Ascens i caiguda d’Estat Islàmic

Juny del 2014. La Primavera Àrab queda lluny i el conflicte sirià ha anat derivant en una guerra global amb múltiples actors. Grups gihadistes han aprofitat el moment per guanyar territori a Síria i l’Iraq. Entre totes aquestes formacions n’hi ha una que destaca per sobre de les altres: és Estat Islàmic, o ISIS o Daesh. Diferents noms per a la mateixa organització terrorista.

És el grup que lidera Abu Bakr al-Baghdadi, un iraquià que havia format part d’Al-Qaida i que ara capitaneja un grup que ha irromput en les xarxes socials amb molta força i que amb les seves banderes negres causa fascinació entre els seus seguidors. Dedica molts recursos econòmics a la producció de vídeos en què es pot veure com en aquest suposat califat regna l’harmonia. Milers de persones s’hi traslladen des d’Europa, els Estats Units, Rússia i des de molts altres països àrabs per unir-se a aquesta mena de paradís. Hi ha casos de joves i adolescents europees que s’escapen de casa per arribar a aquesta zona de l’Orient Mitjà.

El califat d’Estat Islàmic se situa entre l’Iraq i Síria. Els gihadistes aconsegueixen dominar un territori gairebé igual en extensió al de la Gran Bretanya i sota les seves normes –implanten una versió molt restrictiva de la xaria (llei islàmica)– hi viuen 6 milions de persones. Entre les ciutats més importants que aconsegueixen dominar els gihadistes hi ha Raqqa, a la banda siriana, i Mossul, a l’Iraq. Aprofitant el caos en què està immers Síria a causa de la guerra, Estat Islàmic va guanyant terreny a l’exèrcit de Bashar al-Assad. A l’Iraq, les tensions entre alguns líders sunnites amb el president iraquià, Nuri al-Maliki, permeten a l’organització guanyar terreny a la zona est del país. En aquesta entrada de combatents, que arriben de diversos punts del planeta però sobretot des països àrabs, hi juga un paper important la Turquia de Recep Tayyip Erdogan. S’acusa directament Ankara de permetre el pas de milicians a través de les seves fronteres cap a Síria i l’Iraq. És el que es coneix com la “frontera porosa”, que serveix perquè molts arribin a lluitar a la zona del Kurdistan sirià, fet que li va de meravella al president turc, que en cap cas vol que al sud del seu país es pugui proclamar un bastió kurd. D’altra banda, l’Aràbia Saudita i Qatar donen suport des de l’inici del conflicte als rebels en contra del règim sirià.

Durant gairebé tres anys aquest grup gihadista va sembrar el terror arreu del món amb les seves accions terroristes. L’agost del 2014, van irrompre a la zona de Sinjar (a l’Iraq), on viuen els yazidites (a qui Estat Islàmic considera infidels) i van matar milers de persones. Molts d’ells van escapar cap a les muntanyes, fugint de les tropes gihadistes. A moltes dones i nenes les van segrestar per després vendre-les com a esclaves. Una jove activista, Nadia Murad, guanyava el 2016 el Premi Nobel de la Pau després de denunciar les atrocitats comeses per Estat Islàmic a la seva comunitat. Ella mateixa va ser retinguda i venuda com a esclava l’agost del 2014. Els tentacles de l’organització durant el conflicte sirià van arribar fins al Kurdistan. La batalla de Kobane, una ciutat kurdosiriana, molt a prop de la frontera amb Turquia es va convertir en un símbol de resistència en contra dels gihadistes. Van ser cent dies de setge per part de les tropes d’Estat Islàmic, que veien en aquesta ciutat la via directa per accedir a Turquia i vendre el petroli (en el mercat negre) que es generava als seus territoris i que era la seva principal font de finançament, a banda dels impostos que recaptaven entre la població. A la batalla de Kobane s’hi van desplaçar més de 4.000 combatents d’Estat Islàmic, molts d’ells soldats especialitzats en altres conflictes, com per exemple el de Txetxènia. Tot i això, la victòria va ser per a les tropes kurdosirianes.