En Miquel –nom fictici– és un empresari català amb negocis a Cali. “És un desastre per als empresaris. Tinc un client que ha hagut de tancar la meitat dels seus magatzems. És perillós parlar del tema, perquè aquí, si ofens algú...” Relaciona el moviment social amb l’esquerra política. “Parlar de l’esquerra a Catalunya i a Colòmbia és diferent. A Colòmbia és, en un 90%, guerrilla, FARC. Abans sí que eren joves estudiants amb ideals, ara són els narcotraficants més grans del món. L’extrema dreta també és narcotraficant... De fet, ho són tots.” La seva visió coincideix amb la del govern colombià. “La reforma tributària del govern era necessària, perquè el 70% de les empreses són il·legals, i els volien posar un IVA. Mal moment? Sí. Que el govern ha robat? Sí. Tots ho han fet. Es queixen que apugen el preu dels productes bàsics, però tinc treballadors a qui pago un dissabte i dilluns ja no els queda res, s’ho han begut tot. La majoria de la població cobra i s’ho beu. Tothom té raó i tothom s’equivoca, però el paro no és la manera.”