“L’extrema dreta encara nega el canvi climàtic”

Sí, hi ha dife­rents tipus de relació. Una és la des­fo­res­tació. Quan estàs tallant arbres i bos­cos, par­ti­cu­lar­ment als tròpics, entres en con­tacte amb els patògens, els virus que cir­cu­len de manera natu­ral. La des­fo­res­tació és la segona causa d’emissió de CO2 després de la com­bustió de com­bus­ti­bles fòssils. La des­fo­res­tació s’està acce­le­rant als tròpics. L’any pas­sat, el 2020, enmig de la pandèmia, es va acce­le­rar de manera dramàtica sobre­tot a l’Amazònia a causa de la política del pre­si­dent del país, Jair Bol­so­naro. A banda de l’Amazònia, s’estan expan­dint les plan­ta­ci­ons d’oli de palma, pro­jec­tes de mine­ria, noves car­re­te­res que s’estan cons­truint... Tot això el que pro­voca és que s’esti­guin esta­blint noves rela­ci­ons en què els humans entren en con­tacte amb virus com el coro­na­vi­rus. Una altra relació és l’avi­ació. Aquesta és una de les raons per les quals el virus s’ha escam­pat ràpida­ment per tot el pla­neta. A més, l’escal­fa­ment glo­bal aug­menta el risc que hi hagi malal­ties zoonòtiques, perquè quan la tem­pe­ra­tura creix, la tendència dels ani­mals és la de migrar i van cap a llocs on les tem­pe­ra­tu­res no són tan càlides. Per exem­ple, al sud d’Àsia les pobla­ci­ons de rat­pe­nats estan migrant a causa de l’escal­fa­ment glo­bal, i això té a veure amb la pandèmia. Es tracta d’una tendència que ha anat en aug­ment en les últi­mes dècades i que s’espera que vagi a més en el futur.

Els governs no han res­post a aquesta pandèmia amb cap ini­ci­a­tiva ni han fet res per atu­rar-ne l’expansió. A la Xina, a l’inici de la pandèmia, es van pro­mul­gar noves lleis i es van pren­dre mesu­res dràsti­ques. Un altre cas fla­grant va suc­ceir a Dina­marca, en un moment de pànic amb la indústria dels visons: els van haver de sacri­fi­car tots per culpa d’una mutació del virus [en total van ser sacri­fi­cats 17 mili­ons de visons]. És una de les indústries més impor­tants del país i és injus­ti­fi­ca­ble. A Suècia també tenim indústria de visons. Des dels par­tits d’esquerra se n’ha dema­nat el tan­ca­ment, però encara seguei­xen allà. I a banda de la Xina i de Dina­marca, no conec cap intent de cap altre govern per inten­tar tallar les for­mes de pro­ducció que engen­dren els virus.

Per exem­ple, Austràlia va patir uns incen­dis viru­lents el 2019 i un any després van tenir unes inun­da­ci­ons extre­mes després d’unes plu­ges tor­ren­ci­als a la zona de Nova Gal·les del Sud. Les auto­ri­tats aus­tra­li­a­nes van res­pon­dre a les inun­da­ci­ons dient a la gent que marxés de casa, tan­cant els car­rers, eva­cu­ant els ciu­ta­dans..., però són unes mesu­res que ser­vei­xen per llui­tar con­tra els símpto­mes, no per trac­tar les cau­ses. I després veus que el govern aus­tralià està aug­men­tant la pro­ducció de gas i de carbó. I és que Austràlia és un dels màxims expor­ta­dors de carbó i gas del món.

No hi ha futur si no atu­rem tot això! Des­a­for­tu­na­da­ment, aquesta és la qüestió.

No van can­viar l’ener­gia perquè fos més barata. És interes­sant veure els paral·lelis­mes actu­als, perquè al final qui deci­deix són les grans com­pa­nyies i els seus bene­fi­cis. Per exem­ple, l’ener­gia solar i l’eòlica són infi­ni­ta­ment més bara­tes que els com­bus­ti­bles fòssils. L’ener­gia solar és la més barata de la història de la huma­ni­tat, però a les grans com­pa­nyies és evi­dent que no els interessa perquè no hi gua­nyen prou. Això s’explica bàsica­ment per tot el capi­tal enter­rat en cano­na­des, ter­mi­nals de gas i tota la resta d’infra­es­truc­tura basada en el petroli i el gas. Per a com­pa­nyies com Total, Shell i BP, si deci­dei­xen si han d’inver­tir en ener­gia solar o eòlica o en carbó i gas, el que bus­quen és el màxim bene­fici perquè això és el que fan les empre­ses pri­va­des! Aques­tes com­pa­nyies tenen més per­cen­tatge d’inver­si­ons en petroli i gas i con­ti­nu­a­ran en aquesta direcció. No hi ha solució si dei­xes que aques­tes com­pa­nyies siguin les que deci­dei­xen! En aquest cas, se les haurà de forçar o naci­o­na­lit­zar per acon­se­guir la tran­sició energètica.

És cert. Pre­ci­sa­ment, en el dar­rer lli­bre que he publi­cat més recent­ment, White skin, black fuel: On the Dan­ger of Fos­sil Fas­cism parlo de l’aug­ment de les posi­ci­ons més de dreta en con­tra del canvi climàtic. És un estudi que hem fet de tretze països euro­peus, més els Estats Units i el Bra­sil. I el que queda clar és que en aquests dis­cur­sos de la dreta encara hi ha una negació total del canvi climàtic. Hi ha una defensa afer­ris­sada dels com­bus­ti­bles fòssils. És la línia que han aga­fat par­tits com Alter­na­tiva per Ale­ma­nya, Suècia Democràtica i Vox a Espa­nya. I és la línia que té el Par­tit Repu­blicà als Estats Units i Bol­so­naro al Bra­sil. Encara hi ha una altra posició, que és la que ha adop­tat el Front Naci­o­nal de Marine Le Pen, que ofi­ci­al­ment no nega la crisi climàtica, és a dir que diu que la crisi ecològica és real i que la solució és la nació, i que per aquest motiu el que s’ha de fer és tan­car les fron­te­res, atu­rar la immi­gració abans de sal­var la natura. Aquest feno­men també és molt perillós.

Per dir-ho clara­ment, és la defensa agres­siva que se’n fa per part de l’extrema dreta. No diem que hi hagi algun país on aquest fei­xisme s’esti­gui pro­duint, però sí que hem obser­vat que és una tendència. La crisi climàtica empit­jo­rarà, i l’extrema dreta serà una figura política impor­tant en aquesta crisi. Per exem­ple, les posi­ci­ons d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya són molt agres­si­ves, defen­sant l’ús del carbó en con­tra de qual­se­vol tipus de limi­tació. I això es pot inten­si­fi­car.

No crec que sigui pos­si­ble reduir l’escal­fa­ment glo­bal sense can­viar aspec­tes fona­men­tals del capi­ta­lisme. El que és neces­sari és que s’aturi l’extracció de car­bu­rants fòssils. Això sí que s’ha d’atu­rar.

La idea és només un esbós, però estic con­tent perquè sé que hi ha altra gent que pensa en ter­mes de leni­nisme ecològic. L’ori­en­tació estratègica de Lenin, o de Rosa de Luxem­burg, després del 1914 era con­ver­tir la Pri­mera Guerra Mun­dial en un cop mor­tal en con­tra del capi­ta­lisme. Aquesta és la mateixa ori­en­tació que hem de seguir avui, i a això és al que em refe­reixo quan parlo de leni­nisme eco­lo­gista. El que es neces­sita és apar­tar del poder tota aquesta gent que con­ti­nua extra­ient com­bus­ti­bles fòssils, que des­fo­res­ten els bos­cos dels tròpics. Hem de tro­bar una manera de con­ver­tir la crisi medi­am­bi­en­tal en una crisi del mateix capi­ta­lisme fòssil. El terme leni­nisme ecològic és una mena de pro­vo­cació, per crear con­trovèrsia. El que és impor­tant per a mi és que ens hem d’ado­nar que no ens podem enfron­tar a aquests pro­ble­mes sense exer­cir els poders de l’estat. I per això diria que l’anar­quisme és insu­fi­ci­ent, perquè si vols atu­rar les emis­si­ons de gasos i partícules con­ta­mi­nants neces­si­tes cen­tra­lit­zar el poder de l’estat per tal de fer-ho.