSIER
EL BALANÇ DEL TEMPORAL 'GLÒRIA'
518 milions a l’aigua
Al gener farà un any que el ‘Glòria’ va sacsejar Catalunya. Un estudi situa les pèrdues en 518 milions i alerta que el 90% de les afectacions van tenir lloc en espais manipulats per l’ésser humà
ANTICIPAR-SE AL FENOMEN
Frenar les conseqüències d’un fort temporal és molt difícil, però l’esforç se centra en el fet que no hi hagi víctimes mortalsUN ‘GLÒRIA’ CADA ANY?
Els experts no tenen la resposta a aquesta pregunta, però tenen clar que les tempestes a tot arreu seran cada cop més intensesRESPECTE PELS ESPAIS
La construcció, ara, és respectuosa amb els espais naturals. El problema és tot allò construït fa temps, que no es pot corregirTots els experts ho tenen molt clar: Catalunya mai havia viscut un fenomen meteorològic de la dimensió del Glòria, malgrat que es coneixen altres episodis previs prou virulents per fer història. El Glòria, però, va ser un temporal únic i incomparable, sobretot per tres motius: la seva extensió en el temps –es va allargar durant cinc dies, entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener del 2020–, la seva expansió al territori –va afectar en major o menor mesura gairebé cada quilòmetre quadrat de sòl català– i la multiplicitat de fenòmens que van convergir, amb vent, pluja, neu i onatge. A més de provocar infinitat de destrosses sobre el terreny, el temporal es va cobrar la vida de quatre persones.
Quan s’acosta el primer aniversari d’aquells cinc dies de fúria, la Generalitat, a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha enllestit un estudi en què es recullen, amb tot luxe de detalls, els efectes que el temporal va tenir sobre el territori. Aquest balanç final posa de relleu, d’entrada, que les estimacions inicials pel que fa al cost econòmic dels danys ocasionats pel Glòria es van quedar curtes i que, un cop s’ha recollit tota la informació, la quantitat es dispara fins als 518 milions d’euros. Una quantitat que podria no acabar sent la definitiva, si es té en compte que, deu mesos després, encara hi ha molta tela per tallar i la reparació definitiva de totes les destrosses encara podia disparar més la xifra.
Una altra dada que recull aquesta radiografia dels devastadors episodis i que cal tenir molt en compte té relació amb la tipologia d’espais més castigats. El 90% de les zones afectades havien experimentat prèviament la manipulació humana, de manera que al llarg i ample del país hi ha moltes persones que viuen sobre terrenys altament perillosos, des del punt de vista d’estar exposats a les conseqüències nefastes d’una catàstrofe natural. Això no obstant, segons recull la radiografia publicada per l’ICGC, els quatre morts del Glòria van ser persones que no van atendre les recomanacions que els experts van traslladar als veïns de les seves zones. L’actual legislació, sumada a una major sensibilització dels governants i de la societat en general amb els espais naturals, fa que la construcció, des de fa uns anys, sigui més respectuosa amb l’orografia natural de cada zona. El problema el provoca tot allò que ja està construït des de fa molts anys i que difícilment es pot corregir.
RADIOGRAFIA DE CINC DIES
A banda d’aquestes dues conclusions, l’informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya esdevé una detallada radiografia del que va succeir durant aquells cinc dies a Catalunya. Parlem amb la persona que ha coordinat el treball, la doctora en geologia de l’ICGC Marta González. Ella és una de les veus expertes que admet que el Glòria, un temporal que es va estendre per tot l’Estat espanyol, és difícilment comparable a altres fenòmens previs viscuts a casa nostra, per la seva virulència. Recorda la voràgine d’aquells cinc dies de gener: “Des de l’Institut, cada vegada que a Catalunya hi ha un episodi d’aquest tipus, fem un seguiment en temps real de què està passant. I així vam procedir a fer-ho. En un episodi petit, la nostra tasca és més fàcil, però el Glòria va ser molt complex.” L’ICGC no està sol en aquesta tasca. Els serveis que presten els professionals de Protecció Civil també esdevenen cabdals. De fet, s’encarreguen de l’atenció immediata. “Si hi ha una esllavissada, un despreniment que afecta una carretera o una infraestructura, ens comuniquen si necessiten que prestem els nostres serveis al territori.” Els dies del Glòria, i els posteriors, no va sobrar cap mà. Ni cap ull, ja que a posteriori s’ha hagut de fer una gran tasca d’observació per avaluar els danys. Una bona part s’ha portat a terme des del món local. També les diputacions i els consells comarcals s’hi van sumar, segons González.
Al costat de Marta González hi ha Sergio Anguita, responsable de l’àrea d’innovació i estratègia digital de l’ICGC. Puntualitza que, a banda del treball de camp, des d’altres serveis de l’Institut es fa una tasca acurada a partir de les imatges satèl·lit. “I també sobrevolem el territori a partir del moment en què l’opció ja és segura”, indica. Els dies del temporal, els avions no es van poder enlairar. En els dies posteriors, ja es van poder generar imatges amb molt bona resolució. “Intentem donar una resposta tan ràpid com sigui possible, però no sempre ho podem fer tan aviat com ens agradaria”, assegura Anguita.
Però, a misses dites, com perceben els experts el temporal més agressiu de la història del país? La virulència dels fenòmens meteorològics ha tocat sostre o encara és d’hora per treure segons quines conclusions? Respon Marta González: “Els que treballem en matèria de riscos veiem que les coses són cada vegada més grans i que ho són fins i tot més del que mai havíem imaginat. En l’aspecte meteorològic, aquells dies hi va haver molt de vent, molta pluja, onades molt grans, neu, i tot això de llarga durada. I va afectar tot el territori. D’episodis d’inundacions, n’hem tingut, però mai d’aquest abast, pels dies que va durar i per la quantitat de fenòmens simultanis. Geològicament, també van coincidir una multiplicitat de fenòmens: la dinàmica litoral, la dinàmica fluvial i la dinàmica de vessant. Teníem els 32.000 km² de Catalunya tan afectats que no sabíem cap a on mirar. I s’ha d’afegir la persistència de la pluja, del vent i de la neu.” Per tot plegat, aquesta doctora en geologia opta per una prudència que genera empatia. Recorda, quan rememora els dies previs al temporal, que des del Servei Meteorològic de Catalunya ja alertaven que arribava un temporal que seria gran i que per aquest motiu es van traslladar missatges d’alerta a la població. “Tot i això, no sé si la dimensió del temporal i la multiplicitat de fenòmens s’havia arribat a preveure”, reflexiona Marta González. Com a dada significativa de l’impacte que el Glòria va tenir sobre Catalunya, recorda que el 40% dels municipis van patir danys que es poden qualificar de “significatius”.
LA MÀ de l’home
La conclusió a què ha permès arribar l’estudi és que el 90% dels llocs afectats van ser espais on la mà de l’ésser humà havia intervingut prèviament: un talús, una carretera... “El problema –indica González– és que malgrat totes les regulacions que s’han fet, el territori ja estava construït. Com ho regules? No ho pots tirar tot a terra. Ara sí que hi ha un marc legal que et permet allunyar-te d’aquestes zones, però el que tens urbanitzat, ja hi és. S’ha pogut portar a terme algun canvi d’ubicació, per exemple a Sallent, on es va desallotjar tot un barri i es va desfer. Es van canviant usos del sòl però és molt complex.”
Les intervencions sobre el territori es perpetuaran de manera majoritària en el temps. La pregunta, aleshores, és com es pot aconseguir que l’impacte d’un nou temporal de les dimensions del Glòria, si s’arriba a produir, sigui menor. Marta González parteix de la premissa que en els darrers anys “ja s’ha avançat molt”: “Els serveis meteorològics permeten fer les alertes amb un temps raonable d’antelació i evitar posar la població en risc, que és el principal objectiu. I cada cop tot legat és més precís.” “Aquesta anticipació –explica aquesta doctora en geologia– difícilment ens ajudarà a reduir les afectacions dels temporals, ni a reduir les pèrdues econòmiques més enllà que les obres de reparació van millorant i reforçant els espais afectats, però sobretot ajuden a evitar pèrdues humanes.” Les administracions, en aquest sentit, miren de posar l’èmfasi en l’exercici de sensibilització i conscienciació de la ciutadania. “Quan protecció civil diu que ens quedem a casa, ho hem de fer. Els quatre morts que va deixar el Glòria van ser persones que no van fer cas de les recomanacions de Protecció Civil”, reitera González, que un cop més insisteix: “L’exposició a la vulnerabilitat, tal com s’ha desenvolupat l’urbanisme a tot el món, és una variable que no podem canviar. O si més no, a curt i mitjà termini. Les úniques eines que tenim a curt termini són la prevenció, l’educació ciutadana i l’actuació ràpida. Hem de jugar amb això. Un cop passa alguna cosa, podem mirar si allò és millorable, o si hem de fer passar una infraestructura per un altre lloc”, conclou.
Deu mesos després del ferotge episodi natural, el gran interrogant que plana sobre la societat és si els temporals d’aquesta virulència podrien tenir lloc amb més freqüència de l’habitual. Cap expert gosa mullar-se. Marta González i Sergio Anguita opinen que les prediccions, en aquest sentit, “no són prou clares ja que només es disposa d’uns quants indicadors que no permeten arribar a aquestes conclusions”: “Necessitem més dades per saber cap a on anem, però aquí i a la resta del món.” Això sí, tothom té claríssim que les precipitacions “seran cada cop més intenses”.
“Hi ha gent vivint en zones perilloses”
EL DELTA DE L’EBRE, UN DELS SECTORS MÉS AFECTATS PER LA LLEVANTADA
El delta de l’Ebre –a les imatges, l’abans i el després del Glòria– va ser un dels sectors que més va patir les afectacions de la fúria amb què el temporal va aterrar a Catalunya. L’aigua va inundar gairebé tots els arrossars i la zona es va declarar en emergència total. La llevantada va afectar les platges del Fangar, Riumar i l’illa de Buda, amb afectacions greus. El Delta va trigar sis mesos a recuperar la fisonomia original.