La història de la policia no està lligada a la voluntat de protegir la seguretat pública. Es va crear per controlar els símptomes del sistema i per gestionar-lo, entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Durant aquest període, es va iniciar el colonialisme, l’esclavitud i la industrialització massiva. Amb la policia, s’encarregaven de reprimir el que anomenem el crim, però aquesta supressió de la delinqüència era molt dura contra les classes més pobres, contra la població més vulnerable. La policia neix quan sorgeix la necessitat per part de l’estat d’utilitzar la violència per fer una gestió més eficient i per legitimar les conseqüències que comporten aquests sistemes d’explotació. I també s’utilitza per suprimir la resistència que havien mostrat els sindicats, la supressió de les revoltes dels esclaus o la pressió de les lluites anticolonials. Aquest és sempre el propòsit dominant de la policia.

Ara, la policia no s’utilitza de la mateixa manera, perquè ja no hi ha esclavitud ni colonialisme, tal com s’entenia en el segle XIX. Però encara hi ha termes d’explotació econòmica molt arrelats. Per exemple, als Estats Units, per perseguir sensesostre o per detenir persones amb problemes de salut mental. Tots aquests problemes també són el resultat d’un sistema de desigualtat econòmica, i una vegada més la policia s’utilitza per gestionar aquests sistemes. La policia canvia amb el temps, però els problemes econòmics i socials continuen sent els mateixos, com la falta d’habitatge, els problemes de salut mental i l’abús de substàncies.

Que en lloc de construir habitatges, el que es fa és crear una xarxa als departaments de policia que el que fa és microgestionar les vides d’aquestes persones, a qui acaben arrestant per delictes menors,o també es criminalitzen els immigrants. I tot això és el resultat d’un sistema econòmic desigual. La policia és l’eina equivocada per a la primera assistència a aquesta població vulnerable. De fet, tenim un augment d’aquesta població vulnerable. I aquests problemes, que són socials, han estat entregats a la policia i s’ha renunciat a la idea que els abordaríem o els solucionaríem.

Si parlem dels Estats Units, que és el tema central del llibre, podem dir que la policia mata més de 1.000 persones cada any. Moltes d’aquestes persones és el que s’anomena gent vulnerable, i una gran part tenen problemes mentals. I quan aquesta gent té una crisi, té problemes i demana ajuda, el que reben és una resposta policial que en massa casos acaba matant algú.

Aquestes eines acostumen a agreujar encara més la situació. Així que deixem de pensar en una solució tecnològica per al manteniment de l’ordre i comencem a tractar el problema polític més greu, que és convertir un problema social en un problema de manteniment de l’ordre. Deixar d’utilitzar aquestes eines evitaria immediatament que es perdessin centenars de vides.

Hem desfinançat l’educació pública. A la ciutat de Nova York, hi ha 5.000 persones del departament de policia destinades només a les escoles de la ciutat. I a tot el territori nord-americà el que ens trobem és que hi ha milions d’estudiants que no tenen accés a una infermera, que hi ha falta de psicòlegs escolars o, per exemple, que no hi ha programes de qualitat per a després de l’escola.

El que sabem del cert és que no fan les escoles més segures i que condueix molts estudiants cap a un sistema criminal. Fins i tot ha arribat a provocar la mort d’alguns estudiants als centres educatius.

El que demano és que s’analitzin els problemes amb deteniment i que es comencin a invertir diners per donar solucions reals i que d’aquesta manera es pugui apartar la policia d’aquestes funcions. No necessitem una millor policia escolar, necessitem reemplaçar tots aquests policies per agents socials. No necessitem la unitat de narcòtics, necessitem aturar la guerra contra les drogues. Per tant, tot això va de tenir una alternativa millor.

Sí, i crec que en el sentit que aquells policies tenien totes les eines policials que havíem sentit que havien incorporat al llarg dels darrers vuit anys. Tenien un entrenament especial... càmeres al cos..., però tot això no va significar cap diferència. Per això la demanda que sentim ara als carrers és que s’acabin aquestes funcions, que es faci fora la policia de la vida de la gent.

Crec que hi ha moltes similituds que s’estan incrementant. Hem vist que històricament, com als Estats Units, a Europa la policia ha servit per reprimir els moviments socials. Crec que aquests problemes són força universals.

El govern central espanyol va prendre una decisió política que va ser ignorar el referèndum, suspendre els moviments, empresonar els líders... i va enviar la policia a fer això, i la policia va rebre un missatge molt clar: “Heu de sortir allà fora i eliminar aquest moviment.” I ho intentaran fer amb aquests recursos. No es vol que hi hagi morts..., però aquestes armes lleugeres estan creades per donar a la policia unes eines per reprimir amb violència aquestes manifestacions i faran servir tota la força que sigui necessària. I quan es demostra que aquestes armes són insuficients, demanen fer servir encara més violència. També vaig veure les actuacions que es van portar a terme contra el moviment dels indignats. La policia fa exactament el que li diu el govern. Aquest és l’argument central.La policia no pren les decisions per si sola, i la solució és que aquestes forces de seguretat rebin alguns entrenaments sobre drets humans o que els treguin unes quantes de les seves joguines.

La policia la formen treballadors de la violència amb una cultura molt defensiva del mateix cos i protectora amb ells mateixos. S’hauria de reduir el seu poder en totes les seves esferes. Al final, la policia també té la seva pròpia política, que tendeix a ser generalment molt conservadora. En molts casos, els seus membres són d’extrema dreta, racistes. I la cultura policial protegeix tot això.