MANOLIS KOGEVINAS
EPIDEMIÒLEG AMBIENTAL I INVESTIGADOR DE L’ISGLOBAL
“Es calcula que tot el món estarà vacunat el 2023”
Des d’ISGlobal coordina un ambiciós estudi que segueix 15.000 catalans per veure els efectes de la pandèmia. Mira, però, més enllà d’aquesta epidèmia, perquè en vindran més i ens hem de preguntar per què
EFECTES DEL CONFINAMENT
“Hem vist que el confinament va generar entre un 5 i un 10% de casos nous d’ansietat i depressió”INFECTATS
“En l’estudi hem constatat que hi ha molta més gent infectada de la que es creia, molt més el 10% que s’havia calculat”SALUT GLOBAL
“Hem d’anar a una governança global de salut pública si volem evitar noves epidèmies”Des del mes de juny avaluen l’impacte de la covid en 15.000 catalans. Quin és el propòsit de l’estudi Covicat?
Són un grup de 15.000 catalans, però ara hi inclourem més gent de la resta de l’Estat espanyol. Són gent que havíem avaluat en estudis anteriors sobre afeccions respiratòries, medi ambient, treball del cicle circadiari, càncer... Tot just va acabar el confinament, vam contactar amb ells, els vam fer un qüestionari i els vam prendre mostres de sang a tots. El propòsit és avaluar els efectes de la covid-19 en aquest grup de gent, però també els efectes de les mesures que prenem per controlar l’epidèmia, com ara els confinaments.
Quin tipus de coses avaluaran?
No hem anat a fer un estudi entre els malalts de covid, ens interessa la població general. Volem veure, d’una banda, quina és la freqüència de la infecció en la població general. Les estadístiques donen dades de la gent diagnosticada, però amb l’estudi ara sabem que almenys el 50% de la gent infectada que no té símptomes no s’identifica. Com que tenim una mostra de sang d’aquest grup d’estudi, podem fer aquesta estimació. Estudiem també els efectes socioeconòmics, els efectes en el comportament de la gent… Evidentment, hi ha un canvi brutal en la nostra vida, i volem veure quins efectes té en l’estil de vida que està relacionat amb la salut, com ara l’activitat física, el tabaquisme, l’obesitat… És un estudi molt ampli, i en breu publicarem uns primers resultats.
Cap a on apunten aquests resultats?
En el tema de la immunitat, per exemple, hem utilitzat un test molt més sensible que el que van utilitzar en l’assaig de l’Instituto de Salud Carlos III, que ha fet aquest gran estudi a tot Espanya per estimar la freqüència de la malaltia. Hem conclòs que hi ha molta més gent infectada que el que va determinar aquell estudi serològic, que ho xifrava entre un 9 i un 10% de la població catalana. Creiem que és molt més. De moment, ja sabem, que hi ha molts més asimptomàtics dels que es creia. És important, perquè amb les anàlisis que fem al grup d’estudi podrem veure quanta gent està immunitzada i quant dura la immunitat. Aquest és un objectiu central de l’estudi.
Alguns estudis han conclòs que la immunitat, com a mínim, dura uns sis mesos. Els seus estudis avalen també aquestes dades?
Ho sabrem en breu; quan fem un segon contacte amb la gent de l’estudi, veurem com han evolucionat els nivells d’anticossos entre la gent que vam contactar al juliol i que estava infectada, veurem com han evolucionat els seus anticossos i si segueixen en nivells alts. Creiem que la immunitat anirà més enllà dels sis mesos. Interessa molt també saber què passa quan intervenen les diferents variants del virus. Per això és important seguir aquest grup d’estudi i veure els afectes que poden tenir les noves variants.
Entre la gent que conforma la mostra hi ha gent que ha desenvolupat de manera greu la malaltia?
Sí, és una mostra poblacional i hi ha gent que no ha estat infectada, gent asimptomàtica, gent que ha tingut efectes greus… No hem anat a buscar pacients covid, aquesta és la característica de l’estudi, veure què passa en la població general i poder fer extrapolacions de les dades.
Amb el tema de la salut mental, quines conseqüències han vist?
Aquest és un tema a tenir molt en compte, i no només entre la gent malalta, sinó en la població general. Fa uns dies escoltava la xerrada d’un psiquiatra anglès que deia que hi ha un paral·lelisme amb el Londres de la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat era bombardejada pels nazis. Explicava que en aquella època la ciutat estava oberta, i tot i els bombardejos i el perill, la gent anava a la feina, els nens a l’escola… i deia que això va mantenir la població amb un nivell de motivació alt, de resistència i d’ànim de sortir-se’n. Avui, com hem constatat tots amb la nostra vida, ha estat una dificultat viure cada dia igual que l’anterior, confinats. A l’estudi hem vist que just després del confinament, gent que no tenien problemes psicològics previs, han desenvolupat problemes mentals, són de l’ordre d’entre un 5 i un 10%, casos nous d’ansietat i depressió associats a problemes intrafamiliars i a problemes econòmics, sobretot. Hi ha altres factors, però aquests són els dos més importants. Ens interessa molt veure com evoluciona això en un futur i què podem fer.
Inclouran propostes?
Una part important de l’estudi, que ens ha finançat la Fundació ”La Caixa” amb una beca, anirà dedicat a avaluar amb la societat civil –empresaris, sindicats, ONG, pacients, governs...– els resultats de l’estudi i a proposar solucions. Ho volem fer aviat, aquesta primavera, començar aquests contactes, presentar els resultats i iniciar un estudi per veure quines solucions es poden articular per a aquests problemes derivats de la pandèmia. Queda clar que veurem que hi ha més incidència de problemes mentals, i el que és important és veure què fem. Cal poder identificar els problemes, però ens interessen molt les solucions. És clar que l’aïllament, ara, és necessari per lluitar contra la pandèmia, pot ser necessari tancar escoles, negocis… i totes aquestes mesures tenen una contrapartida. No vol dir que no les haguem de prendre, però hem de veure’n els efectes i com els afrontem. Volem donar més pistes i orientació sobre aquests temes perquè això va per llarg.
Quant de temps creu que estarem en aquesta situació de pandèmia i restriccions.
Les estimacions és que durarà força temps. Ens hem equivocat molt amb aquest coronavirus, és un virus nou que no coneixíem i segurament continuarem força temps amb les restriccions. Ara bé, com que anirem vacunant, els casos baixaran, això ja ho hem vist a Israel, i les restriccions podran disminuir. De tota manera, continuarem amb mascaretes molt de temps, n’estic convençut, i de tant en tant amb la necessitat de fer restriccions. Si tenim variants molt difícils tindrem un problema, perquè haurem de revacunar, i això assumint que puguem vacunar el 80% de la nostra població abans de final d’any.
Com s’ha reclutat la gent per a la mostra de població?
Vam decidir que no volíem fer una crida per internet, perquè acaben sent mostres molt esbiaixades, la gent que respon a una crida no és una mostra aleatòria. La nostra mostra està basada en estudis que ja existien i que estaven fets a partir de mostres aleatòries. Malgrat tot, no cobrim bé totes les àrees de Catalunya, com algunes àrees rurals, però vaja, cobrim força bé el territori. I com que sabem molt bé les característiques de la nostra població de mostra i tenim també dades de la població de Catalunya: edat, sexe, nivell socioeconòmic, educació, hàbits, percepció de la salut… podem fer extrapolacions. Al nostre estudi, per exemple, hem trobat que tenim una freqüència d’ansietat severa del 10% i podem fer una estimació del que significaria a tot Catalunya. Si intentes fer-ho a través d’una crida per internet, la mostra és molt seleccionada i no es poden fer tan fàcilment extrapolacions.
A banda del tema de la immunitat i la salut mental, quins altres aspectes rellevants ens descobrirà l’estudi?
Els referents als hàbits de vida i als hàbits laborals. Hem vist que la gent ha reduït l’activitat física, normal si estàs tancat a casa, i això és important perquè l’activitat física és un factor superimportant per a la salut, però no hem trobat, per exemple, que hagin augmentat hàbits com el tabaquisme o l’alcoholisme. També volem veure com la gent s’adapta al teletreball, perquè això ha canviat per sempre. Estudiar quin efecte pot tenir, en un futur. Els estudis de salut laboral que teníem fins ara no es feien entre gent que treballava a casa, sinó a les indústries i a les oficines.
L’impacte de la pandèmia estarà en relació, sobretot, amb el nivell socioeconòmic?
Això ho hem vist en diversos països, on l’epidèmia ha impactat més en poblacions més vulnerables, per nivell socioecoòmic, i en alguns casos vinculat a temes racials, com als EUA. I a banda que la malaltia hagi pogut impactar més en població més pobra, el problema es veurà també en el futur pels efectes de la crisi econòmica, que s’agreujarà entre la gent més desfavorida. Uns efectes molt preocupants. Tot i que nosaltres hem tingut problemes a l’hora d’afrontar l’epidèmia, estem encara amb molt d’avantatge respecte de bona part de la població mundial. Tenim un bon sistema d’assistència primària, mesures com els ERTO, malgrat que no hagin funcionat del tot bé, hi ha un suport social que no existeix en moltes parts del món.
Com a epidemiòleg, com definiria la situació mundial ara, què és el que més el preocupa.
Ara la prioritat número u és vacunar. Però per no perdre la batalla hem de tenir una visió més a llarg termini, més àmplia, i ens hem d’intentar respondre per què tenim més epidèmies els últims anys. La majoria de les malalties noves, en les últimes dècades són de transmissió d’animals a humans. Ha passat sempre, és cert, i els virus hi han sigut sempre, les estimacions és que n’hi ha al voltant de 800.000 que podrien afectar els humans. Però en les últimes dècades tenim més situacions en què aquesta transmissió de virus no es controla, i tenim més epidèmies: SARS, Ebola, MERS… i el fet que en tinguem més s’associa a la destrucció de la natura, la desforestació i el desplaçament d’animals dels seus hàbitats. Això combinat amb el mercat d’animals vius, la globalització i la falta de mesures de salut pública en l’àmbit global, genera més possibilitats per a les pandèmies. Si perdem aquesta visió, no podrem evitar les pròximes epidèmies que segur que tindrem en un futur. Ara la preocupació és aturar aquesta pandèmia amb mascaretes, vacunes… sí, d’acord, però hem de fer més. El missatge és que la pandèmia no s’acaba només amb les vacunes, hem de tenir una visió a més llarg termini, estar molt més preparats, no és només un tema mèdic, sinó molt més ampli, és un dels problemes per al futur.
Haurem de començar a prendre més consciència de la salut pública, en el sentit d’una salut pública global?
Tenim un problema en l’àmbit global no només per a la salut pública, també per a l’ecologia, i és que no tenim un govern de salut pública global. L’OMS i l’ONU no fan aquesta feina. En l’àmbit del canvi climàtic, hi ha l’Acord de París, que no l’ha fet les Nacions Unides, sinó un grup de governs, però els problemes són globals i hem d’anar a una governança global per a aquests problemes. Hi ha iniciatives importants i potents, com ara COVAX, que cerca diners per vacunar els països pobres, i en la qual han participat diferents països rics i algunes ONG com la de Bill Gates. La gent s’adona que no té sentit només vacunar els països més rics, a banda de les raons morals, perquè no pots contenir una pandèmia si no vacunes tot el món, és així de clar.
La solució no pot ser deixar que ho resolgui sempre alguna ONG…
No sé si algun organisme com l’OMS podria fer aquesta funció i tenir un poder real d’actuació. És cert que caldria fer-ho, però no sé com, i al final acabem amb iniciatives com aquesta de COVAX. L’OMS té un rol molt important i positiu a tot el món però no té la capacitat per poder fer això.
En el cas de les vacunes, podria haver estat d’ajuda eliminar les patents?
Seria interessant, però és complex. És evident que en una situació de pandèmia, i en la qual està en perill tota la humanitat, hauríem de tenir mesures molt més transcendents. Ara bé, també s’ha de dir que les vacunes no les venen a un preu molt més alt del cost real, segurament les farmacèutiques tindran beneficis però s’estan comportant, en aquest cas, força bé. I respecte als problemes de distribució, tampoc ens han de sorprendre, pensem que els estem demanant de produir centenars de milions de vacunes en un temps rècord.
Això es podia preveure, però, en canvi, es continua insistint que a l’estiu estarà vacunada un 70% de la població.
De vegades es donen missatges positius perquè la gent no es desanimi, però és molt difícil, bé impossible, vacunar el 70% de la gent abans de l’estiu. Serà dins d’aquest any, però no abans de l’estiu.
Amb la guerra de les vacunes hem vist allò de “primer salvem els nostres”, que diu poc del concepte d’humanitat.
Hem de tenir una mirada més àmplia. Va ser revelador quan el doctor Tedros, el director general de l’OMS, va sortir a l’Assemblea el 18 de gener i va dir: “Avui tenim 39 milions de vacunats en els 49 països rics i 25 als països pobres, no 25 milions, no 25.000, 25 vacunats.” Ara es podrà arreglar una mica perquè s’enviaran als països més pobres vacunes d’AstraZeneca, i l’Índia, que és un gran productor de vacunes, en produirà. Per cert, la d’AstraZeneca és la vacuna de la Universitat d’Oxford que ha estat produïda amb diners públics. Cal tenir clar també que les farmacèutiques s’estan beneficiant de la inversió pública. L’estimació, tot i que pot canviar, és que tindrem vacunat tot el món el 2023, una estimació que crec que és força realista.
En aquest temps poden jugar un paper important i perillós les variants del virus que puguin aparèixer.
Sí, i hi juguen molt factors, i és possible que al 2023 ens hàgim de revacunar tots. No té sentit pensar que vacunant la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà solucionem el tema, perquè si tenim una infecció activa entre el 50 o el 60% de la població mundial vol dir que tindrem més mutacions, i no ens podem aïllar ni tancar-ho tot per sempre. El món està intercomunicat i si no vacunem tothom ens afectarà a nosaltres.
Pel que fa a la manera d’abordar la pandèmia, hi ha països que han optat per l’estratègia de covid zero, restriccions dures i breus. Ens hem equivocat, a Europa?
No ho sé, no sé si aquí era factible. Aquí s’ha decidit, per exemple, que per Nadal hi hagués una mica més de llibertat, i això ha anat vinculat a un augment de casos, no vull ser crític perquè aquest balanç és difícil. És molt clar que si encara hi ha molta circulació del virus augmentaran els contactes, això és així. Ara bé quantes restriccions podem posar? És complicat perquè tenen un cost. Treballo amb companys de la costa oest dels Estats Units, i els seus fills no han anat a l’escola des del març passat, i això també té un cost.
Vostè que és assessor de l’OMS, com valora el paper que ha tingut en aquesta pandèmia?
L’OMS està en una fase difícil. Diria que, en general, ha tingut un paper positiu, tot i que en els inicis es va equivocar amb el tema de les mascaretes, després amb el tema dels aerosols en interiors, quan ja hi havia molta evidència i va trigar molt a acceptar-ho. L’OMS està en una situació difícil, no té prou finançament, però és un organisme important. Els països occidentals tenim els nostres comitès científics i potser no necessitem l’OMS, però el 70% de països del món sí que la necessiten. Malgrat que no tingui el poder per imposar res, i només pugui fer recomanacions, en l’àmbit global és molt important. El que va fer Trump de sortir de l’OMS en plena pandèmia és inacceptable, pots ser crític amb l’OMS, però no en pots sortir en plena pandèmia i debilitar un organisme que té un paper molt important en gran part del món.
Recentment, a l’IsGlobal han presentat un estudi molt ampli sobre les ciutats més contaminades d’Europa. Com valora els estudis que han relacionat la contaminació amb una possible major transmissió del virus?
És un tema de debat; és probable, però encara és controvertit. La pandèmia es va propagar inicialment en zones urbanes, que són evidentment les que tenen més contaminació atmosfèrica, però això no vol dir que necessàriament la contaminació provoqués la propagació de la pandèmia. Pot ser que hi ajudés, sembla probable, però els primers estudis han estat qüestionats per part de la comunitat científica, i és un tema encara obert.
Ha dedicat bona part de la seva carrera a la investigació del càncer. Quins efectes pot tenir la pandèmia en aquesta malaltia?
L’efecte més important són els diagnòstics que s’hauran deixat de fer. El càncer no és una de les malalties més afectades en si mateixa per la covid-19, però ha quedat afectat indirectament, pel retard en els tractaments, especialment en els primers mesos de la pandèmia. El cribratge dels càncers ha baixat, i això evidentment tindrà els seus efectes. No és que el virus pugui afectar més les persones amb càncer, sinó que el virus afecta el funcionament dels hospitals i això té conseqüències en altres malalties, com el càncer.
UN ESTUDI AMBICIÓS SOBRE ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA
Covicat és el nom de l’estudi que des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) van engegar just després del confinament per seguir de prop, i durant un any, un grup de 15.000 catalans i avaluar els efectes de la pandèmia en tots nivells. Manolis Kogevinas (Atenes, 1956) coordina l’estudi que permetrà veure la incidència de la malaltia en la població, estudiar la immunitat i el temps que dura, i veure d’altra banda quins efectes tenen en la població les mesures per lluitar contra la covid-19. De moment, ja han constatat una major incidència de problemes en la salut mental.
DE CORFÚ A BARCELONA PASSANT PER JAKARTA
Manolis Kogevinas (Atenes, 1956), és un reconegut epidemiòleg ambiental que a mitjans dels noranta es va instal·lar a Barcelona. És un dels fundadors de l’antic Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), que el 2015 es va fusionar amb ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona). Prové d’una família de l’illa grega de Corfú que a finals dels cinquanta es va traslladar a viure a Jakarta, a la Indonèsia de Sukarno. En van marxar abans de la intervenció militar de Suharto (1965) i la depuració de prop d’un milió i mig de comunistes. De retorn a la seva Grècia natal, va acabar els estudis a Atenes i es va llicenciar en medicina. Després va anar Londres i es va doctorar en salut pública i a Lió va treballar al centre de càncer de l’OMS. Casat amb una catalana, quan va néixer el seu fill es van plantejar un canvi. “Jo, al meu fill, li parlava en grec; la meva dona, la Sílvia, en català; entre nosaltres parlàvem anglès i el nen anava a una escola francesa. Allò semblava les Nacions Unides.” Entre les opcions hi havia Atenes i Barcelona, i finalment va guanyar l’opció catalana.
MÀXIMA DISTINCIÓ EN EPIDEMIOLOGIA AMBIENTAL
Manolis Kogevinas, investigador i director científic a l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”La Caixa”, estudia els efectes ambientals en la nostra salut, i és un dels més reconeguts epidemiòlegs ambientals. El mes d’agost passat va rebre el premi John Goldsmith 2020, la màxima distinció en aquest camp, un reconeixement en paraules de Kogevinas “al vincle essencial entre la investigació i les polítiques de prevenció, especialment en aquest moment de crisi de la pandèmia de la covid-19”. Ha treballat a l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC/OMS), és assessor en diferents comitès d’experts de l’OMS, ha estat president de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (2016-2017) i és director del Programa Educatiu Europeu en Epidemiologia (EEPE), a Florència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.