PATRICIA POZO ROSICH
NEURÒLOGA
“El mal de cap fa d’escut amb la covid”
Patricia Pozo i el seu equip van seguir durant mesos un grup de malalts de covid-19. L’estudi els ha permès saber que el mal de cap evita en molts casos que la malaltia evolucioni a estadis més greus
PROTECCIÓ
“El mal de cap és una reacció inflamatòria que ens pot indicar que s’està bloquejant el virus a la porta d’entrada”SEQÜELES
“Hi ha casos en què el mal de cap persisteix ben bé sis mesos”FALSOS RUMORS
“Els malalts de covid-19 poden prendre tranquil·lament ibuprofèn per al mal de cap, excepte si s’allarga mesos”INCOMPRENSIÓ
“La gent no s’inventa el dolor; m’he passat la vida lluitant contra això. Les migranyes encara no s’entenen”LES ALARMES
“Al febrer, els meus pacients em van alertar que tenien migranyes estranyes i vaig sospitar que tenia a veure amb la covid-19”El mal de cap és sovint un dels símptomes dels malalts de covid-19. Per què?
Soc neuròloga i especialista en cefalees i migranyes, i em vaig adonar, ja al mes de febrer, que alguna cosa estranya passava perquè hi havia molts pacients meus que em trucaven i em deien que tenien unes cefalees tremendes i molt diferents de les habituals. Això em va cridar l’atenció, i ja des d’aquell moment em va quedar clar que el mal de cap era un símptoma de covid. El primer que vaig fer va ser anar a mirar si els xinesos havien reportat i registrat les cefalees com a símptoma de la malaltia. A finals de febrer, van publicar una primera sèrie de dades en què deixaven constància que les cefalees apareixien aproximadament en un 14% dels malalts de covid-19. Això em va cridar l’atenció, perquè no era una xifra gaire alta, i ho vaig atribuir a un tema biològic, a un fet que la genètica asiàtica no doni tanta cefalea respecte de la nostra, però era evident que el que estava passant als meus pacients tenia a veure amb la covid i amb una incidència molt superior a les xifres de la Xina.
I tot això quan encara no s’havia declarat la pandèmia…
No. I en aquell moment no es feien PCR en sèrie. En alguns casos intuïes que algunes d’algunes d’aquestes persones, que a més de les cefalees tenien altres símptomes, podien tenir la covid. Però n’hi havia que només descrivien el mal de cap com a símptoma i era difícil saber el que estava passant. Però era massa casualitat que allò que em deien els pacients, i després de vint anys dedicant-me a l’estudi de les migranyes, no m’hagués cridat l’atenció abans, per tant semblava clar que passava alguna cosa diferent. Aleshores, vam decidir fer el que s’anomena un estudi prospectiu, amb la finalitat de definir els símptomes neurològics amb covid-19, i en concret de les cefalees associades a la malaltia per entendre millor què estava passant. La meva idea inicial era fer l’estudi a partir dels pacients que arribessin a la meva consulta, però mentre estàvem gestionant amb al comitè ètic tots els tràmits, va esclatar la pandèmia, va venir el confinament i el nostre hospital, el Vall d’Hebron, es va saturar de casos de covid. L’hospital va passar gairebé a tractar només covid, i això va fer que moltes especialitats, com la nostra, la de neurologia, haguéssim d’atendre aquests pacients.
Ja tenien tots els pacients allà…
Davant d’aquesta situació, la millor manera d’entendre el que passava era que nosaltres poguéssim preguntar directament als pacients sobre les seves cefalees. Com a especialistes, podíem preguntar i historiar els símptomes d’una manera molt més precisa i detallada que un altre metge que ha de preguntar per moltes més altres coses. Aleshores vaig convidar els residents adjunts a fer aquesta investigació i s’hi van apuntar tots. La idea era que alguna cosa passava i que era important esbrinar el per què. I tots els residents de neurologia quan estaven de guàrdia atenien cada pacient de covid que entrava per urgències, per això no és un estudi amb milers de pacients, sinó que és com un vestit fet a mà. No és un estudi poblacional o retrospectiu.
Era en temps real.
Sí, era així, a mesura que anaven arribant els pacients s’estudiava quins tenien mal de cap i com era aquest mal de cap. I per això, perquè nosaltres érem allà en el moment que entraven els pacients, crec que la prevalença de mal de cap en covid que hem trobat amb l’estudi és molt alta, perquè en general és un símptoma sobre el qual no es pregunta i si el pacient te l’explica, sovint els metges l’ignoren. I en aquells moments bàsicament es tenia en compte si hi havia tos, afogament, o febre.
Eren els tres símptomes que en un principi definien un malalt de covid.
No dic que aquests no fossin els símptomes cardinals, però el mal de cap també és un símptoma molt prevalent i, a més, és molt discapacitant. I quan un metge està al davant d’una infecció, la tendència és pensar que la cefalea té poca importància.
Segons l’estudi, quin percentatge de pacients de covid tenen mal de cap?
Entre les pacients que vam atendre a la Vall d’Hebron, la prevalença va ser d’un 74% amb cefalees de diferent intensitat. En un 25-30% dels casos, aquestes cefalees eren molt i molt intenses i descapacitants, mentre que la resta tenien una cefalea més moderada. Aquest és un estudi petit i no el podem extrapolar, perquè en ciència això no es pot fer, però sí que ens aporta uns senyals molt potents estadísticament, i aquests senyals ens diuen que hi ha molta cefalea en els malalts de covid. I és un símptoma que funciona com una mena de protecció: els malalts que tenen cefalees tenen la covid-19 d’una manera menys greu i més curta.
El mal de cap funciona com una mena d’escut?
Aquest és un virus respiratori i, per tant, la porta d’entrada és a la cara, ja siguin les foses nassals, els ulls o la boca. La hipòtesi és que el mal de cap funciona com a escut. Quan hi ha un gran mal de cap significa que hi ha una neuroinflamació, és un atac al sistema trigeminal, que és el nervi principal que dona sensibilitat a la cara. I si s’ataca aquest nervi genera tota una reacció inflamatòria, i si et fa molt i molt mal el cap vol dir que aquesta inflamació és exagerada. Això ens pot indicar que aquesta reacció pot estar bloquejant d’alguna manera el virus a la porta d’entrada i que això faci que quan arriba al pulmó ja hi arribi amb menys força o que es compensi la neuroinflamació davant la inflamació sistèmica, generant una mena de compensació.
Per saber que molts dels pacients amb cefalees importants no acabarien desenvolupant la malaltia d’una manera tan greu havíeu de fer un seguiment de cadascun d’ells. Quan duraven aquests seguiments?
Vam fer un seguiment de 150 pacients. Un cop arribaven a urgències, uns, els menys greus, podien tornar a casa, i els altres es quedaven ingressats. A la nostra sèrie hi ha pacients de tots els tipus i fèiem seguiments gairebé diaris als que estaven ingressats. Als que es recuperaven a casa, els fèiem un seguiment telefònic perquè volíem saber quant temps duraven els símptomes del mal de cap i també de l’anòsmia, la pèrdua de l’olfacte, per saber si era un símptoma inicial, si apareixia al cap d’una setmana, o al final de la malaltia… En general, vam veure que les cefalees més intenses eren inicials i que aquests pacients sobrevivien millor, i també vam poder constatar que en un grup de persones quan la covid ja s’havia resolt, ja estaven curats, els quedava el mal de cap com a seqüela.
Quant temps duren aquestes cefalees?
Vam fer un seguiment dels pacients durant dos mesos, i al voltant d’un 40% encara continuaven tenint les cefalees. La meva sensació, ara, és que en alguns casos arriba a durar fins a sis mesos. Tinc la percepció que es produeix una lesió del sistema trigemin, i que el sistema nerviós triga a recuperar-se més que altres sistemes. El que és segur és que no és psicològic, la gent no s’inventa el dolor; m’he passat la vida lluitant contra això. Les migranyes encara ara no s’entenen.
No és una cama trencada que es veu…
No, i jo sempre dic als meus pacients que jo, com a metge, em sento igual que ells, perquè a mi tampoc m’escolten. La migranya és una malaltia que està oblidada pel sistema.
Entre la gent que té migranyes, la covid-19 es comporta diferent?
El que hem vist és que entre els pacients de covid hi havia més o menys el mateix percentatge de migranyosos que en la població general, aproximadament un 20%, però hi havia molta gent que tenia unes cefalees molt intenses i mai abans havien tingut migranya. Per tant, la informació que ens dona l’estudi és que segons com el virus ataca el sistema trigemin vascular pot provocar migranyes a gent que no n’ha patit mai. I pacients meus, migranyosos, que han passat la covid-19 expliquen que el dolor era més intens que les seves migranyes habituals. Potser no es tracta d’un tema estrictament d’intensitat, sinó que la migranya de la covid no responia a cap dels tractaments habituals i, per tant, era el dolor d’una migranya a l’antiga, sense tractar. Ara recordo aquella bola que va córrer al principi sobre que no es podia prendre ibuprofèn si tenies la covid, i et deien que havies de prendre paracetamol, que amb una migranya no et fa res, no te la treu. Per tant, al principi, també hi va haver una falta de tractaments adequats.
Així, doncs, l’ibuprofèn no és un problema amb la covid-19?
Per al mal de cap, que és una reacció inflamatòria, és més adequat un antiinflamatori, sigui l’iburprofèn o algun altre. I els malalts de covid el poden prendre tranquil·lament. Formo part de l’associació internacional i de l’europea de cefalees i davant d’aquella hipòtesi sobre l’ibuprofèn ens vam preocupar de revisar tot allò que s’estava dient i la conclusió, que es va publicar, és que és segur prendre’n. Ho vam mirar a consciència, perquè era com una mena de crueltat deixar la gent que estava patint tant sense un medicament que els podia ajudar.
Aquesta suposada contraindicació ha quedat i molts malalts l’eviten.
I ara als metges els agrada receptar el tramadol, i em sembla un horror! El tramadol és un opiaci que crea addicció, dona nàusees…. El que és important és que la gent sàpiga que si passa la covid-19 es pot prendre antiinflamatoris si hi ha mal de cap. Ara bé, si el mal de cap queda com a seqüela, cal visitar un neuròleg perquè aleshores, si el mal de cap persisteix, no es pot continuar prenent antiinflamatoris i cal passar a altres tractaments. Els antiinflamatoris van bé en una primera fase, però si el dolor s’allarga en el temps poden ser contraproduents i un excés pot acabar empitjorant el dolor.
Per què, també entre els metges, hi ha de vegades aquesta incomprensió sobre l’impacte de les migranyes?
És una barreja de diferents coses. La primera és que comprendre per què fa mal el cap és complex, i no es pot explicar en una frase. I, en segon lloc, no hi ha una analítica, una ressonància o qualsevol altra prova que ho faci visible i constatable. Sempre poso com a exemple que tenir una migranya és com portar el teu cervell en una cadira de rodes, per poder fer visible amb una imatge el que significa. Habitualment el problema és que no hi ha una empatia cap al malalt perquè no hi ha una prova que pugui traduir aquest dolor en un índex. De fet, de biomarcadors n’hi ha, però s’utilitzen bàsicament en l’àmbit de la investigació. Arribaran, però; els teus nets segur que ja els podran tenir, en un futur hi seran, però encara no els tenim a tocar. I en últim lloc, perquè aquesta malaltia té a veure amb la qualitat de vida. La cefalea es mesura en anys de discapacitat, et treu anys de vida. I la medicina moderna encara és jove, no té més d’un segle. Va començar amb els anestèsics i va seguir amb el tractament de les infeccions. L’era moderna va començar amb Fleming i la penicil·lina, i a partir d’aquí va continuar amb l’objectiu de poder allargar la supervivència: quan ja sabíem sobreviure a les infeccions, vam continuar allargant la supervivència amb la medicina del cor, a finals del segle passat va despuntar el càncer i ara ja estem preparats per entendre el cervell, tenim més eines per poder mesurar una cosa que no podem tocar. Ara que hem aconseguit que la gent pugui viure molt més temps, ens hem d’ocupar de la qualitat d’aquesta vida. Em sembla que és per tot això que ha costat tant que s’entengui què significa aquesta malaltia.
Vostè fa molts anys que investiga sobre les migranyes. Se sap per què el mal de cap afecta unes persones i d’altres no?
La causa principal és genètica. Avui sabem quins gens predisposen a tenir migranya, i això ens ajuda a saber quines funcions es veuen alterades; bé jo prefereixo dir que són diferents. El sistema migranyós és diferent, hi ha qui té un fórmula 1 i qui té un Seat Panda, tenen motors diferents, amb circuits, funcionaments i necessitats diferents. En general la gent que té migranya processa de manera diferent la informació que ens arriba des de la part sensorial (tot allò que et comunica amb el teu entorn, intern o extern). La gent que té migranya podem dir que entén la vida d’una manera diferent, perquè la noten més i de manera més intensa. El cervell s’activa quan hi ha alertes, i les alertes s’activen amb els canvis, i els migranyosos davant d’una alerta, reaccionen més efusivament. El seu sistema inhibitori és una mica deficitari i fa que els estímuls activin el sistema de manera constant, la qual cosa genera una situació d’hiperatenció i això consumeix molta energia i el sistema es cansa.
La migranya és la manera de parar?
L’atac és la manera de parar. La migranya ets tu, si tens un cervell migranyós. Vol dir que ets hipersensible a moltes més coses que altra gent. Segur que un migranyós et diu que hi sent molt millor, saps per què? Es queixa de la fressa, del volum, i els altres ni s’han immutat perquè són capaços de filtrar i desbloquejar estímuls innecessaris. El migranyós, no.
I com es poden curtcircuitar aquestes reaccions desmesurades?
La migranya és una de les malalties amb menys inversió, tot i que en el nostre cas he de dir que La Caixa ha considerat important invertir en la migranya. Ja sabem força coses de la malaltia, però encara en queden moltes per poder entendre com es pot modular el sistema, com es poden preveure atacs, quins són els senyals que ens poden dir que el sistema està arribant al seu dèficit energètic i com es pot aconseguir que el sistema faci un reset sense necessitat de tenir un atac.
Quins són els descobriments més recents sobre la migranya?
Fa poc que sabem que un dels gens implicats en la migranya és un dels gens que ens ha permès sobreviure com a espècie. L’evolució de l’Homo sapiens té a veure amb la seva capacitat d’adaptació als canvis, que és el que l’ha permès sobreviure, i un dels gens més importants implicats en aquesta adaptació és un gen que codifica un canal del fred. Quan l’homo sapiens es desplaça cap a latituds del nord, aquest gen és el que li permet sobreviure al fred, adaptar-s’hi, i és el mateix gen que provoca la migranya. Això ens indica que potser la migranya és un avenç evolutiu. I també sabem, per exemple, que la població asiàtica té més reminiscències del neandertal i se sap que, sobretot, al sud-est asiàtic hi ha menys prevalença de migranya que a Europa. Recordo que quan estudiava es deia que la menor prevalença de cefalees a Àsia i Àfrica tenia a veure amb què estaven menys estressats, i em sembla un argument ridícul. Igual que els que diuen que la migranya la provoquen determinats aliments… Amb el desconeixement es creen teories i s’abona la paraciència.
Tornem a la covid. Estem en un moment en què es van descobrint peces d’un gran puzle: la protecció de la cefalea, la incidència que pot tenir el grup sanguini, la major protecció en nens… Però com s’encaixen aquestes peces i qui s’ocupa de veure quina correlació tenen les unes amb les altres?
Nosaltres acabem de fer precisament un article, que hem enviat a publicar, en què s’intenta precisament això, anar col·locant les peces del puzle. Tenim una teoria.
Ens la pot avançar?
Encara falta que ens la revisin, però té a veure amb l’evolució de l’ésser humà i amb la seva reacció per a la supervivència davant dels virus respiratoris. Les respostes que cada persona té davant d’un patogen ens estan indicant biologies subjacents diferents. Bàsicament, és entendre que no tots els virus són iguals i que no sempre tots responem de la mateixa manera a un mateix virus. Espero que obri camp per entendre les diferents respostes davant dels virus que tenim els humans.
ELS EFECTES DEL MAL DE CAP EN LA COVID-19
La neuròloga Patricia Pozo Rosich dirigeix el Laboratori d’Investigació en Cefalea i Dolor Neurològic de l’Hospital Vall d’Hebron, un centre pioner per a l’assistència i la investigació de la migranya. Setmanes abans que esclatés la pandèmia, els seus pacients la van advertir d’atacs de migranya diferents als habituals, i això la va posar en alerta. Mentre iniciava els tràmits per engegar una investigació entre els seus pacients, el Vall d’Hebron es va col·lapsar de malalts de covid. El seu equip, des de la porta d’urgències, els va seguir per entendre quin paper jugava el mal de cap en la malaltia de la covid-19.
LA LLUITA PER FER VISIBLE LA MIGRANYA
Desestigmatitzar i conscienciar de l’impacte i la discapacitat que genera la migranya és una lluita, sovint infructuosa, que manté des de fa dues dècades la neuròloga Patricia Pozo, una de les més prestigioses especialistes en aquesta malaltia, encara massa desconeguda i poc considerada, fins i tot per la professió mèdica. Des fa un any dirigeix, a l’Hospital Vall d’Hebron, un centre pioner a l’Estat en el tractament i la investigació sobre la migranya, i un dels pocs que hi ha a Europa. “L’únic que conec dedicat, com el nostre, exclusivament a les cefalees és danès i està als afores de Copenhaguen”, explica.
Fer visible aquesta malaltia i que els malalts se sentin compresos és un dels objectius del Laboratori d’Investigació en Cefalea i Dolor Neurològic que dirigeix; l’altre és avançar en la investigació per millorar els tractaments i entendre com funciona el cervell. Comprendre del tot les causes de la migranya, explica, ens permetrà descobrir les estratègies adaptatives del cervell. Ha desenvolupat el programa d’investigació Migraine Adaptive Brain, que se centra en el cervell neurosensorial, i per al qual ha comptat amb l’ajuda de la Fundació La Caixa. I és la fundadora i impulsora de www.midolordecabeza.org, que té més de 6.400 usuaris registrats
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.