Entrevista

VICTÒRIA CARDONA

CAP DEL SERVEI D’AL·LERGOLOGIA DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON

“L’estil de vida actual afavoreix les al·lèrgies”

EL DESENCADENANT
“No sabem per què hi ha gent que ha fet vida completament normal i en un moment donat comença a tenir al·lèrgia a determinats aliments o substàncies”

Quin més qui menys, tot­hom coneix algú que té alguna al·lèrgia. N’hi ha mol­tes i de molts tipus dife­rents?
Les que tots tenim al cap són les imme­di­a­tes: algú que menja una nou i se li comença a inflar la cara i es mareja. També hi ha les al·lèrgies amb meca­nis­mes retar­dats: per exem­ple, una al·lèrgia a la pell que es pro­du­eix després de por­tar algun tipus de metall, arra­ca­des, braçalets, pen­jolls... Aques­tes no pas­sen de manera imme­di­ata, sinó després d’hores o de dies de con­tacte amb aquell objecte, i la més típica és l’al·lèrgia al níquel. Són dos meca­nis­mes dife­rents, però tots dos es con­si­de­ren al·lèrgies perquè en els dos casos són res­pos­tes immu­nològiques de l’orga­nisme. A part d’aquesta dis­tinció, també hi ha al·lèrgies de tipus ali­men­tari, al·lèrgies només a la pell, les res­pi­ratòries i les gene­ra­lit­za­des que invo­lu­cren molts sis­te­mes.
I és cert que cada cop n’hi ha més?
Sí, la pre­va­lença de l’al·lèrgia en la població gene­ral segueix aug­men­tant. Pot­ser hi havia un aug­ment més accen­tuat fa un parell d’anys i ara s’està apla­nant una mica la corba, però segueix crei­xent. Pro­ba­ble­ment una part d’aquest aug­ment es deu al fet que aug­men­ten els diagnòstics perquè la gent demana més ava­lu­ació. Però les estadísti­ques ja tenen en compte aquest biaix i, en qual­se­vol cas, les al·lèrgies van crei­xent.
Quin motiu explica aquesta tendència?
Es pensa que està rela­ci­o­nada amb l’estil de vida modern i occi­den­tal. Pobla­ci­ons que viuen en zones rurals, que tenen una relació més estreta amb la natu­ra­lesa i més con­tacte amb micro­or­ga­nis­mes com bac­te­ris i fongs, sem­bla que estan més pro­te­gi­des de desen­vo­lu­par al·lèrgies. En canvi, els estils de vida més urbans, amb millors con­di­ci­ons higièniques, amb més neteja, més antibiòtics... En defi­ni­tiva totes aques­tes mesu­res –que són molt necessàries perquè evi­ten infec­ci­ons– afa­vo­rei­xen que hi hagi més al·lèrgies.
És a dir, el con­tacte amb micro­or­ga­nis­mes esti­mula el sis­tema immune prou com per no desen­vo­lu­par al·lèrgies?
Cor­recte, és com una mena d’entre­na­ment que el sis­tema immune neces­sita per poder-se desen­vo­lu­par de manera nor­mal. Quan això no és així, és més fàcil que hi hagi al·lèrgies.
Lla­vors, aquest any de pandèmia que hem apli­cat mesu­res higièniques més estric­tes i cons­tants, farà que es dis­pa­rin?
No ho crec, perquè aques­tes pos­si­bles reac­ci­ons del nos­tre sis­tema immune no són una qüestió imme­di­ata, són el resul­tat d’alte­ra­ci­ons que segu­ra­ment es pro­du­ei­xen en gene­ra­ci­ons. Sabem que els can­vis epi­genètics [can­vis en la funció dels gens que s’acti­ven o es desac­ti­ven sense que hi hagi modi­fi­cació de l’ADN] fan que l’estil de vida dels nos­tres avis o de les nos­tres àvies –de fet, més el de les àvies– hagi pogut influir en la nos­tra res­posta immu­nològica actual. Per tant, aquest any que hem vis­cut en aquests con­di­ci­ons dife­rents, no crec que tin­gui un efecte directe en les al·lèrgies. El que sí que hem pogut veure, per exem­ple, és que com que hem estat més temps tan­cats a casa, més per­so­nes han patit al·lèrgies als àcars de la pols. També hi ha hagut més al·lèrgies als ani­mals domèstics, pre­ci­sa­ment pel fet d’estar-hi més temps en con­tacte. En canvi, per als al·lèrgics al pol·len, el fet d’haver de dur mas­ca­reta en gene­ral els ha anat bé, encara que sem­pre hi ha excep­ci­ons. La mas­ca­reta és una reco­ma­nació que nosal­tres fem sovint, però a mol­tes per­so­nes els feia ver­go­nya por­tar-la abans de la pandèmia. En això, el coro­na­vi­rus ha aju­dat.
De cara a aquest any, ja se sap com anirà el tema de les al·lèrgies pri­ma­ve­rals?
Cada any passa una mica el mateix, s’intenta fer una pre­visió, però resulta molt difícil. El que més s’ha asso­ciat amb tem­po­ra­des d’alts nivells de pol·len és una plu­vi­o­si­tat alta en els mesos pre­vis. Aquest any no és excep­ci­o­nal en aquest sen­tit, però s’haurà d’anar veient.
Sobre la quan­ti­tat de gent que pateix alguna al·lèrgia, hi ha per­cen­tat­ges con­crets?
Depèn molt del tipus de població que s’estudiï, però actu­al­ment es cal­cula que entre un 25 i un 30% de les per­so­nes tin­dran algun tipus d’al·lèrgia al llarg de la seva vida. S’ha de tenir en compte que ningú neix al·lèrgic. Aquesta és una con­dició que es va desen­vo­lu­pant al llarg de la vida, quan les per­so­nes entrem en con­tacte amb dife­rents ele­ments del nos­tre entorn.
Hi ha per­so­nes que no han estat mai al·lèrgi­ques a una deter­mi­nada substància i amb el temps s’hi van tor­nant?
Sí, es poden pro­duir aquests casos. Per tor­nar-te al·lèrgic has de tenir un con­tacte amb l’ele­ment que et pro­voca l’al·lèrgia. Em trobo paci­ents que em diuen: “És que jo aquest ali­ment l’he estat pre­nent tota la vida i mai m’havia fet cap reacció abans!” Però és que això no és cap garan­tia. Al con­trari, has d’haver estat en con­tacte amb aquell ali­ment o amb aquell pro­ducte per tor­nar-t’hi final­ment al·lèrgic. Lla­vors arriba un moment en què men­ges allò, res­pi­res allò o toques allò, i és quan es pre­sen­ten els símpto­mes de l’al·lèrgia. Ens podem fer al·lèrgics en qual­se­vol moment de la vida. El més típic és que les al·lèrgies de tipus res­pi­ra­tori i les ali­mentàries comen­cin a la infan­tesa o a la joven­tut. Però hi ha un petit per­cen­tatge de paci­ents en què comen­cen en l’edat adulta.
Cada cop hi ha més infor­mació en eti­que­tes d’ali­ments o a les car­tes dels res­tau­rants sobre pos­si­bles al·lèrgens. Hi ha més consciència sobre aquest tema?
Es tracta de can­vis que s’han anat pro­duint per noves legis­la­ci­ons, que obli­guen a fer aquest tipus de decla­ra­ci­ons. S’ha vist que hi ha mol­tes per­so­nes afec­ta­des i que real­ment hi ha la neces­si­tat d’avi­sar. Infor­mar de la presència d’al·lèrgens en pro­duc­tes enva­sats o eti­que­tats és una mesura que no és extra­or­dinària­ment difi­cul­tosa, però que pot ser vital. No és freqüent que un paci­ent tin­gui una reacció mor­tal, però pot arri­bar a pas­sar. I pot ser gent molt jove sense cap malal­tia de base. És molt trist morir per una cir­cumstància com­ple­ta­ment evi­ta­ble. Per tant, hi ha hagut una pressió des de les soci­e­tats científiques i des de les asso­ci­a­ci­ons de paci­ents per intro­duir aquest can­vis. Per això des de la Unió Europa s’ha legis­lat per obli­gar a decla­rar els al·lèrgens més freqüents.
També s’ha acon­se­guit que els avi­ons por­tin injec­ci­ons d’adre­na­lina...
En prin­cipi tots els avi­ons hau­rien de por­tar a les seves far­ma­ci­o­les aques­tes injec­ci­ons amb l’adre­na­lina, que és el medi­ca­ment més efec­tiu per trac­tar les reac­ci­ons ana­filàcti­ques. La majo­ria de les com­pa­nyies ho tenen en compte.
Veu un futur en què aques­tes injec­ci­ons esti­guin al car­rer, com els apa­rells des­fi­bril·ladors?
S’hi està tre­ba­llant. Aquí encara no tenim cap legis­lació sobre aquest tema, però en altres països ja s’han fet avenços. Per exem­ple, en algu­nes ciu­tats euro­pees s’ha impo­sat l’obli­ga­to­ri­e­tat de tenir adre­na­lina genèrica, per a l’ús de qui la neces­siti, als cen­tres esco­lars. Això a l’Estat espa­nyol encara no passa. Als cen­tre edu­ca­tius on hi ha al·lèrgics hi ha les injec­ci­ons indi­vi­du­als que neces­sita cada alumne, i legal­ment tu no pots uti­lit­zar aquest autoin­jec­tor d’adre­na­lina per a un altre paci­ent que pugui tenir una reacció. S’està inten­tant regu­lar tot això i que als cen­tres hi pugui haver adre­na­lina genèrica. Fins i tot s’estan desen­vo­lu­pant unes uni­tats espe­ci­als, una mena de capses, per tenir-les emma­gat­ze­ma­des, amb infor­mació sobre com s’ha d’uti­lit­zar.
Es pot donar algun con­sell a la població en gene­ral per pre­ve­nir les al·lèrgies?
La veri­tat és que no. S’ha inten­tat des del món mèdic pren­dre mesu­res per pre­ve­nir-les des del moment del nai­xe­ment. S’ha inten­tat modi­fi­car la dieta de les dones emba­ras­sa­des i s’ha inten­tat modi­fi­car la intro­ducció d’ali­ments retar­dant-ne alguns, per mirar si això tenia algun efecte. Però al final el que s’ha vist és que no hi ha una manera con­creta d’evi­tar que un al·lèrgic es torni al·lèrgic. Actu­al­ment, s’advoca per la lactància materna i per anar intro­duint ali­ments a par­tir dels qua­tre mesos. No es reco­mana endar­re­rir aquest pas perquè això sí que s’ha asso­ciat amb més al·lèrgies i into­leràncies.
La gran pre­gunta que es fan els al·lergòlegs és: quin és el deto­nant que causa les al·lèrgies?
Sí, és la que ens fem tots i encara no sabem con­tes­tar. No sabem per què hi ha gent que ha fet vida com­ple­ta­ment nor­mal i en un moment donat comença a tenir al·lèrgia a deter­mi­nats ali­ments o substàncies. Ado­les­cents que pot­ser als 15 anys comen­cen a fer reac­ci­ons a frui­tes, a fruita seca, o a marisc... i abans no. Quin és el des­en­ca­de­nant perquè això passi? No ho sabem i seria molt interes­sant des­co­brir-ho. I encara una altra pre­gunta que ens fem: qui­nes són les con­di­ci­ons que fan que una per­sona tin­gui una reacció al·lèrgica més greu o menys greu? Sí que hi ha alguns fac­tors que es poden asso­ciar, carac­terísti­ques del paci­ent, si per exem­ple té més edat o menys, si té malal­ties de base o segueix trac­ta­ments mèdics... Però mol­tes vega­des paci­ents amb les matei­xes carac­terísti­ques s’expres­sen de manera molt dife­rent quant a la inten­si­tat d’aquesta reacció. És un camp impor­tant d’interès.
Qui­nes són les al·lèrgies més rares que es conei­xen?
N’hi ha moltíssi­mes! Últi­ma­ment n’estem veient de domèsti­ques a ani­mals que abans no eren comuns, com rèptils. Hi ha paci­ents que són al·lèrgi­ques al líquid semi­nal de la seva pare­lla, i això és un pro­blema molt greu que afecta en l’àmbit emo­ci­o­nal. Sem­pre tro­bem al·lèrgies pecu­li­ars o a ali­ments nous, per exem­ple fa poc hem tin­gut una paci­ent que és al·lèrgica als ous de sípia, però per sort no és un ali­ment que es con­su­meixi sovint.
Quant a trac­ta­ments, sem­pre són els matei­xos?
En el cas de les al·lèrgies ali­mentàries, el més impor­tant és evi­tar con­su­mir allò que et fa reacció, evi­dent­ment. Després, el trac­ta­ment far­ma­cològic per a les al·lèrgies és sem­pre el mateix, sigui quina sigui. A part, hi ha dife­rents estratègies per inten­tar induir tolerància. Per exem­ple, als al·lèrgics al verí de les abe­lles o de les ves­pes, els vacu­nem amb el mateix verí i acon­se­guim que en pròximes pica­des no facin reacció ana­filàctica. I amb els nens que són al·lèrgics a l’ou o la llet també es fan trac­ta­ments per induir tolerància i poder-los intro­duir a la dieta. També hi ha les vacu­nes per a les al·lèrgies més típiques, com ara als àcars, que el que fan és inten­tar que els paci­ents no tin­guin tants símpto­mes.

.

ELS EFECTES DE LES VACUNES CONTRA EL CORONAVIRUS

La doctora Victòria Cardona és la cap de la secció d’al·lergologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i forma part de diferents organitzacions científiques, com el Comitè d’Anafilaxi de la Societat Llatinoamericana d’Al·lèrgia i Immunologia i l’Organització Mundial d’Al·lèrgia. Li preguntem sobre una de les últimes preocupacions dels al·lèrgics, les possibles reaccions adverses a les vacunes del coronavirus, i reconeix que s’ha creat una certa alarma social sense un motiu real. “Va coincidir que quan es va començar a posar la vacuna de Pziffer es van donar diversos casos que podrien ser reaccions al·lèrgiques. Alguns eren pacients que portaven autoinjectors d’adrenalina, i això podia indicar que eren pacients de risc”, explica. En alguns casos, s’ha sospitat que eren al·lèrgics a un

dels excipients que ajuda a

conservar la vacuna, el polietilenglicol. “Però que siguin al·lèrgiques a aquest producte hi ha poquíssimes persones, per la qual cosa això no hauria de ser cap problema”, afegeix. De tota manera, les societats científiques i el Departament de Salut han decidit que els pacients que prèviament hagin tingut reaccions al·lèrgiques molt greus, de tipus anafilàctic, el que han de fer és vacunar-se de forma normal i ampliar el període d’observació de 15 minuts a 30 minuts. “Aquí, a la Vall d’Hebron, estem fent un seguiment de totes les persones que es vacunen i en cap cas hem vist reaccions greus. Hem tingut un parell de casos amb erupcions cutànies i res més. És una alarma injustificada i a la llarga es veurà que no hi ha més reaccions al·lèrgiques que les que poden passar amb la resta de vacunes o amb qualsevol medicació”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor