JULIÀ BLANCO
DOCTOR EN BIOQUÍMICA, CAP DEL GRUP DE VIROLOGIA I IMMUNOLOGIA CEL·LULAR DE L’IRSICAIXA
“Com més contagis, més perill que el virus muti”
Amb l’experiència de vint-i-cinc anys de lluita contra la sida, el grup d’IrsiCaixa s’ha abocat a la investigació de la covid-19. Treballen des de l’inici de la pandèmia en tots els fronts per combatre el virus. En parlem amb el cap del grup de virologia, Julià Blanco
CONTAGIS
“Si el virus ens guanya en velocitat, l’any vinent estarem igual que ara”VARIANTS DEL VIRUS
“El perill no és tant si la resposta immune dura més o menys, sinó com canvia el virus i la possibilitat que es faci resistent a les vacunes”VACUNA
“Treballem en una vacuna que ens pugui protegir dels coronavirus que puguin aparèixer en un futur. Ens hem d’avançar al virus”L’equip de l’IrsiCaixa s’ha abocat a la investigació de la covid-19. Quanta gent hi està treballant i en quants projectes estan immersos?
De l’IrsiCaixa som més de cent persones treballant en VIH, que no l’hem abandonat, i combinem aquesta recerca amb el SARS-CoV-2. Aquestes cent persones fem cent per cent treball de laboratori. Nosaltres no fem clínica, no atenem pacients, no fem epidemiologia, només fem recerca al laboratori. Som una peça de l’engranatge de la recerca en covid-19, que implica també recerca clínica i epedimiològica. Dins el campus Can Ruti, el nombre de persones que treballen en covid-19 és molt més gran.
Fa vint-i-cinc anys que investiguen un altre virus, el de la sida, causant d’una altra pandèmia. Quins avantatges els ha proporcionat ser capdavanters en aquesta investigació per poder afrontar ara la de la covid?
Sobretot el fet que les instal·lacions que tenim, per a la investigació del VIH, ens permeten treballar amb un virus infecciós o amb preparacions d’aquest virus, i això és molt important. Tota la manipulació de les mostres de virus s’han de fer en condicions de seguretat, i a l’IrsiCaixa ja les teníem, és un primer actiu molt important. És molt complicat crear un laboratori de bioseguretat del no res. D’altra banda, també teníem les eines per avaluar infectivitat viral, anticossos contra virus, resposta immune... que les aplicàvem al VIH i que les hem adaptat al SARS-CoV-2. Tot això ens ha permès respondre d’una manera ràpida a aquesta pandèmia. Només hem hagut de canviar el model experimental i el virus que fem servir. Això ens ha permès fer el seguiment, per exemple, de quant duren els anticossos de pacients infectats per SARS-CoV-2.
Han conclòs que aquesta immunitat dura, com a mínim, sis mesos…
En aquest camp estem fent un treball continu. Som dels pocs que podem mesurar la capacitat neutralitzant d’anticossos i estem col·laborant amb molts laboratoris. Això ens ha permès fer el seguiment de pacients infectats, i en un estudi recent demostrem que la resposta d’anticossos en pacients que han passat la malaltia és estable almenys durant sis mesos. És una bona notícia, sabem que no hi ha una desaparació ràpida de la immunitat. Però no hem arribat encara a un any de les primeres infeccions i el que encara no sabem és si aquesta immunitat es mantindrà. Contínuament ens arriben les mostres dels pacients que tenim en seguiment i ho analitzem. I ara farem el mateix amb les persones vacunades, perquè és una pregunta rellevant, saber quant duraran els anticossos en les persones vacunades. I estudiar l’impacte de les altres variants del virus, saber si els anticossos són també capaços de bloquejar-les.
Quines variants preocupen més, ara mateix.
La identificada a Anglaterra no em preocupa tant, però la de Sud-àfrica i la del Brasil són bastant preocupants.
Algun estudi indica que la vacuna no seria gaire eficaç contra la variant sud-africana...
Les vacunes perden entre sis i deu vegades la seva eficàcia contra aquesta variant i això encara no sabem quin impacte tindrà en la capacitat protectora de les vacunes. Podem intuir que serà més baixa. De fet, acabem de saber el resultat d’una nova vacuna, la de Novavax, que esta en fase 3; els resultats són molt preliminars, però amb la variant britànica està tenint una eficàcia del 90% i en la sud-africana és del 60%. El que no sabem és si la reducció de l’eficàcia és degut al fet que a Sud-àfrica s’estan incloent pacients infectats de VIH en l’estudi, i els pacients VIH positius tenen un sistema immune deteriorat i tenen una pitjor resposta. Les dades són molt preliminars i encara no es coneix la raó d’aquest descens de l’eficàcia, per tant encara és molt prematur dir que aquesta nova variant és resistent a les vacunes.
Aquestes variants ja les han estudiat al seu laboratori?
La britànica ja la tenim aquí i l’estem provant, i ara estem esperant les altres dues. Quan les tinguem totes podrem avaluar l’impacte real d’aquestes variacions del virus sobre la resposta immune.
Al marge de les variants, les investigacions els permeten intuir si la immunitat pot ser perdurable, o estem en un escenari que requerirà revacunacions periòdiques?
És molt difícil de preveure. Per les dades que tenim, sabem que al cap de sis mesos encara es manté la protecció i que té una tendència estable, per tant la meva predicció és que més enllà d’un any encara estarem protegits, però no deixa de ser una predicció i ho haurem de corroborar. Això pel que fa a la infecció natural, pel que fa a les vacunes la meva predicció, basada en el que coneixem, és que la protecció serà, com a mínim, igual a la de la protecció natural i probablement superior, per tant no preveig un escenari de revacunacions anuals, com és el cas de la grip. Probablement podrem allargar el període de revacunació si és que és necessari. Aquí el perill no és tant la duració de la resposta immune sinó com canvia el virus.
I el perill que les vacunes ja no serveixin…
Si realment el virus es continua replicant, com ho està fent a tot el món, té més possibilitats de mutar, i això és donar avantatge al virus, li estem donant oportunitats per escapar del sistema immunitari. Per tant, si el virus s’acaba fent resistent a les vacunes, aleshores sí que haurem de revacunar segur amb una nova vacuna. En aquests moments, tot just comencem a vacunar, i el virus continua circulant i pot ser que canviï en el moment en què acabem de vacunar. Si fos així, la vacuna deixaria de ser eficaç i les persones vacunades deixarien d’estar protegides i s’haurien de revacunar. De fet, Moderna i Pfizer ja estan fabricant noves vacunes contra les noves variants, per això és molt important que es vacuni la població tan ràpid com sigui possible, i no només als països rics, ja que si no estarem en risc que el virus continuï evolucionant.
Tornaríem a estar a la casella de sortida i, per tant, immersos en una pandèmia que no s’acaba…
Hauríem de produir una nova vacuna, l’hauríem de tornar a distribuir, etc.
Uns quants anys com el 2020?
Tot depèn de com evolucioni el virus, aquest és el pitjor temor. I està vinculat directament al nombre d’infeccions que hi hagi al món: com més infeccions, més possibilitats té el virus de mutar, per tant si controlem la replicació del virus, ja sigui amb la vacuna o amb mesures de restricció de moviments, mascareta, etc. ho podrem aturar i ens ajudarà que les vacunes funcionin millor.
Amb la guerra de vacunes s’intueix que s’està fent negoci amb la pandèmia, res a veure amb les promeses que la vacuna arribaria a tot el món.
Hi ha iniciatives en l’àmbit mundial per fer arribar les vacunes als països pobres, però clarament en aquests moments el mapa de vacunacions no ens diu això. A l’Àfrica, el nivell de vacunació és zero, i això és un risc.
Quins escenaris hem de preveure en els propers anys… No sé de quins termini hauríem de parlar.
Clarament continuarem amb restriccions de contactes socials i ús de mascaretes fins que no tinguem un nivell de protecció suficient. La vacuna és una eina més, però no és l’única. Pel fet de tenir la vacuna no podem pensar que ja podem fer vida normal, això no. Portarem mascareta durant més d’un any i esperem que la vacunació sigui prou ràpida, que nosaltres siguem més ràpids que el virus, perquè si el virus ens guanya en velocitat, si continua evolucionant, l’any que ve estarem igual.
A banda dels estudis sobre la immunitat, el ventall de projectes de l’IrsiCaixa és molt més ampli, inclosa una vacuna.
El primer que vam fer va ser intentar generar un grup de treball molt potent sobre el coronavirus; nosaltres teníem experiència en VIH, però necessitàvem persones expertes en coronavirus, i per això vam fer un consorci amb l’IRTA-CRESA, el centre de recerca de salut animal de la UAB, on hi ha el grup del Quim Segalés i la Júlia Vergara, que havien treballat molt amb coronavirus humans, i vam establir la primera col·laboració. Després vam veure que si el que volíem era desenvolupar vacunes, necessitàvem també un equip que fos molt potent estudiant estructures de proteïnes, i per això es va unir al consorci el Barcelona Supercomputing Center. Aquest era el primer pas, i encara no he parlat dels projectes, però tot això és essencial, perquè la ciència ha de ser molt col·laborativa, i vam buscar l’expertesa en els terrenys en què nosaltres no la teníem.
I a partir d’aquí…
Després vam començar a definir un projecte d’investigació molt ampli contra el coronavirus que incloïa: l’anàlisi de proteïnes virals, el desenvolupament de models animals d’infecció per provar nous fàrmacs, el desenvolupament d’anticossos contra aquest virus que també servissin com a teràpia i el desenvolupament de vacunes. Aquesta va ser la primera idea per generar les eines per poder lluitar contra el virus en l’aspecte farmacològic i immunològic.
Un projecte que abraça gairebé tots els fronts.
Sí, el volum de persones que tenim i la seva expertesa ens permetia ser ambiciosos, i cal pensar que tota la recerca en anticossos i en estructures virals és molt complementària i clau per al desenvolupament de la vacuna. I l’altra part de la investigació era la de les teràpies, que era absolutament urgent. Aquesta va ser la primera etapa, però el ventall es va anar ampliant, perquè vam veure que també necessitàvem entendre quina era la relació entre el virus i el sistema immune i per què unes persones passaven la malaltia de manera asimptomàtica i d’altres de manera molt severa. I en una segona fase, vam engegar tota una sèrie d’estudis per entendre la resposta immunitària contra el virus, la resposta d’anticossos i la resposta cel·lular, i hi continuem treballant. Estudiem més de 200 persones infectades a qui anem seguint periòdicament per veure el nivell de les seves defenses contra el virus. I per acabar, hem entrat en el tema de noves teràpies amb anticossos, en col·laboració amb diferents empreses.
I també investiguen en tests…
Estem desenvolupament nous tests d’antígens, és una de les eines que pot ajudar molt al control epidemiològic de la malaltia. Tenim les eines i col·laborem amb diferents empreses i sobretot amb l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques). Volem desenvolupar un test d’antígens que sigui tan sensible com la PCR a partir de la tecnologia fotònica.
De totes les investigacions, quina veuen més prometedora a curt termini?
Totes han avançat prou positivament. En model animal, hem generat i ja estan funcionant dos models animals d’infecció, un és un ratolí i l’altre un hàmster. El ratolí el tenim al laboratori de Can Ruti, n’hi ha un centenar, i el podem utilitzar per provar noves teràpies, i el hàmster s’està duent a terme al CRESA i també l’utilitzem per a les teràpies i les vacunes. És un gran èxit que en sis mesos haguem tingut un laboratori per poder fer experimentació animal i permetre el testatge de vacunes i fàrmacs, ens hem de felicitar.
Parla d’haver aconseguit unes instal·lacions adequades o d’haver identificat els animals més adients per fer-les?
Les dues coses, de fet. El CRESA ja tenia una instal·lació de bioseguretat per treballar amb animals, però es va veure que ràpidament es col·lapsaria si fèiem servir un sol laboratori i vam decidir fer servir el de Can Ruti, que es va haver d’adaptar de manera molt ràpida per acollir els animals. Al juliol van arribar els primers ratolins i ja hem pogut expandir la colònia i els hem utilitzat per provar vacunes, anticossos i fàrmacs.
Quin tipus de vacuna desenvolupen?
Pel que fa a les vacunes, un tema que porta més directament el Jorge Carrillo, estem treballant amb el consorci amb el CRESA i el BSC i el suport de Grífols i el #Joemcorono; sense aquest suport econòmic seria impossible dur a terme tots aquests projectes. Amb les vacunes cap laboratori del món pot competir amb les farmacèutiques, per això ja tenim les grans companyies que ho han fet molt bé. La nostra idea era mirar a llarg termini, i generar una vacuna que sigui pancoronavirus, que intenti bloquejar la majoria dels potencials virus que ens podrien atacar. De moment, tenim un candidat a vacuna, una proteïna Spike modificada que hem provat en animals i que ofereix protecció.
Amb aquest candidat a vacuna quina és la fase següent?
Ja podríem començar a pensar en una fase 1, que ja són proves en humans. S’ha de produir en grans quantitats, i aquesta és una de les grans limitacions. Quan vacunem un ratolí la quantitat de proteïna que necessitem és molt petita, però quan pensem a vacunar humans, aquí ja parlem de quantitats més grans i de processos de producció de proteïnes que estan molt més regulats.
Això depèn d’acords amb farmacèutiques?
Depèn d’això i també de l’Agència Espanyola del Medicament.
Quan creu que podran tenir la vacuna?
La nostra idea és que pugui entrar en la fase 1 a finals d’aquest any. És el nostre objectiu, però no sabem si aquest candidat serà el definitiu, perquè continuem treballant en la seva millora, i poden aparèixer noves variants del virus i potser haurem de canviar de candidat. És una investigació dinàmica, el nostre objectiu és tenir la millor vacuna possible. El problema no és només dissenyar una vacuna sinó produir-la. Ara la cobertura vacunal es podrà ampliar, però no arribarem ni de bon tros al 70% de la població vacunada a l’estiu, com deia el ministre, però en algun moment tindrem la població vacunada. Ara bé, el que nosaltres volem fer és avançar-nos al virus pensant sobretot en les noves variants per poder bloquejar-les amb aquesta nova vacuna panconronavirus.
És una vacuna mRNA?
La nostra és una vacuna basada en proteïnes, les que hi ha ara, les d’mRNA han estat més ràpides perquè la tecnologia de producció d’mRNA és més fàcil de produir que la d’una proteïna.
Ha significat un canvi en els models tradicionals de vacunes.
La carrera de vacunes contra el SARS-CoV-2 el que ha permès és que les vacunes d’mRNA facin el salt de la petita escala al mercat de vacunes. La tecnologia de l’RNA és fàcil de produir, però també és relativament cara, i no havien arribat mai a trobar un lloc en el mercat; les clàssiques, que funcionaven molt bé, eren més barates.
Generen recels, però.
Els recels són infundats. Hi ha gent que diu que modifiquen l’ADN, cosa que és impossible! Són arguments sense fonaments. Les dades que tenim d’aquestes vacunes és que són vacunes absolutament segures. L’únic problema són alguns casos d’al·lèrgia, i de manera molt esporàdica, i que no s’associen a l’RNA, sinó a altres elements de la vacuna. Hi ha molta gent que és al·lèrgica a la penicil·lina i ningú diu que la penicil·lina mata! Les dades que tenim ara sobre les vacunes de la covid és que són absolutament segures, molt eficaces i, a més, molt ràpides de produir, per això en aquesta pandèmia han guanyat el terreny a les vacunes clàssiques.
Com és que s’ha aconseguit abans una vacuna que fàrmacs?
El desenvolupament d’un fàrmac nou triga molt i el que s’ha fet durant aquest any és intentar utilitzar fàrmacs que ja coneixíem i guanyar temps, però el percentatge d’èxit és molt baix. El desenvolupament d’una teràpia contra el coronavirus serà un procés lent, perquè no hi havia hagut un treball previ, ningú fins ara tractava els coronavirus amb fàrmacs. El coronavirus genera el refredat comú, i ningú el tracta amb un fàrmac. En canvi, sí que s’havia fet una feina molt important en el desenvolupament de vacunes, s’havia treballat contra la SARS i la MERS, contra altres coronavirus humans, i ja s’havia identificat que la proteïna Spike era la millor per fer vacunes.
UNA VACUNA PANCORONAVIRUS
L’experiència acumulada al llarg de vint-i-cinc anys en virologia i en l’estudi del sistema immunitari ha permès als investigadors de l’IrsiCaixa engegar des del primer moment projectes de recerca contra el SARS-CoV-2 i estar en primera línia en la lluita contra el virus.
En col·laboració amb altres institucions, amb la voluntat d’unir l’expertesa en diferents camps, treballen per buscar una vacuna i fàrmacs contra el virus i participen en un assaig clínic per reduir el nombre de transmissions.
La vacuna va més enllà del SARS-CoV-2, amb l’objectiu que serveixi per tractar coronavirus que puguin aparèixer en un futur.
IRSICAIXA, UNA HISTÒRIA ENTRE PANDÈMIES
De la sida a la covid-19, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat per la Fundació La Caixa i la Generalitat de Catalunya, es va inaugurar l’any 1995 per fer front a la pandèmia de la sida. Ha celebrat els seus primers vint-i-cinc anys convertit en un centre de referència internacional sobre malalties infeccioses, afeccions del sistema immunitari, virus emergents i desenvolupament de vacunes. I treballa, des dels inicis, des de les instal·lacions de Can Ruti, a Badalona. Julià Blanco, doctor en bioquímica per la Universitat de Barcelona, lidera el grup de Virologia i Immunologia Cel·lular de l’IrsiCaixa. Fa més de deu anys que treballa en la recerca d’una vacuna contra el VIH, en altres malalties infeccioses i en el càncer. El seu equip ha desenvolupat models experimentals per a l’anàlisi de la transmissió del VIH. El doctor Blanco és cofundador d’AlbaJuna Therapeutics, SL, una spin-off de l’IrsiCaixa destinada al desenvolupament d’anticossos sintètics contra el VIH.
LA TROBALLA DE L’APLIDINA
Als laboratoris de l’IrsiCixa han provat més d’una setantena de fàrmacs des de l’inici de la pandèmia. Fa pocs dies es van anunciar els bons resultats de l’aplidina per pal·liar els efectes de la covid. “Ell primer test in vitro de l’aplidina es va fer a les nostres instal·lacions i és el que ha donat peu a aquests estudis clínics que s’estan fent ara”, explica satisfet Julià Blanco. La recerca de fàrmacs arreu del món ha tingut pocs èxits. De moment, se sap que l’aplidina té unes cent
vegades més activitat que la hidroxicloroquina, l’altra fàrmac que va donar bons resultats in vitro però no en l’assaig clínic. La colquicina, diu Blanco, sembla que també podria ser útil.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.