“La intel·ligència artificial pot ajudar a disminuir la xifra de morts per la covid”

Pri­mer de tot hem de dir que nosal­tres ja fa un parell d’anys que estem tre­ba­llant en intel·ligència arti­fi­cial apli­cada a la medi­cina. Des d’abans de la pandèmia, tenim pro­jec­tes que trac­ten sobre l’ús d’aquesta eina a l’hora de pren­dre deci­si­ons mèdiques. Com tot­hom sap, el mes de març de l’any pas­sat ens vam tro­bar de cop i volta en una situ­ació catastròfica, amb l’ingrés de 700 paci­ents amb la covid i amb la res­pon­sa­bi­li­tat d’haver de tenir cura, també, d’altres paci­ents que van haver de ser deri­vats a un hotel trans­for­mat en hos­pi­tal. Així, de cop, ens tro­bem que el nom­bre de paci­ents amb la covid que depe­nen de nosal­tres és ele­vadíssim, que hem de fer front a una malal­tia des­co­ne­guda i que hi ha un nom­bre limi­tat de met­ges experts en malal­ties infec­ci­o­ses, malal­ties res­pi­ratòries i de cures inten­si­ves. La nos­tra obsessió, des del pri­mer moment, va ser inten­tar con­tro­lar el que estava pas­sant i inten­tar aju­dar al màxim els met­ges amb altres camps d’exper­tesa que es van haver de posar imme­di­a­ta­ment a trac­tar paci­ents amb la covid. Els pocs espe­ci­a­lis­tes en malal­ties infec­ci­o­ses que tre­ba­llem als hos­pi­tals havíem de tenir una visió de com apro­xi­mar-nos als nos­tres com­panys i aju­dar-los a fer front a la malal­tia.

Exacte, amb l’afe­git que es tracta d’una malal­tia que és nova i que no es coneix. En tots els hos­pi­tals, els met­ges espe­ci­a­lis­tes vam anar cre­ant pro­to­cols d’actu­ació a mida que s’anava adqui­rint experiència. Des que va començar la pandèmia i fins al febrer, s’han publi­cat més de 96.500 arti­cles científics. Al nos­tre hos­pi­tal, el pro­to­col per als paci­ents de la covid el vam haver d’actu­a­lit­zar 15 vega­des només durant el pri­mer mes de la pandèmia. Cada dos dies sor­tien nove­tats impor­tants sobre trac­ta­ments i aquesta infor­mació s’havia de fer arri­bar a tot de met­ges dife­rents que esta­ven aju­dant en tot el que podien. Per tant, ens tro­bem molts de malalts, molta infor­mació que s’ha de trans­me­tre en temps real i un nom­bre limi­tat de met­ges.

A més, tots els malalts són molt greus, els poden pas­sar coses molt dife­rents, però clínica­ment tots són iguals. El que et diuen, tots, és que s’ofe­guen i tenen febre. Però a par­tir d’aquí pot pas­sar que el paci­ent tin­gui pro­ble­mes res­pi­ra­to­ris per culpa del virus, que tin­gui una infla­mació molt impor­tant per la manera com el sis­tema immu­ni­tari res­pon a l’atac del virus, pot ser que tin­gui trom­bo­sis o pot ser que tin­gui superin­fec­ci­ons perquè el virus li ha fet bai­xar les defen­ses i algun altre micro­or­ga­nisme se n’apro­fita. Lla­vors, què fas quan passa tot això, quan no conei­xes la malal­tia i quan no hi tens experiència? Amb aquesta obsessió per poder-ho con­tro­lar, el pri­mer que vam veure va ser que aques­tes pos­si­bi­li­tats que he des­crit seguien uns patrons analítics. Vam veure que les anàlisis de sang que fèiem als paci­ents eren dife­rents. En aquest punt vam tras­lla­dar tot el nos­tre pro­grama d’intel·ligència arti­fi­cial, amb el qual ja estàvem tre­ba­llant per trac­tar infec­ci­ons de paci­ents amb càncer, als paci­ents amb la covid.

La seva peça clau és el que ano­me­nem SILD, el sis­tema intel·ligent de lec­tura i dis­pen­sació de dades de la història clínica electrònica. Hem de recor­dar que l’ordi­na­dor de l’hos­pi­tal té totes les dades dels paci­ents. Quan nosal­tres dema­nem una analítica, els resul­tats van a l’ordi­na­dor; quan una infer­mera posa el termòmetre al paci­ent, aque­lla tem­pe­ra­tura també queda regis­trada a l’ordi­na­dor... Amb el nos­tre SILD podem cap­tar totes aques­tes dades en temps real. Per tant, el que podem fer és pro­gra­mar-lo de manera que quan es donin un seguit de dades con­cre­tes al mateix temps faci un avís, perquè això serà un indi­ca­dor que aquell paci­ent, per exem­ple, seguirà un patró infla­ma­tori. Per tant, per poder fer tot aquest segui­ment vam crear el Cen­tre de Con­trol Covid, que hem ano­me­nat C3. Ens per­met veure en temps real davant d’una pan­ta­lla de l’ordi­na­dor tot el que està pas­sant amb els nos­tres paci­ents. Així, fent que un dels nos­tres met­ges experts con­troli aquesta pan­ta­lla, podem donar res­posta imme­di­ata per a cada malalt i li podem donar el trac­ta­ment per­so­na­lit­zat que neces­sita. Si el pro­blema és el virus es poden donar anti­vi­rals; si hi ha un patró infla­ma­tori, antiin­fla­ma­to­ris; als paci­ents amb trom­bo­sis, els podem anti­co­a­gu­lar, i si hi ha una superin­fecció podem donar antibiòtics. Amb el C3 vam veure que podíem aju­dar tot­hom, els met­ges experts i els que no tenien tanta experiència.

Sí, aquesta ha estat una de les claus que ens han permès obte­nir bons resul­tats. El C3 ha permès fer un trac­ta­ment precoç i indi­vi­du­a­lit­zat a tots els nos­tres malalts i, això, ho hem pogut rela­ci­o­nar amb una dis­mi­nució molt impor­tant de la mor­ta­li­tat.

Sí, tenim ja dos arti­cles publi­cats sobre aquesta tema. I podem dir que hi ha diver­sos fac­tors que expli­quen per què tenim aquesta mor­ta­li­tat més baixa. Òbvi­a­ment es tracta d’una feina en equip. Podem dir que han fun­ci­o­nat molt bé mol­tes coses. Si haguéssim posat en marxa aquest Cen­tre de Con­trol però no s’hagues­sin nete­jat bé les habi­ta­ci­ons, segur que no hauríem tin­gut els matei­xos resul­tats. Tam­poc no ho hauríem acon­se­guit si no haguéssim tin­guts llits d’UCI, si no haguéssim tin­guin prou medi­ca­ments, si tots els pro­fes­si­o­nals no haguéssim tre­ba­llat con­jun­ta­ment... El que reflec­teix aquesta baixa mor­ta­li­tat és el fet que som un gran equip i que hem llui­tat moltíssim tots, des de la direcció de l’hos­pi­tal, que quan ha estat neces­sari ha acon­se­guit mul­ti­pli­car el nom­bre de llits d’UCI, fins a les per­so­nes que nete­gen, que han estat capa­ces d’evi­tar con­ta­gis desin­fec­tant les superfícies con­ta­mi­na­des; pas­sant pel per­so­nal de segu­re­tat, que quan tocava no ha dei­xat entrar ningú a l’hos­pi­tal sense permís, també per evi­tar nous con­ta­gis. A més, evi­dent­ment, de tots els pro­fes­si­o­nals de medi­cina i d’infer­me­ria, que s’hi han dei­xat la pell. I puc dir que només nosal­tres sabem com n’ha estat, de dur. Afe­git a tot això, dis­po­sar d’una eina com el Cen­tre de Con­trol Covid ens ha permès acon­se­guir uns resul­tats dels quals estem molt orgu­llo­sos.

Hem acon­se­guit aju­des euro­pees per por­tar aquesta eina a qua­tre hos­pi­tals més. A Cata­lu­nya, a la Mútua de Ter­rassa i l’Hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol (Can Ruti). I, en l’àmbit euro­peu, als hos­pi­tals Eras­mus MC, a Rot­ter­dam, als Països Bai­xos, i a l’hos­pi­tal uni­ver­si­tari UZ Leu­ven, a Bèlgica. La nos­tra idea, per des­comp­tat, seria que tots els hos­pi­tals pogues­sin tenir els cen­tres de con­trol, el que neces­si­tem és que ens aju­din a fer-ho, que les ins­ti­tu­ci­ons hi posin els recur­sos que cal­gui, perquè hem vist que els resul­tats són esca­la­bles i molt bons. Si anem de cara a una quarta onada serà molt impor­tant que es tin­gui en compte.

El que cal és que tre­ba­llin con­jun­ta­ment els pro­fes­si­o­nals de com­pu­tació i els pro­fes­si­o­nals de medi­cina, això és indis­pen­sa­ble per poder tenir èxit. Es neces­si­ten els dos conei­xe­ments, has de saber-ne molt, de pro­gra­mar, però també has de saber-ne molt, de medi­cina. A par­tir d’aquí, la intel·ligència arti­fi­cial ens per­met poder trac­tar molta infor­mació i bus­car patrons que són clau. Però aquests patrons, si no tenen sen­tit mèdic, no ser­vei­xen per a res. Com diu un dels meus com­panys, i crec que té molta raó, avui dia la intel·ligència arti­fi­cial neces­sita molta intel·ligència humana al dar­rere per poder fun­ci­o­nar.

Estem entre els 3 i els 4 tri­li­ons de dades. Però el que cal és que al dar­rere d’aques­tes dades hi hagi algú que pugui vali­dar-les i inter­pre­tar-les. Per saber que les dades tenen qua­li­tat neces­si­tes algú que sàpiga què volen dir. Si ana­lit­zes dades que no són de bona qua­li­tat mai podràs acon­se­guir resul­tats de bona qua­li­tat.

La veri­tat és que, quan estàs immers en una voràgine com la que per desgràcia hem vis­cut, només saps que has de con­ti­nuar tre­ba­llant 18 hores al dia set dies a la set­mana. Però, quan pots parar una mica i ava­luar allò que has fet i els resul­tats que ha tin­gut, i veus que la teva feina ha estat impor­tant, hi ha poques coses que tin­guin una recom­pensa tan mera­ve­llosa. La covid ha estat una de les experiències més dures, però al cap­da­vall ens ha recon­for­tat veure com hem reduït la mor­ta­li­tat i com ens hem plan­tat en una de les més bai­xes des­cri­tes a tot el món. Ara bé, és evi­dent que des de l’àmbit sani­tari estem molt can­sats i dema­nem a tot­hom que es pre­gui el tema de la pandèmia molt seri­o­sa­ment, que segueixi totes les mesu­res reco­ma­na­des. Ho agraïm molt perquè ha estat duríssim, i el preu que s’ha hagut de pagar és molt alt.