Entrevista

ALEX S. VITALE

PROFESSOR DE SOCIOLOGIA AL BROOKLYN COLLEGE

“S’ha de reduir el poder de la policia”

Alex S.Vitale és sociòleg i expert en vigilància i control policial. Carrega contra el sistema policial nord-americà i advoca per reformar-lo

EL FINAL DEL CONTROL POLICIAL Editorial: Capitán Swing Pàgines: 331 Preu: 20 euros
CATALUNYA
“El govern espanyol va prendre una decisió política que va ser ignorar el referèndum, suspendre els moviments, empresonar els líders... i va enviar la policia a fer això”
GEORGE FLOYD
“La demanda que sentim ara als carrers és que s’acabin aquestes funcions, que es faci fora la policia de la vida de la gent”
Alex S. Vitale (Hous­ton, 1965) és sociòleg i un expert en vigilància i con­trol poli­cial. Defensa que el paper de les for­ces de segu­re­tat s’ha de can­viar i no con­ver­tir els pro­ble­mes soci­als en qüesti­ons d’ordre. Per què es va crear la poli­cia? Per pro­te­gir els ciu­ta­dans?
La història de la poli­cia no està lli­gada a la volun­tat de pro­te­gir la segu­re­tat pública. Es va crear per con­tro­lar els símpto­mes del sis­tema i per ges­ti­o­nar-lo, entre finals del segle XVIII i prin­ci­pis del XIX. Durant aquest període, es va ini­ciar el colo­ni­a­lisme, l’escla­vi­tud i la indus­tri­a­lit­zació mas­siva. Amb la poli­cia, s’encar­re­ga­ven de repri­mir el que ano­me­nem el crim, però aquesta supressió de la delinqüència era molt dura con­tra les clas­ses més pobres, con­tra la població més vul­ne­ra­ble. La poli­cia neix quan sor­geix la neces­si­tat per part de l’estat d’uti­lit­zar la violència per fer una gestió més efi­ci­ent i per legi­ti­mar les con­seqüències que com­por­ten aquests sis­te­mes d’explo­tació. I també s’uti­litza per supri­mir la resistència que havien mos­trat els sin­di­cats, la supressió de les revol­tes dels esclaus o la pressió de les llui­tes anti­co­lo­ni­als. Aquest és sem­pre el propòsit domi­nant de la poli­cia.
I ara quina és la seva funció?
Ara, la poli­cia no s’uti­litza de la mateixa manera, perquè ja no hi ha escla­vi­tud ni colo­ni­a­lisme, tal com s’ente­nia en el segle XIX. Però encara hi ha ter­mes d’explo­tació econòmica molt arre­lats. Per exem­ple, als Estats Units, per per­se­guir sen­se­sos­tre o per dete­nir per­so­nes amb pro­ble­mes de salut men­tal. Tots aquests pro­ble­mes també són el resul­tat d’un sis­tema de desi­gual­tat econòmica, i una vegada més la poli­cia s’uti­litza per ges­ti­o­nar aquests sis­te­mes. La poli­cia can­via amb el temps, però els pro­ble­mes econòmics i soci­als con­ti­nuen sent els matei­xos, com la falta d’habi­tatge, els pro­ble­mes de salut men­tal i l’abús de substàncies.
I quina és la situ­ació?
Que en lloc de cons­truir habi­tat­ges, el que es fa és crear una xarxa als depar­ta­ments de poli­cia que el que fa és micro­ges­ti­o­nar les vides d’aques­tes per­so­nes, a qui aca­ben arres­tant per delic­tes menors,o també es cri­mi­na­lit­zen els immi­grants. I tot això és el resul­tat d’un sis­tema econòmic desi­gual. La poli­cia és l’eina equi­vo­cada per a la pri­mera assistència a aquesta població vul­ne­ra­ble. De fet, tenim un aug­ment d’aquesta població vul­ne­ra­ble. I aquests pro­ble­mes, que són soci­als, han estat entre­gats a la poli­cia i s’ha renun­ciat a la idea que els abor­daríem o els solu­ci­o­naríem.
En el seu lli­bre denun­cia que la poli­cia dels Estats Units mata molta gent. Es podria evi­tar d’alguna manera?
Si par­lem dels Estats Units, que és el tema cen­tral del lli­bre, podem dir que la poli­cia mata més de 1.000 per­so­nes cada any. Mol­tes d’aques­tes per­so­nes és el que s’ano­mena gent vul­ne­ra­ble, i una gran part tenen pro­ble­mes men­tals. I quan aquesta gent té una crisi, té pro­ble­mes i demana ajuda, el que reben és una res­posta poli­cial que en massa casos acaba matant algú.
Vostè explica que ara, pre­ci­sa­ment, la poli­cia dis­posa de més armes i de més tec­no­lo­gia.
Aques­tes eines acos­tu­men a agreu­jar encara més la situ­ació. Així que dei­xem de pen­sar en una solució tec­nològica per al man­te­ni­ment de l’ordre i comen­cem a trac­tar el pro­blema polític més greu, que és con­ver­tir un pro­blema social en un pro­blema de man­te­ni­ment de l’ordre. Dei­xar d’uti­lit­zar aques­tes eines evi­ta­ria imme­di­a­ta­ment que es per­des­sin cen­te­nars de vides.
També explica un cas d’una nena de 5 anys que va ser detin­guda per la poli­cia en una escola.
Hem des­fi­nançat l’edu­cació pública. A la ciu­tat de Nova York, hi ha 5.000 per­so­nes del depar­ta­ment de poli­cia des­ti­na­des només a les esco­les de la ciu­tat. I a tot el ter­ri­tori nord-ame­ricà el que ens tro­bem és que hi ha mili­ons d’estu­di­ants que no tenen accés a una infer­mera, que hi ha falta de psicòlegs esco­lars o, per exem­ple, que no hi ha pro­gra­mes de qua­li­tat per a després de l’escola.
I què pro­voca aquesta sis­tema poli­cial que s’ha imple­men­tat a les esco­les?
El que sabem del cert és que no fan les esco­les més segu­res i que con­du­eix molts estu­di­ants cap a un sis­tema cri­mi­nal. Fins i tot ha arri­bat a pro­vo­car la mort d’alguns estu­di­ants als cen­tres edu­ca­tius.
La solució és abo­lir la poli­cia?
El que demano és que s’ana­lit­zin els pro­ble­mes amb dete­ni­ment i que es comen­cin a inver­tir diners per donar solu­ci­ons reals i que d’aquesta manera es pugui apar­tar la poli­cia d’aques­tes fun­ci­ons. No neces­si­tem una millor poli­cia esco­lar, neces­si­tem reem­plaçar tots aquests poli­cies per agents soci­als. No neces­si­tem la uni­tat de narcòtics, neces­si­tem atu­rar la guerra con­tra les dro­gues. Per tant, tot això va de tenir una alter­na­tiva millor.
Un dels casos que més ha impac­tat la soci­e­tat nord-ame­ri­cana va ser la mort de Gerorge Floyd a mans de la poli­cia fa poc més d’un any. Quin creu que pot ser el seu efecte? Ha ser­vit per can­viar alguna cosa?
Sí, i crec que en el sen­tit que aquells poli­cies tenien totes les eines poli­ci­als que havíem sen­tit que havien incor­po­rat al llarg dels dar­rers vuit anys. Tenien un entre­na­ment espe­cial... càmeres al cos..., però tot això no va sig­ni­fi­car cap diferència. Per això la demanda que sen­tim ara als car­rers és que s’aca­bin aques­tes fun­ci­ons, que es faci fora la poli­cia de la vida de la gent.
Vostè ha estu­diat a fons la poli­cia nord-ame­ri­cana. Hi ha diferències subs­tan­ci­als amb altres for­ces de segu­re­tat del món, per exem­ple les euro­pees?
Crec que hi ha mol­tes simi­li­tuds que s’estan incre­men­tant. Hem vist que històrica­ment, com als Estats Units, a Europa la poli­cia ha ser­vit per repri­mir els movi­ments soci­als. Crec que aquests pro­ble­mes són força uni­ver­sals.
A Cata­lu­nya les actu­a­ci­ons de la poli­cia en diver­ses mani­fes­ta­ci­ons han supo­sat l’ús d’aques­tes eines que abans comentàvem.
El govern cen­tral espa­nyol va pren­dre una decisió política que va ser igno­rar el referèndum, sus­pen­dre els movi­ments, empre­so­nar els líders... i va enviar la poli­cia a fer això, i la poli­cia va rebre un mis­satge molt clar: “Heu de sor­tir allà fora i eli­mi­nar aquest movi­ment.” I ho inten­ta­ran fer amb aquests recur­sos. No es vol que hi hagi morts..., però aques­tes armes lleu­ge­res estan cre­a­des per donar a la poli­cia unes eines per repri­mir amb violència aques­tes mani­fes­ta­ci­ons i faran ser­vir tota la força que sigui necessària. I quan es demos­tra que aques­tes armes són insu­fi­ci­ents, dema­nen fer ser­vir encara més violència. També vaig veure les actu­a­ci­ons que es van por­tar a terme con­tra el movi­ment dels indig­nats. La poli­cia fa exac­ta­ment el que li diu el govern. Aquest és l’argu­ment cen­tral.La poli­cia no pren les deci­si­ons per si sola, i la solució és que aques­tes for­ces de segu­re­tat rebin alguns entre­na­ments sobre drets humans o que els tre­guin unes quan­tes de les seves jogui­nes.
I és difícil, per exem­ple, obrir inves­ti­ga­ci­ons al si del cos?
La poli­cia la for­men tre­ba­lla­dors de la violència amb una cul­tura molt defen­siva del mateix cos i pro­tec­tora amb ells matei­xos. S’hau­ria de reduir el seu poder en totes les seves esfe­res. Al final, la poli­cia també té la seva pròpia política, que ten­deix a ser gene­ral­ment molt con­ser­va­dora. En molts casos, els seus mem­bres són d’extrema dreta, racis­tes. I la cul­tura poli­cial pro­te­geix tot això.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.