Entrevista

GEMMA GEIS

CONSELLERA DE RECERCA I UNIVERSITATS

“La recerca ha de ser al centre del projecte de país”

Gemma Geis estrena una conselleria de nova creació que intenta donar més presència estratègica al món universitari de Catalunya

INVERSIÓ EN RECERCA
“El finançament públic de la recerca no és una despesa, és una inversió que retorna amb escreix” EL PARTIT “El president Puigdemont és l’aglutinador de Junts per Catalunya”
REPTES UNIVERSITARIS
“Cal millorar el relleu generacional en la recerca i també apostar pel mecenatge en col·laboració amb el sector públic”
EFICÀCIA EN LA GESTIÓ
“Hem mantingut directors generals que ja hi eren, perquè més que la política prioritzem l’eficiència”
FUGA DE TALENT
“La investigació està internacionalitzada. El problema no és que marxi talent, sinó que no tingui altre remei que marxar”
GOVERN DE COALICIÓ
“Vull pensar que hem après dels errors i que ara estem tots compromesos
amb el govern”
COMPROMÍS POLÍTIC
“Jo soc de país i no de partit. Formo part de Junts, però el meu partit és Catalunya”

Gemma Geis (Girona, 1979) és con­se­llera de Recerca i Uni­ver­si­tats després d’haver fet recerca durant anys i d’haver sigut vice­rec­tora d’una uni­ver­si­tat, una carac­terística, l’experiència, que no sem­pre és prou valo­rada a l’hora de nome­nar càrrecs polítics de res­pon­sa­bi­li­tat.

Després dels pri­mers cent dies de govern, ja deu haver pogut cop­sar l’estat del sec­tor uni­ver­si­tari català. Quin és el seu diagnòstic?
Durant aquests cent dies, l’acti­tud ha estat d’escol­tar, de molta pro­xi­mi­tat, de crear aquesta aliança de país que cal en el ter­reny del talent, la inno­vació, la recerca i la trans­ferència de conei­xe­ment, per tal que tot això esti­gui al cen­tre. També és veri­tat que no m’ha sorprès gaire el que m’he tro­bat. Segu­ra­ment m’he tro­bat pro­ble­mes més agreu­jats, i seria mala con­se­llera si venint d’aquest sec­tor em sor­pren­gues­sin les deman­des que hi ha. He con­fir­mat bas­tant la radi­o­gra­fia que ja tenia, i això ens per­met avançar en l’apli­cació de les polítiques que cal impul­sar.
Qui­nes seran aques­tes línies?
Bàsica­ment, són dues. El tema del talent, és a dir com asse­gu­rem que en l’àmbit de la inves­ti­gació tot el conei­xe­ment que hi ha al país, que és molt, tin­gui un relleu gene­ra­ci­o­nal. Això té relació directa amb una altra demanda, que és l’atracció de talent, la retenció de talent i la recu­pe­ració del que ha mar­xat. Tot això està rela­ci­o­nat. Si fas polítiques de relleu gene­ra­ci­o­nal, automàtica­ment estàs en més bona dis­po­sició de rete­nir i d’atraure talent. I encara hi ha una ter­cera línia, que és la neces­si­tat de millo­rar les infra­es­truc­tu­res, infra­es­truc­tu­res científiques i en gene­ral.
Per fer això hi ha prou recur­sos econòmics? I n’hi ha prou amb recur­sos?
Al país que tenim al cap alguns, el que ens cal és la inde­pendència. Amb totes les eines pròpies d’un estat, el salt que podria fer el país en l’àmbit de la soci­e­tat del conei­xe­ment seria impres­si­o­nant.
Qui­nes són les eines que no tenim?
En el men­tres­tant falta més finançament. També cal denun­ciar les polítiques de recen­tra­lit­zació, tant en l’àmbit científic com en el tema dels fons Next Gene­ra­tion, aquest cafè per a tots que de vega­des hi ha. Quan les uni­ver­si­tats de Cata­lu­nya com­pe­tei­xen en igual­tat de con­di­ci­ons a Europa, són les que acon­se­guei­xen més fons euro­peus i, de vega­des, en l’àmbit espa­nyol, no. Falta més finançament i també millor, un millor finançament de les uni­ver­si­tats públi­ques i dels cen­tres de recerca. Perquè el finançament públic de la recerca retorna amb escreix els diners gas­tats. No és una des­pesa, és una inversió. Amb la pandèmia ho hem pogut veure. La recerca que es trans­fe­reix a la soci­e­tat, en salut, en tran­sició energètica, en la lluita con­tra el canvi climàtic, tot això és fruit d’una inversió pública necessària.
Ha par­lat de la fuga de talent. És necessària­ment dolent expor­tar talent, o el pro­blema és que no es com­pensa atra­ient talent de fora cap aquí? Perquè el talent que volta, eixam­pla la mirada, aprèn a fora i en algun moment torna amb tot el bagatge acu­mu­lat, i això és posi­tiu, no?
El món de la inves­ti­gació cata­lana està total­ment inter­na­ci­o­na­lit­zat. Els inves­ti­ga­dors i les inves­ti­ga­do­res fan esta­des de recerca a l’estran­ger, tenen rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals que millo­ren la seva for­mació com a inves­ti­ga­dors. El pro­blema és que aquesta gent de vega­des ha de mar­xar per força, no perquè vul­gui, sinó perquè aquí no té l’alter­na­tiva perquè les con­di­ci­ons labo­rals no acom­pa­nyen. Això ja no és inter­na­ci­o­na­lit­zació, sinó fuga de talent. Hem de garan­tir que la gent que vul­gui desen­vo­lu­par la tasca inves­ti­ga­dora en aquest país ho pugui fer. I aque­lles per­so­nes que volen mar­xar durant un temps i tor­nar, és clar que ho han de poder fer.
Cata­lu­nya és un país atrac­tiu per atraure talent científic i uni­ver­si­tari?
Crec que sí, el que passa és que els països de la Unió Euro­pea i els de pri­mera línia en l’àmbit mun­dial, en gene­ral, estan inver­tint molt en recerca i inno­vació. I, per tant, nosal­tres no només hi hem d’inver­tir, sinó que hem d’escurçar al màxim la diferència per man­te­nir-nos al nivell. No podem per­dre pis­to­nada. Cal una decisió de país per inver­tir al màxim en aques­tes polítiques. Cal que les infra­es­truc­tu­res del país siguin de pri­mer nivell.
N’hi ha prou amb el finançament públic? O, dit d’una altra manera, tot ha de ser finançament públic?
Hem de tre­ba­llar en el tema del mece­natge. Des­a­com­ple­xa­da­ment ha de ser pos­si­ble el finançament públic, perquè el país creu en la recerca, però a més a més, i amb la pandèmia s’ha vist, la col·labo­ració publi­co­pri­vada fun­ci­ona. I això no vol dir que no hi hagi d’haver reti­ment de comp­tes i límits.
Per què hi ha aques­tes reticències en alguns sec­tors a la inversió pri­vada, quan en l’àmbit inter­na­ci­o­nal avançat fun­ci­ona sense pro­ble­mes?
No ho sé. Jo no ho veig mala­ment sem­pre que es man­tin­gui el con­cepte de ser­vei públic, garan­tint drets fona­men­tals i els aspec­tes més soci­als i de drets.
Un mece­natge pri­vat pot con­di­ci­o­nar les línies de recerca, enfo­cant-les a interes­sos empre­sa­ri­als?
Les empre­ses han vist que inver­tir en recerca porta a solu­ci­ons més ràpides.
Però recerca bàsica no és el mateix que recerca apli­cada.
Crec que tot­hom –i les empre­ses també– té clara la neces­si­tat de rei­vin­di­car la recerca bàsica. Perquè sense ser bons en recerca bàsica és molt difícil ser potents en recerca apli­cada. El mece­natge en totes les seves deri­va­des ha de ser pos­si­ble i tre­ba­lla­rem per enfor­tir-lo.
La uni­ver­si­tat cata­lana està enve­llida. Ho dic perquè en els anys noranta es va pro­duir una eclosió uni­ver­sitària que va per­me­tre l’entrada i l’esta­bi­lit­zació de pro­fes­so­rat i inves­ti­ga­dors, i la con­so­li­dació del sis­tema, i ara sem­bla que s’hagi produït un tap gene­ra­ci­o­nal.
Les taxes de repo­sició que marca l’Estat difi­cul­ten la reno­vació. I quan vas a veure els rec­tors, es quei­xen de la mit­jana d’edat del pro­fes­so­rat.
Són els matei­xos rec­tors que subs­ti­tu­ei­xen jubi­la­ci­ons amb pro­fes­sors asso­ci­ats.
Bé, perquè les pla­ces tem­po­rals i les pla­ces per­ma­nents depe­nen de les taxes de repo­sició, i aquí el govern espa­nyol ha sigut molt intran­si­gent. Els rec­tors el que vol­drien és que s’eli­mi­nes­sin les res­tric­ci­ons en la repo­sició, perquè podrien treure pla­ces con­so­li­da­des, pla­ces per­ma­nents. Si s’eli­minés la taxa de repo­sició, els rec­tors dis­po­sa­rien de molts més ins­tru­ments per garan­tir més bones con­di­ci­ons i la reno­vació gene­ra­ci­o­nal.
La taxa de repo­sició és la ràtio que deter­mina el nom­bre de tre­ba­lla­dors que es poden incor­po­rar a l’admi­nis­tració pública en funció de les bai­xes produïdes. Per als que no hi estem fami­li­a­rit­zats, em pot expli­car com fun­ci­ona?
Això afecta tota la funció pública. En el món uni­ver­si­tari vol dir que si, per exem­ple, se’t jubi­len vint pro­fes­sors, només et dei­xen crear dues pla­ces a temps com­plet i inde­fi­ni­des, perquè no et per­me­ten repo­sar el cent per cent dels fun­ci­o­na­ris. Això fa molts i molts anys que fun­ci­ona així. La taxa de repo­sició ha arri­bat a ser zero, o d’un 10%. I això no només afecta el pro­fes­so­rat, sinó també el PAS, el per­so­nal de ser­vei, que és molt impor­tant. El tècnic de recerca, el bibli­o­te­cari... I és aquí on anem a parar a les figu­res tem­po­rals, als asso­ci­ats...
Això no per­ju­dica la qua­li­tat uni­ver­sitària, a banda de cau­sar una gran pre­ca­ri­e­tat labo­ral?
Va en per­ju­dici de garan­tir la soli­desa de la cadena de trans­missió de conei­xe­ment, perquè blo­queja el relleu gene­ra­ci­o­nal, eter­nitza els interi­nat­ges. La mit­jana d’edat amb què un pro­fes­sor acon­se­gueix esta­bi­lit­zar-se és molt alta.
Anant a l’altra banda, que és la dels estu­di­ants, vostè va començar fort, amb un anunci de rebaixa del 40% de les taxes dels màsters públics.
Ja s’ha apro­vat i s’exe­cu­tarà. Ho vam tre­ba­llar amb el Con­sell Uni­ver­si­tari. I també hem aug­men­tat quasi en 10 mili­ons el pres­su­post dels SGR, la con­vo­catòria d’aju­des de suport a les acti­vi­tats dels grups de recerca, que afecta no només l’àmbit més científic i tec­nològic, sinó també les huma­ni­tats.
Tota aquesta pla­ni­fi­cació i inversió es pot fer perquè el món uni­ver­si­tari ha acon­se­guit tenir una con­se­lle­ria pròpia? Ara és més fàcil que quan depe­nia d’Empresa i Conei­xe­ment?
Sense des­merèixer qui hi havia abans, ara el con­tacte amb el sec­tor és molt més sen­zill i més directe i, per tant, es pot actuar amb més diligència. Crec que una de les meves tas­ques és dei­xar con­so­li­dat aquest espai més enllà del dia que jo ple­gui.
No sé quan tri­garà a ple­gar, però sí que és cert que el seu càrrec ara l’ocupa una per­sona, vostè, que ve del sec­tor. En aquesta dinàmica de repar­ti­ment de càrrecs del govern actual, espe­ci­al­ment bai­xant un graó fins al nivell de direc­ci­ons gene­rals, això és poc habi­tual. Es pre­mia exces­si­va­ment la gent de par­tit i poc la for­mació específica i l’exper­tesa per al càrrec?
Haver sigut vice­rec­tora d’una uni­ver­si­tat és sens dubte un avan­tatge. Quan par­les amb un rec­tor, par­les el mateix llen­guatge. Conec les difi­cul­tats de les uni­ver­si­tats perquè hi he tre­ba­llat. Jo no hau­ria assu­mit un càrrec per al qual no m’hagués vist mínima­ment capa­ci­tada.
Amb tants can­vis de govern i redis­tri­bució de con­se­lle­ries, tot i que els par­tits que gover­nen són els matei­xos, hi ha la sen­sació que és difícil con­so­li­dar polítiques a mitjà o a llarg ter­mini.
A la meva con­se­lle­ria hem man­tin­gut direc­tors gene­rals que ja hi eren, perquè crec que havien fet bona feina. He escol­tat i he pres aques­tes deci­si­ons en funció de les neces­si­tats de la comu­ni­tat uni­ver­sitària i del país. Als que som del món acadèmic, més que la política pura i dura, els valors que ens guien són els de la bona pre­pa­ració i l’eficiència. Tenim molt clars els eixos que volem tre­ba­llar.
Són uns eixos prou sòlids per tal que quan arribi algú altre, fins i tot si és d’un altre par­tit, es puguin man­te­nir, o es tor­na­ran a can­viar?
Jo crec que sí. Crec que només n’hi ha un que dependrà de qui vin­gui després, que és pre­pa­rar el país per a la inde­pendència. Aquest pos­si­ble­ment no, però hi estic com­pro­mesa, perquè em sem­bla que en un país inde­pen­dent la recerca, la trans­ferència de conei­xe­ment i la inno­vació han d’estar al cen­tre. I això pot atraure molta gent.
L’ense­nya­ment uni­ver­si­tari no està massa enfo­cat al mer­cat labo­ral?
No només el mer­cat ha de deter­mi­nar els estu­dis. Quan hi ha finançament públic l’ocu­pa­bi­li­tat com a resul­tat dels estu­dis és impor­tant, pel que demana la soci­e­tat. Però també hi ha un equi­li­bri amb aquells estu­dis amb menys ocu­pa­bi­li­tat però que con­cor­den amb el model de desen­vo­lu­pa­ment del conei­xe­ment del país i de la for­mació de la ciu­ta­da­nia.
Les dobles titu­la­ci­ons en què es bar­reja un grau tècnic amb un d’humanístic són una bona via?
L’espe­ci­fi­ci­tat dels estu­dis és un valor amb vista a tro­bar feina, però també ho és la trans­ver­sa­li­tat. Estu­dis d’eco­no­mia i filo­so­fia, per exem­ple, els trobo molt interes­sants. O engi­nye­ria electrònica i orga­nit­zació i gestió d’empre­ses. Les uni­ver­si­tats ja fan els seus pro­ces­sos per repen­sar graus i màsters per adap­tar-se a les neces­si­tats del mer­cat, però també al dret, que per­so­nal­ment rei­vin­dico, del conei­xe­ment en gene­ral.
A l’accés al conei­xe­ment en català? O al final aca­barà sent certa la frase atribuïda a Adolfo Suárez que no es pot ense­nyar química en català? Ja n’ha par­lat amb la con­se­llera de Cul­tura, que ha anun­ciat un gran pro­grama de nor­ma­lit­zació lingüística?
N’hem par­lat amb el con­se­ller d’Edu­cació. Tinc una demanda de les facul­tats d’Edu­cació perquè els alum­nes hi arri­ben amb un nivell molt baix de català. El català és la llen­gua vehi­cu­lar de les uni­ver­si­tats de Cata­lu­nya, i aquest és el man­dat que tenim. Ara ho estem tre­ba­llant amb el Depar­ta­ment d’Edu­cació i quan es faci aquest pla de xoc més gene­ral, hi tre­ba­lla­rem. Però el meu com­promís amb la llen­gua és tan ferm, que no he espe­rat per posar-m’hi en el meu àmbit. Tre­ba­llem per garan­tir rebre la docència en català, per enfor­tir el català en la recerca, per enfor­tir la Xarxa Vives d’Uni­ver­si­tats, des­a­com­ple­xa­da­ment. I em consta que els rec­tors de les uni­ver­si­tats hi estan fer­ma­ment com­pro­me­sos. És com­pa­ti­ble fer una recerca inter­na­ci­o­nal amb l’ús de la llen­gua cata­lana. Col·labo­ra­rem, natu­ral­ment, amb totes les con­se­lle­ries, però ja hem començat a actuar.
Diu que ja s’ha reu­nit amb el con­se­ller d’Edu­cació, que és dels seus socis d’ERC al govern. Com estan les rela­ci­ons entre socis?
Estem molt cen­trats a fer la feina que ens toca. Hem vis­cut la pandèmia i he fet cam­pa­nya elec­to­ral visi­tant molta gent d’àmbits molt diver­sos. I de tot el que he vist i m’han dit no me n’oblido. I per això toca gover­nar tan bé com sigui pos­si­ble, amb totes les limi­ta­ci­ons que hi ha, però arre­man­gant-se. Com a inde­pen­den­tista no renun­cio a res, però al govern hem de tre­ba­llar amb un bon marc de govern de coa­lició.
El govern Ara­gonès està més cohe­si­o­nat que el govern Torra?
L’ante­rior legis­la­tura va ser molt com­pli­cada, amb pre­sos, exi­li­ats, la pandèmia... I ho va ser molt per a tot­hom. Vull pen­sar que tots hem après dels errors i vol­dria que les per­so­nes inde­pen­den­tis­tes con­tinuïn la lluita cadascú de les seves posi­ci­ons però com­pro­me­sos amb el govern. Tenim un deure de millora cons­tant. Aquests tres anys de bara­lles i dis­cus­si­ons no crec que hagin enfor­tit l’inde­pen­den­tisme. El que hem d’inten­tar és arri­bar a con­sen­sos de país i a sumar estratègies des de mira­des dife­rents. Jo soc de les que vull sumar.
Res­pecte de la taula de diàleg, per exem­ple, les mira­des no són exces­si­va­ment dife­rents?
Forma part de l’acord de govern. A Junts som escèptics res­pecte a la taula, no hi cre­iem gaire, perquè no hi ha ele­ments moti­va­dors, però no ens n’hem aixe­cat mai.
De fet, no se sap qui s’hi asseurà per part de Junts.
Aviat se sabrà. En defi­ni­tiva, el nos­tre escep­ti­cisme és total, però nosal­tres volem sumar sem­pre que això no vagi acom­pa­nyat d’una des­mo­bi­lit­zació o de pèrdua de l’objec­tiu que tenim amb el 52% dels vots.
Llançar la pilota del referèndum enda­vant, com ha fet el pre­si­dent amb la data del 2030, és engres­ca­dor i mobi­lit­za­dor?
Crec que un 52% és un motiu per prémer l’acce­le­ra­dor amb prou legi­ti­mi­tat democràtica, que cal man­te­nir votació rere votació.
Abans que el referèndum, en tot cas, segur que hi haurà l’apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat, i ERC i Junts no sumen prou. Ani­rem un altre cop cap a uns pres­su­pos­tos pror­ro­gats?
Crec que, en l’àmbit pres­su­pos­tari, podem tro­bar prou punts de tro­bada amb la CUP. Per la banda d’Uni­ver­si­tats, amb aquesta volun­tat de con­sens que intento apli­car sem­pre, tre­ba­lla­rem perquè això sigui pos­si­ble. Crec que el país neces­sita uns pres­su­pos­tos apro­vats i un full de ruta inde­pen­den­tista clar. I aquest últim punt, per cert, ultra­passa l’espai estricte del govern, hi ha altres espais on s’ha de deba­tre.
Vostè ara està a l’espai de govern, però fa qua­tre anys ni tan sols es dedi­cava a la política. Com ha vis­cut el canvi per­so­nal i com ha can­viat la seva visió de la política?
Intento tenir els peus a terra. Aquest estiu, per exem­ple, m’he dedi­cat a estar amb la meva gent, amb aquells que em tru­quen i volen que­dar amb mi no perquè soc con­se­llera. Això em blinda bas­tant en la meva manera d’enten­dre la política. Sem­bla menor, però no ho és tant, perquè és molt fàcil allu­nyar-se’n. Jo soc de país i no de par­tit. Formo part de Junts, però el meu par­tit és Cata­lu­nya. En tots aquells esce­na­ris de bus­car el màxim con­sens i esten­dre tots els ponts pos­si­bles, jo hi seré, perquè forma part del com­promís amb què vaig entrar en política. La meva mirada estratègica és que hem de pre­pa­rar-nos des del govern per avançar cap a la inde­pendència i crec que és pos­si­ble fer-ho.
I la vida de par­tit, com la porta?
La vida de par­tit no és el meu fort. A mi m’agra­den les per­so­nes i al meu par­tit hi ha moltíssi­mes per­so­nes que venien d’una tra­dició política d’abans i d’altres que han fet el salt, com jo. I jo con­necto amb les per­so­nes. Quan més em con­necto amb el par­tit és quan estic amb la gent, i a Junts hi ha gent que tre­ba­lla moltíssim, molt com­pro­mesa, des del més abso­lut ano­ni­mat.
Remant tots en la mateixa direcció? Perquè intu­eixo una certa falta de cohesió interna.
Es rema més en la mateixa direcció del que sem­bla. I hi ha menys fricció de la que sem­bla. L’àmbit de Junts és de suma, de molta trans­ver­sa­li­tat. Crec que estem fent un camí cap a res­pec­tar tot aquest plu­ra­lisme, però per­se­guint tenir la màxima força com a par­tit per ser una bona marca política per asso­lir la inde­pendència del país. En molt poc temps hem nas­cut, hem cres­cut, ens hem orga­nit­zat, hem anat sumant gent i cada mes que passa som més forts.
L’aglu­ti­na­dor de Junts con­ti­nua sent el pre­si­dent Puig­de­mont?
Sí, crec que el pre­si­dent Puig­de­mont és l’aglu­ti­na­dor de Junts per Cata­lu­nya. I crec que els pre­sos també tenen un paper impor­tant. Amb molta gene­ro­si­tat ens han ense­nyat moltíssi­mes coses i els tenim a dis­po­sició per dema­nar-los con­sell. El meu com­promís polític és amb el pre­si­dent Puig­de­mont, i en aquests anys s’ha enfor­tit encara més.
Durarà més de dos anys, el govern del pre­si­dent Ara­gonès?
No soc bona fent vati­ci­nis. El que m’agra­da­ria és que, d’aquest govern, l’inde­pen­den­tisme en sortís reforçat.

la capitana del vaixell

Afirmar que Gemma Geis i Carreras (Girona, 1979) pilota el vaixell universitari català no és només una metàfora, ja que la conselleria actualment ocupa l’edifici originari de la Compañia Transmediterránea. Sota l’espectacular claraboia de vitrall en forma de casc de vaixell invertit que presideix la planta més noble de l’edifici monumental situat a la part baixa de la Via Laietana, la planificació pública d’aquest sector estratègic està dirigida per una experta en la matèria. Doctora en dret i especialista en dret administratiu, Geis ha sigut investigadora i encara forma part d’un grup de Recerca en Dret Urbanístic, ha sigut vicerectora de la Universitat de Girona i també coneix en la pròpia pell les dificultats per obrir-se camí enmig de la precarietat actual de la docència universitària. Envoltada d’un nucli dur d’origen majoritàriament gironí, l’accés a aquest càrrec ve precedit d’una legislatura com a diputada de Junts per Catalunya i per dues victòries electorals folgades com a cap de llista per Girona, on el seu partit, feu del president Puigdemont, obté les diferències més clares respecte d’Esquerra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.