“Hem de fer els boscos més resistents al foc”

Els bos­cos de Cata­lu­nya estan patint molt els efec­tes del canvi climàtic. Aquesta sequera agreu­jada que estem vivint aquest últim any, però que ja ve de temps enrere, i els epi­so­dis de molta calor estan cas­ti­gant els bos­cos. I tot això es veu agreu­jat per la manca de gestió fores­tal. Vivim en un país en què s’havien tre­ba­llat molt els bos­cos, s’havien apro­fi­tat i s’havien ges­ti­o­nat. Però va arri­bar un moment en què es va aban­do­nar aquesta gestió fores­tal i cada cop hi ha més sota­bosc. Hi ha més matolls, apa­rei­xen més arbres i per tant cada vegada tens més com­bus­ti­ble al bosc. Més pos­si­bi­li­tats de cre­mar, sobre­tot tenint en compte que els arbres són més vul­ne­ra­bles. Amb l’emergència climàtica veiem que estan menys pre­pa­rats per resis­tir un foc, perquè estan com­pe­tint més entre ells per l’aigua i els recur­sos.

Aquest any en con­cret venim d’un hivern que ha estat molt sec, seguit d’una pri­ma­vera molt calo­rosa. Lla­vors arri­bem a l’estiu amb unes dades màximes de tem­pe­ra­tura, amb ona­des de calor extra­or­dinàries, que fan que la vege­tació esti­gui molt més res­seca del que seria habi­tual. Si, a tota aquesta seque­dat, hi afe­gei­xes que tenim els bos­cos molt espes­sos, amb molts arbres que mal­vi­uen, la situ­ació es torna molt com­pli­cada.

El 75% dels bos­cos cata­lans són de pro­pi­e­tat pri­vada i el prin­ci­pal pro­blema és que la gestió fores­tal cada vegada és menys ren­di­ble. Els cos­tos dels tre­balls i els sous han anat aug­men­tant però en canvi el preu de la fusta o bé es manté sem­pre igual o bé va a la baixa. El repte que tenim com a país és enten­dre-ho i assu­mir que els bos­cos, tot i que majo­ritària­ment són de pro­pi­e­tat pri­vada, ens apor­ten molts bene­fi­cis a tots, són molt impor­tants en l’àmbit de soci­e­tat. Hem d’enten­dre que totes les polítiques de pre­venció d’incen­dis han de ser una res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida.

Hi ha dife­rents línies en l’àmbit de pre­venció d’incen­dis. El que és impor­tant és que actuem en aque­lles zones de bosc on és estratègic fer-ho. Tenim el conei­xe­ment, hem estu­diat els mas­sis­sos fores­tals més impor­tants de Cata­lu­nya i hem pre­pa­rat un pro­jecte que iden­ti­fica, en funció de quin tipus d’incendi podria ser més perillós, qui­nes són les actu­a­ci­ons que hem de fer. Ho puc expli­car amb un exem­ple. A l’Empordà sabem que la tra­mun­tana bufa, i amb el conei­xe­ment fores­tal que tenim sabem que, si hi ha un incendi i el vent bufa d’una deter­mi­nada manera, ens podem anti­ci­par. Tre­ba­llem amb els bom­bers i amb els agents fores­tals per pre­veure en quin indret els bom­bers podrien apa­gar el foc, on podrien anco­rar les seves mani­o­bres –com ara els con­tra­focs– i qui­nes pis­tes fores­tals es neces­si­ta­rien per poder arri­bar a l’incendi. També deci­dim qui­nes són les zones crítiques perquè, si l’incendi es fa més gran, puguem evi­tar que s’esten­gui i es cre­min més hectàrees. És a dir, que en una zona con­creta el foc es trobi amb un bosc menys espès, on s’hagi pogut fer una pri­mera inter­venció. D’aquesta manera esta­rem pre­pa­rant-nos per als incen­dis. Ho podem com­pa­rar amb els països que tenen ter­ratrèmols i on es cons­tru­ei­xen els edi­fi­cis perquè puguin aguan­tar les sac­se­ja­des. Nosal­tres hem de fer bos­cos que esti­guin pre­pa­rats per a aquests incen­dis, perquè els focs no pren­guin aquesta gran inten­si­tat, i els bom­bers puguin fer la seva feina. I tot això, evi­dent­ment, lli­gat amb la gestió fores­tal. A part de totes aques­tes eines de pre­venció, la millor manera de pro­te­gir-nos dels incen­dis és que tin­guem uns bos­cos ben ges­ti­o­nats.

Per exem­ple, amb bos­cos on no hi hagi gai­res arbres. És molt millor que n’hi hagi pocs i que els que hi hagi siguin molt més forts. Que tin­guem bos­cos amb arbres de dife­rents edats i també de dife­rents espècies. Arbres joves que neces­si­ten créixer i que d’aquesta manera aju­den a fixar CO2, i arbres més vells que tenen molta bio­di­ver­si­tat. Tot això reque­reix una pla­ni­fi­cació i un tre­ball con­junt de les admi­nis­tra­ci­ons, ente­nent que par­lem sobre­tot de bos­cos de pro­pi­e­tat pri­vada. Hem de tenir les eines perquè, si els cri­te­ris ho jus­ti­fi­quen, puguem donar sub­ven­ci­ons i aju­des. I la millor solució de totes seria apos­tar perquè el mer­cat de la fusta tingués un valor propi. Per això també s’ha estat tre­ba­llant en dife­rents línies, com ara valo­rit­zar la bio­massa fores­tal, i valo­rit­zar la fusta de serra per a la cons­trucció, per fer bigues.

Si acon­se­guim que el que surt del bosc, de manera sos­te­ni­ble i res­pec­tant la bio­di­ver­si­tat, tin­gui un valor, els bos­cos esta­ran més tre­ba­llats i cui­dats. El bosc és un recurs que tenim aquí mateix, és un recurs de quilòmetre zero, com l’agri­cul­tura de pro­xi­mi­tat, com el ramat i la pas­tura. Hem de ser capaços de ges­ti­o­nar-lo i d’apro­fi­tar-lo de manera sos­te­ni­ble perquè tin­gui via­bi­li­tat per si sol.

Els últims 60 anys hem pas­sat de tenir el 40% de la superfície fores­tal a tenir-ne més del 60%. Amb el des­po­bla­ment rural, molts camps i pas­tu­res han que­dat aban­do­nats i el bosc ha repo­blat aquest ter­reny. Això com­porta tenir una massa fores­tal contínua, tot un bosc con­tinu, de manera que si es pro­du­eix un gran incendi exis­teix el risc que no es pugui atu­rar.

L’emergència climàtica ens porta les con­di­ci­ons de baixa humi­tat, d’alta tem­pe­ra­tura i de vent, que seria l’ali­ne­ació de tres fac­tors clau per tenir grans incen­dis, amb quilòmetres i quilòmetres de bosc con­tinu que podria cre­mar. Tots els ana­lis­tes ens indi­quen que sí, que podríem tenir aquests enor­mes incen­dis fores­tals. Ara bé, tenim molta feina feta, tenim molta superfície de Cata­lu­nya pla­ni­fi­cada. Dis­po­sem del conei­xe­ment i sabem què hem de fer. Però és cert que ens falta una aposta econòmica forta per poder exe­cu­tar tot això. De fet, la con­se­llera Teresa Jordà ha dema­nat al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia 60 mili­ons d’euros per poder apli­car totes aques­tes mesu­res en els pro­pers qua­tre anys. La meva reflexió és que en el moment d’un incendi hem d’abo­car tots els recur­sos per apa­gar-lo. Tenim els millors bom­bers i els espe­ci­a­lis­tes del GRAF, que també són molt bons. Les tas­ques d’extinció són fona­men­tals, però també ho és la pre­venció. I actu­al­ment s’estan des­ti­nant cinc vega­des més recur­sos a l’extinció que a la pre­venció. Si fóssim capaços d’aug­men­tar aquest per­cen­tatge de pre­venció podríem garan­tir que no se’ns cre­mes­sin els bos­cos, gene­raríem riquesa i llui­taríem con­tra el des­po­bla­ment rural, que també és un pro­blema que tenim com a país. Apos­tem per un pai­satge en mosaic, un pai­satge fores­tal que esti­gui esquit­xat de camps i de pas­tu­res, només fent-ho així quan hi hagi un gran incendi hi haurà les opor­tu­ni­tats per parar-lo.

Els ana­lis­tes ens diuen que el risc hi serà, tant al Piri­neu com al Pre­pi­ri­neu. Amb el canvi climàtic, els bos­cos que tra­di­ci­o­nal­ment eren fres­cos perquè tenien aigua ara s’estan estres­sant amb la sequera i n’estan patint les con­seqüències. També s’ha de tenir en compte que la cam­pa­nya d’incen­dis abans començava el 15 de juny i aca­bava el 15 de setem­bre, i ara aquests ter­mi­nis ja no ser­vei­xen, tenim fenòmens de seque­res acu­sa­des i de calor fora d’aquest període.

Hi ha zones que d’alguna manera poden assu­mir millor els efec­tes d’un incendi. Per exem­ple, aquest estiu hem tin­gut el del cap de Creus, una zona on hi ha molta recurrència d’incen­dis i on no hi ha grans bos­cos. Hi ha molt de mato­llar i mol­tes aus que viuen en aquests espais oberts. Que es cremi és, rela­ti­va­ment, una dinàmica natu­ral. Ara bé, en altres zones, per exem­ple el Mont­seny, o bé en el cas d’aquest últim incendi a la zona de Santa Coloma de Que­ralt, allà hi ha un impacte més impor­tant en l’àmbit econòmic, perquè es crema la fusta i també es cre­men bos­cos que són un atrac­tiu turístic. A més, es gene­ren mol­tes emis­si­ons de CO2 a l’atmos­fera, s’agreuja l’erosió del sòl i hi ha una gran pèrdua de bio­di­ver­si­tat. Hem d’enten­dre que estem en un país medi­ter­rani, sem­pre tin­drem incen­dis, perquè el risc zero no l’acon­se­gui­rem. Però hem de tre­ba­llar per acon­se­guir que, en aques­tes zones d’alt valor fores­tal, quan hi hagi un incendi, aquest tin­gui el mínim impacte pos­si­ble. I no par­lem només de les zones fores­tals: un incendi a Coll­se­rola posa­ria en risc la segu­re­tat de mol­tes per­so­nes i seria un pro­blema gravíssim.