“No tot el que passa és culpa de la variant delta”

El grup de genòmica micro­bi­ana, que lidera el doc­tor Roger Pare­des, hem dedi­cat els últims anys a estu­diar el micro­bi­oma humà, el paper que té en la pato­lo­gia i en la infecció de la sida, i col·late­ral­ment estu­diem també el paper que té en altres malal­ties com ara el càncer. Tenim molta experiència en l’anàlisi del genoma del VIH per al diagnos­tic clínic i hem adqui­rit una exper­tesa en aquesta tec­no­lo­gia que és la que ens ha ser­vit després per a la covid-19, per això estu­diem les vari­ants del virus.

Quan va començar la pandèmia vam tre­ba­llar per adap­tar el nos­tre labo­ra­tori a l’estudi del coro­na­vi­rus. En un pri­mer moment per donar suport genòmic a la recerca, i a par­tir del gener, quan va aparèixer la vari­ant alfa [la britànica], el fet de moni­to­rar les vari­ants es va con­ver­tir en una cosa de gran rellevància. Ales­ho­res, jun­ta­ment amb l’Hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol, vam crear el Can Ruti Sequen­cing Hub per auto­ma­tit­zar el procés i seqüenciar mol­tes més mos­tres. El hub seqüencia unes 200 mos­tres a la set­mana per fer un segui­ment de les vari­ants del virus.

En el nos­tre cas pro­ve­nen de la regió metro­po­li­tana nord, i algu­nes mos­tres, de Girona. Les d’altres regi­ons se seqüencien en altres hos­pi­tals, hi ha qua­tre cen­tres al ter­ri­tori. A tot Cata­lu­nya s’estan seqüenci­ant unes 600 mos­tres a la set­mana. Estem lluny del Regne Unit, que és el líder en la vigilància del virus i en seqüencia milers al dia; 600 a la set­mana pot sem­blar poc però, mal­grat no ser un per­cen­tatge gaire alt, és repre­sen­ta­tiu, per­met tenir infor­mació per a models matemàtics i per fer pre­visió, és una infor­mació molt valu­osa que abans del desem­bre no teníem.

Pot ser­vir per a mol­tes coses, però ara l’estem fent ser­vir per fer un segui­ment de les vari­ants. Amb un inter­val d’uns deu dies, des que tenim la mos­tra fins que la seqüenciem, ens per­met saber quina pro­porció de vari­ants hi ha entre la població infec­tada, si pre­do­mina l’alfa o la delta, o si estem en un procés de des­plaçament de l’una per l’altra i això ens per­met veure com de ràpid és aquest procés de subs­ti­tució perquè es puguin pren­dre les deci­si­ons que cal­guin. Amb la seqüenci­ació del genoma com­plet del coro­na­vi­rus, que és el que fem, podem clas­si­fi­car totes les vari­ants que hi ha pre­sents al ter­ri­tori. En l’àmbit de recerca ens podria per­me­tre després veure xar­xes de trans­missió, carac­te­rit­zar brots, etc.

Diria que hi ha una inter­pre­tació que tot el que ha pas­sat és per culpa de la vari­ant delta…

Hi ha con­tribuït, és clar, però estan pas­sant mol­tes més coses.

Ho explica bas­tant. La vari­ant delta no només s’ha escam­pat aquí, sinó en molts altres llocs, a dife­rents rit­mes, i es con­ti­nuarà escam­pant per tot el món, perquè és una vari­ant que té un avan­tatge sobre les altres i les va subs­ti­tuint, és un procés evo­lu­tiu i era d’espe­rar. La pandèmia, però, no aca­barà amb la vari­ant delta, tin­drem més pro­ces­sos de subs­ti­tució en el futur, i no és res extra­or­di­nari, sinó la con­seqüència lògica que el virus s’està adap­tant a l’ésser humà. El que no sabrem mai és què hau­ria pas­sat si haguéssim man­tin­gut les mesu­res de res­tricció un cop es va impo­sar la vari­ant delta. És més trans­mis­si­ble, és cal­cula que un 50-70% més que la prèvia, que ja ho era un 50% més que l’ante­rior, i més que l’ante­rior… Aquest virus cada cop en va apre­nent, len­ta­ment, però n’aprèn. És difícil quan­ti­fi­car la con­tri­bució de cadas­cun dels fac­tors en l’explosió de casos. La vari­ant delta, per molt més trans­mis­si­ble que sigui, es para de la mateixa manera que l’alfa, que és evi­tant interacció social, por­tant mas­ca­reta... Pen­sar que tot es deu a la vari­ant delta és molt ingenu, o interes­sat.

Pel que fa a un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu de con­ta­gis, segur, però pro­ba­ble­ment no en la mateixa mag­ni­tud. No és que una vari­ant sigui trans­mis­si­ble i l’altra no, sinó sen­zi­lla­ment que una ho és més que l’altra, però pen­sar que amb una altra vari­ant no hi hau­ria hagut un aug­ment de casos és absurd.

Des de prin­ci­pis de juny nosal­tres, i altres grups, ja havíem dit que la vari­ant delta havia arri­bat i que s’ani­ria expan­dint. No era un motiu d’alarma exces­siva, perquè ja es veia a venir, pri­mer va pas­sar a l’Índia, després hi va haver la subs­ti­tució a la Gran Bre­ta­nya, i el que passa allà acaba tras­lla­dant-se a bona part d’Europa tard o d’hora. Insis­teixo, amb aquesta vari­ant o amb una altra, si obres, és evi­dent que els casos aug­men­ta­ran.

Cal dir pri­mer que a Cata­lu­nya s’està seqüenci­ant molt més el virus, i per tant les dades de la resta de l’Estat poden ser menys repre­sen­ta­ti­ves. És cert que el ritme de subs­ti­tució és dife­rent, però la delta s’aca­barà impo­sant també a la resta de l’Estat, no en tinc cap dubte. I pot ser que en algun ter­ri­tori, abans que s’hi acabi impo­sant, hi arribi una altra vari­ant nova i aquesta gua­nyi la delta, això també pot pas­sar.

Ens pot donar mol­tes dades, saber com va entrar és més com­pli­cat, però saps quan entra, i com més seqüenci­ació fas més infor­mació tens i ho saps abans. Amb el segui­ment que fem podem veure quan hi ha una mínima pre­va­lença d’una vari­ant entre la població i lla­vors la comen­cem a seguir. Si mireu els gràfics de Covid­Tag veu­reu que hi ha mol­tes més vari­ants cir­cu­lant però que no s’han expan­dit tant. En fem un segui­ment per poder pre­veure quan una vari­ant pot aca­bar-se impo­sant. La nos­tra feina és vigi­lar.

Al món, cen­te­nars! El virus muta cons­tant­ment, les que sur­ten als mit­jans són les que adqui­rei­xen avan­tatge en la trans­missió i ini­cien aquesta dinàmica de subs­ti­tució. Mol­tes pas­sen per sota el radar perquè no van a més.

Ara estem moni­to­rant aquest procés de subs­ti­tució per part de la vari­ant delta i el que obser­vem i pre­ve­iem és que pràcti­ca­ment tot el virus que cir­cu­larà a casa nos­tra serà de la delta. Hi ha altres vari­ants que se seguei­xen, però de moment no gene­ren cap motiu d’alarma.

De les vari­ants clas­si­fi­ca­des per l’OMS n’hi ha una quin­zena que es vigi­len amb més atenció. Aquí les que tenim sobre­tot són l’alfa i la delta, n’hi ha d’altres però amb poca incidència.

Per ter­ri­to­ris el virus segueix pro­ces­sos d’evo­lució dife­rents, i en un lloc es pot veure que gua­nya ter­reny una deter­mi­nada vari­ant que no és pre­sent en d’altres. Vol dir que aque­lla vari­ant té avan­tat­ges sobre d’altres i cal estar atent. Quan s’imposa una vari­ant en algun ter­ri­tori és per alguna cosa i cal vigi­lar-la.

Vindrà una vari­ant x i subs­ti­tuirà la majo­ritària, d’aquí a un mes, d’aquí a tres o d’aquí a un any, no ho sabem. El virus anirà evo­lu­ci­o­nant i s’ani­ran subs­ti­tuint unes vari­ants per d’altres, el que no sabem encara és si una vari­ant subs­ti­tuirà la prèvia o coe­xis­ti­ran dife­rents vari­ants alhora que més o menys tin­guin els matei­xos avan­tat­ges per anar-se pro­pa­gant. Tenim la sort que aquest virus és una mica lent, genera muta­ci­ons a un ritme baix, un parell de muta­ci­ons al mes; el de la sida, per exem­ple, en genera milers. Això no vol dir que no es mogui, sinó que es mou més len­ta­ment i en un futur és pos­si­ble que les vacu­nes no siguin tan efi­ci­ents con­tra algu­nes de les vari­ants i cal­gui redis­se­nyar-les. El que diuen el sen­tit comú i els con­cep­tes evo­lu­tius és que el virus s’anirà adap­tant. Per això si ara, quan encara falta molta gent per immu­nit­zar amb les vacu­nes, li dei­xem un espai per repli­car-se, li estem donant l’opor­tu­ni­tat de gene­rar muta­ci­ons que li donen avan­tat­ges, li estàs donant números de lote­ria perquè gua­nyi la grossa i acon­se­gueixi muta­ci­ons més avan­tat­jo­ses.

Per això s’insis­teix tant a vacu­nar tota la població mun­dial, perquè si no sem­pre tindràs un reducte on la població no estarà immu­nit­zada i on el virus podrà evo­lu­ci­o­nar lliu­re­ment. I el mateix que passa a gran escala passa a petita escala. Pen­sar que ara que el virus està infec­tant gent jove, que majo­ritària­ment passa la malal­tia de forma lleu, no suposa un gran pro­blema és un error, li estàs donant un espai al virus perquè repli­qui i muti, són faves comp­ta­des.

Ens hem de men­ta­lit­zar que el virus no mar­xarà. És aquí per que­dar-se, pos­si­ble­ment es con­ver­tirà en un altre virus esta­ci­o­nal com la grip. Quan va aparèixer era un virus nou amb una població verge, sense cap immu­nit­zació, i ha cau­sat des­tros­ses. A través de les infec­ci­ons i les vacu­nes, el sis­tema immu­ni­tari humà aprendrà a conèixer-lo, i les afec­ta­ci­ons en l’àmbit sani­tari seran molt menors amb el temps, però no vol dir que el virus des­a­pa­re­gui. La grip, per exem­ple, evo­lu­ci­ona 10 vega­des més que el coro­na­vi­rus i cada any torna.

Crec que no ens ado­nem de com n’és, d’impres­si­o­nat, el que s’ha fet per acon­se­guir les vacu­nes. Haver desen­vo­lu­pat una vacuna en menys d’un any és bru­tal. Són vacu­nes molt efi­ca­ces i ho són con­tra les vari­ants que van apa­rei­xent. Però és pos­si­ble que pugui aparèixer alguna vari­ant que faci que la res­posta de la vacuna sigui més feble.

La genòmica s’uti­lit­zava poc en epi­de­mi­o­lo­gia i ha aga­fat embran­zida amb el coro­na­vi­rus. La Gran Bre­ta­nya, que tenia un sis­tema força potent, s’hi ha abo­cat en pocs mesos. Aquí ens hi vam posar el mes de desem­bre i espe­rem que tin­gui una con­tinuïtat, seria bo que poguéssim tenir un sis­tema esta­ble d’epi­de­mi­o­lo­gia genòmica per fer el segui­ment no només de virus, sinó també de bac­te­ris. En 10 o 20 anys adqui­ri­ran molta rellevància els pro­ble­mes deri­vats de la resistència d’alguns bac­te­ris als antibiòtics, i la vigilància genòmica hi té un paper i un poten­cial impor­tant. Pots seguir el genoma dels virus i dels micro­bis no en temps real però gai­rebé. Aquesta infor­mació seria útil per a mol­tes coses a banda de la covid-19. El que estem fent demos­tra que la tec­no­lo­gia hi és, i que tenim els conei­xe­ments, però calen, és clar, recur­sos. Encara que un dia no cal­gui per a la covid, esta­ria bé man­te­nir aques­tes eines per vigi­lar els futurs covids.

N’han apa­re­gut abans, com ara el pri­mer SARS i el MERS. El VIH en el seu moment també es va des­con­tro­lar, i qual­se­vol eina que ajudi a con­tro­lar els virus i a con­te­nir-los serà impor­tant. Des de fa un temps ha adqui­rit una gran importància el con­cepte one health (una única salut, humana, ani­mal i medi­am­bi­en­tal) perquè molts d’aquests virus que apa­rei­xen pro­ve­nen de reser­vo­ris ani­mals, i fan un salt zoonòtic. Els patògens que ens afec­ten no nei­xen del no-res i sovint pro­ve­nen dels ani­mals, els sal­vat­ges i també els de granja, d’aquí el con­cepte de one health. Que vin­dran nous virus, ja hi podem pujar de peus.

Sens dubte és clau. Tot i que no sé si en aquest cas ho sabrem mai. La seqüenci­ació et per­met fer la vigilància de les vari­ants, com que el virus va mutant pots com­pa­rar el genoma del virus de diver­sos casos i veure si estan rela­ci­o­nats entre si. A mesura que tens infor­mació pots anar con­cre­tant més la cadena de trans­missió, la genòmica és essen­cial per enten­dre les vies de trans­missió i dels pro­ces­sos zoonòtics. És el que va pas­sar amb el VIH, que força anys després d’aparèixer es va poder enten­dre d’on va venir el virus.