“El llegat de la UPC són els 150.000 estudiants titulats”

En aquest temps hem titu­lat uns 150.000 estu­di­ants, majo­ritària­ment engi­nyers, i aquest és el nos­tre prin­ci­pal lle­gat. De ben segur que ells són els que han trans­for­mat Cata­lu­nya des de del 1971 fins a l’actu­a­li­tat, en l’espec­ta­cu­lar avenç en infra­es­truc­tu­res, comu­ni­ca­ci­ons, mobi­li­tat, en l’admi­nis­tració, la indústria, la millora del medi natu­ral... Han con­tribuït a millo­rar la vida de les per­so­nes i el món on vivim. Al final, el progrés dels països es basa en el talent de la seva gent. I la UPC ha dei­xat una empremta ins­ti­tu­ci­o­nal d’exigència i feina ben feta.

En el con­text actual, amb la crisi de la covid-19, ens podem sen­tir satis­fets de com la UPC i tot el sis­tema uni­ver­si­tari català hem sabut donar res­posta al repte pro­fund que se’ns ha pre­sen­tat. Volíem cele­brar un gran acte d’ani­ver­sari, però ens hem hagut d’adap­tar i optar per pro­pos­tes més semi­pre­sen­ci­als o en línia. Però també ens ha apor­tat un fet molt posi­tiu: dis­tri­buir la cele­bració per tots els nos­tres cam­pus. La UPC és una uni­ver­si­tat ter­ri­to­rial, té nou cen­tres, i cada un l’està cele­brant al vol­tant d’un dels Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble. Aquesta dimensió més social i de coo­pe­ració que tenim es posa de mani­fest en el pro­grama fes­tiu. Per això el lema del nos­tre 50è ani­ver­sari és Una UPC sense límits. Com a uni­ver­si­tat és clau el nos­tre paper en la for­mació dels pro­fes­si­o­nals i de les pro­fes­si­o­nals com­pe­tents, però també ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes com­pro­me­sos amb els valors de la con­vivència i la democràcia.

La nos­tra aven­tura com a uni­ver­si­tat es pot sin­te­tit­zar en la volun­tat d’apor­tar el conei­xe­ment i el suport perquè les per­so­nes esde­vin­guin el que són capa­ces de ser. Ens con­si­de­rem la uni­ver­si­tat tec­nològica de referència del nos­tre país. El 70% de la for­mació en engi­nyers i arqui­tec­tes l’ofe­rim nosal­tres i, per tant, som uns agents clau per seguir man­te­nint l’ocu­pació i la com­pa­ti­bi­li­tat amb les empre­ses. I més ara, quan es parla de la recons­trucció econòmica i social del país. Hem de mirar cap al futur man­te­nint aquest espe­rit de res­pon­sa­bi­li­tat i impli­cació amb la nos­tra soci­e­tat.

Tot i que ens hem anat adap­tant, man­te­nim el mateix espe­rit ori­gi­nal de la con­cepció fede­ral de la uni­ver­si­tat. Tenim un parai­gua glo­bal que ens per­met una eco­no­mia d’escala, una marca comuna, però després cada cam­pus té la seva manera de fer i de poten­ciar la seva dis­ci­plina. Tots som UPC, però uns són informàtics, d’altres arqui­tec­tes o bé químics, engi­nyers indus­tri­als... La suma de tots aquests àmbits és el que con­forma l’espe­rit de la uni­ver­si­tat. Un altre tret dife­ren­cial és la recerca i la inno­vació. Som una uni­ver­si­tat tec­nològica i la nos­tra oferta dife­ren­cial és aquesta: la recerca i la trans­ferència del conei­xe­ment i la inno­vació, són trets que seguim man­te­nint jun­ta­ment amb la cen­tra­li­tat de l’estu­di­ant. Sense estu­di­ants no hi ha uni­ver­si­tat. I totes les nos­tres deci­si­ons el final poten­cien la seva for­mació en les dife­rents eta­pes. Des de la cap­tació i l’adap­tació a la uni­ver­si­tat, la vida uni­ver­sitària (la pandèmia ha posat de mani­fest que als cam­pus pre­sen­ci­als no només s’hi apre­nen conei­xe­ments sinó que són espais de crei­xe­ment per­so­nal i pro­fes­si­o­nal) fins a faci­li­tar la tran­sició cap al món labo­ral. Tenim la sort de tenir pràcti­ca­ment el 100% d’ocu­pació. I així ho demos­tren les enques­tes de l’Agència de Qua­li­tat Uni­ver­sitària de Cata­lu­nya. Tenim uns indi­ca­dors excel·lents: el 96% dels titu­lats tenen feina als tres anys, el 66% con­tracte inde­fi­nit, un sou d’entrada per sobre dels 30.000 euros... És a dir, són uns estu­dis molt voca­ci­o­nals, els nos­tres estu­di­ants aca­ben tre­ba­llant d’allò que els agrada.

La uni­ver­si­tat ha estat objecte d’una trans­for­mació molt gran en tots els punts de vista i molt més en una uni­ver­si­tat tec­nològica. Sem­pre hem estat cap­da­van­ters en aquesta trans­for­mació tec­nològica: tenim més de dos-cents grups de recerca que sem­pre han estat al cap­da­vant de tots els avenços, pri­mer en recerca i després a l’hora de tras­lla­dar-los a la for­mació dels nos­tres titu­lats i també a les empre­ses que ens envol­ten. Aquest és el nos­tre paper. En rànquings de pres­tigi com és el de Xan­gai o el QS estem entre els cent pri­mers del món en una desena d’àmbits.

La UPC ha sor­tit reforçada de la pandèmia. Gai­rebé vam pas­sar d’una set­mana a l’altra d’ofe­rir una for­mació pre­sen­cial a una de no pre­sen­cial, i el gran esforç que ha fet la comu­ni­tat de pro­fes­sors, admi­nis­tració i estu­di­ants ha estat excep­ci­o­nal. Hem fet un salt de cinc o deu anys en un parell de mesos i la nos­tra auto­es­tima ha aug­men­tat en ser capaços d’estar a l’altura en moments difícils. També hem fet inver­si­ons d’entre 2 i 3 mili­ons d’euros en equi­pa­ments per poder fer clas­ses no pre­sen­ci­als i hem inver­tit moltíssim en la for­mació del pro­fes­so­rat en noves meto­do­lo­gies. Un altre tret posi­tiu que ha dei­xat la pandèmia és posar de mani­fest que la ciència, la tec­no­lo­gia, l’arqui­tec­tura i l’engi­nye­ria són essen­ci­als per afron­tar els pro­ble­mes del país. L’aposta pel conei­xe­ment, la inno­vació i la tec­no­lo­gia s’ha evi­den­ciat com a essen­cial per al futur de Cata­lu­nya i no defa­lli­rem.

Jus­ta­ment amb el que parlàvem. El moment més intens que recordo i que encara ara em fa posar la pell de gallina és el 14 de març pas­sat, quan ens van dir que tots havíem d’anar cap a casa però que calia con­ti­nuar. Tot­hom va dedi­car vint-i-qua­tre hores al dia a tirar enda­vant la uni­ver­si­tat; aquest espe­rit col·lec­tiu en un moment de neces­si­tat és una sen­sació difícil d’obli­dar.

Som un agent abso­lu­ta­ment clau. El 70% de la for­mació en engi­nye­ria, ciències i arqui­tec­tura surt de la UPC. Tenim una repu­tació naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal ben gua­nyada i actu­al­ment, per estar al mapa tec­nològic de la inno­vació del món, la posició dels rànquings uni­ver­si­ta­ris és essen­cial. Aquesta posició d’excel·lència en totes les nos­tres dis­ci­pli­nes con­ver­teix Bar­ce­lona, la seva àrea metro­po­li­tana, en un hub d’inno­vació i tec­no­lo­gia cap­da­van­ter de pri­mer ordre. És una garan­tia de futur que hem de cui­dar.

Poder reno­var els equi­pa­ments i infra­es­truc­tu­res per seguir fent una recerca cap­da­van­tera i, també, fer un pla de relleu gene­ra­ci­o­nal. Cap­tar talent jove que d’alguna manera recu­lli el tes­ti­moni del pro­fes­so­rat més gran i que es va jubi­lant per poder man­te­nir el conei­xe­ment i totes aques­tes xar­xes de repu­tació que ens ha cos­tat anys d’acon­se­guir.

Si hem de tirar enda­vant el país, que aposti per la for­mació en gene­ral i per la recerca, les uni­ver­si­tats i la for­mació d’alt nivell dels seus ciu­ta­dans. El sis­tema públic català és excep­ci­o­nal tenint en compte que tenim un finançament baix. Per posar un exem­ple, Aalto, una uni­ver­si­tat tec­nològica de Hel­sinki, té 10.000 estu­di­ants i 350 mili­ons d’euros de pres­su­post. La UPC té 30.000 estu­di­ants i 300 mili­ons en pres­su­post. Queda tot dit.

Des de la UP4, l’asso­ci­ació que tenim amb les politècni­ques de Car­ta­gena, Madrid i València, sem­pre hem rei­vin­di­cat que els graus de qua­tre anys eren essen­ci­als per a les engi­nye­ries, però si hi ha altres estu­dis més específics o trans­ver­sals de tres anys, també ens sem­bla cor­recte.