“El llegat de la UPC són els 150.000 estudiants titulats”

En aquest temps hem titulat uns 150.000 estudiants, majoritàriament enginyers, i aquest és el nostre principal llegat. De ben segur que ells són els que han transformat Catalunya des de del 1971 fins a l’actualitat, en l’espectacular avenç en infraestructures, comunicacions, mobilitat, en l’administració, la indústria, la millora del medi natural... Han contribuït a millorar la vida de les persones i el món on vivim. Al final, el progrés dels països es basa en el talent de la seva gent. I la UPC ha deixat una empremta institucional d’exigència i feina ben feta.

En el context actual, amb la crisi de la covid-19, ens podem sentir satisfets de com la UPC i tot el sistema universitari català hem sabut donar resposta al repte profund que se’ns ha presentat. Volíem celebrar un gran acte d’aniversari, però ens hem hagut d’adaptar i optar per propostes més semipresencials o en línia. Però també ens ha aportat un fet molt positiu: distribuir la celebració per tots els nostres campus. La UPC és una universitat territorial, té nou centres, i cada un l’està celebrant al voltant d’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta dimensió més social i de cooperació que tenim es posa de manifest en el programa festiu. Per això el lema del nostre 50è aniversari és Una UPC sense límits. Com a universitat és clau el nostre paper en la formació dels professionals i de les professionals competents, però també ciutadans i ciutadanes compromesos amb els valors de la convivència i la democràcia.

La nostra aventura com a universitat es pot sintetitzar en la voluntat d’aportar el coneixement i el suport perquè les persones esdevinguin el que són capaces de ser. Ens considerem la universitat tecnològica de referència del nostre país. El 70% de la formació en enginyers i arquitectes l’oferim nosaltres i, per tant, som uns agents clau per seguir mantenint l’ocupació i la compatibilitat amb les empreses. I més ara, quan es parla de la reconstrucció econòmica i social del país. Hem de mirar cap al futur mantenint aquest esperit de responsabilitat i implicació amb la nostra societat.

Tot i que ens hem anat adaptant, mantenim el mateix esperit original de la concepció federal de la universitat. Tenim un paraigua global que ens permet una economia d’escala, una marca comuna, però després cada campus té la seva manera de fer i de potenciar la seva disciplina. Tots som UPC, però uns són informàtics, d’altres arquitectes o bé químics, enginyers industrials... La suma de tots aquests àmbits és el que conforma l’esperit de la universitat. Un altre tret diferencial és la recerca i la innovació. Som una universitat tecnològica i la nostra oferta diferencial és aquesta: la recerca i la transferència del coneixement i la innovació, són trets que seguim mantenint juntament amb la centralitat de l’estudiant. Sense estudiants no hi ha universitat. I totes les nostres decisions el final potencien la seva formació en les diferents etapes. Des de la captació i l’adaptació a la universitat, la vida universitària (la pandèmia ha posat de manifest que als campus presencials no només s’hi aprenen coneixements sinó que són espais de creixement personal i professional) fins a facilitar la transició cap al món laboral. Tenim la sort de tenir pràcticament el 100% d’ocupació. I així ho demostren les enquestes de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya. Tenim uns indicadors excel·lents: el 96% dels titulats tenen feina als tres anys, el 66% contracte indefinit, un sou d’entrada per sobre dels 30.000 euros... És a dir, són uns estudis molt vocacionals, els nostres estudiants acaben treballant d’allò que els agrada.

La universitat ha estat objecte d’una transformació molt gran en tots els punts de vista i molt més en una universitat tecnològica. Sempre hem estat capdavanters en aquesta transformació tecnològica: tenim més de dos-cents grups de recerca que sempre han estat al capdavant de tots els avenços, primer en recerca i després a l’hora de traslladar-los a la formació dels nostres titulats i també a les empreses que ens envolten. Aquest és el nostre paper. En rànquings de prestigi com és el de Xangai o el QS estem entre els cent primers del món en una desena d’àmbits.

La UPC ha sortit reforçada de la pandèmia. Gairebé vam passar d’una setmana a l’altra d’oferir una formació presencial a una de no presencial, i el gran esforç que ha fet la comunitat de professors, administració i estudiants ha estat excepcional. Hem fet un salt de cinc o deu anys en un parell de mesos i la nostra autoestima ha augmentat en ser capaços d’estar a l’altura en moments difícils. També hem fet inversions d’entre 2 i 3 milions d’euros en equipaments per poder fer classes no presencials i hem invertit moltíssim en la formació del professorat en noves metodologies. Un altre tret positiu que ha deixat la pandèmia és posar de manifest que la ciència, la tecnologia, l’arquitectura i l’enginyeria són essencials per afrontar els problemes del país. L’aposta pel coneixement, la innovació i la tecnologia s’ha evidenciat com a essencial per al futur de Catalunya i no defallirem.

Justament amb el que parlàvem. El moment més intens que recordo i que encara ara em fa posar la pell de gallina és el 14 de març passat, quan ens van dir que tots havíem d’anar cap a casa però que calia continuar. Tothom va dedicar vint-i-quatre hores al dia a tirar endavant la universitat; aquest esperit col·lectiu en un moment de necessitat és una sensació difícil d’oblidar.

Som un agent absolutament clau. El 70% de la formació en enginyeria, ciències i arquitectura surt de la UPC. Tenim una reputació nacional i internacional ben guanyada i actualment, per estar al mapa tecnològic de la innovació del món, la posició dels rànquings universitaris és essencial. Aquesta posició d’excel·lència en totes les nostres disciplines converteix Barcelona, la seva àrea metropolitana, en un hub d’innovació i tecnologia capdavanter de primer ordre. És una garantia de futur que hem de cuidar.

Poder renovar els equipaments i infraestructures per seguir fent una recerca capdavantera i, també, fer un pla de relleu generacional. Captar talent jove que d’alguna manera reculli el testimoni del professorat més gran i que es va jubilant per poder mantenir el coneixement i totes aquestes xarxes de reputació que ens ha costat anys d’aconseguir.

Si hem de tirar endavant el país, que aposti per la formació en general i per la recerca, les universitats i la formació d’alt nivell dels seus ciutadans. El sistema públic català és excepcional tenint en compte que tenim un finançament baix. Per posar un exemple, Aalto, una universitat tecnològica de Helsinki, té 10.000 estudiants i 350 milions d’euros de pressupost. La UPC té 30.000 estudiants i 300 milions en pressupost. Queda tot dit.

Des de la UP4, l’associació que tenim amb les politècniques de Cartagena, Madrid i València, sempre hem reivindicat que els graus de quatre anys eren essencials per a les enginyeries, però si hi ha altres estudis més específics o transversals de tres anys, també ens sembla correcte.